Estudi de la resistència a la tracció en peces d’alumini injectades a pressió

En una foneria d’alumini a alta pressió dedicada al sector de l’automoció es vol estudiar mitjançant la metodologia sis sigma la forma de com millorar una de les característiques d’una de les seves peces que va muntada dins d’un cinturo de seguretat. La característica es la resistència a la tracció de la peça que es testa amb un assaig amb dinamòmetre. El requeriment per part del client al realitzar l’assaig es de que es compleixi que mitjana-4sigma>=1600DaN. Es defineixen els factors que influeixen en aquesta característica i es fa una anàlisis mitjançant la tècnica del disseny d’experiments per tal de definir les condicions optimes mitjançant les quals aconseguim màxims resultats i mínima variabilitat en els resultats de l’assaig a tracció. Abans de fer l’estudi mencionat ens adonem que hi ha dos factors que podrien fer que no tinguéssim resultats comparables entre les diferents probes requerides per fer el disseny d’experiments: la variabilitat en l’assaig depenent de l’experiència de l’operari que realitza l’assaig i el temps que passa des de que la peça s’ha fos fins que es realitza l’assaig. Comprovem que hi ha variabilitat en els resultats de l’assaig depenent de l’experiència de l’operari. Per eliminar aquet factor es fa una modificació en l’útil utilitzat per fer l’assaig. Desprès de la modificació desapareix la variabilitat. D’altra banda es fa una anàlisis trencant peces en diferents moments de temps des de la fosa de les mateixes. S’arriba a la conclusió de que les peces es mantenen estables en el resultat de l’assaig a partir de les 10 hores transcorregudes des de que s’han fos. Un cop conegut això es fa el disseny d’experiments que ens permet trobar condicions optimes. Un cop es col·loquen aquests paràmetres a la producció es comprova que positivament donen resultats superiors a l’assaig a tracció. Ara be, aquests paràmetres no permeten treballar en sèrie. Es per aquesta raó que finalment es conclou que no es pot treballar nomes buscant un bon resultat d’assaig a tracció, sinó que s’ha de donar un equilibri entre aquest objectiu i el de treballar de forma continuada sense problemes. Per aquesta raó s’adopten els paràmetres trobats com a tendències a seguir a l’hora de realitzar programacions a la producció

Macroscopic Quantum Superpositions in a Wide Double-Well Potential

We present an experimental proposal for the rapid preparation of the center of mass of a levitated particle in a macroscopic quantum state, that is a state delocalized over a length scale much larger than its zero-point motion and that has no classical analog. This state is prepared by letting the particle evolve in a static double-well potential after a sudden switchoff of the harmonic trap, following initial center-of-mass cooling to a sufficiently pure quantum state. We provide a thorough analysis of the noise and decoherence that is relevant to current experiments with levitated nano- and microparticles. In this context, we highlight the possibility of using two particles, one evolving in each potential well, to mitigate the impact of collective sources of noise and decoherence. The generality and scalability of our proposal make it suitable for implementation with a wide range of systems, including single atoms, ions, and Bose-Einstein condensates. Our results have the potential to enable the generation of macroscopic quantum states at unprecedented scales of length and mass, thereby paving the way for experimental exploration of the gravitational field generated by a source mass in a delocalized quantum state.Comment: 6 pages, 3 figures, 1 tabl

A regression model approach to enable cell morphology correction in high-throughput flow cytometry

Large variations in cell size and shape can undermine traditional gating methods for analyzing flow cytometry data. Correcting for these effects enables analysis of high-throughput data sets, including >5000 yeast samples with diverse cell morphologies

Comparison of a human acellular dermal matrix and a polypropylene mesh for pelvic floor reconstruction : a randomized trial study in a rabbit model

