Disciplina social y catolicismo en la Europa de los siglos XVI y XVII

En primer lugar, Po-Chia repasa la evolución que el concepto «disciplina social» ha tenido desde su aparición en 1969, cuando se usó en clave política relacionado con la monarquía absolutista que, para desarrollarse, se basa en la disciplina de la sociedad comparando las tesis de Oestreich y Weber. En segundo lugar, analiza el concepto «confesionalización», surgido de los postulados de Zeeden. Este segundo concepto analizado choca con el primero, ya que defiende la gran importancia de la teología en el nacimiento del estado absolutista. Posteriormente, el autor desarrolla brevemente los estudios más destacados que sobre ambos conceptos se han hecho hasta la actualidad así como también los desarrollos, interrelaciones, cambios, modificaciones y críticas que estos estudios han provocado en los conceptos primigenios. Finalmente, Po-Chia defiende su idea de que sin disciplina social no hay confesionalización.En primer lloc, Po-Chia repassa l'evolució que el concepte «disciplina social» ha tingut des de la seva aparició al 1969, quan s'utilitzà en clau política relacionat amb la monarquia absolutista que, per desenvolupar-se, es basa en la disciplina de la societat tot comparant les tesis d'Oestreich i de Weber. En segon lloc, analitza el concepte «confessionalització», sorgit dels postulats de Zeeden. Aquest segon concepte analitzat xoca amb el primer, ja que defensa la gran importància de la teologia en el naixement de l'estat absolutista. Posteriorment, l'autor desenvolupa breument els estudis més destacats que sobre ambdós conceptes s'han fet fins a l'actualitat així com els desenvolupaments, interrelacions, canvis, modificacions i crítiques que aquests estudis han provocat en els conceptes primigenis. Finalment, Po-Chia defensa la idea que sense disciplina social no hi ha confessionalització.In the first place, Po-Chia revises the evolution that the concept «social discipline» has had from its appearance in 1969, when it was used in political key related to the absolutist monarchy, which to be developed, bases itself on the discipline of the society, comparing the theses of Oestreich and Weber. In the second place, he analyzes the concept «confessionalisation», risen up from the postulates of Zeeden. This second analyzed concept is startling with the first, since it defends the great importance of the theology in the birth of the absolutist state. Later, the author develops briefly the more distinguished studies that on both concepts have been done up to the present as well as also the developments, interrelation, changes, modifications and critiques that these studies have promoted in the primeval concepts. Finally, Po-Chia defends his idea that without social discipline there is not «confessionalisation»

Disciplina social y catolicismo en la Europa de los siglos XVI y XVII

En primer lugar, Po-Chia repasa la evolución que el concepto «disciplina social» ha tenido desde su aparición en 1969, cuando se usó en clave política relacionado con la monarquía absolutista que, para desarrollarse, se basa en la disciplina de la sociedad comparando las tesis de Oestreich y Weber. En segundo lugar, analiza el concepto «confesionalización», surgido de los postulados de Zeeden. Este segundo concepto analizado choca con el primero, ya que defiende la gran importancia de la teología en el nacimiento del estado absolutista. Posteriormente, el autor desarrolla brevemente los estudios más destacados que sobre ambos conceptos se han hecho hasta la actualidad así como también los desarrollos, interrelaciones, cambios, modificaciones y críticas que estos estudios han provocado en los conceptos primigenios. Finalmente, Po-Chia defiende su idea de que sin disciplina social no hay confesionalización.En primer lloc, Po-Chia repassa l'evolució que el concepte «disciplina social» ha tingut des de la seva aparició al 1969, quan s'utilitzà en clau política relacionat amb la monarquia absolutista que, per desenvolupar-se, es basa en la disciplina de la societat tot comparant les tesis d'Oestreich i de Weber. En segon lloc, analitza el concepte «confessionalització», sorgit dels postulats de Zeeden. Aquest segon concepte analitzat xoca amb el primer, ja que defensa la gran importància de la teologia en el naixement de l'estat absolutista. Posteriorment, l'autor desenvolupa breument els estudis més destacats que sobre ambdós conceptes s'han fet fins a l'actualitat així com els desenvolupaments, interrelacions, canvis, modificacions i crítiques que aquests estudis han provocat en els conceptes primigenis. Finalment, Po-Chia defensa la idea que sense disciplina social no hi ha confessionalització.In the first place, Po-Chia revises the evolution that the concept «social discipline» has had from its appearance in 1969, when it was used in political key related to the absolutist monarchy, which to be developed, bases itself on the discipline of the society, comparing the theses of Oestreich and Weber. In the second place, he analyzes the concept «confessionalisation», risen up from the postulates of Zeeden. This second analyzed concept is startling with the first, since it defends the great importance of the theology in the birth of the absolutist state. Later, the author develops briefly the more distinguished studies that on both concepts have been done up to the present as well as also the developments, interrelation, changes, modifications and critiques that these studies have promoted in the primeval concepts. Finally, Po-Chia defends his idea that without social discipline there is not «confessionalisation»