Mineralització de la fracció organiconitrogenada dels adobs orgànics : possibles vies per a la seva estimació

Es planteja la dificultat d'avaluar el comportament com a adobs nitrogenats dels residus rics en N-orgànic. Es revisen els models que descriuen el procés de mineralització d'aquests materials. Així mateix s'estableixen les limitacions que presenta el clàssic model d'Henin- Dupuis, que introdueix el coeficient isohúmic k2 per descriure el comportament en el sòl de la matèria orgànica dels residus. Es discuteix la dificultat per obtenir valors vàlids de k2 a través dels balanços de massa i es proposa la caracterització d'aquest paràmetre a través d'una via química: el grau de descomposició i una seqüela seva, el nitrogen no hidrolitzable. Es descriu breument el significat pràctic d'aquests paràmetres i es valora el seu encert a través de diversos exemples. Finalment s'introdueix un possible camí per tenir en compte el factor època de l'any en el càlcul de l'eficàcia nitrogenada dels residus orgànics.The difficulty of forecastinf the behaviour of N-organic rich wastes as nitrogenous fertilizers are presented. Models describing the mineralization process of these materials are reviewed. Limitations of the classic Henin-Dupuis model, which introduces the isohumic coefficient k2 as a method for describing the behaviour of residual organic matter in the soil, are established. The difficulty for obtaining valid k2 values through mass balances are discussed and the characterisation of this parameter by the chemical method of the decomposition and its corollary, non-hydrolysed nitrogen are proposed. The practical significance of these parameters are briefly described and their accuracy is discussed with various examples. Finally, a possible way of considering the time of the year in the estimate of organic waste nitrogen efficiency are proposedSe plantea la difícil previsión del comportamiento como abonos nitrogenados de los residuos ricos en N-orgánico. Se revisan los modelos que describen el proceso de mineralización de estos materiales. Asimismo se establecen las limitaciones que presenta el clásico modelo de Henin-Dupuis, que introduce el coeficiente isohúmico k2 como método para describir el comportamiento en el suelo de la materia orgánica de los residuos. Se discute la dificultad para obtener valores válidos de k2 mediante balances de masa y se propone la caracterización de este parámetro a través del método químico del grado de descomposición y de su corolario, el nitrógeno no hidrolizable. Se describe brevemente el significado práctico de estos parámetros y se valora su acierto a través de diversos * Consultor. Can Maià Lacot. 17811 Santa Pau. Olot. ejemplos. Finalmente se introduce un posible camino para tener en cuenta el factor época del año en el cálculo de la eficacia nitrogenada de los residuos orgánicos

Mineralització de la fracció organiconitrogenada dels adobs orgànics : possibles vies per a la seva estimació

Es planteja la dificultat d'avaluar el comportament com a adobs nitrogenats dels residus rics en N-orgànic. Es revisen els models que descriuen el procés de mineralització d'aquests materials. Així mateix s'estableixen les limitacions que presenta el clàssic model d'Henin- Dupuis, que introdueix el coeficient isohúmic k2 per descriure el comportament en el sòl de la matèria orgànica dels residus. Es discuteix la dificultat per obtenir valors vàlids de k2 a través dels balanços de massa i es proposa la caracterització d'aquest paràmetre a través d'una via química: el grau de descomposició i una seqüela seva, el nitrogen no hidrolitzable. Es descriu breument el significat pràctic d'aquests paràmetres i es valora el seu encert a través de diversos exemples. Finalment s'introdueix un possible camí per tenir en compte el factor època de l'any en el càlcul de l'eficàcia nitrogenada dels residus orgànics.The difficulty of forecastinf the behaviour of N-organic rich wastes as nitrogenous fertilizers are presented. Models describing the mineralization process of these materials are reviewed. Limitations of the classic Henin-Dupuis model, which introduces the isohumic coefficient k2 as a method for describing the behaviour of residual organic matter in the soil, are established. The difficulty for obtaining valid k2 values through mass balances are discussed and the characterisation of this parameter by the chemical method of the decomposition and its corollary, non-hydrolysed nitrogen are proposed. The practical significance of these parameters are briefly described and their accuracy is discussed with various examples. Finally, a possible way of considering the time of the year in the estimate of organic waste nitrogen efficiency are proposedSe plantea la difícil previsión del comportamiento como abonos nitrogenados de los residuos ricos en N-orgánico. Se revisan los modelos que describen el proceso de mineralización de estos materiales. Asimismo se establecen las limitaciones que presenta el clásico modelo de Henin-Dupuis, que introduce el coeficiente isohúmico k2 como método para describir el comportamiento en el suelo de la materia orgánica de los residuos. Se discute la dificultad para obtener valores válidos de k2 mediante balances de masa y se propone la caracterización de este parámetro a través del método químico del grado de descomposición y de su corolario, el nitrógeno no hidrolizable. Se describe brevemente el significado práctico de estos parámetros y se valora su acierto a través de diversos * Consultor. Can Maià Lacot. 17811 Santa Pau. Olot. ejemplos. Finalmente se introduce un posible camino para tener en cuenta el factor época del año en el cálculo de la eficacia nitrogenada de los residuos orgánicos

