Enquesta sobre necessitats de tecnologies sanitàries per a l’abordatge de la COVID-19

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Tecnologies sanitàries; Avaluació; Detecció de necessitatsCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Tecnologías sanitarias; Evaluación; Detección de necesidadesCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Health technologies; Assessment; Needs detectionAmb la finalitat de poder identificar i prioritzar la valoració d’aquelles iniciatives innovadores en el marc del Grup de treball interinstitucional en innovació tecnològica per a la crisi de la COVID-19, es va plantejar conèixer les necessitats del sistema públic de salut quant a tecnologies sanitàries (no farmacològiques) per a la COVID-19. En aquest sentit, es volien conèixer les necessitats pel que fa a la provisió dels centres, les necessitats no cobertes (sense cap solució existent en el mercat), així com les necessitats d’avaluació de tecnologies ja existents des de l’inici de la pandèmia.Con la finalidad de poder identificar y priorizar la valoración de aquellas iniciativas innovadoras en el marco del Grupo de trabajo interinstitucional en innovación tecnológica para la crisis de la COVID-19, se planteó conocer las necesidades del sistema público de salud en cuanto a tecnologías sanitarias (no farmacológicas) para la COVID-19. En este sentido, se querían conocer las necesidades en cuanto a la provisión de los centros, las necesidades no cubiertas (sin ninguna solución existente en el mercado), así como las necesidades de evaluación de tecnologías ya existentes desde el inicio de la pandemia.In order to identify and prioritise the assessment of innovative initiatives within the framework of the Inter-institutional Working Group on Technological Innovation for the COVID-19 crisis, the aim was to ascertain the needs of the public health system in terms of health technologies (non-pharmacological) for COVID-19. In this regard, we wanted to identify the supply needs of the centres, the unmet needs (with no existing solution on the market), as well as the needs for assessment of technologies already in existence since the start of the pandemic

Innovació tecnològica sanitària per la crisi de la COVID-19

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Innovació tecnològica; AvaluacióCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Innovación tecnológica; EvaluaciónCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Technological innovation; EvaluationLa crisi de salut pública per la COVID-19 durant la primera onada va posar el sistema sanitari sota el risc de desproveïment d'equips per tractar malalts crítics així com d'altres dispositius i materials necessaris per a la protecció del personal assistencial. Davant d’aquesta situació van sorgir múltiples iniciatives innovadores per donar resposta a les necessitats sobrevingudes. Per tal de donar resposta d’una forma ràpida i coordinada a les necessitats d’incorporació de tecnologies amb garanties, s’ha promogut a Catalunya, juntament amb la Fundació TIC Salut Social la creació d'un Grup de treball transversal inter-institucional que ha treballat de forma col·laborativa amb membres de l'àmbit de la innovació, l’avaluació, la regulació, la planificació operativa i la provisió assistencial. La finalitat d'aquest Grup de treball ha estat establir un procés d'actuació coordinat i sinèrgic per a l’anàlisi de les necessitats, la detecció de la innovació, la valoració i priorització de les iniciatives, el seu acompanyament en el desenvolupament i regulació i, finalment, si escau, l’avaluació de la seva aplicació per a la presa de decisions. S’ha obtingut informació de les iniciatives fonamentalment a través de formularis de recollida de dades, que han facilitat la seva caracterització. En aquest informe es recullen les iniciatives tractades fins a 31 de juliol de 2020 classificades segons la seva tipologia

A Method to Compare the Delivery of Psychiatric Care for People with Treatment-Resistant Schizophrenia

Esquizofrènia resistent al tractament; Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC); Serveis de salut mentalEsquizofrenia resistente al tratamiento; Tecnologías de la información y la comunicación (TIC); Servicios de salud mentalTreatment-resistant schizophrenia; Information and communication technologies (ICT); Mental health servicesIntroduction: Community services are gaining ground when it comes to attention to patients with psychiatric diseases. Regarding patients with treatment-resistant schizophrenia (TRS), the use of information and communication technology (ICT) could help to shift the focus from hospital-centered attention to community services. This study compares the differences in mental health services provided for patients with TRS in Budapest (Hungary), Tel-Aviv (Israel) and Catalonia (Spain) by means of a method for the quick appraisal of gaps among the three places, for a potential implementation of the same ICT tool in these regions. Methods: An adapted version of the Description and Standardised Evaluation of Services and Directories in Europe for Long Term Care (DESDE-LTC) instrument was made by researchers in Semmelweis University (Budapest, Hungary), Gertner Institute (Tel-Aviv, Israel) and Hospital de la Santa Creu I Sant Pau and Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Catalonia, Spain). Results: Two types of outpatient care services were available in the three regions. Only one type of day-care facility was common in the whole study area. Two residential care services, one for acute and the other for non-acute patients were available in every region. Finally, two self-care and volunteer-care facilities were available in the three places. Conclusion: Although the availability of services was different in each region, most of the services provided were sufficiently similar to allow the implementation of the same ICT solution in the three places.This work has been supported by the Horizon 2020 Framework Programme of the European Union (grant number 643552). This research was also funded by ONA CORPORATION

