Es planteja la dificultat d'avaluar el comportament com a adobs nitrogenats dels residus rics en N-orgànic. Es revisen els models que descriuen el procés de mineralització d'aquests materials. Així mateix s'estableixen les limitacions que presenta el clàssic model d'Henin- Dupuis, que introdueix el coeficient isohúmic k2 per descriure el comportament en el sòl de la matèria orgànica dels residus. Es discuteix la dificultat per obtenir valors vàlids de k2 a través dels balanços de massa i es proposa la caracterització d'aquest paràmetre a través d'una via química: el grau de descomposició i una seqüela seva, el nitrogen no hidrolitzable. Es descriu breument el significat pràctic d'aquests paràmetres i es valora el seu encert a través de diversos exemples. Finalment s'introdueix un possible camí per tenir en compte el factor època de l'any en el càlcul de l'eficàcia nitrogenada dels residus orgànics.The difficulty of forecastinf the behaviour of N-organic rich wastes as nitrogenous fertilizers are presented. Models describing the mineralization process of these materials are reviewed. Limitations of the classic Henin-Dupuis model, which introduces the isohumic coefficient k2 as a method for describing the behaviour of residual organic matter in the soil, are established. The difficulty for obtaining valid k2 values through mass balances are discussed and the characterisation of this parameter by the chemical method of the decomposition and its corollary, non-hydrolysed nitrogen are proposed. The practical significance of these parameters are briefly described and their accuracy is discussed with various examples. Finally, a possible way of considering the time of the year in the estimate of organic waste nitrogen efficiency are proposedSe plantea la difícil previsión del comportamiento como abonos nitrogenados de los residuos ricos en N-orgánico. Se revisan los modelos que describen el proceso de mineralización de estos materiales. Asimismo se establecen las limitaciones que presenta el clásico modelo de Henin-Dupuis, que introduce el coeficiente isohúmico k2 como método para describir el comportamiento en el suelo de la materia orgánica de los residuos. Se discute la dificultad para obtener valores válidos de k2 mediante balances de masa y se propone la caracterización de este parámetro a través del método químico del grado de descomposición y de su corolario, el nitrógeno no hidrolizable. Se describe brevemente el significado práctico de estos parámetros y se valora su acierto a través de diversos * Consultor. Can Maià Lacot. 17811 Santa Pau. Olot. ejemplos. Finalmente se introduce un posible camino para tener en cuenta el factor época del año en el cálculo de la eficacia nitrogenada de los residuos orgánicos
