Bases per a la recerca en reducció d'emissions de CO2 en edificació des de la perspectiva dels "edificis vius"

El ritme de consum de recursos i de generació de residus que l’actual sistema tècnic industrial produeix en cicles oberts, esgota la pròpia capacitat per seguir extraient-ne i genera greus problemes ambientals en retornar els residus de forma inadequada al medi. Un model insostenible participat intensament pel sector de l’edificació. La lluita contra el canvi climàtic ha començar a amenaçar tímidament aquest model amb la firma de compromisos internacionals per a la limitació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’edificació, un sector clau per a la lluita contra el canvi climàtic, es trobarà per tant condicionat de forma radical per les futures restriccions tant associades a la limitació de les emissions, com pel més que previsible encariment del preu de l’energia. Afegit a aquests condicionants, el sector s’enfronta actualment a una crisi econòmica que ha paralitzat sobtadament el ritme frenètic en l’execució de nova edificació, i de retruc, també d’aquelles estratègies contra el canvi climàtic centrades principalment en la introducció d’innovacions tecnològiques. El focus d’atenció de la lluita contra el canvi climàtic ha basculat finalment cap al parc edificat,però les estratègies que requereix la particularitat de la intervenció sobre edificis existents, han de ser diferents. La qualitat de l’envoltant i l’eficiència dels sistemes en edificis existents té un gran potencial de millora en reducció d’emissions de CO2, per ja no és flexible com en la fase de projecte, s’ha tornat rígida. La rehabilitació en reducció d’emissions de CO2 topa amb les tradicionals dificultats tècniques i socials (els habitants) associades als edificis existents. En la present recerca la combinació de metodologies socials i tècniques ha permès abordar el problema amb una abast ampli des de la hipòtesi d’un canvi de percepció de l’edifici. Una perspectiva que permeti substituir la metàfora de l’edifici com a “màquina d’habitar” adoptada per Le Corbusier a principis del segle passat, per la de l’edifici com a “sistema viu”, com a “edifici viu”. Els resultats de les 15 entrevistes realitzades a experts mostren que les estratègies d’intervenció habituals no són prou eficaces, fins i tot quan el context econòmic és favorable. D’altra banda, els casos d'estudi presentats reforcen la hipòtesi amb la contrastació per mitjà dels resultats reals obtinguts, tant quantitatius com qualitatius, amb l’aplicació de metodologies innovadores des de la perspectiva proposada. Intervenir per tant, sobre el comportament en el consum d'energia dels que habiten els edificis, entesos aquests com a sistemes format per un interfície i una comunitat, pot ser una estratègia útil per superar els condicionats inicials que restringeixen la capacitat d’intervenció. Un comportament de la comunitat que és rígid (es fixa) durant la fase de projecte, però que es torna flexible en l’edificació existent. Si cal cercar noves estratègies amb capacitat per adaptar el sector de l’edificació a la restricció d’emissions de CO2 i que puguin superar el context econòmic actual i futur, podria ser útil una recerca enfocada en la intervenció sobre el comportament de les comunitats que habiten els edificis: la component més adaptativa dels sistemes “edificis-vius”

Programa UPCO2 de reducció d'emissions equivalents de CO2 a la UPC

Presentació de la iniciativa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) d'adaptar-se com a institució al nou marc definit pel Protocol de Kyoto, i per això ha creat UPCO2, el programa de reducció d'emissions de GHG de la UPC.Peer Reviewe

Sistema d'informació del consum d'energia i d'aigua de la UPC (Sirena)

Descripció de la implementació a la UPC d’un sistema d’informació relacionada amb el consum de recursos energètics i hídrics.Peer Reviewe