Non-absorbable polypropylene (PP) meshes have been widely used in surgical reconstruction of the pelvic floor disorders. However, they are associated with serious complications. Human acellular dermal matrices (hADM) have demonstrated safety and efficacy in reconstructive medicine, but their suitability and efficacy at vaginal level is not known. This study compares the biological performance of PP mesh and a newly developed hADM. 20 rabbits were randomized to receive the hADM graft or the PP mesh. Grafts were surgically implanted in the abdominal wall and vagina. After 180 days, grafts were explanted and evaluated. The vaginal mesh extrusion rate was higher in the PP group (33% vs. 0%, p = 0.015). Full integration of the vaginal grafts was more frequent in the hADM group, where 35% of the grafts were difficult to recognize. In the PP group, the vaginal mesh was identified in 100% of the animals (p = 0.014). In PP group, the infiltrates had a focal distribution and were mostly located in the internal part of the epithelium, while in the hADM group, the infiltrates had a diffuse distribution. Additionally, the hADM group also presented more B-lymphocytes and less T-lymphocytes. Biomechanical analysis showed that hADM had lower resistance to stress. Moreover, PP mesh stiffness and elasticity were higher. Then, hADM is associated with fewer clinical complications, as well as better tissue integration. However, it shows greater incorporation into the surrounding native tissue, especially in the vaginal location, undergoing a reduction in its biomechanical properties 6 months after implantation

Avaluació de l'ús d'esferes vaginals conjuntament amb els exercicis musculars del sòl pelvià en el tractament primari de la incontinència urinària femenina

