Relacions tròfiques en gal·les de la forma agàmica d?Andricus kollari (Hartig, 1843)

S'han estudiat 1.145 gal?les d'Andricus kollari (Hartig, 1853) totes elles col?lectades al nordest ibèric. D'aquestes, 426 han estat utilitzades per fer aquest estudi, ja que d'elles s'han obtingut 859 inquilins i paràsits pertanyents a 27 espècies diferents. Aquest treball fa referència de cada una de les espècies relacionades amb aquest model cecidò-gen i estableix les seves interrelacions (en el cas que aquestes hagin pogut ser reconegudes). Els gèneres inquilins obtinguts són: Synergus Hartig, 1840, Saphonecrus Dalla Torre & Kieffer, 1910 i Ceroptres Hartig, 1840. Synergus umbraculus (Olivier, 1791) és l'espècie més abundant, representa el 40 % dels inquilins obtinguts i el 32,8 % del total de la fauna associada. Es cita per primera vegada l'efecte que produeix Synergus ibericus Tavares, 1920, en les gal?les d'Andricus kollari com a espècie inquilina. Els gèneres paràsits obtinguts són Eurytoma Illiger, 1807 i Eudeca-toma Ashmead, 1888 (Eurytomidae), Ormyrus Westwood, 1832 (Ormyridae), Eupelmus Dalman, 1820 (Eupelmidae), Torymus Dalman, 1820 i Megastigmus Dalman, 1820 (Torymidae) i Mesopolobus Westwood, 1833, Cecidostiba Thomson, 1878, i Hobbya Delucchi, 1957 (Ptromalidae). Eurytoma brunniventris Ratzeburg, 1852, és l'espècie paràsita més habitual, amb el 33,5 % del total de paràsits obtinguts i el 5,6 % del total de la fauna associada.Se han estudiado 1.145 agallas de Andricus kollari (Hartig, 1853) todas ellas colectadas en el noreste ibérico. De éstas, 426 han sido utilizadas para realizar este estudio ya que de ellas se han obtenido 859 inquilinos y parásitos pertenecientes a 27 especies diferentes. Este trabajo hace referencia de cada una de las especies relacionadas con este modelo cecidógeno y establece sus interrelaciones (en el caso que éstas hayan podido ser reconocidas). Los géneros inquilinos que se han obtenido son: Synergus Hartig, 1840, Saphonecrus Dalla torre & Kieffer, 1910 y Ceroptres Hartig, 1840. Synergus umbraculus (Olivier, 1791) es la especie mas abundante, representando el 40 % de los inquilinos obtenidos y el 32,8 % del total de la fauna asociada. Se cita por primera vez el efecto que produce Synergus ibericus Tavares, 1920, en las agallas de Andricus kollari como especie inquilina. Los géneros parásitos obtenidos son Eurytoma Illiger, 1807 y Eudecatoma Ashmead, 1888 (Eurytomidae), Ormyrus Westwood, 1832 (Ormyridae), Eupelmus Dalman, 1820 (Eupelmidae), Torymus Dalman, 1820 y Megastigmus Dalman, 1820 (Torymi-dae), Mesopolobus Westwood, 1833, Cecidostiba Thomson, 1878 y Hobbya Delucchi, 1957 (Pteromalidae). Euryto-ma brunniventris Ratzeburg, 1852 es la especie parásita mas habitual, con el 33,5 % del total de los parásitos y el 5,6 % del total de la fauna asociada.A total number of 1.145 galls have been collected, all of them from the North-East of the Iberian peninsula. Of these, 426 have been used for the study since 859 inquilines and parasites belonging to 27 species have been obtained from these galls. In this work all the inquilines and parasites and their inter-relations are mentioned (if they have been recognized). The inquiline genera that have been obtained are Synergus Hartig, 1840, Saphonecrus Dalla Torre & Kieffer, 1910, and Ceroptres Hartig, 1840; Synergus umbraculus (Olivier, 1791) is the most abundant species repre-senting a 39.4 % of the inquilines and a 32.8 % of the total associated fauna. The effect produced on galls of A. kollari by Synergus ibericus Tavares, 1920, as an inquiline is mentioned for the first time. The parasites obtained (17.9 % of the total associated fauna ) are Eurytoma Illiger 1807 and Eudecatoma Ashmead, 1888 (Eurytomidae), Ormyrus Westwood, 1832 (Ormyridae), Eupelmus Dalman, 1820 (Eupelmidae), Torymus Dalman, 1820 and Megas-tigmus Dalman, 1820 (Torymidae) and Mesopolobus Westwood, 1833 Cecidostiba Thomson, 1878 and Hobbya Delucchi, 1957 (Pteromalidae). The most frequent species is Eurytoma brunniventris Ratzeburg, 1852, representing the 32.9 % of the parassites, and the 5.4 % of the total associated fauna

Figítids sensu stricto detectats a la Península Ibèrica (Hymenoptera, figitidae: figitinae, anacharitinae, aspicerinae)