Els Campus com a laboratoris vius de sostenbilitat

En la voluntat de progressar cap a una UPC Sostenible el 2015 la utilització del concepte de Laboratoris vius és un enfocament emergent. En aquest sentit, en els darrers anys s’ha traçat una nova línia d’actuació a la UPC orientada a considerar els campus universitaris com a ecosistemes on desenvolupar un nou model de recerca. Aquesta aproximació tracta d’apropar-se als problemes i/o reptes als que s’enfronta la universitat tenint en compte els membres que la conformen (el que s’anomena la comunitat de l’ecosistema, emprant termes d’ecologia). Aquest nou model, més enllà de considerar els campus (o les unitats més petites com són els edificis universitaris) com a camp experimental on aplicar unes metodologies d’estudi determinades, aprofundeix en el convenciment que la comunitat universitària esdevé un actor clau en la generació de coneixement. Complementàriament, aquest enfocament s’orienta a l’acció i a la transformació social, per la qual cosa pren encara més valor la implicació i participació dels membres de la comunitat universitària en el procés. A partir dels projectes desenvolupats fins al moment els aprenentatges assolits ja aporten llum sobre algunes qüestions: - Aprofitar el concepte de laboratoris vius permet conèixer i gestionar, més enllà del metabolisme del campus (consum de recursos i generació de residus), els comportaments de la comunitat que en forma part. - Donar valor a les relacions que es produeixen entre els membres de la comunitat com a estímul per a l’aprenentatge organitzatiu. - Considerar la participació com a instrument fonamental en el procés de generació de coneixement (recerca participativa) i de transformació de la realitat. En el context universitari, superar les metodologies tradicionals de recerca té un impacte en la transició de la recerca cap a la sostenibilitat. A partir de les idees que s’han identificat, la contribució que es presentarà té per objectius: (1) determinar si l’aproximació dels campus com a laboratoris vius on fer recerca acció és una força motor per a l’aprenentatge organitzatiu (2) fer una anàlisi comparada entre les diferents experiències que s’han realitzat a la UPC en l’àmbit de l’edificació i l’energia per tal d’identificar elements clau que permetin generar una metodologia de treball adaptada a la realitat universitària.Peer Reviewe

Actuacions sobre la gestió i ús eficient de l'edifici de l'Escola d'Arquitectura del Vallès (ETSAV)

L’objectiu del treball ha estat identificar les possibilitats d'actuació a l’ETSAV (sobre l’edifici, les instal·lacions i el seu perfil d’ús i gestió) per reduir les emissions de CO2 equivalent associades al consum de recursos energètics, i alhora, fent-ho de la manera més eficient possible.Peer Reviewe

Mobilitat

[p.4] Com ens hem de moure?[p.8] Mobilitat, sostenibilitat i solidaritat[p.10] Aprenent a viure d’altra manera[p.14] Sostenibilització curricular: cosa de tots[p.18] Escola-família-barri: nou espai amic[p.20] Universitats sostenibles: utopia inabastable?[p.21] Sa i estalvi[p.40] Ciutats per a cotxes o cotxes per la ciutat?[p.43] El viatge: art i consciència[p.47] Entrevista: Educació política i mobilitat a l’Índia. Ranjit Gadgil[p.50] Explica-m’ho tu![p.54] Entrevista: Ocupació verda per a una societat decarbonitzada. Michael RennerPeer Reviewe

Pla d'eficiència en el consum de recursos de l'edifici Coderch-ETSAB

El treball que presentem a continuació forma part d’un conjunt de Projectes de final de carrera d’Arquitectura Tècnica que s’agrupen en el que s’ha anomenat Pla d’Eficiència en el Consum de Recursos de la UPC; el PECR. Aquest pla forma part del 2n Pla de Medi Ambient de la mateixa UPC, i pretén la realització de l’estudi del comportament i eficiència en el consum de recursos dels edificis de la universitat politècnica. D’aquesta manera es vol anar assolint els nous criteris de sostenibilitat i fomentar la Ambientalització Curricular en els diferents estudis, especialment, en els projectes de final de carrera. L’edifici escollit en aquest cas és: l’Ampliació de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona , ETSAB. És tracte de fer l’estudi d’una part de l’escola d’arquitectura, l’anomenat Edifici Coderch, ampliació realitzada els anys 1978-1980 per l’Arquitecte J.A.Coderch, reconegut com un dels millors arquitectes espanyols del segle XX. El fet que es tracti d’una escola de formació de futurs arquitectes permet que l’estudi tingui una especial cura en la relació que els usuaris mantenen, i sobretot, poden arribar a mantenir amb el seu propi edifici

Pla d'eficiència en el consum de recursos de l'edifici Coderch-ETSAB

El treball que presentem a continuació forma part d’un conjunt de Projectes de final de carrera d’Arquitectura Tècnica que s’agrupen en el que s’ha anomenat Pla d’Eficiència en el Consum de Recursos de la UPC; el PECR. Aquest pla forma part del 2n Pla de Medi Ambient de la mateixa UPC, i pretén la realització de l’estudi del comportament i eficiència en el consum de recursos dels edificis de la universitat politècnica. D’aquesta manera es vol anar assolint els nous criteris de sostenibilitat i fomentar la Ambientalització Curricular en els diferents estudis, especialment, en els projectes de final de carrera. L’edifici escollit en aquest cas és: l’Ampliació de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona , ETSAB. És tracte de fer l’estudi d’una part de l’escola d’arquitectura, l’anomenat Edifici Coderch, ampliació realitzada els anys 1978-1980 per l’Arquitecte J.A.Coderch, reconegut com un dels millors arquitectes espanyols del segle XX. El fet que es tracti d’una escola de formació de futurs arquitectes permet que l’estudi tingui una especial cura en la relació que els usuaris mantenen, i sobretot, poden arribar a mantenir amb el seu propi edifici

