Datació absoluta de ceràmica pretalaiòtica de l'illa de Menorca

La datació mitjançant termoluminiscència de ceràmiques prehistòriques de la naveta d'enterrament de tipus intermedi de Biniac-l'Argentina de l'illa de Menorca, proporciona edats que perrneten documentar el grup cultural pretalaiotic en dates que van del segle XXIV al XVI a.e. Aquests resultats complementen l'esquema cronològic de la prehistòria de Menorca en un període del qual no es disposava de cap tipus de dates absolutes. Les dates aportades perrneten suposar per a la naveta una major antiguitat de l'acceptada generalment. Així doncs, caldrà esperar noves dates absolutes que confirmin aquesta tendència a situar a grans trets el complex cultural pretalaiòtic en un moment que compren el III mil·leni i la primera meitat del II a.C. ria de Menorca, cultura pretalaiotica, datació absoluta, terrnoluminiscencia, ceramica.Therrnoluminescence dating of prehistoric pottery from the intermediate type burial naveta in Biniac-l' Argentina (Minorca island), provides ages that perrnit to place the retalaiothic cultural group between the XXIV and XVII centuries b.e. These results fill sorne gaps in the chronological scheme of Minorca prehistory during a period in which no absolute dates were available. The dates indicate that the naveta is older than generally accepted. Therefore, to confirrn that the pretalaiothic cultural complex existed in a period comprised between the III rnillennium and the first half of the II b.C, we should wait for new absolute dates

La integració de les energies renovables en un model energètic sostenible

La sostenibilitat del model energètic de Catalunya es veu condicionada per aspectes com la dependència energètica, la seguretat de subministrament, l'eficiència energètica, els impactes ambientals i la demanda creixent. D'altra banda, la incorporació d'energia renovable en el mix energètic implica una major autonomia energètica, seguretat de subministrament a llarg termini, i eficiència energètica, així com un menor impacte ambiental. Tanmateix, la contribució en el sistema elèctric d'un volum ja important i creixent d'energia renovable requereix una complexa tasca d'integració a nivell tècnic i econòmic. Per aconseguir-ho, és necessari desenvolupar una regulació estable que complementi el procés de liberalització del sector amb l'objectiu d'acomodar la generació renovable en un model energètic sostenible. La (in)formació i participació de la demanda es presenta com una condició clau per engegar el camí cap a una nova cultura energètica.La sostenibilidad del modelo energético de Cataluña se ve condicionada por aspectos como la dependencia energética, la seguridad de suministro, la eficiencia energética, los impactos ambientales y la demanda creciente. Por otro lado, la incorporación de energía renovable en el mix energético implica una mayor autonomía energética, seguridad de suministro a largo plazo y eficiencia energética, así como un menor impacto ambiental. Sin embargo, la contribución en el sistema eléctrico de un volumen ya importante y creciente de energía renovable requiere una compleja tarea de integración a nivel técnico y económico. Para conseguirlo, es necesario desarrollar una regulación estable que complemente el proceso de liberalización del sector con el objetivo de acomodar la generación renovable en un modelo energético sostenible. La (in)formación y participación de la demanda se presenta como una condición clave para empezar el camino hacia una nueva cultura energética.The sustainability of the energy model of Catalonia is conditioned by aspects such as energy dependence, security of supply, energy efficiency, environmental impacts and the increasing demand. On the other hand, the incorporation of renewable energy in the energy mix means greater energy independence, long-term security of supply and energy efficiency as well as less environmental impact. However, the contribution to the electrical system of a large and growing volume of renewable energy requires a complex integration task in technical and economic fields. To achieve this, it is necessary to develop a stable regulation to complement the liberalization of the sector in order to accommodate renewable generation in a sustainable energy model. The information and participation of demand is presented as a key condition for beginning the path toward a new energy culture

