Jardins per a la salut

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia. Assignatura: Botànica farmacèutica. Curs: 2014-2015. Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són el recull de les fitxes botàniques de 128 espècies presents en el Jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la UB. Els treballs han estat realitzats manera individual per part dels estudiants dels grups M-3 i T-1 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos de febrer a maig del curs 2014-15 com a resultat final del Projecte d’Innovació Docent «Jardins per a la salut: aprenentatge servei a Botànica farmacèutica» (codi 2014PID-UB/054). Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pels professors de l’assignatura. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica. També s’ha pretès motivar els estudiants a través del retorn de part del seu esforç a la societat a través d’una experiència d’Aprenentatge-Servei, deixant disponible finalment el treball dels estudiants per a poder ser consultable a través d’una Web pública amb la possibilitat de poder-ho fer in-situ en el propi jardí mitjançant codis QR amb un smartphone

Alteracions electrocardiogràfiques i predicció de malaltia cardiovascular. Estudi en població mediterrània de mitjà i alt risc (Predimed)

[cat] La malaltia cardiovascular (MCV) continua essent la primera causa de mortalitat en els països desenvolupats. D‘aquesta manera, la identificació dels factors de risc cardiovasculars (FRCV) i el càlcul del risc d‘esdeveniments cardiovasculars (ECV) són una eina de demostrada efectivitat per a la prevenció primària. L‘aportació de les alteracions de l‘electrocardiograma (ECG) a aquest procés preventiu de detecció d‘individus amb risc de patir ECV és tema d‘estudi i debat, no existint dades en població mediterrània. L‘objectiu primari d‘aquesta tesi doctoral es basa en analitzar l‘associació entre les alteracions majors i menors de l‘ECG en individus amb risc CV mitjà alt i l‘aparició d‘ECV i, determinar si aquesta associació és independent dels FRCV clàssics i la seva contribució a la predicció del risc. Per donar resposta a aquest objectiu primari, els objectius secundaris de la tesis s‘han basat en analitzar si les alteracions de l‘ECG milloren la predicció del risc CV i analitzar aquesta associació en els subgrups d‘homes, dones i individus amb risc CV moderat. Per dur a terme aquesta tesi, els participants es varen seguir durant 9,11 anys. Es varen agafar 1752 participants e l‘estudi PREDIMED, d‘entre 55 i 80 anys amb risc CV mitjà-alt, sense ECV previs i amb ECG inicial. Les alteracions de l‘ECG es basaren en la codificació de Minnesota, incorporant algunes alteracions associades amb la MCV, classificant-les en menors i majors. La variable dependent va ser els ECV (infart agut de miocardi, accident cerebrovascular, mort de causa CV i mort de qualsevol causa). Els principals resultats derivats d'aquesta tesi doctoral van mostrar que les alteracions menors a l‘ECG s‘associen a l‘aparició ECV, encara que deixa de ser estadísticament significativa ajustant per SCORE/SCOREop. Les alteracions majors ajustades per grups d‘aleatorització basal i risc CV, s‘associen amb els ECV de forma estadísticament significativa. En homes, existeix associació entre les alteracions majors i els ECV i individualment per l‘allargament del QTc i el bloqueig auriculoventricular avançat. En dones, existeix associació entre les alteracions majors i els ECV, entre elles el descens patològic de l‘ST i fibril•lació auricular. En individus de risc moderat, les alteracions majors s‘associen amb ECV. Les alteracions majors discriminen la presentació d‘ECV en el conjunt de la mostra, en homes i en dones. La capacitat de discriminació amb AUC al afegir les alteracions majors passa d‘un AUC de 0,677 a un AUC de 0,694 i no és estadísticament significativa. Pel Net reclassification index (NRI) i Integrated Discrimination Improvement (IDI), la modesta millora de la discriminació sí és estadísticament significativa en el conjunt de la mostra i en homes. En conclusió, les alteracions menors de l‘ECG s‘associen amb la presentació d‘ECV, però no son un factor de risc independent. D‘altra banda, les alteracions majors sí són un factor de risc independent. Les següents alteracions majors s‘associen estadísticament amb la presentació d‘ECV: descens patològic de l‘ST, criteris d‘hipertròfia de ventricles esquerra, bloqueig auriculoventricular avançat, allargament de QTc i fibril•lació auricular. Les alteracions majors milloren de forma discreta la capacitat predictiva de la funció SCORE/SCOREop. En homes, les alteracions majors, específicament els criteris d‘hipertròfia de ventricle esquerra, QTc allargat i bloqueig auriculoventricular avançat, s‘associen amb els ECV i la discriminació és major. En dones les alteracions majors, el descens patològic de l‘ST, el bloqueig de branca esquerra i la fibril•lació auricular s‘associen i la discriminació és menor En individus de risc moderat les alteracions majors s‘associen, específicament el bloqueig AV avançat, el QTc i el QRS > 110 mseg, però no milloren la capacitat predictiva del risc CV.[spa] La enfermedad cardiovascular (CV) continúa siendo la primera causa de mortalidad en los países desarrollados. De este modo, la identificación de los factores de riesgo cardiovasculares (FRCV) y el cálculo del riesgo de eventos cardiovasculares (ECV) son una herramienta de demostrada efectividad para la prevención primaria. La aportación de las alteraciones del electrocardiograma (ECG) a este proceso preventivo de detección de individuos con riesgo de sufrir enfermedad CV es tema de estudio y debate, no existiendo datos en población mediterránea. El objetivo primario de esta tesis doctoral se basa en analizar la asociación entre las alteraciones mayores y menores del ECG en individuos con riesgo CV mediano alto y la aparición de ECV y, determinar si esta asociación es independiente de los FRCV clásicos y su contribución a la predicción del riesgo. Para dar respuesta a este objetivo primario, los objetivos secundarios de la tesis se han basado en analizar si las alteraciones del ECG mejoran la predicción del riesgo CV y analizar esta asociación en los subgrupos de hombres, mujeres e individuos con riesgo CV moderado. Para llevar a cabo esta tesis, los participantes se siguieron durante 9,11 años. Se cogieron 1752 participantes del estudio PREDIMED, de entre 55 y 80 años con riesgo CV mediano-alto, sin ECV previo y con ECG inicial. Las alteraciones del ECG se basaron en la codificación de Minnesota, incorporando algunas alteraciones asociadas con la enfermedad CV, clasificándolas en menores y mayores. La variable dependiente fue los ECV (infarto agudo de miocardio, accidente cerebrovascular, muertes de causa CV y muertes por cualquier causa). Los principales resultados derivados de esta tesis doctoral mostraron que las alteraciones menores del ECG se asocian a la aparición de ECV, aunque deja de ser estadísticamente significativa ajustando por SCORE/SCOREop. Las alteraciones mayores ajustadas por grupos de aleatorización basal y riesgo CV, se asocian con los eventos CV de forma estadísticamente significativa. En hombres, existe asociación entre las alteraciones mayores y los ECV, e individualmente por el alargamiento del QTc y el bloqueo auriculoventricular avanzado. En mujeres, existe asociación entre las alteraciones mayores y los ECV, entre ellas en descenso patológico del ST y fibrilación auricular. En individuos de riesgo moderado, las alteraciones mayores se asocian con ECV. Las alteraciones mayores discriminan la presentación del ECV en el conjunto de la muestra, en hombres y en mujeres. La capacidad de discriminación con AUC al añadir las alteraciones mayores pasa de un AUC de 0,677 a un AUC de 0,694 y no es estadísticamente significativa. Por el Net reclassification index (NRI) y Integrated Discrimination Improvement (IDI), la modesta mejora de la discriminación sí es estadísticamente significativa en el conjunto de la muestra y en hombres. En conclusión, las alteraciones menores del ECG se asocian con la presentación de ECV, pero no son un factor de riesgo independiente. Por otro lado, las alteraciones mayores sí son un factor de riesgo independiente. Las siguientes alteraciones mayores se asocian estadísticamente con la presentación de ECV: descenso patológico del ST, criterios de hipertrofia de ventrículos izquierda, bloqueo auriculoventricular avanzado, alargamiento de QTc y fibrilación auricular. Las alteraciones mayores mejoran de forma discreta la capacidad predictiva de la función SCORE/SCOREop. En hombres, las alteraciones mayores, específicamente los criterios de hipertrofia de ventrículo izquierda, QTc alargado y bloqueo auriculoventricular avanzado, se asocian con los ECV, siendo la discriminación mayor. En mujeres, las alteraciones mayores, el descenso patológico del ST, el bloqueo de rama izquierda y la fibrilación auricular se asocian a ECV y la discriminación es menor. En individuos de riesgo moderado las alteraciones mayores se asocian a ECV, específicamente el bloqueo AVV avanzado, el QTc y el QRS > 110 mseg, pero no mejoran la capacidad predictiva del riesgo CV.