Disseny d’una etiqueta RFID per superfícies metàl·liques

La finalitat d’aquest TFC és el disseny d’una etiqueta RFID que funcioni correctament seguint els estàndards i els requeriments europeus ETSI 302 208. A demés s’haurà de poder adherir a superfícies metàl·liques i seguir funcionant correctament. En la primera part del document es fa una breu explicació dels diferents sistemes d’identificació automàtica i es continua amb una introducció als sistemes RFID. Un cop introduïts els conceptes necessaris sobre la tecnologia RFID, es descriu el procés de disseny i optimització de l’antena del tag. Finalment s’avaluen els resultats i es proposen possibles millores.Darrerament l’ús de la tecnologia RFID està creixent considerablement i cada cop són més els camps on s’aplica. La indústria, la medicina o els transports són alguns exemples de sectors que utilitzen aquesta tecnologia per l’ auto-identificació. En moltes aplicacions, es desitja adherir el tag a una superfície metàl·lica, com la matrícula d’un cotxe o una llauna; però no tots funcionen correctament sobre aquests tipus de superfícies. L’objectiu d’aquest TFC és desenvolupar un tag RFID que pugui funcionar sobre superfícies metàl·liques dins l’estàndard europeu ETSI 302 208 que permet operar a la banda UHF de 865 a 868 Mhz . Per aconseguir-ho, s’ha desenvolupat un disseny a partir de modificar apropiadament l’ estructura d’una antena dipol en forma d’espiral quadrat extreta d’un article de H. Nakano. El disseny obtingut demostra que aquesta estructura es pot adaptar per funcionar correctament sobre superfícies metàl·liques a l’estàndard mencionat. No obstant, per obtenir una distància de lectura competitiva al mercat seria necessari augmentar el gruix del tag per sobre dels valors de fabricació acceptables

Disseny d’una etiqueta RFID per superfícies metàl·liques

La finalitat d’aquest TFC és el disseny d’una etiqueta RFID que funcioni correctament seguint els estàndards i els requeriments europeus ETSI 302 208. A demés s’haurà de poder adherir a superfícies metàl·liques i seguir funcionant correctament. En la primera part del document es fa una breu explicació dels diferents sistemes d’identificació automàtica i es continua amb una introducció als sistemes RFID. Un cop introduïts els conceptes necessaris sobre la tecnologia RFID, es descriu el procés de disseny i optimització de l’antena del tag. Finalment s’avaluen els resultats i es proposen possibles millores.Darrerament l’ús de la tecnologia RFID està creixent considerablement i cada cop són més els camps on s’aplica. La indústria, la medicina o els transports són alguns exemples de sectors que utilitzen aquesta tecnologia per l’ auto-identificació. En moltes aplicacions, es desitja adherir el tag a una superfície metàl·lica, com la matrícula d’un cotxe o una llauna; però no tots funcionen correctament sobre aquests tipus de superfícies. L’objectiu d’aquest TFC és desenvolupar un tag RFID que pugui funcionar sobre superfícies metàl·liques dins l’estàndard europeu ETSI 302 208 que permet operar a la banda UHF de 865 a 868 Mhz . Per aconseguir-ho, s’ha desenvolupat un disseny a partir de modificar apropiadament l’ estructura d’una antena dipol en forma d’espiral quadrat extreta d’un article de H. Nakano. El disseny obtingut demostra que aquesta estructura es pot adaptar per funcionar correctament sobre superfícies metàl·liques a l’estàndard mencionat. No obstant, per obtenir una distància de lectura competitiva al mercat seria necessari augmentar el gruix del tag per sobre dels valors de fabricació acceptables

Climate change impacts on winter tourism in the Pyrenees and adaptation strategies

