Maria d'Hongria a Barcelona: exemple de rebuda d'un personatge reial a la Barcelona del segle XVII

-

La speranza di una palingenesi tra le tenebre di "Almanac of the Dead" di Leslie Marmon Silko

Nel presente lavoro vengono analizzate alcune delle tematiche di mio interesse in Almanac of the Dead, facendo un riferimento puntuale al modo in cui tali aspetti vengono trattati negli episodi più significativi del romanzo. Viene introdotta la figura di Leslie Marmon Silko inserendola nel panorama del Native American Renaissance, e si affronta la questione dell’utilizzo della lingua inglese per la produzione letteraria nativa. Si sottolinea poi il ruolo centrale dell’oralità nella cultura indiana, tradizione che Silko riprende nella struttura e nella composizione del suo romanzo; il principio di linearità non viene seguito, e le vicende si sviluppano in frammenti apparentemente indipendenti che però si incontrano in punti di intersezione, rendendo l’opera unitaria. Silko si ispira alla struttura dei frammenti dei tre almanacchi maya giunti fino a noi, e ne inventa un quarto che inserisce nel testo, contenente le vicende degli ultimi cinquecento anni di storia. Si sofferma poi l’attenzione sul modo in cui la scrittrice rivede i concetti di tempo e spazio ereditati dalla cultura bianca, e il modo in cui tali frontiere vengono superate in Almanac. Parte della critica ha sottolineato l’eccessiva violenza che Silko descrive nel suo libro, aspetto che mi ha molto colpito durante la lettura del testo; ho cercato di razionalizzare questo tema, e di capire quale fosse l’intenzione dell’autrice nel rappresentare tanto orrore. Almanac resta a mio avviso un romanzo positivo, soprattutto per quanto riguarda i riferimenti alla profezia contenuta nell’opera, secondo la quale è possibile una rinascita del mondo e dei valori indigeni e la riappropriazione del continente americano da parte dei nativi; secondo la scrittrice gli esseri umani potranno sopravvivere all’attuale epoca di distruzione solamente se collaboreranno tra loro. Il romanzo si conclude appena prima dell’avvento del cambiamento, permettendo al lettore di prendervi parte. Nel titolo del presente lavoro faccio riferimento alla possibilità di una palingenesi, ovvero una rinascita, speranza che porta un po’ di luce tra le tenebre ritratte in Almanac of the Dead

Els Grans canvis del poblament a Catalunya, de la protohistòria a l'antiguitat

The article describes the evolution of population from the pre-Iberian to Iberian period, an evolution that J. Sanmartí interprets as the result of an internal dynamic that led to the formation of proto-states or archaic states in the mid-Iberian period. As of the arrival of the Romans and the introduction of the Roman city system, in 218 bc, the Catalan area experienced its most dramatic change in population. The social structure went from being what could be described as a protostate or archaic state to being in line with the Roman Republic and its corresponding rule of law. It is very difficult to make calculations regarding population figures, although one can assume that the population increased in the Roman period. The hierarchical network of hilltop castellated settlements, with some rural nuclei dotted across the territory, which had until then concentrated the majority of the population, was replaced by a network of Roman cities that were established alongside the best plains to enable agricultural production and subsequent long-distance trade throughout the Mediterranean area. Indeed, Catalonia’s modern-day cities have their origins in the Roman era.Es descriu l'evolució del poblament des de l'època preibèrica fins a l'ibèric, tot seguint J. Sanmartí, que l'interpreta com a resultat d'una dinàmica interna de la societat que va conduir a la formació de protoestats o estats arcaics en el període ibèric ple. A partir de l'arribada dels romans, el 218 aC, l'àrea catalana va sofrir el canvi de poblament més radical que ha experimentat el país des del neolític, a conseqüència de la introducció del sistema de la ciutat romana. Això es deu al pas d'una societat amb una estructura que es podria interpretar com un protoestat o estat arcaic a una societat que correspon a un estat de dret, el de la república romana. Es fa molt difícil fer càlculs sobre les xifres de poblament, tot i que se suposa que la població va augmentar en època romana. El canvi radica en el pas d'una densa xarxa jerarquitzada de poblats encastellats, dalt de turons, i amb alguns establiments rurals dispersos pel territori, a l'establiment de les ciutats romanes, que buscaven les millors planes per fer-hi una producció agrícola que va entrar en el comerç de llargues distàncies del Mediterrani de l'època. Les ciutats romanes es troben en l'origen de les principals ciutats de la Catalunya actual

