Virtual simulation for last-year nursing graduate students in times of COVID-19: a quasi-experimental study

Background: The COVID-19 pandemic has made it necessary to adapt university health-education. Virtual simulation has been proposed to be a suitable tool. Methods: A quasi-experimental study was conducted on nursing students in the final year. The virtual simulation platform vSim® was used. Improvements in knowledge, skills during simulation, satisfaction and self-confidence obtained through the training provided were analyzed, as well as satisfaction with the platform. Results Pre-post training knowledge improved. Skill acquisition improved between the first and last attempts in all cases. The levels of self-confidence and satisfaction with the training and the platform used were high. Conclusions: The vSim® was a useful solution during the pandemic. Knowledge improved and high self-confidence was obtained

La Vegetació de les serres prepirinenques compreses entre els rius Segre i Llobregat. 2- Comunitats herbàcies higròfiles, fissurícoles i glareícoles

Aquest treball fa referència al conjunt de serres prepirinenques situades entre els rius Segre i Llobregat. En aquests massissos es troben ben representats els estatges submontà, montà i subalpí, mentre que I'alpí hi és força reduït. Els tipus de vegetació dominants són de caire montà submediterrani i subalpí de tendència xeròfila. Dels grups de comunitats que tractem en aquest treball, el de les higròfiles és el menys representat, atesa la dominància dells substrats calcaris permeables. Els herbassars dels Molinietalia, les comunitats helofítiques i les molleres no són gaire freqüents ni extenses, i sovint no es troben gaire ben caracteritzades. Només els prats de dall del Rhinantho-Trisetetum són mitjanarnent extensos i típics. Contràriament, les comunitats fissurícoles i les glareícoles són molt freqüents pertot arreu, i principalment a I'alta muntanya; pertanyen majoritàriarnent a les aliances calcícoles. Saxifragion mediae, Iberidion spathulatae o Stipion calamagrostis. Els nous sintàxons proposats són: Saxifrago-Ramondetum myconi valerianetosum apulae subass. nova, Moehringio- Gvmnocarpietum robertiani festucetosum gautieri subass. nova i Sileno-Potentilletum nivalis stat. nov.This paper is devoted to the phytocoenological study of the Pre-Pyrenean ranges stretching from Segre to Llobregat rivers. Almost all the area is included in the sub-montane, montane and sub-alpine belts, the alpine one being very reduced. Most of the vegetation is of submediterranean montane or xerophytic subalpine character. Hygrophytic communities are scarcely represented, as the majority of substrata are fissured limes. Molinietalia swards, fens and mires occur rarely and on reduced surfaces, frequently being weakly characteryzed, whereas hay meadows belonging to Rhinantho-Trisetetum are more extended and typical. On the contrary, vegetation settling on cliffs and screes is rather frequent, chiefly in the abrupt reliefs of the high mountain, and is mainly included in the calcicolous alliances Saxifragion mediae, Iberidion spathulatae or Stipion calamagrostis. The following new syntaxa are proposed Saxifrago-Ramondetum myconi valerianetosum apulae subass. nova, Moehringio-Gymnocarpietum robertiani festucetosum gautieri subass. nova and Sileno-Potentilletum nivalis stat nov.Esta publicación se ocupa del estudio fitosociológico del conjunto de sierras prepirenaicas que se extienden entre los rios Segre y Llobregat. En ellas se hallan bien representados los pisos submontano, montano y subalpino, mientras que el alpino se reduce a unas pocas cimas. La vegetación dominante es de tipo montano submediterráneo y subalpino más o menos xerófilo. Entre los colectivos de vegetación tratados, las comunidades higrófilas son las menos comunes, a causa de la dominancia de sustratos calizos permeables. Los herbazales de los Molinietalia, las comunidades helofíticas y los trampales son raros y ocupan reducidas superficies, y con frecuencia no se presentan bien caracterizados, tan solo los prados de siega del Rhinantho-Trisetetum resultan medianamente extensos y típicos. Por el contrario, las comunidades fisurícolas y glareicolas son muy comunes, principalmente en las zonas abruptas de la alta montaña. Casi siempre corresponden a las alianzas calcícolas Saxifragion mediae, Iberidion spathulatae o Stipion calamagrostis. Se proponen como nuevos los siguientes sintáxones: Saxifrago-Ramondetum myconi valerianetosum apulae subass. nova, Moehringio-Gymnocarpietum robertiani festucetosum gautieri subass. nova y Sileno-Potentilletum nivalis stat. nov

