A Generative Dialogue System for Reminiscence Therapy

With people living longer than ever, the number of cases with neurodegenerative diseases such as Alzheimer's or cognitive impairment increases steadily. In Spain it affects more than 1.2 million patients and it is estimated that in 2050 more than 100 million people will be affected. While there are not effective treatments for this terminal disease, therapies such as reminiscence, that stimulate memories of the patient's past are recommended, as they encourage the communication and produce mental and emotional benefits on the patient. Currently, reminiscence therapy takes place in hospitals or residences, where the therapists are located. Since people that receive this therapy are old and may have mobility difficulties, we present an AI solution to guide older adults through reminiscence sessions by using their laptop or smartphone. Our solution consists in a generative dialogue system composed of two deep learning architectures to recognize image and text content. An Encoder-Decoder with Attention is trained to generate questions from photos provided by the user, which is composed of a pretrained Convolution Neural Network to encode the picture, and a Long Short-Term Memory to decode the image features and generate the question. The second architecture is a sequence-to-sequence model that provides feedback to engage the user in the conversation. Thanks to the experiments, we realise that we obtain the best performance by training the dialogue model with Persona-Dataset and fine-tuning it with Cornell Movie-Dialogues dataset. Finally, we integrate Telegram as the interface for the user to interact with Elisabot, our trained conversational agent.El número de casos con enfermedades neurodegenerativas como el Alzheimer o el deterioro cognitivo aumenta de manera constante. En España afecta a más de 1,2 millones de pacientes y se estima que en 2050 se verán afectados más de 100 millones de personas. Si bien no existen tratamientos efectivos para esta enfermedad terminal, se recomiendan terapias como la reminiscencia, que estimulan los recuerdos del pasado y fomentan la comunicación del paciente. Actualmente, la terapia de reminiscencia se realiza en hospitales o residencias, donde se encuentran los terapeutas. Dado que las personas que reciben esta terapia son mayores y pueden tener dificultades de movilidad, presentamos una solución basada en inteligencia artificial para guiar a los usuarios a través de sesiones de reminiscencia utilizando su portátil o teléfono inteligente. Nuestra solución consiste en un sistema de diálogo generativo compuesto por dos arquitecturas de aprendizaje profundo para reconocer el contenido de imagen y texto. Por un lado, un Codificador-Descodificador con Attention para generar preguntas basadas en el contenido de las fotografías proporcionadas por los usuarios formado por una red neuronal convolucional (CNN) que codifica las imágenes y una LSTM que genera las preguntes palabra a palabra. La segunda arquitectura consiste en un modelo sequence-to-sequence que genera comentarios a las respuestas de los usuarios para enriquecer la conversación.. Después de realizar varios experimentos, vemos que obtenemos el mejor comportamiento entrenando el modelo con los datos de Persona-chat y ajustando el modelo con fine-tune de Cornell Movie-Dialogue. Finalmente, integramos Telegram como interfaz porque el usuario interactue con nuestro agente Elisabot.El nombre de casos amb malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer o el deteriorament cognitiu augmenta constantment. A Espanya afecta més d'1,2 milions de pacients i es calcula que el 2050 es veuran més de 100 milions de casos. Si bé no hi ha tractaments eficaços per a aquesta malaltia, es recomanen teràpies com la reminiscència, que estimulen els records del pacient i fomenten la comunicació. Actualment, la teràpia de reminiscència es fa en hospitals o residències, que és on es troben els terapeutes. Com que les persones que reben aquesta teràpia són grans i poden tenir dificultats de mobilitat, presentem una solució basada en Intel·ligència Artificial per realitzar sessions de reminiscència mitjançant l'ús del portàtil o del telèfon mòbil. La nostra solució consisteix en un sistema de diàleg generatiu format per dues arquitectures d?aprenentatge profund que reconeixen el contingut d'imatges i de text. Per una banda, un Codificador-Descodificador amb Attention per generar preguntes basades en el contingut de les fotografies, proporcionades pels usuaris, format per una xarxa neuronal convolucional (CNN) que codifica les imatges i una LSTM que genera les preguntes paraula a paraula. La segona arquitectura consisteix en un model sequence-to-sequence que genera comentaris a les respostesdels usuaris per enriquir la conversa.Despres de realitzar diversos experiments, veiem que obtenim el millor comportament en-trenant el model de conversa amb les dades de Persona-chati ajustant el model amb fine-tune de Cornell Movie-Dialogues. Finalment, integremTelegram com a interficie perquè l'usuari interactuï amb la Elisabo