[eng] Cardiovascular (CV) disease is the leading cause of mortality in developed countries. Therefore, the identification of cardiovascular risk factors (CVRF), as well as calculating the risk of cardiovascular events are a tool of proven effectiveness for primary prevention. The contribution of electrocardiogram (ECG) alterations to the preventive process of detecting individuals at risk of CV disease is still under debate, with no data in the Mediterranean population. For the aforementioned reasons, the general purpose of this doctoral thesis is based on analyzing the association between major and minor ECG alterations in individuals with medium-high CV risk, analyzing the onset of CV disease and determining whether this association is independent of classic CVRF, and its contribution to the risk prediction. In order to answer this primary objective, the secondary objectives of the thesis are based on analyzing whether ECG alterations improve the prediction of CV risk and analyzing this association in the subgroups of men, women and individuals with moderate CV risk. Participants were followed for 9.11 years. 1752 participants with initial ECG were obtained from the PREDIMED study, between 55 and 80 years old with medium-high CV risk, without previous CV disease. ECG alterations were based on the Minnesota coding, incorporating some alterations associated with CV disease, classifying them into minor and major alterations. The dependent variable was CV disease (acute myocardial infarction, stroke, CV deaths, and deaths from any other cause). The main findings derived from this dissertation showed that minor ECG alterations are associated with the onset of CV disease, although they are no longer statistically significant when adjusting for SCORE / SCOREop. Major alterations adjusted for baseline randomization and CV risk groups are statistically significantly associated with CV events. In men, there is an association between major alterations and CV disease, specifically due to QTc lengthening and advanced atrioventricular block. In women, there is an association between major alterations and CV disease, including pathological descent of the ST and atrial fibrillation. In moderate-risk individuals, major abnormalities are associated with CV disease. The major alterations discriminate the presence of CV disease in men, women and in the whole sample. The ability to discriminate with AUC when adding the major alterations varies from an AUC of 0.677 to an AUC of 0.694, being not statistically significant. By the Net reclassification index (NRI) and Integrated Discrimination Improvement (IDI), the modest improvement in discrimination is statistically significant in the whole sample and in men. In conclusion, minor ECG abnormalities are associated with the development of CV disease but are not independent risk factors. On the other hand, major alterations are independent risk factors. The following major alterations are statistically associated with the onset of CV disease: pathological ST descent, criteria for left ventricular hypertrophy, advanced atrioventricular block, QTc lengthening, and atrial fibrillation. Major alterations discreetly improve the predictive ability of the SCORE / SCOREop function. In men, major alterations, specifically the criteria of left ventricular hypertrophy, lengthened QTc, and advanced atrioventricular block, are associated with CV disease, with greater discrimination. In women, major alterations, pathological ST descent, left bundle branch block, and atrial fibrillation are associated with CV disease, with less discrimination. In moderate-risk individuals, major alterations are associated with CV disease, specifically advanced AVV block, QTc and QRS> 110 msec, but they do not improve the predictive capacity of CV risk