Speech-based support system to supervise chronic obstructive pulmonary disease patient status

Chronic obstructive pulmonary disease; Prosody; Speech analysisMalaltia pulmonar obstructiva crònica; Prosòdia; Anàlisi de la parlaEnfermedad pulmonar obstructiva crónica; Prosodia; Análisi del hablaPatients with chronic obstructive pulmonary disease (COPD) suffer from voice changes with respect to the healthy population. However, two issues remain to be studied: how long-term speech elements such as prosody are affected; and whether physical effort and medication also affect the speech of patients with COPD, and if so, how an automatic speech-based detection system of COPD measurements can be influenced by these changes. The aim of the current study is to address both issues. To this end, long read speech from COPD and control groups was recorded, and the following experiments were performed: (a) a statistical analysis over the study and control groups to analyse the effects of physical effort and medication on speech; and (b) an automatic classification experiment to analyse how different recording conditions can affect the performance of a COPD detection system. The results obtained show that speech—especially prosodic features—is affected by physical effort and inhaled medication in both groups, though in opposite ways; and that the recording condition has a relevant role when designing an automatic COPD detection system. The current work takes a step forward in the understanding of speech in patients with COPD, and in turn, in the research on its automatic detection to help professionals supervising patient status.This research has been funded by GlaxoSmithKline, S.A. The first author has been funded by the Agencia Estatal de Investigación (AEI), Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades and the Fondo Social Europeo (FSE) under grant RYC-2015-17239 (AEI/FSE, UE)

Measuring the Digital Skills of Catalan Health Care Professionals as a Key Step Toward a Strategic Training Plan: Digital Competence Test Validation Study

Salut digital; eSalut; Competències digitals; Tecnologia de la informació i la comunicació; CapacitacióSalud digital; eSalud; Competencias digitales; Tecnología de la información y la comunicación; CapacitaciónDigital health; eHealth; Digital competences; Information and communication technology; TrainingBackground: despite Catalonia being an advanced region in terms of digital health adoption, the “Forum for Professional Dialogue” identified the need to improve information and communication technology (ICT) competences as one of the present and future challenges for health care professionals (HPs). Objective: we aimed to validate the digital competence test developed ad hoc for this study and to measure the digital competence level of Catalan HPs to establish their current level as the baseline for designing a strategic training plan. Methods: an exploratory observational study was conducted based on a voluntary survey where sociodemographic, professional and digital tool knowledge, digital tool use, and training needs data were collected and based on the score obtained from a digital competence test developed ad hoc. The digital competence test consisted of 2 “real-life scenarios” with 7 and 11 questions. Results: in total, 803 HPs, of whom 612 (76.2%) were women, completed the survey between June 28 and July 16, 2021. Most participants self-rated their digital competence level as either intermediate (384/803, 47.8%) or basic (357/803, 44.5%). The mean score in the digital competence test was 22.6 (SD 4.3). Therefore, most participants displayed a basic level of digital competence. The internal consistency of the digital competence test was 0.66, and the discrimination index of all questions was ≥0.2 for all items except for 1 question. Conclusions: this exploratory study highlights the need to improve the digital competence of HPs working in Catalonia, with special effort being made to provide training according to the specific needs of the different HP profiles. The results have informed the Health Plan for Catalonia 2021-2025 and lay the foundations for the development and deployment of a framework program for the digital competences of HPs. The developed digital competence test shows acceptable consistency for the objective pursued, although improvements are needed to fine-tune its accuracy