Fauna silvestre del Parc del Garraf. Afectacions al sector primari

El Parc del Garraf (PG) ha estat tradicionalment una important zona agrícola, encara que actualment és molt reduïda (representa el 3% del total de la superfície del parc) i està repartida entre unes poques masies. Aquesta activitat humana conviu amb la fauna silvestre de la zona, que en alimentar-se parcialment dels cultius (cereal, vinya, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), hi causa diversos impactes. És el cas de diverses aus, com ara la garsa (Pica Pica) i el pardal (Passer domesticus), i també d'alguns mamífers com el porc senglar (Sus scrofa). Hem observat que l'impacte produït per les aus i el porc senglar (Sus scrofa) és molt petit, el que pot ser degut a dos motius principals: possiblement per una elevada producció de fruits salvatges, esdevenint aquest aliment suficient per a les aus; i la baixa densitat poblacional de porc senglar (Sus scrofa) al parc. Els impactes observats presenten una alta variabilitat i depenen de l'època de l'any en que ens trobem. Per tant, cal fer-ne un seguiment més acurat on s'impliquin administració i pagesos per a millorar el coneixement de l'impacte de la fauna salvatge.El Parc del Garraf (PG) ha sido tradicionalmente una importante zona agrícola, aunque actualmente se encuentra muy reducida (representa el 3% del total de la superfície del parque) y está repartida entre unas pocas masías. Esta actividad humana convive con la fauna silvestre de la zona, que en alimentarse parcialmente de los cultivos (cereal, viña, olivos, árboles frutales y hortalizas), causa diversos impactos. Es el caso de diversas aves, como la garza (Pica pica) y el gorrión (Passer domesticus) y también algunos mamíferos como el jabalí (Sus scrofa). Hemos observado que el impacto producido por las aves y el jabalí (Sus scrofa) es muy pequeño debido a dos motivos principales: posiblemente por una elevada producción de frutos salvajes, convirtiéndose éste alimento suficiente para las aves; y la baja densidad poblacional del jabalí (Sus scrofa). Sin embargo hay que tener en cuenta que los impactos observados presentan una alta variabilidad y dependen de la época del año en que nos encontremos, por lo tanto, hay que hacer un seguimiento más acurado donde se impliquen administración y campesinos para mejorar el conocimiento del impacto de la fauna salvaje.The Parc del Garraf (PG) has traditionally been an important agricultural area, although currently it is very small as it only represents 3% of the total area in the park, and it is divided amongst a few production centers. This activity is affected by wildlife, partly fed by crops (cereals, vineyards, olive trees, fruit trees and vegetables), causing some impacts. For example this is the case for many birds such as magpie (Pica pica) and sparrow (Passer domesticus) and some mammals such as wild boar (Sus scrofa). However these agricultural activities do not suffer from a high wildlife pressure, probably due to the likely high production of wild fruit, becoming this the main food resource for birds; and the low population density of wild boar (Sus scrofa) in the area. However we should emphasize that these impacts are highly variable and the observation depends largely on the time of the year when studies are conducted. Therefore, a proper quantification requires a more intensive follow-up by an effective collaboration amongst government and farmers

Ecoetiqueta de serveis i aprofitament dels recursos hídrics i energètics als establiments hotelers de Sitges

Aquest projecte té com a objectiu l'estudi de l'estat ambiental dels hotels del municipiEste proyecto tiene como objetivo el estudio del estado ambiental de los hoteles delThis project aims to study the environmental conditions of the hotels in Sitges and th

Anàlisi dels fluxos d'aigua, energia i mobilitat a cinc nuclis turístics de Menorca