Introducció La incontinència urinària (IU) en la dona és un problema freqüent que té un elevat impacte en la qualitat de vida. La rehabilitació muscular del sòl pelvià (RMSP) forma part del tractament de primera línia per a qualsevol tipus d'IU. Els exercicis de RMSP es poden fer amb o sense l'ajuda d'algun dispositiu vaginal. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és donar resposta a dues preguntes de recerca: 1- Les esferes vaginals, són eficaces i segures com a part d'un programa de RMSP per a la IU femenina? I, 2- Les esferes vaginals, potencien l'adherència a la RMSP? Quins són els determinants i les barreres de l'adherència al tractament? Material i Mètode Es va realitzar un assaig clínic controlat, prospectiu, multicèntric, aleatoritzat i de grups paral·lels. Les participants, dones amb IU clínica, van ser assignades de forma aleatòria per rebre un programa supervisat d'exercicis de RMSP dues vegades al dia, 5 dies a la setmana, durant 6 mesos amb esferes vaginals (grup estudi) o per rebre el mateix programa però sense les esferes vaginals (grup control). La variable de resultat principal va ser la puntuació de la prova International Consultation on Incontinence Questionnaire-Short Form (ICIQ-UI-SF) als 6 mesos. Les variables secundàries van ser els resultats de la Prova de la Compresa d'1 hora (1-hour Pad-test), del King's Health Questionnaire (KHQ) i els d'una escala tipus Likert de 5 ítems per a l'avaluació subjectiva del resultat. L'adherència es va mesurar amb el qüestionari de Morisky-Green. Es va realitzar una anàlisi secundària dels resultats d'adherència per tal d'investigar els determinants i barreres de l'adherència i la seva influència en els resultats del tractament. Resultats Es van incloure 70 pacients, 37 aleatoritzades al grup tractament (Kegel + esferes) i 33 al grup control (Kegel). Es van poder analitzar les dades de 65 participants (35 grup tractament i 30 controls). Els resultats de l'ICIQ-UI-SF van millorar de manera significativa al cap d'1 mes de seguiment al grup esferes respecte al grup control (p 0.01) i en ambdós grups als 6 mesos. Al final del seguiment (6 mesos), la prova de la compresa d'1 hora va millorar en el grup esferes i, en canvi, no en el grup control. No hi va haver diferències significatives entre ambdós grups pel que fa als resultats del KHQ ni en la valoració subjectiva d'eficàcia i seguretat en aquest període de seguiment. Els efectes adversos observats van ser lleus i transitoris (4 en el grup esferes i 1 en el grup control). No hi va haver diferències significatives en l'adherència al tractament al final del seguiment (33% d'adherència en els controls, 42.9% en el grup tractat). En ambdós grups, el motiu principal per la no-adherència va ser que les participants simplement van oblidar realitzar els exercicis. Els resultats de l'ICIQ-UI-SF entre pacients que es van adherir i les que no ho van fer no va diferir significativament (p=0.143). No es va observar una diferència significativa en l'adherència entre aquelles participants que van obtenir més millora en la IU i les que en van obtenir menys al final del seguiment (p=0.140). Conclusions La incontinència urinària va millorar en els dos grups, però les participants que van utilitzar les esferes van començar a millorar de forma més ràpida. Les esferes van ser ben tolerades i no van causar efectes adversos. Les esferes no van actuar com a facilitador de l'adherència. La manca d'adherència va ser deguda a que les participants van oblidar la realització dels exercicis amb independència de l'eficàcia del tractament i de la gravetat de la incontinència.Introduction Urinary incontinence (UI) is a highly prevalent condition in women and significantly impairs quality of life. Pelvic floor muscle training (PFMT) is a first-line therapy for all types of UI. Pelvic floor rehabilitation exercises can be done through exercises alone or in combination with intravaginal devices (spheres or cones). It is the objective of this thesis to provide meaningful answers to two main research questions: 1- Are vaginal spheres safe and efficacious as part of PFMT treatment programs for female UI? And, 2- Do vaginal spheres enhance adherence to PFMT therapy? Which are the determinants and barriers of adherence to PFMT treatment? Materials and Methods We conducted a randomized, controlled, multicentre, parallel-group, prospective pilot study. Participants were women with UI. Women assigned to the treatment group were asked to use vaginal spheres while they performed PFMT at home. The control group performed the same domiciliary training program without this or any other device. In both groups, PFMT consisted of Kegel exercises for 15min, twice daily, at least 5 days a week for a period of 6 months. The primary endpoint for this study was the International Consultation on Incontinence Questionnaire Short Form (ICIQ-UI-SF) score. Secondary endpoints were the 1-hour pad-test, the Kings' Health Questionnaire (KHQ), subjective efficacy and tolerance, and Morisky-Green questionnaire score to assess adherence to treatment. We performed a secondary analysis of data to investigate the determinants and barriers of adherence and their association with treatment outcome. Results A total of 70 women were included and randomized to receive treatment, 37 to PFMT with vaginal spheres and 33 to PFMT alone. Data from 65 patients (35 treated patients and 30 controls) were finally suitable for analysis. ICIQ-UI-SF results improved significantly at 1-month follow-up in the spheres group (p 0.01) and at 6 months in the controls. At the end of follow-up (6 months), the 1-hour pad-test improved in the spheres group but not in the control group. No significant differences were found in the KHQ results or in the subjective evaluation of efficacy and safety. Mild transient side effects were reported in four patients in the spheres group and one in the control group. There were no significant differences in adherence to treatment between groups at the end of follow-up (33.3% adherence in controls and 42.9% in spheres group). The largest group of non-adherent women in both arms were those who mainly forgot to do the exercises. ICIQ-UI-SF results between adherent and non-adherent women did not differ significantly (p=0.143). No significant difference was observed in adherence between women who attained greater improvements and those who had poorer improvements in urinary incontinence after treatment (p=0.140). Conclusions Both treatments improved urinary incontinence but women who performed the exercises with vaginal spheres showed an earlier improvement. Vaginal spheres were well tolerated and safe. In patients with urinary incontinence, vaginal spheres as an adjunct to PFMT did not increase adherence to pelvic muscle exercises. Lack of persistence appeared to be due to forgetfulness and did not seem to be influenced by the efficacy of PFMT