Economic growth and atmospheric pollution in Spain: discussing the environmental Kuznets curve by hypothesis

The environmental Kuznets curve (EKC) hypothesis posits an inverted U relationship between environmental pressure and per capita income. Recent research has examined this hypothesis for different pollutants in different countries. Despite certain empirical evidence shows that some environmental pressures have diminished in developed countries, the hypothesis could not be generalized to the global relationship between economy and environment at all. In this article we contribute to this debate analyzing the trends of annual emission flux of six atmospheric pollutants in Spain. The study presents evidence that there is not any correlation between higher income level and smaller emissions, except for SO2 whose evolution might be compatible with the EKC hypothesis. The authors argue that the relationship between income level and diverse types of emissions depends on many factors. Thus it cannot be thought that economic growth, by itself, will solve environmental problems.Environmental Kuznets Curve, atmospheric pollution, Spain.

Evaluación de las relaciones familiares en el trastorno límite de personalidad

El Trastorn Límit de Personalitat (TLP) és un dels trastorns mentals més complexos de comprendre i tractar donat el seu patró d'inestabilitat en les relacions interpersonals, de l'autoimatge i l'afectivitat. Com la majoria dels trastorns mentals, es creu que el TLP té una causa multifactorial resultat de la interacció entre la vulnerabilitat genètica i els factors ambientals. Per això, la família ha estat una variable estudiada i descrita com un factor de risc en el desenvolupament del TLP. En aquest context, l'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral va ser avaluar les relacions familiars (conjugalitat, parentalitat i coparentalitat) en famílies amb un fill/a diagnosticat/a de Trastorn Límit de la Personalitat i com la situació generada pel COVID-19 ha pogut impactar en aquestes famílies. Es van realitzar dos estudis quantitatius per a avaluar i comparar les relacions familiars en famílies amb un fill amb TLP i en famílies amb un fill sense diagnòstic psicopatològic. El primer estudi va incloure 152 progenitors casats, i el segon 60 progenitors divorciats i 60 casats. El tercer estudi va seguir un mètode qualitatiu per a explorar les experiències del confinament en 4 mares i 5 filles afectades de TLP. En general, els resultats dels estudis evidencien una major afectació de les relacions familiars en les famílies amb un fill amb TLP. Finalment es discuteixen els resultats en termes relacionals i es proposen tipologies familiars d'acord amb els resultats obtinguts.El Trastorno Límite de Personalidad (TLP) es uno de los trastornos mentales mas complejos de comprender y tratar dado su patrón de inestabilidad en las relaciones interpersonales, de la autoimagen y la afectividad. Como la mayoría de los trastornos mentales, se cree que el TLP tiene una causa multifactorial resultado de la interacción entre la vulnerabilidad genética y los factores ambientales. Por ello, la familia ha sido una variable estudiada y descrita como un factor de riesgo en el desarrollo del TLP. En este contexto, el objetivo principal de esta tesis doctoral fue evaluar las relaciones familiares (conyugalidad, parentalidad y coparentalidad) en familias con un hijo/a diagnosticado/a de Trastorno Límite de la Personalidad y cómo la situación generada por el COVID-19 ha podido impactar en dichas familias. Se realizaron dos estudios cuantitativos para evaluar y comparar las relaciones familiares en familias con un hijo con TLP y en familias con un hijo sin diagnostico psicopatológico. El primer estudio incluyó 152 progenitores casados, y el segundo 60 progenitores divorciados y 60 casados. El tercer estudio siguió un método cualitativo para explorar las experiencias del confinamiento en 4 madres y 5 hijas afectadas de TLP. En general, los resultados de los estudios evidencian una mayor afectación de las relaciones familiares en las familias con un hijo con TLP. Finalmente se discuten los hallazgos en términos relacionales y se proponen tipologías familiares de acuerdo a los resultados obtenidos.Borderline Personality Disorder (BPD) is one of the most complex mental disorders to understand and treat given its pattern of instability in interpersonal relationships, self-image and affectivity. Like most mental disorders, BPD is believed to have a multifactorial cause resulting from the interaction between genetic vulnerability and environmental factors. Thus, the family has been a variable studied and described as a risk factor in the development of BPD. In this context, the main objective of this doctoral thesis was to evaluate family relationships (marital, parental and coparental functions) in families with an offspring diagnosed with Borderline Personality Disorder and how the situation generated by COVID-19 may have impacted on these families. Two quantitative studies were conducted to evaluate and compare family relationships in families with an offspring with BPD and in families with an offspring without a psychopathological diagnosis. The first study included 152 married parents, and the second study included 60 divorced and 60 married parents. The third study followed a qualitative approach to explore the experiences of lockdown in 4 mothers and 5 daughters affected by BPD. In general, the results of the studies show a greater impairment of family relationships in families with an offspring with BPD. Finally, the findings are discussed in relational terms and family typologies are proposed according to the results obtained