Effectiveness of a multifactorial intervention, consisting of a self-management of antihypertensive medication, self-measurement of blood pressure, hypocaloric and low sodium diet, and physical exercise, in patients with uncontrolled hypertension taking 2 or more antihypertensive drugs. The MEDICHY study

[eng] Cardiovascular risk and mortality are greater in hypertensive patients who are receiving treatment but have suboptimal control of blood pressure. Methods/Design: This is a multicentre, parallel, 2-arm, single-blind (outcome assessor), controled, cluster-randomized clinical trial. General practitioners and nurses will be randomly allocated to the intervention group (self-management of antihypertensive medication, self-measurement of blood pressure, hypocaloric and low sodium diet, and physical exercise) or the control group (regular clinical practice). A total of 424 patients in primary care centers who use 2 or more antihypertensive drugs and blood pressure of at least 130/80 during 24-hambulatory blood pressure monitoring will be recruited. The primary outcome is systolic blood pressure at 12 months. The secondary outcomes are blood pressure control (<140/90mm Hg); quality of life (EuroQol 5D); direct health care costs; adherence to use of antihypertensive medication; and cardiovascular risk (REGICOR and SCORE scales). Discussion: This trial will be conducted in the primary care setting and will evaluate the impact of a multifactorial intervention consisting of self-management of blood pressure, antihypertensive medications, and lifestyle modifications (hypocaloric and low sodium diet and physical exercise). Abbreviations: ACC = American College of Cardiology, ACE = angiotensin-converting-enzyme, AHA = American Heart Association, ARB = Angiotensin II Receptor Blockers, BMI = body mass index, BP = blood pressure, BPSM = BP self-monitoring, CCB = calcium channel blocker, COPD = chronic obstructive pulmonary disease, CVR = cardiovascular risk, DASH = Dietary Approaches to Stop Hypertension, DBP = dyastolic blood pressure, ESC = European Society of Cardiology, ESH = European Society of Hypertension, FITT of exercise = frequency, intensity, time, and type, GP = general practitioner, IPAQ = International Physical activity Questionnaire, ITT = intention-to-treat, MPR = medication possession ratio, MTD = maximum tolerated dose, NNT = number needed to treat, NSAIDs = non-steroidal anti-inflammatory drugs, SBP = systolic blood pressure, VAS = visual analogue scale. Keywords: blood pressure control, hypertension, low sodium diet, physical exercise, self-management, self-monitorin

Effectiveness of a Multifactorial Intervention, Consisting of Self-Management of Antihypertensive Medication, Self-Measurement of Blood Pressure, Hypocaloric and Low Sodium Diet, and Physical Exercise, in Patients With Uncontrolled Hypertension Taking 2 or More Antihypertensive Drugs: The MEDICHY Study

[eng] Introduction: High blood pressure is the leading modifiable risk factor for cardiovascular disease, and is associated with high morbidity and mortality and with significant health care costs for individuals and society. However, fewer than half of the patients with hypertension receiving pharmacological treatment have adequate blood pressure control. The main reasons for this are therapeutic inertia, lack of adherence to treatment, and unhealthy lifestyle (i.e., excess dietary fat and salt, sedentary lifestyle, and overweight). Cardiovascular risk and mortality are greater in hypertensive patients who are receiving treatment but have suboptimal control of blood pressure. Methods/design: This is a multicentre, parallel, 2-arm, single-blind (outcome assessor), controled, cluster-randomized clinical trial. General practitioners and nurses will be randomly allocated to the intervention group (self-management of antihypertensive medication, self-measurement of blood pressure, hypocaloric and low sodium diet, and physical exercise) or the control group (regular clinical practice). A total of 424 patients in primary care centers who use 2 or more antihypertensive drugs and blood pressure of at least 130/80 during 24-hambulatory blood pressure monitoring will be recruited. The primary outcome is systolic blood pressure at 12 months. The secondary outcomes are blood pressure control (<140/90 mm Hg); quality of life (EuroQol 5D); direct health care costs; adherence to use of antihypertensive medication; and cardiovascular risk (REGICOR and SCORE scales). Discussion: This trial will be conducted in the primary care setting and will evaluate the impact of a multifactorial intervention consisting of self-management of blood pressure, antihypertensive medications, and lifestyle modifications (hypocaloric and low sodium diet and physical exercise)