El coneixement dels figítids a la península Ibèrica és pràcticament inexistent. Tan sols existeixen espècies citades, de forma esporàdica, per diferents autors pertanyents als gèneres Callaspidia Dahlbom, 1842, Figites Latreille, 1802 i Aspicera Dahlbom, 1842. En aquest treball es citen per primera vegada a la península Iberica els gèneres: Omalaspis Giraud, 1860 i Zygosis Förster, 1869. Es citen, amb seguretat, per primera vegada a la península Ibèrica les espècies de Figitinae: Figites nr consobrinus Giraud, 1860, Melanips opacus (Hartig, 1840), M. Alienus Giraud, 1860, M. sylvanus Giraud, 1860, Zygosis urticeti (Dahlbom, 1842), Lonchidia nr clavicornis Thomson, 1862 i Sarothrus tibialis (Zetterstedt, 1838); els Anacharitinae: Xyalaspis armata (Giraud, 1860), Anacharis eucharoides (Dalman, 1818) i A. Inmunis Walker, 1835; i els Aspicerinae: Aspicera scutellata (Villers, 1789) i Omalaspis nr carinata (Kieffer, 1901). Es donen dades de dos models morfològics de Xyalaspis Hartig, 1843, que no corresponen a cap espècie descrita. Finalment es discuteix la problemàtica en la separació de les espècies del gènere d' Aspicerinae: Callaspidia.Figitids sensu stricto found in the Iberian Península (Hymenoptera, Figitidae: Figitinae, Anacharitinae, Aspicerinae). Figitids are almost unknown in the Iberian Peninsula. Only some especies from the genera Callaspidia Dahlbom, 1842, Figites Latreille, 1802 and Aspicera Dahlbom, 1842 were recorded by diferent authors. In this study the genera Omalaspis Giraud, 1860 ami Zygosis Förster, 1869 are recorded for the first time in the Iberian Penninsula. The species of Figitinae Figites nr consobrinus Giraud, 1860, Melanips opacus (Hartig, 1840), M. Alienus Giraud, 1860, M. Sylvanus Giraud, 1860, Zygosis urticeti (Dahlbom, 1842), Lonchidia nr clavicornis Thomson, 1862 and Sarothrus tibialis (Zetterstedt, 1838); the species of Anacharitinae Xyalaspis armata (Giraud, 1860), Anacharis eucharoides (Dalman, 1818) and A. Inmunis Walker, 1835; and the species of Aspicerinae Aspicera scutellata (Villers, 1789) and Omalaspis nr carinata (Kieffer, 1901) are certainly recorded for the first time in the Iberian Peninsula. Data on two morphological models of Xyalaspis Hartig, 1843, which don't belong to any described species, are given. Finally, difficulties to separate species in genus Callaspidia are discussed

Nuevos datos sobre los Prosaspicera (Hymenoptera: Figitidae : Aspicerinae) colectados en Venezuela

A partir del material depositado en el Museo del Instituto de Zoología Agrícola Francisco Fernández Yépez (MIZA, Aragua, Venezuela) se citan 7 especies, de las cuales 3 son nuevas para la fauna venezolana. Por otro lado se reseñan por primera vez el macho de Prosaspicera angustispina y la hembra de P. mariarrosae, desconocidos hasta la fecha, y se mencionan por primera vez aspectos biológicos de P. angustispina. El número de especies de Prosaspicera presentes en Venezuela después de este estudio es de 11.From the material deposited in the Museum of the Institute of Agricultural Zoology Francisco Fernández Yépez (MIZA, Aragua, Venezuela) 7 species are mentioned, of which 3 are new for the Venezuelan fauna. On the other hand, the male of Prosaspicera angustispina and the female of P. mariarrosae have been collected for the first time, and for the first time biological aspects of P. angustispina are commented. The number of Prosaspicera species present in Venezuela after this study is 11

Col·lecció Vilarrúbia I: Gal·les dipositades al Museu de Zoología de Barcelona

S'estudia la col·leció Vilarrúbia de gal·les dipositada en el Museu de Zoologia de Barcelona i es fa una especial atenció a les famílies Cecidomyidae (Diptera) i Cynipidae (Hymenoptera). En total, la col·lecció conté més de dos-cents models de gal·les diferents. Entre aquestes destaquem la presència de diverses espècies de cecidòmids noves per a la fauna catalana (Asphondyllia genistae, Contarinia coryli, Dasineura capsulae, Dictyomyia navasina, D. setubalensis, Hartigiola annulipes i Ozirhynchus longicollis) i tres noves espècies per a la península Ibèrica (Ametrodiplosis auripes, Putoniella pruni i Rhopalomyia hypogaea). També s'estudia la representativitat dels diferents grups en la col·lecció en relació al coneixement disponible de la fauna catalana i es compara amb altres zones. Finalment, també es comenta la bibliografia existent sobre la cecidologia catalana, amb especial atenció als treballs publicats per Vilarrúbia.The Vilarrúbia collection, I: Galls deposited at the Zoological Museum of Barcelona. The Vilarrúbia collection of galls deposited at the Zoological Museum of Barcelona is described, with special attention given to the families Cecidomyidae (Diptera) and Cynipidae (Hymenoptera). In total this collection contains over 200 different types of galls. The presence of various first records of gall-midges for Catalonia (Asphondyllia genistae, Contarinia coryli, Dasineura capsulae, Dictyomyia navasina, D. setubalensis, Hartigiola annulipes i Ozirhynchus longicollis) and three new species for the Iberian Peninsula (Ametrodiplosis auripes, Putoniella pruni i Rhopalomyia hypogaea) are noted. The representation of different gall-forming groups in the collection is studied in relation to the currently known Catalan gallforming fauna and compared with the percentages of the main groups in other areas. Finally a review of the Catalan literature on cecidology is presented, with special attention to the work of Vilarrúbia

