Funcionen els programes d'educació ambiental? Una experiència mexicana

Els boscos tropicals concentren una gran diversitat biològica i cultural però, alhora, els usos humans del territori plantegen conflictes entre la conservació biològica i el desenvolupament social. A les zones forestals indígenes de Mèxic, les pressions econòmiques i polítiques externes posen en perill el seu patrimoni natural. En aquest marc se situa aquest estudi, amb la intenció d'avaluar l'èxit d'un programa d'educació ambiental dut a terme entre estudiants de batxillerat del municipi d'Itxlán de Juárez, a Oaxaca, Mèxic. Els esforços en l'educació ambiental, centrats en el jovent generen més coneixement del medi i una major sensibilització per a la gestió forestal comunitària. Els resultats positius de l'avaluació realitzada pels investigadors van impulsar la incorporació del programa d'educació ambiental als centres educatius de la regió.Los bosques tropicales concentran una gran diversidad biológica y cultural pero, al mismo tiempo, los usos humanos del territorio plantean conflictos entre la conservación biológica y el desarrollo social. En las zonas forestales indígenas de México, las presiones económicas y políticas externas ponen en peligro su patrimonio natural. En este marco se sitúa el presente estudio, con la intención de evaluar el éxito de un programa de educación ambiental llevado a cabo entre estudiantes de bachillerato del municipio de Itxlán de Juárez, en Oaxaca, México. Los esfuerzos en la educación ambiental centrados en la juventud generan más conocimiento del medio y una mayor sensibilización por la gestión forestal comunitaria. Los resultados positivos de la evaluación llevada a cabo por los investigadores impulsaron la incorporación del programa de educación ambiental en los centros educativos de la región

Guanyen més diners els indígenes que han anat a l'escola o els que han viatjat més que la resta?

Un estudi realitzat amb tres grups ètnics de l'Amazònia brasilera sobre la influència de l'escolarització i dels viatges a zones urbanes en l'obtenció d'ingressos per part dels indígenes mostra que tots dos factors tenen un impacte positiu. Els resultats demostren que els processos de socialització entre indígenes i societat dominant poden proporcionar als membres de societats més autàrquiques un altre mitjà d'aprenentatge de conductes i habilitats importants per tenir èxit en el mercat de treball i en el comerç.Un estudio realizado con tres grupos étnicos de la Amazonia brasileña sobre la influencia de la escolarización y de los viajes a zonas urbanas en la obtención de ingresos por parte de los indígenas muestra que ambos factores tienen un impacto positivo. Los resultados demuestran que los procesos de socialización entre indígenas y sociedad dominante pueden proporcionar a los miembros de sociedades más autárquicas otro medio de aprendizaje de conductas y habilidades importantes para tener éxito en el mercado de trabajo y en el comercio

El futur dels boscos mexicans depèn dels joves

La gestió forestal comunitària a Mèxic és reconeguda arreu del món, ja no només perquè la gran majoria del boscos del país està en mans de la població indígena, sinó perquè també fomenta un ús sostenible dels recursos, i enforteix l'organització social de la comunitat. San Juan Nuevo Parangaricutiro n'és un exemple, i una darrera investigació ha volgut comprovar si les futures generacions estan preparades per continuar amb la gestió de les empreses forestals comunitàries. L'educació dels joves i la promoció d'una consciència ambiental i cultural local semblen ser dues condicions sine qua non

Community-based conservation and traditional ecological knowledge: implications for social-ecological resilience

Our review highlights how traditional ecological knowledge influences people's adaptive capacity to social-ecological change and identifies a set of mechanisms that contribute to such capacity in the context of community-based biodiversity conservation initiatives. Twenty-three publications, including twenty-nine case studies, were reviewed with the aim of investigating how local knowledge, community-based conservation, and resilience interrelate in social-ecological systems. We highlight that such relationships have not been systematically addressed in regions where a great number of community conservation initiatives are found; and we identify a set of factors that foster people's adaptive capacity to social-ecological change and a number of social processes that, in contrast, undermine such capacity and the overall resilience of the social-ecological system. We suggest that there is a need to further investigate how climate variability and other events affect the joint evolution of conservation outcomes and traditional ecological knowledge, and there is a need to expand the current focus on social factors to explain changes in traditional ecological knowledge and adaptive capacity towards a broader approach that pays attention to ecosystem dynamics and environmental change

L'ensenyament formal sobre qüestions ambientals complementa o substitueix els coneixements tradicionals?

L'educació formal als pobles indígenes sol suposar un increment en el coneixement acadèmic, en detriment del tradicional. Pel que fa a l'ensenyament sobre el medi en que viuen, aquesta relació negativa es deu a la diferència de perspectiva amb què s'aborden les qüestions. Aquesta recerca ha estudiat tretze comunitats Tsimane', de l'Amazònia boliviana, les quals tenen un profund coneixement tradicional ambiental, tant teòric com pràctic. La peculiar forma d'ensenyament acadèmic que reben els Tsimane' a l'escola, més sensible a les qüestions locals, podria explicar l'exitosa convivència d'ambdues formes de coneixement.La educación formal en los pueblos indígenas suele suponer un incremento en el conocimiento académico, en detrimento del tradicional. En cuanto a la enseñanza sobre el medio en que viven, esta relación negativa se debe a la diferencia de perspectiva con que se abordan las cuestiones. Esta investigación ha estudiado trece comunidades Tsimane', de la Amazonía boliviana, las cuales tienen un profundo conocimiento tradicional ambiental, tanto teórico como práctico. La peculiar forma de enseñanza académica que reciben los Tsimane' en la escuela, más sensible a las cuestiones locales, podría explicar la exitosa convivencia de ambas formas de conocimient

