19 research outputs found

    El jaciment epimagdalenià de la balma de la Roureda (Vilafranca, els Ports, País Valencià).

    Get PDF
    En aquest treball es presenten les primeres dades obtingudes en el jaciment de la balma de la Roureda (Vilafranca, els Ports, País Valencià). L’estudi tipològic de la indústria lítica i l’obtenció d’una datació radiocarbònica d’11350 ± 70 BP permeten adscriure’l a l’Epimagdalenià antic. Finalment, es realitza una valoració d’aquestes dades en relació amb el context de la façana mediterrània ibèrica prestant atenció especial a diversos aspectes, com la forta incidència de les truncadures o l’augment dels dorsos espessos que, juntament amb altres trets, caracteritzen aquest Epimagdalenià antic.This paper describes the initial data obtained at La Roureda shelter (Vilafranca, Els Ports, Valencian country). The typological study of the lithic industries and a radiometric dating (11350 ± 70 BP) date it to the Early Epimagdalenian. Finally, these data are valued in the geographic context (the Mediterranean side of the Iberian Peninsula), paying especial attention to several aspects, such as the high occurrence of the truncatures or the increase of the backed bladelets with thick retouch, which together with other attributes are distinctive of the Early Epimagdalenian

    El Jaciment Epimagdalenià de la balma de la Roureda (Vilafranca, Els ports, País Valencià)

    Full text link
    En aquest treball es presenten les primeres dades obtingudes en el jaciment de la balma de la Roureda (Vilafranca, els Ports, País Valencià). L'estudi tipològic de la indústria lítica i l'obtenció d'una datació radiocarbònica d'11350 ± 70 BP permeten adscriure'l a l'Epimagdalenià antic. Finalment, es realitza una valoració d'aquestes dades en relació amb el context de la façana mediterrània ibèrica prestant atenció especial a diversos aspectes, com la forta incidència de les truncadures o l'augment dels dorsos espessos que, juntament amb altres trets, caracteritzen aquest Epimagdalenià antic

    New data for Pleistocene-Holocene transition: Cingle de l’Aigua rock shelter (Xert, North Valencian Country)

    Get PDF
    This paper describes the initial data obtained at Cingle de l’Aigua rock shelter (Xert, Baix Maestrat, North Valencian Country). The typological study of the lithic assembly and a radiometric dating (10520 ± 60 BP) date it to back to the Recent Epimagdalenian. Furthermore, the characteristics of both Recent Epimagdalenian and Microlaminar Sauveterroid are also evaluated through the analysis of the geometric microliths recovered at the site.En este trabajo se presenta el yacimiento del abrigo del Cingle de l’Aigua (Xert, Baix Maestrat, País Valenciano) prestando especial atención a los datos aportados por la tipología de la industria lítica. Estos datos, así como una datación del 10520 ± 60 BP, nos permiten adscribir el conjunto al Epimagdaleniense reciente. Así mismo, la presencia de diversos elementos geométricos nos permite valorar las características tanto de este complejo industrial como del Sauveterroide microlaminar

    The Mediterranean Upper Magdalenian harpoons. Typological and chronological valuation from the new pieces of Cova de les Cendres (Teulada-Moraira, Valencian Country)

    Get PDF
    Latest excavations in the Cova de les Cendres have recovered a serie of ten new harpoons, representing a total of 19 issues. This is one of the largest collections of the Mediterranean peninsula. Because we have a small number of harpoons in this area, the date obtained in Cova de les Cendres are of high importance for the characterization of the features of the Mediterranean Upper Magdalenian harpoons. It also presents a series of new absolute dates obtained for the level XI which show that the major occupation in the Upper Magdalenian was during the last third of the fourteenth millennium BP. With the available data (twelve sites that have provided 45 pieces) the Mediterranean Upper Magdalenian harpoon is characterized by a very different morphology, both in number of teeth as in their features, without a clear typological evolution.Las últimas campañas realizadas en la Cova de les Cendres han permitido recuperar diez nuevos arpones, lo que supone un total de 19 ejemplares. Una de las colecciones más numerosas del ámbito mediterráneo peninsular. El reducido número de arpones documentados hasta la fecha en la vertiente mediterránea hace que los datos obtenidos en Cendres sean de elevada importancia para la caracterización de estos útiles característicos del Magdaleniense superior mediterráneo. Asimismo, se presenta una serie de nuevas dataciones absolutas obtenidas para el nivel XI que ubican la máxima ocupación del Magdaleniense superior durante el último tercio del XIV milenio BP. Con los datos disponibles, un total de doce yacimientos que han proporcionado 45 piezas, el arpón del Magdaleniense superior mediterráneo se caracteriza por tener una morfología muy variada, tanto en número de dientes como en sus características, sin que sea posible establecer una evolución definida de su tipología

    Aproximación al uso del espacio durante el Magdaleniense superior de la Cova de les Cendres (Teulada-Moraira, Alicante)

    Get PDF
    Se analiza la ocupación de un área en la que se documenta un conjunto de estructuras de combustión superpuestas a lo largo del nivel XI (Magdaleniense superior) de la Cova de les Cendres. Todo ello teniendo en cuenta los procesos de formación y alteración del nivel, su estructura de palimpsesto, las distintas actividades desarrolladas y la reutilización del mismo espacio a lo largo del tiempo

    Assessing site potential, sequence and looting damage of the Palaeolithic deposits at La Cova del Moro (El Poble Nou de Benitatxell, Alicante, Mediterranean Iberia).