Miquel Tarradell, arrelat i transgressor

Vida científica i cívica de Miquel Tarradell i Mateu, relatada entorn de les quatre etapes fonamentals que representen el seu període formatiu a Barcelona, l'estada al Marroc, la càtedra de València i el retorn a Barcelona amb la càtedra a la UB. L'escrit se centra en l'activitat professional, per bé que també en tracta la cívica i la política. La valoració historiogràfica es fa de forma global, per bé que se centra preferentment en les aportacions de Miquel Tarradell dins del camp de l'arqueologia romana. Es fa també una valoració de la important actitud de resistència al franquisme i de lluita pels ideals del Països Catalans que va desenvolupar Miquel Tarradell, especialment en la seva etapa valenciana.Miquel Tarradell, rooted but rebellious. The scientific and civic life of Miquel Tarradell i Mateu, related by covering four fundamental stages made up of his formative period in Barcelona, his time in Morocco, his professorship at Valencia and his return to Barcelona as a professor at Barcelona University. The text focuses on his professional activity but also covers his civic and political work. This historiographical work is global, although focusing primarily on the contributions of Miquel Tarradell to the field of Roman archaeology. There is also a review of the significant opposition to Franco’s dictatorship and the fight for the ideals of the Països Catalans developed by Miquel Tarradell, especially while he was in Valencia

Els Grans canvis del poblament a Catalunya, de la protohistòria a l'antiguitat

Es descriu l'evolució del poblament des de l'època preibèrica fins a l'ibèric, tot seguint J. Sanmartí, que l'interpreta com a resultat d'una dinàmica interna de la societat que va conduir a la formació de protoestats o estats arcaics en el període ibèric ple. A partir de l'arribada dels romans, el 218 aC, l'àrea catalana va sofrir el canvi de poblament més radical que ha experimentat el país des del neolític, a conseqüència de la introducció del sistema de la ciutat romana. Això es deu al pas d'una societat amb una estructura que es podria interpretar com un protoestat o estat arcaic a una societat que correspon a un estat de dret, el de la república romana. Es fa molt difícil fer càlculs sobre les xifres de poblament, tot i que se suposa que la població va augmentar en època romana. El canvi radica en el pas d'una densa xarxa jerarquitzada de poblats encastellats, dalt de turons, i amb alguns establiments rurals dispersos pel territori, a l'establiment de les ciutats romanes, que buscaven les millors planes per fer-hi una producció agrícola que va entrar en el comerç de llargues distàncies del Mediterrani de l'època. Les ciutats romanes es troben en l'origen de les principals ciutats de la Catalunya actual.The article describes the evolution of population from the pre-Iberian to Iberian period, an evolution that J. Sanmartí interprets as the result of an internal dynamic that led to the formation of proto-states or archaic states in the mid-Iberian period. As of the arrival of the Romans and the introduction of the Roman city system, in 218 bc, the Catalan area experienced its most dramatic change in population. The social structure went from being what could be described as a protostate or archaic state to being in line with the Roman Republic and its corresponding rule of law. It is very difficult to make calculations regarding population figures, although one can assume that the population increased in the Roman period. The hierarchical network of hilltop castellated settlements, with some rural nuclei dotted across the territory, which had until then concentrated the majority of the population, was replaced by a network of Roman cities that were established alongside the best plains to enable agricultural production and subsequent long-distance trade throughout the Mediterranean area. Indeed, Catalonias modern-day cities have their origins in the Roman era