Pla d'eficiència en el consum de recursos de l'edifici Coderch-ETSAB

El treball que presentem a continuació forma part d’un conjunt de Projectes de final de carrera d’Arquitectura Tècnica que s’agrupen en el que s’ha anomenat Pla d’Eficiència en el Consum de Recursos de la UPC; el PECR. Aquest pla forma part del 2n Pla de Medi Ambient de la mateixa UPC, i pretén la realització de l’estudi del comportament i eficiència en el consum de recursos dels edificis de la universitat politècnica. D’aquesta manera es vol anar assolint els nous criteris de sostenibilitat i fomentar la Ambientalització Curricular en els diferents estudis, especialment, en els projectes de final de carrera. L’edifici escollit en aquest cas és: l’Ampliació de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona , ETSAB. És tracte de fer l’estudi d’una part de l’escola d’arquitectura, l’anomenat Edifici Coderch, ampliació realitzada els anys 1978-1980 per l’Arquitecte J.A.Coderch, reconegut com un dels millors arquitectes espanyols del segle XX. El fet que es tracti d’una escola de formació de futurs arquitectes permet que l’estudi tingui una especial cura en la relació que els usuaris mantenen, i sobretot, poden arribar a mantenir amb el seu propi edifici

Bases per a la recerca en reducció d'emissions de CO2 en edificació des de la perspectiva dels "edificis vius"

El ritme de consum de recursos i de generació de residus que l’actual sistema tècnic industrial produeix en cicles oberts, esgota la pròpia capacitat per seguir extraient-ne i genera greus problemes ambientals en retornar els residus de forma inadequada al medi. Un model insostenible participat intensament pel sector de l’edificació. La lluita contra el canvi climàtic ha començar a amenaçar tímidament aquest model amb la firma de compromisos internacionals per a la limitació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’edificació, un sector clau per a la lluita contra el canvi climàtic, es trobarà per tant condicionat de forma radical per les futures restriccions tant associades a la limitació de les emissions, com pel més que previsible encariment del preu de l’energia. Afegit a aquests condicionants, el sector s’enfronta actualment a una crisi econòmica que ha paralitzat sobtadament el ritme frenètic en l’execució de nova edificació, i de retruc, també d’aquelles estratègies contra el canvi climàtic centrades principalment en la introducció d’innovacions tecnològiques. El focus d’atenció de la lluita contra el canvi climàtic ha basculat finalment cap al parc edificat,però les estratègies que requereix la particularitat de la intervenció sobre edificis existents, han de ser diferents. La qualitat de l’envoltant i l’eficiència dels sistemes en edificis existents té un gran potencial de millora en reducció d’emissions de CO2, per ja no és flexible com en la fase de projecte, s’ha tornat rígida. La rehabilitació en reducció d’emissions de CO2 topa amb les tradicionals dificultats tècniques i socials (els habitants) associades als edificis existents. En la present recerca la combinació de metodologies socials i tècniques ha permès abordar el problema amb una abast ampli des de la hipòtesi d’un canvi de percepció de l’edifici. Una perspectiva que permeti substituir la metàfora de l’edifici com a “màquina d’habitar” adoptada per Le Corbusier a principis del segle passat, per la de l’edifici com a “sistema viu”, com a “edifici viu”. Els resultats de les 15 entrevistes realitzades a experts mostren que les estratègies d’intervenció habituals no són prou eficaces, fins i tot quan el context econòmic és favorable. D’altra banda, els casos d'estudi presentats reforcen la hipòtesi amb la contrastació per mitjà dels resultats reals obtinguts, tant quantitatius com qualitatius, amb l’aplicació de metodologies innovadores des de la perspectiva proposada. Intervenir per tant, sobre el comportament en el consum d'energia dels que habiten els edificis, entesos aquests com a sistemes format per un interfície i una comunitat, pot ser una estratègia útil per superar els condicionats inicials que restringeixen la capacitat d’intervenció. Un comportament de la comunitat que és rígid (es fixa) durant la fase de projecte, però que es torna flexible en l’edificació existent. Si cal cercar noves estratègies amb capacitat per adaptar el sector de l’edificació a la restricció d’emissions de CO2 i que puguin superar el context econòmic actual i futur, podria ser útil una recerca enfocada en la intervenció sobre el comportament de les comunitats que habiten els edificis: la component més adaptativa dels sistemes “edificis-vius”