Els Fangs de depuradores com a adobs orgànics

En un ampli conjunt de 81 Fangs de 18 depuradores d'aigües residuals urbanes, hem estudiat la composició de la seva fracció orgànica, comparant els diferents sistemes d'estabilització i acondicionament més usuals. Els Fangs Anaeròbics presenten una Matèria Orgànica més estabilitzada que no pas els Aeròbics. Els Fangs d'Acondicionament Mineral resulta que són més una esmena calcàaria que no pas un adob.The organic fraction composition of eighty-one different sewage sludges comming from eighteen different water depuration plants has been studied, comparing the usual stabilization and conditioning systems practiced in those plants. Anaerobical sludges present a more stabilized Organic Matter that Aerobical ones. Mineral conditioned sludges be have more like a lime amendement that like a fertilizer.En un amplio conjunto de 81 Fangos de 18 depuradoras de aguas residuales urbanas, se ha estudiado la composición de su fracción orgánica, comparando los sistemas de estabilización y acondicionamiento más comunes. Los Fangos Anaeróbicos presentan una Materia Orgánica más estabilizada que los Aeróbicos. Los Fangos de Acondicionamiento Mineral son más una enmienda calcárea que un abono orgánico

La utilització de fangs de depuradora en un conreu de ray-grass

Peer Reviewe

Un Índex de maduresa o estabilitat de la matèria orgànica dels adobs

Hem estudiat un mètode per qualificar el Grau de Maduresa d'Adobs Orgànics d'origen desconegut, a partir d'una sèrie de paràmetres químics, relacionats a través d'equacions multivariants amb un paràmetre biològic no reproduïble, la Taxa de Mineralització Complementària, i d'una escala de referència construïda arbitràriament a partir de la història de mostres conegudes. Paral•lelament, no hem aconseguit un nombre suficient de paràmetres químics que permetin esbrinar l'origen d'un Adob Orgànic desconegut.A technique for quantification the maturity degree of organic fertilizer of unknown origin has been studied, from a num er of chemical parameters, related through multivariant equations with a biological parameter non reproductive, the complementary rate of mineralization and also through a scale of reference arbitrarily made from the record of unknown samples. At the same time, we didn't carry out a suficient number of chemical parameters, to be able to known the origin of an unknown fertilizer.Se ha estudiado un método para qualificar el Grado de Madurez de Abonos Orgánicos de origen desconocido, a partir de una serie de parámetros químicos, relacionados a través de ecuaciones multivariantes con un parámetro biológico no reproducible, la Tasa de Mineralización Complementaria, y de una escala de referencia construida arbitrariamente a partir de la historia de muestras conocidas. Paralelamente, no se ha conseguido un número suficiente de parámetros químicos que permitan averiguar el origen de un Abono Orgánico desconocido