Primeros datos referidos a los calcídidos de las islas Baleares (Hymenoptera, Chalcididae)

Abstract not availabl

First data on Balna Cameron hosts and new synonymy for Balna sinuosa Ros-Farré & Pujade-Villar, 2010 (Hym., Figitidae: Aspicerinae)

En este estudio se exponen los primeros huéspedes conocidos para el género Balna Cameron, 1883. Se caracterizan por primera vez los machos de B. variabilis Ros-Farré & Pujade-Villar, 2010. Balna sinuosa Ros-Farré & Pujade-Villar, 2010 se sinonimiza con B. variabilis Ros-Farré & Pujade-Villar, 2010. Se aportan los caracteres diagnósticos para diferenciar B. variabilis y se comenta la variabilidad morfológica de esta especie.This study presents the first known host for the genus Balna Cameron, 1883. Males of B. variabilis Ros-Farré & Pujade-Villar, 2010 and B. nigriceps Cameron, 1883 are characterized for the first time. Balna sinuosa Ros-Farré & Pujade-Villar, 2010 is considered a new synonymy of B. variabilis Ros-Farré & Pujade-Villar, 2010. Diagnostic characters to differentiate B. variabilis are given and the morphological variability of B. variabilis is discussed

Cynipoideus col·lectats a Menorca (Hymenoptera)

Es presenten les dades obtingudes a partir de la mostra amb trampa Malaise del parc Natural de s'Albufera des Grau (Menorca, illes Balears) des de l'octubre de 1997 fins al setembre de 1998 i de la mostra amb mànega de batuda “tipus Noyes” a 25 punts de l'illa durant dos períodes (final de setembre de 1997 i final de maig de 1998). Han estat capturades espècies pertanyents a les tribus Aylacini, Cynipini o Synergini (Cynipidae), i a les subfamílies Eucoilinae, Charipinae i Aspicerinae (Figitidae). Es discuteix la riquesa d'aquest grup d'himenòpters a l'illa i es repassa la biodiversitat de la zona.Cynipoidea collected in Menorca (Hymenoptera). We present the results from samples took with a Malaise trap in “S’Albufera des Grau” Natural Park (Menorca, Balearic Islands) from October 1997 to September 1998, and from samples took with sweep net of Noyes’ type, on 25 spots throughout the island in two periods (at the end of September 1997 and at the end of May 1998). We have captured species from Aylacini and Cynipini tribes (Cynipidae), and Eucoilinae, Charipinae and Aspicerinae subfamilies (Figitidae). We discuss about the richness of this hymenoptera group in the island and we revise the biodiversity in this area

Los cinípidos mexicanos no asociados a encinos (Hymenoptera : Cynipidae), perspectivas de estudio

Ésta es la segunda aportación de los autores al estado de conocimiento de los Cynipidae de México. La única especie de Aylacini citada hasta el momento de México, Aylax rufipes (Cameron, 1884), es transferida a la familia Figitidae como Myrtopsen rufipes (Cameron, 1884) n. comb. Se discute la posibilidad de encontrar especies autóctonas o invasoras de Aylacini en México. En lo que se refiere a los cinípidos inquilinos, incluidos en la tribu Synergini, la riqueza de Synergus, Saphonecrus y Ceroptres dista mucho de ser conocida, habiéndose citado solamente dos especies de Synergus; Periclistus es un género inquilino inexistente en México debido a la ausencia de las agallas huésped, pertenecientes a tribu Diplolepidini. Finalmente, aunque las tribus Diplolepidini, Eschatocerini y Pediaspidini nunca se han citado, se discute su posible presencia.This is the second contribution of the authors to the knowledge of the Cynipidae in Mexico. The only Aylacini species cited for Mexico, Aylax rufipes (Cameron, 1884), is transferred to the family Figitidae as Myrtopsen rufipes (Cameron, 1884) n. comb. The possibility of finding native or invasive species of Aylacini in Mexico is discussed. Concerning the inquiline cynipids, included in the Synergini, the species richness of Synergus, Saphonecrus and Ceroptres is far from being well known, with only two Synergus species cited; Periclistus is an inquiline genus absent in Mexico due to the absence of the host galls; which belong to the Diplolepidini. Lastly, even if the tribes Diplolepidini, Eschatocerini and Pediaspidini have never been cited, their possible presence is discussed