Climate Change has become no longer a conjecture but an objective reality. The increase of the global average temperature, the seas level rise or the increase in the frequency and magnitude of extreme weather events are some examples observed during the past century that have turned the global warming into a sharply contrasted evidence. In this context of climate change, mountain regions have been defined as especially vulnerable areas. The rapid retreat of glaciers and permafrost surfaces, the decrease of snow precipitations, the increase of natural risks such as landslides or the alteration in the amount and distribution of some species prove the high sensitivity of mountain ecosystems. Moreover, in many mountain economies, reliable snowpack plays a key role as an important resource for the winter tourism industry, one of the main income source and driving force of local development in such regions. For this reason, research on the effects of Climate Change on the snowpack depth and duration is particularly necessary in order to assess the potential socioeconomic impacts in mountain regions. If we focus on Andorra and the Pyrenees, there is a research gap due to a clearly lack of academic studies in this field. For this reason, it is not accurately known how Climate Change will affect the ski industry and which are the most suitable adaptation strategies for this specific region. The main goal of this research is to analyze how climate change could affect the snow cover and the snowpack in the Pyrenean ski resorts and to assess the resulting vulnerability of the ski industry of this region. Moreover, the adaptive behavior of skiers to climate change has been included in the analysis in order to analyze the potential redistribution of visitors among the ski resorts due to heterogeneous climate change vulnerability. Based on the results, this study analyzes the suitability and sustainability of the adaptation techniques and strategies to offset the climate variability, first in a case study of Andorra in order to develop a preliminary model and finally extending the analysis to the whole Pyrenees in order to assess the potential concurrence among ski resorts with differentiated climate vulnerability and tourism attractiveness and the resulting redistribution of skiers based on their behavioral adaptation to climate effects. Four different scenarios are considered. Two scenarios assume an increase of winter mean temperature of +2°C and +4°C respectively, taking into account only natural snow conditions and two more including the effect of snowmaking. Results show differing vulnerability levels, allowing the classification of ski resorts into three distinct groups: (1) highly vulnerable ski resorts with a strong reduction in visitors attendance for all climate change scenarios, characterized by unfavorable geographical and attractiveness conditions, making it difficult to ensure snow availability in the future; (2) low vulnerability ski resorts, with moderate reduction in season length during a high climate change scenario but no reduction (or even an increase) in a low one, characterized by ski resorts with a medium capacity and attractiveness to ensure enough snow conditions and capture skiers from other ski resorts; and (3) resilient ski resorts, with good conditions to ensure future snow-reliable seasons and outstanding attractiveness, allowing them to offer longer ski seasons than their competitors and potentially attracting skiers from other closed or marginal resorts. Ski resorts included in this last group increase their skier attendance in all climate change scenarios. Although similar studies in the literature foretell a significant reduction of the ski market in the near future, another probable effect outlined in this study is a redefinition of this market due to a redistribution of skiers, from vulnerable ski resorts to more resilient ones.En els darrers anys, el canvi climàtic ha passat de ser una conjectura a una realitat objectiva. L'increment de la temperatura en superfície, l'increment del nivell del mar o l'increment de la freqüència i la magnitud d'alguns fenòmens meteorològics extrems són alguns exemples de canvis observats durant el segle passat que han fet el canvi climàtic una evidència contrastada. En aquest context, les regions de muntanya han estat identificades com a zones especialment vulnerables. El retrocès de les glaceres, els canvis en els patrons de precipitacions en forma de neu o les alteracions en la quantitat i la distribució d'algunes espècies animals i vegetals són algunes proves de l'alta sensitivitat dels ecosistemes de muntanya. A més a més, en moltes economies de muntanya, la disponibilitat de neu juga un paper clau com a recurs fonamental del turisme d'hivern, una de les principals activitats econòmiques i important motor de desenvolupament local en aquestes regions. Per aquest motiu, entendre els efectes del canvi climàtic sobre la cobertura de neu, i especialment en les zones d'esquí, és especialment necessària per tal d'avaluar alguns dels possibles impactes socioeconòmics en les regions de muntanya. Si ens centrem en el cas d'Andorra i el Pirineu en general, existeix una manca d'estudis acadèmics que analitzin amb detall com el canvi climàtic pot afectar el turisme d'hivern i quines serien les estratègies d'adaptació més adequades. El principal objectiu d'aquesta tesi és analitzar com el canvi climàtic projectat pot afectar la cobertura de neu a les estacions d'esquí alpí del Pirineu i avaluar la vulnerabilitat del sector de l'esquí en aquesta regió. Degut a que la vulnerabilitat de les estacions no és homogenia a tota la regió Pirenaica, la tesi també analitza la capacitat adaptativa dels esquiadors per tal d'avaluar la potencial redistribució entre estacions menys vulnerables i més resilients. A partir d'aquests resultats, s'analitza la ideneïtat i sostenibilitat de les opcions d'adaptació en funció del grau de vulnerabilitat. Primer de tot, s'ha realitzat un primer cas d'estudi centrat en Andorra, per tal de desenvolupar la metodologia i un model preliminar. Finalment s'ha estés l'estudi a la resta del Pirineu afegint-ne l'efecte de l'adaptació dels esquiadors i la possible redistribució resultant entre les estacions amb una atractivitat turística i vulnerabilitat climàtica diferenciada. S'han considerat 4 escenaris diferents. Dos assumint un increment de la temperatura mitjana de +2°C i +4°C respectivament i tenint en compte només condicions de neu natural i dos més incorporant-ne l'efecte de la producció de neu de cultiu pels mateixos increments de temperatura. Els resultats mostren diferents graus de vulnerabilitat de les estacions, permetent-ne la seva classificació en tres grups: (1) estacions altament vulnerables amb fortes reduccions de la cobertura de neu i de la freqüentació per a tots els escenaris, caracteritzades per unes condicions geogràfiques i d'atractivitat turístiques menys favorables; (2) estacions de baixa vulnerabilitat, amb una reducció moderada de la temporada d'esquí en un escenari de major increment de temperatura pero amb poca o nula afectació en un escenari moderat, caracteritzades per una atractivitat mitja i millors condicions per assegurar una major temporada que les estacions més vulnerables; i (3) estacions resilients amb condicions geogràfiques privilegiades i una alta atractivitat turística, amb capacitat d'oferir temporades més llargues i amb millors condicions de neu i per tant amb el potencial d'atraure esquiadors d'aquelles estacions més vulnerables. Tot i que estudis similars projecten una reducció significativa del turisme d'hivern en diverses regions del planeta degut al canvi climàtic, els resultats d'aquesta tesi s'inclinen cap a una futura redefinició del sector com a conseqüència de la redistribució d'esquiadors de les estacions més vulnerables cap a les més resilients

