9 research outputs found

    Agostella terrersensis gen. et sp. nov. (Crustacea, Decapoda, Brachyura, Goneplacoidea) from the Middle Eocene of Alicante province, Spain

    No full text
    A new decapod brachyuran, Agostella terrersensis n. gen. et sp. (Goneplacoidea) is described from the Lutetian, middle Eocene outcrops of Agost (Alicante province, Spain ) increasing the number of new species discovered in this zone of the western Tethys. The taxonomic placement of Agostella n.gen. is discussed and also the assignment of some fossil genera to the Mathildellidae (Goneplacoidea).Se describe un nuevo decápodo braquiuro, Agostella terrersensis n. gen. et sp. (Goneplacoidea), procedente de los yacimientos del Luteciano, Eoceno medio, de Agost (provincia de Alicante, España) que se añade a otras nuevas especies previamente descritas y descubiertas en esta zona del Tethys occidental. Se discute la posición sistemática de Agostella n.gén. en las familias de Goneplacoidea y al mismo tiempo, la posición de algunos géneros fósiles dentro de la familia Mathildellidae Goneplacoidea

    New crabs (Crustacea, Decapoda) from the Upper Cretaceous (Campanian) of the Moyenne Moulouya, northeast Morocco

    No full text
    The presence of the genera Costacopluma and Ophthalmoplax in Upper Cretaceous (Campanian) Moroccan strata is documented on the basis of specimens collected from the Calcaires à slumps de Taghit Formation, Moyenne Moulouya (Morocco). Two new species are described, Ophthalmoplax minimus and Costacopluma maroccana. The first record for Opthalmoplax in the west Tethyan realm is reported, and systematic affinities of this genus and its species are discussed. An absolute age of the late Campanian was obtained for this assemblage from 87Sr/86Sr analysis applied to well preserved cuticle calcitic remains of Ophthalmoplax minimus. Costacopluma maroccana represents the 14th species for this genus and the fourth Cretaceous species. Its morphology reinforces hypothesis of two main phyletic groups for this genus.Se documenta la presencia de los géneros Ophthalmoplax y Costacopluma con base en especímenes recolectados en sedimentos del Cretácico Superior (Campaniano) de la Moyenne Mouluya (Marruecos). Se describen dos nuevas especies: Ophthalmoplax minimus y Costacopluma maroccana. Se identifíca y localiza (por primera vez en la parte occidental del dominio del Tethys) el género Ophthalmoplax, discutiéndose las afinidades sistemáticas de este género y sus especies. A partir de análisis del 87Sr/86Sr, practicados en restos calcíticos de cutícula bien preservada del Ophthalmoplax minimus, se ha obtenido la edad absoluta, datándose los restos como pertenecientes al Campaniano tardío. Costapluma maroccana representa la especie número 14 de este género y la cuarta para el Cretácico. Sus características morfológicas refuerzan la hipótesis de la existencia de dos grupos filéticos para este género

    Sobre la presència del crustaci Atherfieldastacus rapax (Harbort, 1905) (Glypheidea, Mecochiridae) en el Cretaci Inferior d’Alcanar (el Montsià, Catalunya, NE península Ibèrica)

    No full text
    Es reporten uns espècimens de la llagosta fòssil Ather.fieldastacus rapax, recuperats a un aflorament cretàtic de les rodalies d'Alcanar (el Montsià, Catalunya). Es tracta de la mateixa espècie descrita originalment en el Valanginià inferior d'Alemanya i recentment al Barremià del Maestrat (País Valencià) i que té una amplia distribució geogràfica i temporal. Les característiques litològiques de les fàcies de l'aflorament són similars a les de la formació Polacos, present en altres localitats de la comarca i malgrat que l'estudi de la microfauna no és concloent la presència d'un neocomítid, Neocomites aff. premolicus (Sayn, 1907), permet atribuir l'interval estratigràfic estudiat al Valanginià basal. Es tracta, per tant, del registre més antic d'aquesta espècie a la península Ibèrica.Specimens of the fossil lobster Ather.fieldastacus rapax, recovered in the surroundings of Alcanar (el Montsià Catalonia) are reported herein. This is the same species described originally in the lower Valanginian of Germany, and also recently in the Barremian of the neighboring Maestrat (País Valencià), which has a wide geographical and temporal distribution. The features and composition of the facies observed in the outcrop, are very similar to those of Polacos Formation (Berriasian-Valanginian), and despite that the analysis of microfauna was not conclusive, the presence of the neocomitid Neocomites aff. premolicus (Sayn, 1907), ascribes the stratigraphic interval studied to the lower Valaginian. Hence, this is the oldest record of this species in the Iberian Península