Pla de millora de l’accés als mètodes anticonceptius de llarga durada

Mètodes anticonceptius; Pla de millora; Salut sexualMétodos anticonceptivos; Plan de mejora; Salud sexualContraceptive methods; Improvement plan; Sexual healthAquest Pla s’orienta de forma general a la millora de la salut sexual i reproductiva, i de forma específica a la millora de l’accés de la població als mètodes anticonceptius i està dissenyat per evitar les barreres més comunes: la informació, el cost i l’accés al mètode i permetre avançar per garantir els drets sexuals i reproductius i l’equitat contraceptiva

Protocol per a l'atenció a la interrupció voluntària de l'embaràs a Catalunya

Avortament; Protocol; CatalunyaAborto; Protocolo; CataluñaAbortion; Protocol; CataloniaAquest protocol, incorpora nou coneixement, amplia el termini de gestació per la utilització del mètode farmacològic, proposa millores en l’acompanyament durant el procés i també inclou recomanacions per l’assessorament contraceptiu posterior a la intervenció. Les recomanacions incloses a aquest protocol s’apliquen tant a dones, que és el gènere majoritari en els casos que es realitza una IVE, com a persones gestants que volen interrompre voluntàriament l’embaràs, independentment del seu gènere

Recomanacions per a la detecció precoç i el maneig de les dones embarassades afectades per la verola del mico (Monkeypox) i dels nadons

Embarassades; Verola del mico; RecomanacionsEmbarazadas; Viruela del mono; RecomendacionesPregnant; Monkeypox; RecommendationsAquest document conté informació sobre la verola del mico i la seva detecció i procediment en dones embarassades

Guia d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2 en dones embarassades i nadons

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Dones embarassades; NadonsCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Mujeres embarazadas; BebésCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Pregnant women; BabiesEn aquest document s’estableixen les pautes a seguir en l’abordatge de l’atenció a les dones embarassades i puèrperes i dels nadons en la situació epidemiològica actual. S’estableixen els centres de referència per a l’atenció obstètrica a les dones amb infecció COVID-19 que requereixen un ingrés hospitalari durant l’embaràs, i també els centres de referència per a l’atenció al part a les dones amb infecció per COVID-19 amb simptomatologia lleu que no requereixen ingrés hospitalari

Caracterització dels receptors de l'activador tissular del plasminogen (tPA) en càncer de pàncrees

El càncer de pàncrees és altament agressiu i representa la cinquena causa de mort al mon occidental. Anteriorment, en el nostre laboratori, vam identificar que el receptor tissular del plasminogen (tPA) hi està sobre-expressat i juga un paper important el la progressió tumoral. En la present tesi hem profunditzat en l'estudi del mecanisme molecular de tPA i seus receptors en aquest càncer. En primer lloc hem caracteritzat en detall la interacció de tPA amb Annexina A2 (principal receptor de tPA en endoteli i altament expressada en pàncrees) demostrant que les dades publicades sobre la seqüència responsable de la interacció no eren correctes. A més a més hem caracteritzat les proteïnes de lisats cel·lulars pancreàtics que interaccionen amb tPA mitjançant un assaig pull down i posterior anàlisi proteòmic. de tot identificant un conjunt de possibles lligands de tPA. D'entre aquests hem seleccionat galectina 1, una lectina que mai s'ha descrit que interaccioni amb tPA, per realitzar la caracterització bioquímica i funcional del seu paper com a nou lligand de tPA en càncer de pàncrees.Pancreatic cancer is a highly aggressive disease and represents the fifth cause of death in occidental world. Our laboratory has previously reported tissue type plasminogen activator (tPA) over expression in this cancer and its role in tumoral progression. During the present thesis we have studied tPA and its molecular mechanism through its receptors in this tumor.We have first characterized tPA interaction with annexin A2 (its main receptor in endothelium and highly expressed in pancreas). Our results showed that published data about the sequence responsible of this interaction was not correct. We have also identified a set of new putative tPA receptors in pancreatic cell lisates using a pull down assay and proteomic analysis. One of the proteins identified was galectin 1, a lectin with not know relation with tPA. We performed a biochemical and functional characterization of the interaction between these two proteins in pancreatic cancer