"El poder de l'urbanisme"

La transformació urbanística no ha de ser incompatible amb el patrimoni

Estudi de les dilatacions i suportacions en xarxes de distribució d'aigua calenta

Aquest projecte està emmarcat dins el format de Treball de Final de Màster (TFM) del Màster Universitari en Enginyeria Industrial (MUEI) impartit a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB).L’objectiu és el de proporcionar una eina per facilitar el dimensionament de suportacions per a xarxes de distribució d’aigua (especialment calenta), tot aplicant-hi la normativa tècnica vigent. Aquest objectiu s’ha assolit mitjançant la programació d’un arxiu de Microsoft Excel®amb llenguatge Visual Basic for Applications (VBA). No obstant, l’usuari del programa sols haurà d’interactuar amb la interfície gràfica de Microsoft Excel® i amb alguns formularis d’adquisició de dades.El programa permet importar dades del programari BIM (Building Information Modelling) Autodesk Revit® per tal d’optimitzar el procés de disseny de la instal·lació. No obstant, també permet la introducció manual de dades directament per part de l’usuari. Un cop processada la informació, el programa dissenyat calcula la dilatació per efecte tèrmic de cada tram de la xarxa de canonades, i proporciona informació sobre les suportacions necessàries per a la xarxa de canonades introduïda, com ara el número de suports necessaris i les característiques tècniques d’aquests. També informa de si s’han de considerar altres elements per tal d’assolir una correcta suportació. Per últim, es facilita a l’usuari un estat d’amidaments segons la llibreria de suports que aquest defineixi, entregant així una informació d’alt valor afegit per al projectista.En conclusió, el present projecte resol satisfactòriament, dins l’abast definit, el càlcul de suportacions de canonades d’aigua calenta, aportant a l’usuari del programa dissenyat una eina que n’automatitza el procé