Menorca és una illa del Mediterrani occidental i una important destinació turística. El turisme estival és un pilar de l'economia de l'illa i té implicacions en tots els aspectes d'aquesta. Una bona part dels turistes es concentren en nuclis turístics costaners dedicats a una única activitat (l'allotjament de turistes). En aquest projecte s'estudien els consums i els potencials de captació d'aigua i energia de cinc nuclis turístics menorquins i alguns dels seus establiments turístics i se n'avalua el potencial d'autosuficiència. També es fa un estudi de mobilitat dels turistes, a partir del qual es quantifica el cost energètic de la mobilitat i les emissions de CO2 que se'n deriven. Les eines utilitzades han estat enquestes i Sistemes d'Informació Geogràfica. Els resultats mostren que el consum hídric per persona és molt variable (de 98 a 466 litres diaris). El consum elèctric per persona és més homogeni que el d'aigua (entre 5 i 10 kWh·persona-1·dia-1 a nivell de nucli turístic) i presenta valors superiors en allotjaments del tipus hotel que del tipus apartaments. Els trajectes d'anada i tornada a l'illa amb avió o vaixell representen més del 80% del cost energètic total de les vacances a Menorca (aprox. 1 MWh per estada) i de les emissions de CO2 associades. Els turistes espanyols recorren un 180% més de distància en desplaçaments a l'interior de l'illa que els d'altres nacionalitats. L'aprofitament d'aigües pluvials podria cobrir menys del 25% de les necessitats hídriques de la majoria d'allotjaments turístics i entre el 28 i el 36% de les necessitats hídriques totals dels nuclis turístics, mantenint-se els nivells actuals de consum. La captació d'energia solar fotovoltaica in situ podria arribar a suplir entre el 50 i el 90% del consum d'energia elèctrica en els nuclis turístics i fins al 100% del mateix en alguns allotjaments turístics.Menorca es una isla del Mediterráneo occidental y una importante destinación turística. El turismo estival es un pilar de la economía de la isla y tiene implicaciones en todos los aspectos de esta. Una gran parte de los turistas se alojan en núcleos turísticos costaneros dedicados a una única actividad (el alojamiento de turistas). En este proyecto se estudian los consumos y potenciales de captación de agua y energía de cinco núcleos turísticos menorquines y algunos de sus establecimientos turísticos y se evalúa su potencial de autosuficiencia. También se hace un estudio de la movilidad de los turistas, a partir del cual se cuantifica el coste energético de la movilidad y las emisiones de CO2 que se derivan de ella. Las herramientas utilizadas han sido encuestas y Sistemas de Información Geográfica. Los resultados muestran que el consumo hídrico por persona es muy variable (de 98 a 466 litros diarios). El consumo eléctrico por persona es más homogéneo que el de agua (entre 5 y 10 kWh·persona-1·día-1 a nivel de núcleo turístico) y presenta valores superiores en alojamientos del tipo hotel que del tipo apartamentos. Los trayectos de ida y vuelta a la isla con avión o barco componen más del 80% del coste energético total de las vacaciones en Menorca (aprox. 1 MWh por estancia) y de las emisiones de CO2 asociadas. Los turistas españoles recorren un 180% más de distancia en desplazamientos en el interior de la isla que los de otras nacionalidades. El aprovechamiento de aguas pluviales podría cubrir menos del 25% de las necesidades hídricas de la mayoría de alojamientos turísticos y entre el 28 y el 36% de las necesidades hídricas totales de los núcleos turísticos, manteniéndose los niveles actuales de consumo. La captación de energía solar fotovoltaica in situ podría llegar a suplir entre el 50 y el 90% del consumo de energía eléctrica en los núcleos turísticos y hasta el 100% del mismo en algunos alojamientos turísticos.Minorca is an island in the occidental Mediterranean Sea and an important tourist destination. Summer tourism is fundamental to the economics of the island and has implications in all its aspects. Many of the visiting tourists stay in seaside resort towns which are devoted to a single activity (tourist accommodation). In this project, water and energy consumption and catchment potential in five resort towns and some of their accommodations are studied and their self-sufficiency potential is evaluated. A tourist mobility study is also performed, from which the energetic cost of this mobility and the implied CO2 emissions are quantified. The tools used for this project are surveys and Geographic Information Systems. Results show that water consumption per person is highly variable (98 to 466 liters per day). Electric consumption per person is more homogeneous than water consumption (between 5 and 10 kWh·person-1·day-1 in town mean values) and shows higher values in hotel-type accommodations than in apartment-type accommodations. The trips to and from the island make up more than 80% of the total energetic cost of a vacation in Menorca (about 1 MWh per vacation) and its associated CO2 emissions. Spanish tourists travel 180% longer total distances within the island than tourists from other nationalities. Rainwater harvesting could supply less than 25% of the water needs of most tourist accommodations and between 28 and 36% of total water needs of tourist resorts, assuming present demand. In situ photovoltaic energy generation could supply between 50 and 90% of electricity consumption in resort towns and up to 100% of it in some tourist accommodations

