Las discordancias sintetónicas del Alto Cardener (Prepirineo catalán), ensayode interpretación evolutiva

The age of the three syntectonic unconformities belon- ging to Upper Eocene-Middle Oligocene is discussed. We describe the structural characteristics of the conglomerates in the Catalonian South Pyrenees, specially the relationships b:t~veeii tectonics and sedimentation and the lateral rela- tionships between conformity, progressive unconformity (or cumulative wedging out) and angular unconformity. A new model of development is proposed to explain offlap-onlap mechanism of each folding phase and the progressive and angular unconformities formation. The older unconformities are deformed

Addenda: més sequeres a la bassa de Capellades

Per la falta de pluges o per la sobreexplotació, des de la tardor de 2015 la Bassa de Capellades es trobava sense aigua, però a l'espera d'una solució definitiva per les pròximes portades d'aigua des del sistema Ter-Llobregat o des de l'embalç de La Llosa del Cavall. També s'ha qüestionat la inexistència de les concessions municipals en els antics proveïments d'aigües a Igualada i altres poblacions d'Anoia

Disseny i procés de fabricació d'una peça per estampació en calent

L’estampació en calent és un procés industrial que consisteix en escalfar un producte metàl·lic i, aprofitant la plasticitat del material, se li dona forma mitjançant un motlle i uns utillatges adequats, gràcies a la pressió que exerceix una premsa de gran tonatge sobre el material. El resultat final és un producte de gran qualitat, amb unes característiques mecàniques millorades com a conseqüència de l’afinament de gra i orientació de la fibra del material. Són moltes les variables que intervenen en aquest procés, cadascuna d’elles és una fase important per assolir l’objectiu final. El present projecte posa a la pràctica aquest procés industrial, mitjançant el disseny i l’estudi d’estampació d’una peça d’alumini segons la normativa UNE 23400, en concret el ràcord tap de 70mm de la família de ràcords Barcelona

Resultados de un estudio sobre el Terciario continental de la parte este de la depresión central catalana

Numerosos han sido los autores que se han ocupado de las facies evaporíticas y lacustres centrales de la cubeta terciaria del Ebro especialmente los que investigaron las potasas de Cataluña. Muchos otros han sido los que han estudiado las formaciones conglomeráticas marginales bajo el punto de vista del desarrollo de los Pirineos o de las Cadenas costeras catalanas. Pero en cambio se ha carecido de una cartografía de facies del conjunto de la cubeta y además no se había intentado la correlación de las formaciones centrales, datadas por los yacimientos de vertebrados, con las marginales plegadas, falladas y con numerosas discordancias