El·laboració del Pla TAC del centre a una Escola

El present treball fi de màster és una proposta de Pla TAC de Centre a l'Escola on he realitzat el pràcticum del Màster en Professor en Secundària, especialitat en tecnologia. El punt de partida és un moment que l'Escola ha entrat al programa Educat 1x1. De 1er a 3er d'ESO hi ha 180 alumnes que duen un ordinador ultraportàtil i les aules de l'Escola de Infantil 3 anys a 2n de Batxillerat estan equipades amb Pissarra Digital Interactiva, projector i PC de professor. La idea és que per a dur a terme la tasca de docència les eines que es tinguin a l'abast puguin estar sempre operatives I alhora que el personal docent i l'alumnat les conegui i les sàpiga fer servir. Per altra banda ens trobem que no hi ha un currículum unificat que entri gaire en detall en matèria d'informàtica/TAC. Cal diferenciar el que serien les competències digitals TAC associades a la ofimàtica de la Informàtica com a concepte més global. La informàtica d'usuari o les competències digitals cada cop més es han de buscar la transversalitat amb les altres assignatures. El centre en el que es presenta aquest Pla Tac és una Escola tipus privada concertada. Dins l'Escola existeix un Departament TAC format per 3 persones i un coordinador d'innovació que forma part de l'equip directiu de l'Escola. Totes aquestes persones compaginen la feina del departament definides per les hores de Departament TAC amb hores de docència. Les àrees de docència relacionades amb el Departament TAC acostumen a ser Informàtica, Tecnologia i Matemàtiques. Per a l'elaboració del pla seguirem les directrius de set fases. En l'estructuració del treball podem trobar les dues primeres fases en l'apartat de definició i context del problema. Les fases que van des de la tercera a la cinquena a l'aparat de descripció de la solució. Les fase sis i set es duran a terme durant el curs 2011-2012, que és quan s'aplicarà el Pla. • Fase 1: Visió de centre amb maduresa digital • Fase 2: Diagnòstic del grau de maduresa digital del centre • Fase 3: Definició de les prioritats TAC • Fase 4: Planificació de la implantació del Pla i assignació de recursos • Fase 5: Assignació de tasques i responsabilitats • Fase 6: Aplicació del Pla • Fase 7: Avaluació del procés i establiment de nous objectiu