Seguiment de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni spp. hermanni) a Catalunya : història, hàbitat, cria i introducció (el cas del Parc del Garraf)

El present projecte pretén donar una visió de la situació actual de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) a Catalunya, incloent un estudi més exhaustiu del cas del Garraf. Aquesta subespècie, que segons el registre fòssil es present a Catalunya des del neolític, troba actualment espais com la Serra del Montsant, l'Albera, el delta de l'Ebre o el Massís de GarrafEl presente proyecto pretende dar una visión de la situación actual de la tortuga mediterránea (Testudo hermanni hermanni) en Cataluña, incluyendo con especial atención un estudio del caso del Garraf. Esta subespecie, que según el registro fósil es presente en Cataluña desde el neolítico, encuentra actualmente espacios como la Sierra del Montsant, la Albera, el delta del Ebro o el Macizo del Garraf, hábitats potenciales para su desarrollo. En el caso del Garraf, de los resultados obtenidos, se debe destacar el alto grado de desconocimiento que los visitantes del Parque tienen sobre la tortuga mediterránea, y es por esto, que se debe llevar a cabo un programa de educación ambiental, con efectos también de reducir el número de expolios deThis project provides an overview abou

Pla d'acció d'energia sostenible al monestir tibetà Sakya Tashi Ling

El Monestir Budista del Garraf presenta unEl Monasterio Budista del Garraf presenta unGarraf's Buddhist Monastery has an Executive Plan in order to expand the monastery. In order to improve the energy efficiency in the future monastery, consumption is estimated in accordance with certain criteria Ecoficiencia Decree. Later it'

Impacte ambiental dels iots en els ports de Sitges : anàlisi comparativa

Els ports esportius a nivell català han augmentat considerablement a causa de la creixent afició a la navegació i els esports nàutics. L'increment de la demanda d'amarratges al port i la conseqüent concentració d'iots, ha implicat la necessitat d'un estudi dels seus impactes potencials. El Port Garraf té un impacte més reduït degut a que prioritzen les embarcacions de vela, en canvi pel que fa al Port d'Aiguadolç i Port Ginesta la proporció d'embarcacions a motor és superior, per tant tindran un consum més elevat de combustible. Pel que fa a residus especials, concretament olis, els tres ports tenen un impacte sever per la difícil recuperació del medi en cas d'accident, encara que hi ha una bona gestió en els ports. Per acabar el Port d'Aiguadolç és el que té un consum d'aigua superior.Los puertos deportivos a nivel catalán han aumentado considerablemente a causa de la creciente afición de la navegación y los deportes náuticos. El incremento de la demanda de amarres en el puerto y la consecuente concentración de yates, ha implicado la necesidad de un estudio de los posibles impactos potenciales. El Port Garraf tiene un impacto más reducido debido a que se priorizan las embarcaciones de vela, en cambio, en el Port d'Aiguadolç y el Port Ginesta, la proporción de embarcaciones a motor es superior, por lo tanto, tendrán un consumo más elevado de combustible. Por lo que se refiere a los residuos especiales, concretamente aceites, los tres puertos tienen un impacto severo por la difícil recuperación del medio en caso de accidente, aunque haya una buena gestión en los puertos. Para acabar, el Port d'Aiguadolç es el que tiene un consumo de agua superior.The marinas has increased considerably in Catalonia because of the growing hobby of sailing and water sports. The increase in the demand of moorings in the marinas and the consequent concentration of yachts, has involved the need of a study of the potential environmental impacts. The Port of Garraf has a smaller environmental impact because it prioritises sailboats; however, the proportion of motor boats is greater in the Port of Ginesta and in the Port of Aiguadolç. That is why they both have a higher consumption of fuel. Regarding the hazardous waste, particularly oils, the three ports have a severe impact because of the difficult recovery of the environment in case of accident, although there is a good management in the ports. To conclude, the Port of Aiguadolç is the most consumptive of water. According to the comparison that has been made of the different flows, it can be concluded that the Port of Ginesta is the most sustainable. Thanks to the good management of the port and its user awareness. Although there is more surface and more boats, this port is the one which has the lower potential of impacts