PriTec-COVID-19: una eina per a la priorització de la innovació

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Innovació tecnològica; PrioritzacióCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Innovación tecnológica; PriorizaciónCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Technological innovation; PrioritizationLa pandèmia global de COVID-19 ha posat de manifest, entre d’altres, la necessitat d’adoptar solucions tecnològiques innovadores de forma ràpida i eficient. Un grup de treball interinstitucional, organitzat i impulsat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) i la Fundació TIC Salut i Social (FTSS) per facilitar i accelerar l’avaluació i l’adopció de la innovació adreçada a buscar solucions per a la crisi de la COVID-19, va identificar la necessitat de disposar d’un sistema de mesura a fi de de prioritzar-la. Per donar resposta a aquesta necessitat, un subgrup de treball format per cinc professionals multidisciplinaris va desenvolupar una nova eina a partir de l’eina de priorització PriTec. Per fer-ho, els ítems PriTec originals van ser revisats i alineats amb les necessitats de la pandèmia de COVID-19, en el context de la innovació. L'eina modificada es va provar mitjançant cicles de puntuació de diverses tecnologies emergents i innovadores. Un cop definits els seus dominis i ítems, cinc nous avaluadors van valorar tres de les iniciatives puntuades anteriorment. La concordança entre les puntuacions dels avaluadors es va estimar calculant el coeficient de correlació intra-classe. L’eina resultant conté 20 ítems, a més d’un de cribratge inicial, distribuïts en 5 dominis: 1) Malaltia o condició clínica; 2) Resultats comparats; 3) Impacte econòmic; 4) Factibilitat de la implementació; 5) Aspectes relatius a la difusió. La seva valoració permet obtenir una puntuació global per a cada proposta d’innovació, i s’ha obtingut una bona correlació entre avaluadors. Tot i que caldria aprofundir i completar la seva validació, l’eina permetria prioritzar tecnologies de forma ràpida i senzilla, tenint en compte tots els aspectes rellevants per a la seva avaluació i eventual adopció. PriTec-COVID-19 és adreçada a la priorització de l’avaluació de tecnologies per fer front a la crisi produïda per la COVID-19, però permet ser adaptada davant de futures necessitats emergents.La pandemia global de COVID-19 ha puesto de manifiesto, entre otras, la necesidad de adoptar soluciones tecnológicas innovadoras de forma rápida y eficiente. Un grupo de trabajo interinstitucional, organizado e impulsado por la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) y la Fundació TIC Salut i Social (FTSS) para facilitar y acelerar la evaluación y la adopción de la innovación dirigida a buscar soluciones para la crisis de la COVID-19, identificó la necesidad de disponer de un sistema de medida para priorizarla. Para dar respuesta a esta necesidad, un subgrupo de trabajo formado por cinco profesionales multidisciplinares desarrolló una nueva herramienta a partir de la herramienta de priorización PriTec. Para ello, los ítems PriTec originales fueron revisados y alineados con las necesidades de la pandemia de COVID-19, en el contexto de la innovación. La herramienta modificada se probó mediante ciclos de puntuación de diversas tecnologías emergentes e innovadoras. Una vez definidos sus dominios e ítems, cinco nuevos evaluadores valoraron tres de las iniciativas puntuadas anteriormente. La concordancia entre las puntuaciones de los evaluadores se estimó calculando el coeficiente de correlación intra-clase. La herramienta resultante contiene 20 ítems, además de uno de cribado inicial, distribuidos en 5 dominios: 1) Enfermedad o condición clínica; 2) Resultados comparados; 3) Impacto económico; 4) Factibilidad de la implementación; 5) Aspectos relativos a la difusión. Su valoración permite obtener una puntuación global para cada propuesta de innovación, obteniendo una buena correlación entre evaluadores. Aunque se debería profundizar y completar su validación, la herramienta permitiría priorizar tecnologías de forma rápida y sencilla, teniendo en cuenta todos los aspectos relevantes para su evaluación y eventual adopción. PriTec-COVID-19 está dirigida a la priorización de tecnologías para hacer frente a la crisis producida por la COVID-19, pero permite ser adaptada ante futuras necesidades emergentesThe global COVID-19 pandemic has highlighted, among others, the need to adopt innovative technological solutions quickly and efficiently. An inter-institutional working group, organized and promoted by the Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) and the Fundació TIC Salut i Social (FTSS) to facilitate and accelerate the evaluation and adoption of innovation aimed at finding solutions for the COVID-19 crisis, has identified the need for a measurement system to prioritize it. To address this need, a working subgroup of five multidisciplinary professionals has developed a new tool based on the PriTec prioritization tool. To do this, they reviewed and aligned the original PriTec items with the needs of the COVID-19 pandemic, in the context of innovation. The modified tool was tested through scoring cycles of various emerging and innovative technologies. Once defined its domains and items, five new reviewers rated three of the previously rated initiatives. The concordance between the evaluators' scores was estimated by calculating the intra-class correlation coefficient. The resulting tool contains 20 items, plus another one corresponding to an initial screening, distributed in 5 domains: 1) Illness or clinical condition; 2) Comparative results; 3) Economic impact; 4) Feasibility of implementation; 5) Aspects related to dissemination. The tool makes it possible to obtain an overall score for each innovation proposal, with a good correlation between evaluators. Although it would be necessary to complete and refine its validation, the tool would allow to prioritize technologies quickly and easily, taking into account all the relevant aspects for its evaluation and eventual adoption. PriTec-COVID-19 aims at prioritizing technologies to deal with the crisis caused by COVID-19 and allows its adaptation to future emerging needs