Estudi d’un sistema de detecció de places lliures d’aparcament al carrer, mitjançant anàlisis de vídeo de càmera fixa, amb tècniques de visió per computació

L’objecte del present projecte és el disseny d’un sistema automatitzat, que diferencia les places d’aparcament del carrer que estan lliures amb les que estan ocupades, en tot instant de temps. El sistema està basat en l’anàlisi d’imatges de vídeo, provinents d’una càmera fixa, aplicant tècniques de visió per computació. Aquest va dirigit a tots els usuaris de vehicles, en el moment de cerca d’aparcament i té un impacte positiu tant pel medi ambient com pel confort de l’usuari

Diagnosis de las actividades de educación ambiental del plan de dinamización educativa del ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès : hacia una educación para la sostenibilidad

La Década de las Naciones Unidas de la Educación para el Desarrollo Sostenible ha lanzado unos retos a nivel educativo, que hasta ahora no se habían planteado de una forma tan firme. Este contexto internacional ha generado unas demandas sobre la educación ambiental local en los ayuntamientos en relación con los centros educativos. En la presente investigación se realiza una diagnosis de las actividades de educación ambiental del Plan de Dinamización Educativa (PDE) del ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), con la finalidad de ver si la educación ambiental que se ofrece, incorpora los retos planteados por la Educación para la Sostenibilidad. Posteriormente se elaborarán unas propuestas de mejora consensuadas con los principales actores implicados (docentes, educadores/-as, técnicos/-as del ayuntamiento)

L'avaluació d'activitats d'educació per a la sostenibilitat com a espais de participació

Presentació de diapositives que va acompanyar a la presentació oral a les Jornades de la Xarxa EduSost de 2010

Reflexions sobre l'educació ambiental a Sant Cugat

Presentació que va acompanyar la presentació oral sobre reflexions de l'educació ambiental a Sant Cugat a la 1º Jornada d'Educació Ambiental d'aquest municipi titulada "Els reptes de l'educació per la sostenibilitat"

Cogenerative dialogues as a tool for evaluation in education for sustainability : empowering community actors through join reflection on practice

The focus of the collaboration is the evaluation of education for sustainability activities which are part of a local ES program offered by the municipality of Sant Cugat del Vallès. The principles that act as background of this evaluation are the following: (a) the evaluation as an inclusive activity that takes into account the diversity of community actors' views; (b) the learning of life styles more committed towards the sustainability of the planet; and (c) the integration of social, cultural, economical and natural dimensions involved in the problematization of ES activities. The main contribution of this initiative is the creation of an evaluation tool called DICES (Cogenerative Dialogues for ES) based on a participatory and interactive approach among all stakeholders with the aim of negotiating quality criteria for ES activities. This tool has been inspired by the work of Roth & Tobin (2001) who first used cogenerative dialogues in teacher education

El análisis del discurso evaluativo de maestros y educadores/-as ambientales en contextos dialógicos de evaluación de actividades de agroecología escolar

En este artículo se presenta el análisis del discurso evaluativo de maestros y educadores ambientales cuando evalúan actividades de Educación para la Sostenibilidad en el ámbito de la agroecología escolar, en el municipio de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) utilizando la teoría de la Valoración de White. Se organizaron unos encuentros denominados DICES (Diálogos Cogenerativos en Educación para la Sostenibilidad) con el propósito de realizar una evaluación más participativa, inspirada en la Cuarta Generación de Evaluación de Guba y Lincoln. Las conclusiones muestran que el discurso evaluativo de los/ las participantes es similar y que las principales diferencias se encuentran en los temas que se priorizan cuando se evalúa, que coinciden con los intereses profesionales de los participantes