    Estratigrafia mesozoica i nous cefalòpodes de l'Aptià del Vendrell, sud-oest del massís del Garraf (Catalunya)

    No full text
    En aquest treball es mostra l'estratigrafia del Mesozoic de l'extrem sud-oest del massís del Garraf i es dóna a conèixer per primera vegada una associació de cefalòpodes procedents de l'Aptià (Cretaci inferior) de l'entorn del municipi del Vendrell. El Mesozoic que aflora a l'est del Vendrell esta format per roques fonamentalment carbonàtiques del Kimmeridgià-Berriasià a les que se li superposen de forma discordant els dipòsits del Barremià i l'Aptià. En l'Aptià del Vendrell s'identifiquen uns ammonits i nautiloïdeus trobats a la part baixa de la unitat Margues de Vallcarca (Salas & Moreno, 2008) i se'n realitza una anàlisi biostratigràfica. També s'analitza l'estratigrafia deis materials del Cretaci inferior (Barremià superior-Aptià superior) d'aquest sector de la conca de Salou-Garraf mitjan<;:ant una correlació amb la conca veïna del Maestral. Entre els cefalòpodes estudiats destaca la presencia de l'ammonit Pseudosaynella bicurvata (Michelin, 1838), ja que és la primera vegada que aquesta espècie se cita al massís del Garraf, i un exemplar ben conservat del nautiloïdeu Heminautilus lallierianus (d'Orbigny, 1841), el segon exemplar conegut d'aquesta espècie al Garraf. Des d'un punt de vista biostratigrafic, els cefalòpodes aptians estudiats constitueixen un dels registres més antics coneguts per a la unitat Margues de Vallcarca, essent atribuïble a les biozones Deshayesites forbesi i Deshayesites deshayesi (Aptià inferior). La correlació efectuada entre les unitats litostratigràfiques del Barremià superior i l'Aptià de les conques veïnes de Salou-Garraf i del Maestrat permet assignar al Barremià terminal la part basal de la unitat Margues de Vallcarca, quan c1assicament aquesta unitat de la conca de Salou-Garraf havia estat atribuïda íntegrament a l'Aptià.The current work shows the Mesozoic stratigraphy of the southwestern part of the Garraf Massif and reports for the first time an Aptian (Lower Cretaceous) cephalopod assemblage from the surroundings of the town of el Vendrell. The Mesozoic out craps to the east of el Vendrell primarily consist of carbonate rocks of Kimmeridgian-Berriasian age, which are uncorformably overlain by Barremian and Aptian deposits. In the Aptian of el Vendrell, we identify ammonoids and nautiloids that were collected in the lower part of the Vallcarca Marls Unit (Salas & Moreno, 2008), and we carry out a biostratigraphic analysis. We also analyze the stratigraphy of the Cretaceous materials (upper Barremian to upper Aptian) of this area of the Salou-Garraf Basin and establish a correlation with the neighboring Maestrat Basin. Among the cephalopods studied, the presence of the ammonite Pseudosaynella bicurvata (Michelin, 1838) is remarkable because it is the first time that this species is quoted in the Garraf Massif. In addition, we report a well-preserved specimen of the nautiloid Heminautilus lallierianus (d'Orbigny, 1841), which is the second specimen of this species known in the Garraf area. Fram a biostratigraphic point of view, the Aptian cephalopods studied herein are some of the oldest known records of the Vallcarca Marls Unit being attributed to the Deshayesites forbesi and Deshayesites deshayesi biozones (lower Aptian). The correlation between the upper barremian and Aptian lithostatigraphic units among the neighboring basins Salou-Garraf and Maestrat allows us to ascribe for the first time the basal part of the Vallcarca Marls Unit to the uppermost Barremian. This latter lithostatigraphic unit of Salou-Garraf Basin has been classically attribued to the Aptian