Longitudinal deep learning clustering of Type 2 Diabetes Mellitus trajectories using routinely collected health records

Diabetes tipus 2; Complicacions diabètiques; Registres de salut electrònicsDiabetes tipo 2; Complicaciones diabéticas; Registros de salud electrónicosType 2 diabetes; Diabetic complications; Electronic health recordsType 2 diabetes mellitus (T2DM) is a highly heterogeneous chronic disease with different pathophysiological and genetic characteristics affecting its progression, associated complications and response to therapies. The advances in deep learning (DL) techniques and the availability of a large amount of healthcare data allow us to investigate T2DM characteristics and evolution with a completely new approach, studying common disease trajectories rather than cross sectional values. We used an Kernelized-AutoEncoder algorithm to map 5 years of data of 11,028 subjects diagnosed with T2DM in a latent space that embedded similarities and differences between patients in terms of the evolution of the disease. Once we obtained the latent space, we used classical clustering algorithms to create longitudinal clusters representing different evolutions of the diabetic disease. Our unsupervised DL clustering algorithm suggested seven different longitudinal clusters. Different mean ages were observed among the clusters (ranging from 65.3±11.6 to 72.8±9.4). Subjects in clusters B (Hypercholesteraemic) and E (Hypertensive) had shorter diabetes duration (9.2±3.9 and 9.5±3.9 years respectively). Subjects in Cluster G (Metabolic) had the poorest glycaemic control (mean glycated hemoglobin 7.99±1.42%), while cluster E had the best one (mean glycated hemoglobin 7.04±1.11%). Obesity was observed mainly in clusters A (Neuropathic), C (Multiple Complications), F (Retinopathy) and G. A dashboard is available at dm2.b2slab.upc.edu to visualize the different trajectories corresponding to the 7 clusters

Innovació tecnològica sanitària per la crisi de la COVID-19

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Innovació tecnològica; AvaluacióCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Innovación tecnológica; EvaluaciónCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Technological innovation; EvaluationLa crisi de salut pública per la COVID-19 durant la primera onada va posar el sistema sanitari sota el risc de desproveïment d'equips per tractar malalts crítics així com d'altres dispositius i materials necessaris per a la protecció del personal assistencial. Davant d’aquesta situació van sorgir múltiples iniciatives innovadores per donar resposta a les necessitats sobrevingudes. Per tal de donar resposta d’una forma ràpida i coordinada a les necessitats d’incorporació de tecnologies amb garanties, s’ha promogut a Catalunya, juntament amb la Fundació TIC Salut Social la creació d'un Grup de treball transversal inter-institucional que ha treballat de forma col·laborativa amb membres de l'àmbit de la innovació, l’avaluació, la regulació, la planificació operativa i la provisió assistencial. La finalitat d'aquest Grup de treball ha estat establir un procés d'actuació coordinat i sinèrgic per a l’anàlisi de les necessitats, la detecció de la innovació, la valoració i priorització de les iniciatives, el seu acompanyament en el desenvolupament i regulació i, finalment, si escau, l’avaluació de la seva aplicació per a la presa de decisions. S’ha obtingut informació de les iniciatives fonamentalment a través de formularis de recollida de dades, que han facilitat la seva caracterització. En aquest informe es recullen les iniciatives tractades fins a 31 de juliol de 2020 classificades segons la seva tipologia