Aprofitament de residus orgànics com a adob, esmena o substrat

Peer Reviewe

Aprofitament de residus orgànics com a adob, esmena o substrat

Peer Reviewe

Els Fangs de depuradores com a adobs orgànics

En un ampli conjunt de 81 Fangs de 18 depuradores d'aigües residuals urbanes, hem estudiat la composició de la seva fracció orgànica, comparant els diferents sistemes d'estabilització i acondicionament més usuals. Els Fangs Anaeròbics presenten una Matèria Orgànica més estabilitzada que no pas els Aeròbics. Els Fangs d'Acondicionament Mineral resulta que són més una esmena calcàaria que no pas un adob.The organic fraction composition of eighty-one different sewage sludges comming from eighteen different water depuration plants has been studied, comparing the usual stabilization and conditioning systems practiced in those plants. Anaerobical sludges present a more stabilized Organic Matter that Aerobical ones. Mineral conditioned sludges be have more like a lime amendement that like a fertilizer.En un amplio conjunto de 81 Fangos de 18 depuradoras de aguas residuales urbanas, se ha estudiado la composición de su fracción orgánica, comparando los sistemas de estabilización y acondicionamiento más comunes. Los Fangos Anaeróbicos presentan una Materia Orgánica más estabilizada que los Aeróbicos. Los Fangos de Acondicionamiento Mineral son más una enmienda calcárea que un abono orgánico

Necessitat d'una caracterització dels adobs orgànics

Hom comenta de manera general els efectes nocius sobre el sòl de l'aplicació d'Adobs Orgànics en la seva fracció orgànica poc madura o poc estabilitzada. Insistim en la necessitat de caracteritzar l'estat de maduresa dels Adobs, remarcant les condicions que caldria que complís una Metodologia Qualificadora d'ús rutinari. Els paràmetres que poden composar aquesta metodologia hom busca dins dels que teòricament podrien seguir l'evolució de la fermentació de la matèria orgànica d'un residu (Materia Orgànica Total, relació sobre les anomenades C/N, matisacions Substàncies Húmiques, Grau de Descomposició i Taxa de Mineralització). Finalment comentem les dificultats en la interpretació d'aquests paràmetres i la seva relació amb el comportament de l'adob en el sòl.The nocioux effects of unripened organic fertilizers are commented in a general way. It remarks the necessity of organic matter maturity evaluation in these fertilizers, emphasizing the conditions that a usual Qualificatory Metodology should accomrdish. The possible parameters to be selected are those which theorically can follow the fèrmentation of the Organic Matter of a waste (Total Organic Matter, C/N ratio, Humic Substances, Decomposition Degree and Mineralization Tax. The difficulty in the interpretation of these parameters and its relation with the behaviour of this fertilizers once applied to the soil are finally discussed.Se comentan de manera general los efectos nocivos sobre el suelo, resultado de la aplicación de Abonos Orgánicos poco estabilizados. Se insiste en la necesidad de caracterizar el grado de estabilidad de los Abonos haciendo hicapié en las condiciones que debería cumplir una Metodología Cualificadora de uso rutinario. Los parámetros que pueden formar parte de esta metodología se buscan entre aquellos que teóricamente puedan seguir la evolución de la fermentación de la materia orgánica de un residuo. (Materia Orgánica Total, relación C/N, matizaciones sobre las llamadas Sustancias Húmicas, Grado de Descomposición y Tasa de Mineralización). Finalmente se comentan las dificultades en la interpretación de estos parámetros y su relación con el comportamiento del abono en el suelo

Qualificació global d'un adob orgànic: com a font de matèria orgànica, com a nutrient mineral i com a contaminant

En l'article recordem i resumim les idees bàsiques apuntades en tots els articles precedents d'aquest Quaderns Agraris sobre Caracterització i Efectes de la Utilització de Residus Orgànics com a Adobs. Així mateix considerem l'aspecte de Fertilitzants Minerals dels Adobs Orgànics i els problemes derivats dels Metalls Potencialment Tòxics que contenen, discutint les normatives i regulacions emprades a diferents països. Finalment completem amb unes breus consideracions sobre aspectes sanitaris.The basic ideas explained in foreceeding articles are remembered ans summarizez in this article. The mineral fertilizer aspect of the Organic Manures and the problems coming from the potencially toxic elements levels are also considered. The different norms used in diverse countries are comented. Finnally the sannitary aspects are shortly commented.En el artículo se resumen las ideas básicas de los artículos precedentes sobre Caracterización y Efectos de la Utilización de Residuos Orgánicos como Abonos. También se considera el aspecto de Fertilizantes Minerales de los Abonos Orgánicos y los problemas derivados de los Metales Potencialmente Tóxicos que contienen; se discuten las normativas y regulaciones utilizadas en los diferentes países. Finalmente, se completa con unas breves consideracions sanitarias