Social dimension of urban and periurban agriculture

[eng] The introduction of agriculture in cities is one of the current priority axes for urban environmental reform. There is a broad consensus in this regard, largely because of the improvement of urban ecosystem balances. However, urban agriculture also offers various possibilities for society to the extent that it can contribute to solving urban poverty situations, while improving the public health of the neighborhoods where it is located, especially based on ecological principles. In addition to other advantages that directly involve the population that practices agriculture or that has it as a food source. In this way, urban agriculture helps mitigate the double socio-environmental dimension of the planetary ecological crisis of our time. In this sense, this study aims to deepen the social dimension of urban agriculture by problematizing experiences of different cities in the world (particularly Barcelona, Girona and Natal), the latter as contextualization, proposing a scheme of the different types of advantages that it entails. The conclusion points in the direction of a social phenomenon marked by territorial resistance and transition towards a more balanced and counter-rational productive paradigm opposed to the globalized totalitarian capitalist paradigm.[por] A introdução da agricultura nas cidades é um dos eixos prioritários atuais para a reforma ambiental urbana. Existe um amplo consenso a esse respeito, principalmente devido à melhoria do equilíbrio dos ecossistemas urbanos. Ademais, a agricultura urbana também oferece várias possibilidades para a sociedade, na medida em que pode contribuir para a solução de situações de pobreza urbana, além de melhorar a saúde pública dos bairros onde está localizada, principalmente com base em princípios ecológicos. Além de outras vantagens que envolvem diretamente a população que pratica a agricultura ou que a possui como fonte de alimento. Dessa maneira, a agricultura urbana ajuda a mitigar a dupla dimensão socioambiental da crise ecológica planetária de nosso tempo. Nesse sentido, este estudo visa aprofundar a discussão sobre a dimensão social da agricultura urbana, problematizando experiências de diferentes cidades do mundo (particularmente Barcelona, Girona e Natal), esta última a título de contextualização, propondo um esquema dos diferentes tipos de vantagens que essa apresenta. A conclusão aponta na direção de um fenômeno social marcado pela resistência territorial e pela transição para um paradigma produtivo mais equilibrado e contra-racional, em oposição ao paradigma capitalista totalitário globalizado.[spa] La introducción de la agricultura en las ciudades es uno de los ejes prioritarios actuales para la reforma ambiental urbana. Existe un amplio consenso al respecto, principalmente debido al mejor equilibrio de los ecosistemas urbanos. Además, la agricultura urbana también ofrece varias posibilidades para la sociedad, ya que puede contribuir a la solución de situaciones de pobreza urbana, además de mejorar la salud pública de los barrios donde se ubica, principalmente sobre la base de principios ecológicos. Además de otras ventajas que involucran directamente a la población que practica la agricultura o que la tiene como fuente de alimento. De esta forma, la agricultura urbana ayuda a mitigar la doble dimensión socioambiental de la crisis ecológica planetaria de nuestro tiempo. En este sentido, este estudio tiene como objetivo profundizar la discusión sobre la dimensión social de la agricultura urbana, problematizar las experiencias de diferentes ciudades del mundo (particularmente Barcelona, Girona y Natal), esta última a título de contextualización, además de proponer un esquema de los diferentes tipos de ventajas que presenta. La conclusión apunta hacia un fenómeno social marcado por la resistencia territorial y la transición a un paradigma productivo más equilibrado y contrarracional, en oposición al paradigma capitalista totalitario globalizado

Agricultura i comunitats urbanes en transició cap a la sostenibilitat: Estudi de casos i avaluació al sistema agrourbà de Girona

[cat] Davant dels reptes socioambientals actuals, apareixen diversos actors i iniciatives que plantegen una nova manera de viure més connectada amb la natura i la comunitat. Aquestes noves pràctiques van configurant, de mica en mica, un procés de transició cap a la sostenibilitat que s’estén dins la societat però, també, en altres àmbits concrets com el de l’agricultura. Aquests processos són l’objecte principal de la recerca que es presenta. D’una banda, cada vegada més pagesos aposten per una agricultura més sostenible i multifuncional que incorpora el respecte pel medi ambient i la relació amb la comunitat propera, com a elements principals de l’activitat agrària. De l’altra, agafa força un moviment comunitari de transició, el qual planteja un canvi profund en la societat actual, basat en els lligams dins de la comunitat i amb el medi ambient. L’acció local esdevé poderosa, i dins d’ella, l’agricultura retorna a la ciutat com un element clau per assolir una major resiliència i sostenibilitat. Existeix un buit en la recerca que connecti ambdós moviments de transició, el de l’agricultura i el de les comunitats urbanes cap a la sostenibilitat. La tesi desenvolupada analitza amb detall teories i casos en aquesta direcció, amb l’objectiu de trobar sinèrgies entre ambdues transicions que permetin avançar cap a un sistema agrourbà més sostenible. La recerca empírica es porta a terme a la regió urbana de Girona, per tal de descobrir fins a quin punt aquests canvis es donen en un territori agrourbà concret. La investigació de les explotacions i d’accions vinculades amb el sector agrari ha permès identificar un nombre significatiu d’elements i iniciatives de transició que promouen un sistema agroalimentari més local i sostenible, el qual pot millorar la qualitat de vida i el medi ambient dels entorns urbans. En resum, la tesi aprofundeix de manera innovadora en la transició de l’agricultura cap a la sostenibilitat i la interrelació amb les societats urbanes properes. Referències teòriques com la multifuncionalitat de l’agricultura, pràctiques agràries més sostenibles, com la permacultura, i la sostenibilitat de les societats urbanes, es barregen introduint un element més recent, el de la nova cultura de la transició que aposta per una societat més resilient per fer front als reptes ambientals actuals (el canvi climàtic i l’escassetat de fonts energètiques fòssils). En definitiva, la tesi il·lustra com urbà i rural, pagesia i ciutadania, es troben en aquest procés de transició cap a una manera més sostenible de viure i conrear.[eng] Current socio-environmental challenges are faced by a growing number of stakeholders and initiatives that take action to achieve a new way of living, more connected to nature and community. These new practices are shaping, bit by bit, a transition process towards sustainability that spreads across society but also in specific areas, such as the agricultural sector. These processes are the main object of study in this dissertation. On one hand, more and more farmers get engaged in sustainable processes and multifunctional agriculture integrating environmental protection and community relationships. On the other hand, a transition movement gets powerful promoting a big change in our current society, strengthening links with community and environment. Local action becomes powerful and within it agriculture comes back in the city as a key element to achieve more sustainability and resilience. There is a gap on research linking agriculture and community sustainable transition processes. The dissertation developed analyses theories and cases related with these subjects, with the aim to find out synergies between both transition processes that allow making progress towards a more sustainable agro-urban system. The empirical research is carried out in Girona urban region, in order to discover if these changes are present in a specific agro-urban territory. The study developed at farm scale, as well as the analysis of citizens and public actions linked to agriculture, has resulted in a significant number of transition elements and initiatives that promote a more local and sustainable agro-food system that can improve urban quality of life and environment. To sum up, the thesis takes an innovative closer look at agriculture transition processes towards sustainability and its relationship with nearby urban communities. Theoretical concepts such as multifunctionality of agriculture, sustainable agrarian practices, like permaculture, and sustainability of urban communities, are merged introducing a more recent element, which is the new transition culture that promotes a more resilient society to face the current environmental challenges (mainly climate change and fossil fuels scarcity). Overall, the dissertation illustrates how urban and rural, farmers and citizens, get together in this transition pathway to a more sustainable way of living and farming