    Get PDF
    [eng]This paper assesses the potential and sequence of the Palaeolithic human occupations at la Cova del Moro site and the effects of the irretrievable damage caused by anthropogenic processes, including illicit excavations and urban development. While the site was discovered in 1898, it was never exca­vated with scientific methods, despite being located in an area of Mediterranean Iberia renowned for the high density of Upper Paleolithic sites. Information collected from looters trenches to clarify the sequence and quantify the damages, first radiocarbon dates and full analysis of the materials recovered have been central to this assessment and provide the foundation for future controlled excavations. The results show that the site preserves a long Upper Palaeolithic sequence.[cat] Aquest treball avalua el potencial i la seqüència de les ocupacions paleolítiques del jaciment de La Cova del Moro i els efectes del dany irreparable causat pels processos humans, inclosos les excavacions clandestines i el desenvolupament urbanístic. Tot i que el lloc va ser descobert el 1898, mai no ha estat excavat amb mètodes científics, tot i estar situat en una zona de la Mediterrània ibèrica amb una densitat de jaciments del Paleolític superior. La informació recollida en la zona afectada pels saquejadors per aclarir la seqüència i quantificar els danys, les primeres datacions de radiocarboni i l'anàlisi completa dels materials recuperats han estat fonamentals per a aquesta avaluació i proporcionen les bases per a futures excavacions controlades. Els resultats mostren que el jaciment conserva una llarga seqüència del Paleolític superior

    Antiguas excavaciones, nuevas respuestas. El yacimiento epimagdaleniense de la Cova del Clot de l'Hospital (Roquetes, Baix Ebre)

    Get PDF
    El objetivo de este trabajo ha sido estudiar los materiales obtenidos con las excavaciones de Francesc Esteve Gálvez en la Cova del Clot de l'Hospital (Bajo Ebro), yacimiento de finales del Pleistoceno-inicios del Holoceno, descubierto por él mismo el año 1945. La representación de raspadores, truncaduras, buriles y laminitas de dorso, entre otros tipos, permite atribuirlo al Epimagdaleniense, atribución corroborada por dos fechas radiocarbónicas sobre huesos de fauna: 11.115 y 10.045 BP. De esta forma, este yacimiento se suma a un numeroso conjunto de yacimientos del período citado, conocidos en las provincias de Tarragona y de Castellón de la Plana. Así mismo, el estudio de los restos faunísticos ha determinado que fue ocupado por un grupo de cazadores que explotaron sus alrededores, abruptos y montañosos, como territorio estacional de caza de la cabra montés

    Nuevo estudio de los conjuntos rupestres del Barranco de Gibert I y II (Mosqueruela, Teruel) y su contextualización arqueológica en el Maestrazgo

    Get PDF
    La nueva documentación llevada a cabo en los abrigos de Barranco de Gibert I y II (Mosqueruela, Teruel), con representaciones clasificables dentro del ciclo Levantino y Esquemático/Abstracto, ha permitido registrar nuevos motivos no identificados hasta el momento, así como plantear la reinterpretación de algunas representaciones ya conocidas. Para el conjunto Levantino (Barranco Gibert I) se ofrece una nueva lectura de la composición escénica sugiriendo una posible interpretación como una escena bélica. La homogeneidad estilística de los motivos conservados en el panel permite clasificar sus representaciones dentro del tipo Lineal/Cingle, bien documentado en conjuntos del entorno regional y característicos de las fases finales de la secuencia levantina. La plasmación de un tocado de antenas en el motivo principal del conjunto lo pone en relación con el restringido conjunto de motivos con este tipo de tratamiento, enfatizando el carácter regional del mismo al ser representativo de estos territorios

    Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Núcleo de cohesión en formación e investigación en Prehistoria de la Universidad de Barcelona desde 1987

    Full text link
    El artículo es un resumen amplio de todas las actividades científicas y académicas llevadas a cabo por el SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) desde su fundación en 1987 por parte del Dr. Fullola. Abarca desde programas de excavaciones a proyectos internacionales pasando por temas de Patrimonio arqueológico o de historiografía, entre muchos otros. Además del resumen de dichas actividades, se añade también una completa lista de publicaciones, la gran mayoría en revistas de impacto nacional e internacional. Se incide especialmente en siete líneas básicas de trabajo dentro del grupo, la arqueopetrología, la arqueozoología, el arte prehistórico, la geoarqueología, la paleobotánica, la tecnología, el patrimonio y los estudios territoriales. También se repasan todos y cada uno de los yacimientos objeto de excavación por parte del SERP en estos últimos tres decenios
    corecore