Direct Synthesis of Dinuclear Carboxylate-Bridged Ruthenium(I) Complexes from the Substitution of the Formate Bridge in Compound

An easy method of preparation of Ru2(//2-02CR)2(CO)4(PPh3)2 compounds from the formate derivative Ru2(t(2-02CH)2(CO)4(PPh3)2 is reported. Four carboxylate containing alkene groups complexes were prepared using this method. The new complexes were identified by elemental analyses, IR, 1H-NMR, 31P-NMR and 13C-NMR spectroscopies

R&D INVESTMENT AND FINANCIAL CONTRACTING IN SPANISH MANUFACTURIG FIRMS

This paper presents a model in which a firm with a degree of R&D specialization raises external funds to develop a two-period project that involves some non-verifiable returns (R&D-type of project). Taking into account a possible opportunistic behavior by the manager, we find out that the optimal firm's debt equity ratio is negatively related to the firm's degree of R&D specialization, its internal funds, and the output generated by the R&D project. Moreover, the expected R&D output of the firm is related negatively to the firm’s leverage and positively to the firm’s degree of R&D specialization as well as the amount of internal funds. The novelty of this work is to derive these results from strategic default consideration of the managers of firms specialized in R&D investments, as opposed to the standard collateral arguments concerning debt financing. This has a consequence of a lower growth of the firm’s debt-equity ratio once we compare firms specialized on R&D investments with others non specialized in these activities. We confirm our main theoretical findings making use of a Spanish data set of manufacturing firms during the period 1990-94.

Ressenyes

Lin CRASE i Sue O'KEEFE (eds.), Water Policy, Tourism and Recreation. Washington: Resources for the Future, 2011

La producció de l'espai en la modernitat líquida

L'article vol mostrar que el marc teòric de la modernitat líquida, definit per Zygmunt Bauman, pot oferir perspectives i camps d'exploració nous en l'estudi dels fenòmens geogràfics. La divisió de l'espai en tres parts (pràctiques espacials, representació de l'espai i espais de representació), ideada pel sociòleg francès Henri Lefebvre, serà el punt de partida. Per a cada dimensió espacial, s'hi analitza un exemple utilitzant la modernitat líquida com a marc d'anàlisi. Aquests exemples són, successivament: les polítiques de desenvolupament local, la geoweb i els no-llocs com a nous espais simbòlics. Al final de l'article, s'hi valoren les aportacions de la modernitat líquida a l'anàlisi de cadascun dels tres exemples, així com algunes aportacions possibles que el marc de la modernitat líquida podria oferir a l'anàlisi geogràfica.El artículo quiere mostrar que el marco teórico de la modernidad líquida, definido por Zygmunt Bauman, puede ofrecer nuevos campos de exploración y nuevas perspectivas en el estudio de los fenómenos geográficos. La división del espacio en tres partes (prácticas espaciales, representación del espacio y espacios de representación), ideada por el sociólogo francés Henri Lefebvre, será el punto de partida. Para cada dimensión espacial, se analiza un ejemplo utilizando la modernidad líquida como marco de análisis. Dichos ejemplos son, sucesivamente: las políticas de desarrollo local, la geoweb y los no-lugares como nuevos espacios simbólicos. Al final del artículo, se valoran las aportaciones de la modernidad líquida al análisis de cada uno de los ejemplos, así como algunas posibles aportaciones que el marco de la modernidad líquida podría ofrecer al análisis geográfico.L'article veut nous démontrer que le cadre théorique de la modernité liquide, défini par Zygmunt Bauman, peut nous offrir de nouveaux champs d'exploration et de nouvelles perspectives en ce qui concerne l'étude des phénomènes géographiques. Le point de départ est la division de l'espace faite par le sociologue français Henri Lefebvre entre : les pratiques spatiales, la représentation de l'espace et les espaces de représentation. Pour chaque dimension spatiale on analyse un exemple en utilisant la modernité liquide comme cadre d'analyse; ceux-ci sont, successivement: les politiques de développement locales, la géoweb et les non-lieux comme nouveaux espaces symboliques. Á la fin de l'article il y a une évaluation des apportations que peut faire la modernité liquide dans chacun des trois exemples et certaines apportations possibles que le cadre de la modernité liquide pourrait offrir à l'analyse géographique.The article aims to show how the theoretical framework of liquid modernity, explained by Zygmunt Bauman, can offer new fields for exploration and new perspectives on the study of geographical phenomena. The article is based on the division of space conceived by French sociologist Henri Lefebvre in spatial practice, representation of space and representational spaces. An example in each dimension is analyzed using liquid modernity as an analytical framework; these are, successively: local development policies, geoweb and no-places as new symbolic spaces. At the end, the article acknowledges the value of contributions from liquid modernity to analyze each example, and also some possible contributions that liquid modernity could offer for a geographical analysis