    Decapod crustaceans from the Paleocene of Central Texas, USA

    No full text
    Fourteen species of decapods crustaceans are described from a single locality near Mexia, Texas, where Paleocene sediments of the Mexia Clay Member of the Wills Point Formation crop out. The species are represented by Hoploparia sp., Linuparus wilcoxensis Rathbun, 1935, an unnamed paguroid, Kierionopsis nodosa Davidson, 1966, Pithonoton cardwelli new species, Caloxanthus sp., Macroacaena johnsoni (Rathbun, 1935), new combination, Raninoides bournei (Rathbun, 1928), R. treldenaesensis (Collins and Jakobsen, 2003), Prehepatus sp., Tehuacana americana (Rathbun, 1935), new combination, Costacopluma texana new species, Paraverrucoides alabamensis (Rathbun, 1935) and Viapinnixa mexiaensis new species. Morphological details unknown for previously described species are included. New systematic placements are offered based on recent research. Intraspecifi c morphological variation is documented for the goneplacoid crab Tehuacana americana. Costacopluma texana is the second Paleogene species of that genus in southeastern USA, and because of its abundance represents the most completely described species for the genus. This fauna represents one of the most diverse assemblages of Paleocene crustacean decapods.Se describen catorce especies de crustáceos decápodos colectados en una sola localidad cercana a Mexia, Texas, en donde afl oran sedimentos del Miembro Arcilloso Mexia de la Formación Wills Point. Las especies están representadas por Hoploparia sp., Linuparus wilcoxensis Rathbun, 1935, un paguroideo indeterminado, Kierionopsis nodosa Davidson, 1966, Pithonoton cardwelli especie nueva, Caloxanthus sp., Macroacaena johnsoni (Rathbun, 1935), combinación nueva, Raninoides bournei (Rathbun, 1928), R. treldenaesensis (Collins y Jakobsen, 2003), Prehepatus sp., Tehuacana americana (Rathbun, 1935) combinación nueva, Costacopluma texana especie nueva, Paraverrucoides alabamensis (Rathbun, 1935) y Viapinnixa mexiaensis especie nueva. Se incluyen detalles morfológicos, no descritos para especies previamente reportadas. Se ofrece una sistemática actualizada, basada en investigaciones recientes

    El cocodril de cala Fonda. Sobre les restes d’un cocodril (Crocodylia: Tomistominae) del Miocè marí de Tarragona

    No full text
    ES descriuen dues dents de cocodril dels afloraments del Serraval·lià-Tortonià inferior (Miocè mitjà-superior, conca del Camp) de cala Fonda (Tarragona, Catalunya). Les troballes de restes de cocodrils, sobretot dents, són relativament freqüents, tot i que no són abundants, en els afloraments del Miocè marí de la conca del Camp i en els de l’extrem sud de la veïna conca del Vallès-Penedès, tanmateix, no hi havia fins ara cap descripció formal d’aquestes restes. Tan sols dues peces dentals aïllades es presenten aquí i la seva assignació sistemàtica queda restringida a nivell subfamiliar, atribuint-se a Tomistominae (Crocodylia). L’estudi de l’aflorament permet situar les restes estudiades en el seu context paleoambiental i permet ampliar el coneixement de la paleobiogeografia d’aquests rèptils, ratificant la distribució pan-mediterrània dels Tomistominae.Two crocodile teeth from the Serravallian (Middle Miocene, Camp basin) outcrops of Cala Fonda (Tarragona, Catalonia) are herein described. Finding crocodile remains, mainly teeth, is relatively commonplace even if they are not abundant, in the Miocene marine outcrops of the Camp Basin, as well as in those of the southern of the neighbouring Vallès-Penedès Basin. Nevertheless, no formal description of them has been done hitherto. Only two isolated teeth are herein reported and thus their systematic placement is restricted to subfamily rank, being placed within Tomistominae (Crocodylia). Geological study of the outcrop enables us to better understand the paleoenvironmental context where the fossil remains were recovered and enhances our understanding of the paleobiogeography of those reptiles, thus confirming their pan-Mediterranean distribution
    corecore