Anàlisi ambiental de les platges de Sitges : evolució de la qualitat del litoral i estudi d'impactes

L'explosió del sector turístic experimentat en les costes catalanes des de principis dels anys 60 ha provocat un important impacte sobre el medi litoral català i el seu principal atractiu turístic, les platges. Sitges és un municipi annex a una important zona urbana (Barcelona), i s'ofereix com a indret de segona residència i ciutat de vacances, sobretot a l'estiu, incrementant fortament la pressió sobre el medi. L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat estudiar les pertorbacions sobre alguns aspectes del sistema litoral Sitgetà: el perfil litoral i la dinàmica sedimentària, la qualitat microbiològica de les aigües i la sorra, els cabals d'aigües residuals tractades i els residus de les platges. A partir dels registres de neteja en platges, proposem el rebuig i envasos en sorra (concentració de residus, kg/m2) com a nou indicador de presència d'usuaris a les platges (usuaris/m2). La diagnosi realitzada indica que l'estat físic de les platges de Sitges respon a les actuacions en matèria d'obres marítimes en interacció amb les dinàmiques sedimentaries. Pel que fa als anàlisis microbiològics de l'aigua i la sorra trobem una situació regulada a excepció de pics provocats per pluges puntuals. Malauradament hem vist com es podrien potenciar el valors ambientals de totes les parts treballades si es fomentessin figures de protecció del medi, la regeneració d'espècies vegetals tan fora com dins de l'aigua i es garantís una gestió de l'aigua 100% eficient i sense causar intromissions en el desenvolupament dels ecosistemes.La explosión del sector turístico experimentada en las costas catalanas desde principios de los años 60 ha provocado un importante impacto sobre el medio litoral catalán y su principal atractivo turístico, las playas. Sitges es un municipio anexo a una importante zona urbana (Barcelona), y se ofrece como lugar de segunda residencia y ciudad vacacional, sobre todo en verano, incrementando fuertemente la presión sobre el medio. El objetivo principal de este proyecto ha estado estudiar las perturbaciones sobre algunos aspectos del sistema litoral de Sitges: el perfil litoral i la dinámica sedimentaria, la calidad microbiológica de las aguas i la arena, los caudales de aguas residuales tratadas i los residuos de las playas. A partir de los registros de limpieza en playas, proponemos las basuras (junto con los envases) en arena (concentración de residuos, Kg/m2) como un nuevo indicador de presencia de usuarios en las playas (usuarios/m2). La diagnosis realizada indica que el estado físico de las playas de Sitges responde a las actuaciones en materia de obras marítimas en interacción con las dinámicas sedimentarias. Por lo que incumbe a los análisis microbiológicos del agua i la arena encontramos una situación regulada a excepción de picos producidos por lluvias puntuales. Desafortunadamente hemos visto como se podrían potenciar los valores ambientales de todas las partes trabajadas si se fomentaran figuras de protección del medio, la regeneración de especies vegetales tanto fuera como dentro del agua y se garantizase una gestión del agua 100% eficiente y sin causar intromisiones en el desarrollo de los ecosistemas.The boom of the tourist industry in the Catalan coast since early 60's has brought a significant impact on the Catalan coastal environment and its main appeal, the beaches. Sitges is a town nearby a wide urban area (Barcelona) and shows itself as a seaside resort for vacation or second residences, mainly in summer, increasing strongly the pressure on the environment