El rol de les reserves de la biosfera en l'adaptació local al canvi global

Aquest treball ha estudiat la vulnerabilitat i l'adaptació locals al canvi global en dues Reserves de la Biosfera habitades per població rural i indígena, a Mèxic i a Bolívia. S'ha detectat que unes normes de conservació estrictes afecten la capacitat local per desenvolupar estratègies d'adaptació a llarg termini, i que la manca d'aplicació de la cogestió és una amenaça important per als mitjans de vida locals. Finalment, s'ha arribat a la conclusió que el paper d'aquestes reserves de la biosfera a l'hora de millorar l'adaptació local al canvi global encara és limitat.Este trabajo ha estudiado la vulnerabilidad y la adaptación locales al cambio global en dos Reservas de la Biosfera habitadas por población rural e indígena, en México y en Bolivia. Se ha detectado que unas normas de conservación estrictas afectan a la capacidad local para desarrollar estrategias de adaptación a largo plazo, y que la falta de aplicación de la cogestión es una amenaza importante para los medios de vida locales. Finalmente, se ha llegado a la conclusión de que el papel de estas reservas de la biosfera a la hora de mejorar la adaptación local al cambio global aún es limitado

From white lab coats and crazy hair to actual scientists : exploring the impact of researcher interaction and performing arts on students' perceptions and motivation for science

Unidad de excelencia María de Maeztu MdM-2015-0552We examine the impact of researchers' interaction and drama-based techniques when learning science on students' views of scientists and motivations for studying science. We do so through mixed-methods in five secondary schools in three countries. Students changed their perception of scientists toward a less stereotyped image, particularly where their interaction with researchers was higher. Pupils' interest for scientific careers significantly increased where drama-based techniques were more inserted into the pedagogical approach. Promoting long-term interaction with scientists in school settings combined with embedded drama-based methods in science learning/teaching can contribute to reconstructing students' views on who can be engaged in science

A systematic review of co-managed small-scale fisheries : social diversity and adaptive management improve outcomes

Unidad de excelencia María de Maeztu MdM-2015-0552Small-scale fisheries are an important source of livelihoods, particularly among poor coastal populations. To improve fisheries' condition and maximize their contribution to human welfare, co-management approaches have proliferated worldwide. In this article, we conduct a systematic review of academic literature to examine the context and attributes of co-management initiatives in small-scale fisheries, and their expected outcomes. The review suggests that a supporting legal and institutional framework facilitates the emergence of co-management, because it contributes to clarify and legitimize property rights over fish resources. It is also found that co-management delivers both ecological and social benefits: it increases the abundance and habitat of species, fish catches, actors' participation, and the fishery's adaptive capacity, as well as it induces processes of social learning. Furthermore, co-management is more effective if artisanal fishers and diverse stakeholders become involved through an adaptive institutional framework. However, the review also suggests that more research is needed to discern when co-management initiatives can transform pre-existing conflicts, challenge power asymmetries and distribute benefits more equitably

Participatory scenarios to explore local adaptation to global change in biosphere reserves : experiences from Bolivia and Mexico

In an era of anthropogenic stress on ecological systems at multiple scales, involving rural people in planning for adaptation to social-ecological changes is crucial to strengthen local efforts in dealing with uncertainty. In protected areas, this enquiry is even more relevant since conservation regulations can impinge negatively on people's ability to adapt. In this paper, we use participatory scenarios to explore the desired adaptation options of four rural communities located in two biosphere reserves in Bolivia and Mexico. We collaboratively design four plausible scenarios in each country that encompass distinct climatic, policy, and socio-economic horizons up to 2030. In Bolivia, the scenarios consider colonisation and infrastructure development as key drivers of social-ecological change, whereas in Mexico drivers include rainfall variability and conservation regulations. We discuss these scenarios at community level and highlight that winners and losers of such scenarios are significantly determined by people's ability to access land and natural resources. Communities' preferred policies and strategies for their future adaptation remain limited, thus revealing a context of restricted opportunities in both biosphere reserves. We conclude with policy recommendations to support local livelihoods in the studied protected areas and beyond

The social implications of Submarine Groundwater Discharge from an Ecosystem Services perspective: A systematic review

Altres ajuts: Acord transformatiu CRUE-CSICUnidad de excelencia María de Maeztu CEX2019-000940-MSubmarine Groundwater Discharge (SGD) is recognized as a fundamental hydrological process that supports many coastal biogeochemical cycles and social-ecological systems. However, very little has been investigated about how SGD affects society and, specifically, human well-being. This study systematically examines the published scientific literature on the social implications of SGD by using an Ecosystem Service (ES) perspective. Coastal services provided by ecosystems dependent on SGD are analyzed and clustered in the four main categories of Ecosystem Services (i.e., Provisioning, Supporting, Regulating and Cultural), which are in turn divided into subcategories defined as outcomes. This allows identifying and discussing both benefits and threats to coastal societies resulting from SGD outcomes. From the 1532 articles initially reviewed, the most frequently mentioned category was the supporting services (835) due to the mainstream trend in scientific literature to focus on the role of SGD as a process influencing coastal biogeochemical cycles. Conversely, cultural ES were mentioned in only 49 cases, which should not necessarily be interpreted as a lack of research or interest in this topic, but that this type of references are often not found in the scientific literature but in the grey literature. A detailed publication review was additionally conducted, identifying 114 case studies from 96 different locations worldwide that reported cases in which SGD had social implications on the well-being. Our review also shows how the different types of Ecosystem Services can have multiple synergies and trade-offs between them, resulting in unequal impacts among stakeholder groups. Overall, this study identifies research gaps related to Ecosystem Services provided by SGD as well as opportunities for further studies, while developing an analytical framework that relies on the Ecosystem Services approach to guide future research on the social implications of SGD