The production of space in liquid modernity

L’article vol mostrar que el marc teòric de la modernitat líquida, definit per Zygmunt Bauman, pot oferir perspectives i camps d’exploració nous en l’estudi dels fenòmens geogràfics. La divisió de l’espai en tres parts (pràctiques espacials, representació de l’espai i espais de representació), ideada pel sociòleg francès Henri Lefebvre, serà el punt de partida. Per a cada dimensió espacial, s’hi analitza un exemple utilitzant la modernitat líquida com a marc d’anàlisi. Aquests exemples són, successivament: les polítiques de desenvolupament local, la geoweb i els no-llocs com a nous espais simbòlics. Al final de l’article, s’hi valoren les aportacions de la modernitat líquida a l’anàlisi de cadascun dels tres exemples, així com algunes aportacions possibles que el marc de la modernitat líquida podria oferir a l’anàlisi geogràfica.El artículo quiere mostrar que el marco teórico de la modernidad líquida, definido por Zygmunt Bauman, puede ofrecer nuevos campos de exploración y nuevas perspectivas en el estudio de los fenómenos geográficos. La división del espacio en tres partes (prácticas espaciales, representación del espacio y espacios de representación), ideada por el sociólogo francés Henri Lefebvre, será el punto de partida. Para cada dimensión espacial, se analiza un ejemplo utilizando la modernidad líquida como marco de análisis. Dichos ejemplos son, sucesivamente: las políticas de desarrollo local, la geoweb y los no-lugares como nuevos espacios simbólicos. Al final del artículo, se valoran las aportaciones de la modernidad líquida al análisis de cada uno de los ejemplos, así como algunas posibles aportaciones que el marco de la modernidad líquida podría ofrecer al análisis geográfico.The article aims to show how the theoretical framework of liquid modernity, explained by Zygmunt Bauman, can offer new fields for exploration and new perspectives on the study of geographical phenomena. The article is based on the division of space conceived by French sociologist Henri Lefebvre in spatial practice, representation of space and representational spaces. An example in each dimension is analyzed using liquid modernity as an analytical framework; these are, successively: local development policies, geoweb and no-places as new symbolic spaces. At the end, the article acknowledges the value of contributions from liquid modernity to analyze each example, and also some possible contributions that liquid modernity could offer for a geographical analysis

El conreu de la terra com a ocupació secundària dels no agricultors

Peer Reviewe

A l'entorn de la recerca econòmico-agrícola

Peer Reviewe

Learning strategies with video games from the Neuroeducation

[Resumen] La neurociencia está colaborando de modo eficaz a descubrir las claves del aprendizaje a través del conocimiento de las funciones del cerebro determinando qué partes del mismo hay que estimular para la consecución de qué aprendizajes se pretenda conseguir. Nuestro ensayo pretende aproximarse a determinar las funciones que los videojuegos pueden aportar para conseguir aprendizajes en función de los estímulos que éstos sean capaces de desarrollar en el cerebro. En este sentido intentaremos relacionar las aportaciones de la taxonomía de Bloom a la práctica de videojugar con las características del cerebro que nos descubre la Neurociencia y la Neuroeducación.[Abstract] Neuroscience is working effectively to discover the keys to learning through knowledge of brain functions determining which parts of it should be encouraged to achieve what it is intended to achieve learning mode. Our test approach aims to determine the functions that video games can provide for learning based on stimuli that they are able to develop in the brain. In this sense we will try to relate the contributions of Bloom's taxonomy videojugar to practice with the characteristics of the brain that reveals Neuroscience and Neuroeducation