New Electrochemical Sensors for Decentralized Analysis

Nous sensors electroquímics per a analisis decentralitzats és una tesis que emmarca diferents aspectes del desenvolupament de sensors potenciomètrics, des de la seva fabricació, el diseny adequat, i finalment, la seva aplicabilitat en escenaris reals. En el context actual, l'evolució de la tecnologia, especialment l'aparició a nivell global d'internet, i la disponibilitat d'aquesta a baix cost han permès la creació d'eines que ens permeten connectar el món físic i, en el cas d'aquesta tesis, el món químic a la xarxa. Aquesta connexió aporta un nou grau dins l'escala de valor per a la societat actual. Concretament, aquesta aportació tecnològica va adreçada a superar els nous reptes de l'actualitat, com poden ser la sostenibilitat del sistema sanitari a causa de l'embelliment de la societat, el control medioambiental, així com també mantenir la seguretat per a la societat del benestar del futur. Així doncs, aquesta tesis presenta solucions efectives per al desenvolupament d'eines de captació d'informació que serviràn per nudrir a la societat de major coneixement. Conseqüentment, produint nous negocis al voltant, de la fabricació, processament i creació de valor entorn a aquestes dades. La recerca i desenvolupament de sensors potenciomètrics integrats a la roba per detectar els nivells d'electròlits i sensors senzills de paper per a la determinació de biomolècules, com la glucosa, són alguns dels objectius aconseguits en aquesta tesis. A més a més, sensors integrats en globus permeten l'estudi de les seves propietats mecàniques i electroquímiques, així com també, aporten noves solucions a problemes reals. Totes aquestes aplicacions serveixen de portals de captació d'informació química cap a la integració dins la nova societat de la informació.Nuevos sensores electroquímicos para analisis decentralizados es una tesis que enmarca diferentes aspectos del desarrollo de sensores potenciométricos, desde su fabricación, el diseño adecuado, i finalmente, su aplicabilidad en escenarios reales. En el contexto actual, la evolución de la tecnología, especialmente la aparición a nivel global de internet, y la disponibilidad de esta a bajo coste han permitido la creación de herramientas que nos permiten conectar el mundo físico y, en el caso de esta tesis, el mundo químico a la red. Esta conexión aporta un nuevo grado dentro la escala de valor para la sociedad actual. Concretamente, esta aportación tecnológica va dirigida a superar los nuevos retos de la actualidad, como pueden ser la sostenibilidad del sistema sanitario a causa del envejecimiento de la poblacion, el control medioambiental, así como también mantener la seguridad para la sociedad del bienestar del futuro. Entonces, esta tesis presenta soluciones efectivas para el desarrollo de herramientas de captación de información que servirán para nutrir a la sociedad de un mayor conocimiento. Por consiguiente, produciendo nuevos negocios alrededor, de la fabricación, procesado i creación de valor en los datos obtenidos. La investigación y desarrollo de sensores potenciométricos integrados en la ropa para detectar los niveles de electrolitos y sensores simples en papel para la determinación de biomoléculas, como la glucosa, son algunos de los objetivos conseguidos en esta tesis. Además, sensores integrados en globos permiten el estudio de sus propiedades mecánicas y electroquímicas, así como, aportando nuevas soluciones a problemas reales. Todas estas aplicaciones sirven de portales de captación de información química hacia la integración dentro de la nueva sociedad de la información.ew Electrochemical Sensors for Decentralized Analysis is a thesis that wisely discuss the developments of potentiometric sensors, from the fabrication step, the use of a suitable design, to the applicability in real scenarios. Nowadays, the evolution of technology, specially the creation of the global internet network, and the low-cost availability of such technology have allowed the development of tools that connect the physical world and, addressed in this thesis, the chemical world into the network. This connection adds a new level in the value chain for the present society. Precisely, this technology approach is focus on circumvent new present challenges of society. For instance, sustainability of the healthcare system caused by the population aging, environmental monitoring, as well as, keep security and safety to the welfare of society of the future. Therefore, this thesis presents successful solutions for the development of tools to gather chemical information. This information will nurture society with high-value knowledge. Accordingly, new business development from, sensing products, data treatment and information management are going to be created. Research and development of potentiometric sensors integrated into garments for electrolyte detection and simple sensors built in paper for biomolecules determination, such as glucose, and liquid monitoring, such as sweat, are some of the accomplished objectives from this thesis. Furthermore, balloon-embedded sensors allow the study of the mechanical and electrochemical properties of the electrodes, as well as, contributing with new solutions to real problems. All the applications developed in this thesis are utilized as gateways for chemical information acquisition towards the integration into the new information society

Inequality, Growth and Poverty in the Post-Reform People’s Republic of China

Treballs Finals del Grau d'Empresa Internacional, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Curs: 2019-2020 , Tutor: Francisco Javier Martí González[eng] Undoubtedly, the Four Modernisations launched by Deng Xiaoping in 1978 broadly succeeded in transforming China from an impoverished agricultural economy to the major world power we know today. Poverty levels were substantially reduced, and the resulting economic growth was astonishing. Notwithstanding, some academics note that this expansion left some segments of society behind and eventually created a significant social gap. This research paper offers a synopsis of the evolution of both poverty and inequality in the post-reform period, as well as a general introduction to the main disparities present in Chinese society – the rural-urban divide, the inland-coastal gap, the unequal educational opportunity, and the detrimental effects derived from the demographic change and the population dynamics.[spa] Sens dubte, les Quatre Modernitzacions impulsades per Deng Xiaoping el 1978 van aconseguir transformar la Xina d’una societat principalment agrària i empobrida a la potència mundial que coneixem avui en dia. La pobresa es va reduir de forma significativa i el creixement econòmic va ser espectacular. De totes maneres, nombrosos acadèmics indiquen que aquesta expansió va deixar enrere certs segments de la població, creant finalment una profunda bretxa social. Aquest document de recerca ofereix una sinopsi de l’evolució de la pobresa i la desigualtat al llarg del període post-reforma, així com una introducció general a les principals disparitats presents en la societat xinesa – l’escletxa urbana-rural, l’escletxa interior-costanera, l’accés desigual a les oportunitats educatives, i la influència negativa del canvi demogràfic i la dinàmica poblacional