G9a Inhibition Promotes Neuroprotection through GMFB Regulation in Alzheimer’s Disease

Epigenetic alterations are a fundamental pathological hallmark of Alzheimer’s disease (AD). Herein, we show the upregulation of G9a and H3K9me2 in the brains of AD patients. Interestingly, treatment with a G9a inhibitor (G9ai) in SAMP8 mice reversed the high levels of H3K9me2 and rescued cognitive decline. A transcriptional profile analysis after G9ai treatment revealed increased gene expression of glia maturation factor β (GMFB) in SAMP8 mice. Besides, a H3K9me2 ChIP-seq analysis after G9a inhibition treatment showed the enrichment of gene promoters associated with neural functions. We observed the induction of neuronal plasticity and a reduction of neuroinflammation after G9ai treatment, and more strikingly, these neuroprotective effects were reverted by the pharmacological inhibition of GMFB in mice and cell cultures; this was also validated by the RNAi approach generating the knockdown of GMFB/Y507A.10 in Caenorhabditis elegans. Importantly, we present evidence that GMFB activity is controlled by G9a-mediated lysine methylation as well as we identified that G9a directly bound GMFB and catalyzed the methylation at lysine (K) 20 and K25 in vitro. Furthermore, we found that the neurodegenerative role of G9a as a GMFB suppressor would mainly rely on methylation of the K25 position of GMFB, and thus G9a pharmacological inhibition removes this methylation promoting neuroprotective effects. Then, our findings confirm an undescribed mechanism by which G9a inhibition acts at two levels, increasing GMFB and regulating its function to promote neuroprotective effects in age-related cognitive decline</p

La Vegetació de les serres prepirinenques compreses entre els rius Segre i Llobregat. 2- Comunitats herbàcies higròfiles, fissurícoles i glareícoles

Aquest treball fa referència al conjunt de serres prepirinenques situades entre els rius Segre i Llobregat. En aquests massissos es troben ben representats els estatges submontà, montà i subalpí, mentre que I'alpí hi és força reduït. Els tipus de vegetació dominants són de caire montà submediterrani i subalpí de tendència xeròfila. Dels grups de comunitats que tractem en aquest treball, el de les higròfiles és el menys representat, atesa la dominància dells substrats calcaris permeables. Els herbassars dels Molinietalia, les comunitats helofítiques i les molleres no són gaire freqüents ni extenses, i sovint no es troben gaire ben caracteritzades. Només els prats de dall del Rhinantho-Trisetetum són mitjanarnent extensos i típics. Contràriament, les comunitats fissurícoles i les glareícoles són molt freqüents pertot arreu, i principalment a I'alta muntanya; pertanyen majoritàriarnent a les aliances calcícoles. Saxifragion mediae, Iberidion spathulatae o Stipion calamagrostis. Els nous sintàxons proposats són: Saxifrago-Ramondetum myconi valerianetosum apulae subass. nova, Moehringio- Gvmnocarpietum robertiani festucetosum gautieri subass. nova i Sileno-Potentilletum nivalis stat. nov.Esta publicación se ocupa del estudio fitosociológico del conjunto de sierras prepirenaicas que se extienden entre los rios Segre y Llobregat. En ellas se hallan bien representados los pisos submontano, montano y subalpino, mientras que el alpino se reduce a unas pocas cimas. La vegetación dominante es de tipo montano submediterráneo y subalpino más o menos xerófilo. Entre los colectivos de vegetación tratados, las comunidades higrófilas son las menos comunes, a causa de la dominancia de sustratos calizos permeables. Los herbazales de los Molinietalia, las comunidades helofíticas y los trampales son raros y ocupan reducidas superficies, y con frecuencia no se presentan bien caracterizados, tan solo los prados de siega del Rhinantho-Trisetetum resultan medianamente extensos y típicos. Por el contrario, las comunidades fisurícolas y glareicolas son muy comunes, principalmente en las zonas abruptas de la alta montaña. Casi siempre corresponden a las alianzas calcícolas Saxifragion mediae, Iberidion spathulatae o Stipion calamagrostis. Se proponen como nuevos los siguientes sintáxones: Saxifrago-Ramondetum myconi valerianetosum apulae subass. nova, Moehringio-Gymnocarpietum robertiani festucetosum gautieri subass. nova y Sileno-Potentilletum nivalis stat. nov.This paper is devoted to the phytocoenological study of the Pre-Pyrenean ranges stretching from Segre to Llobregat rivers. Almost all the area is included in the sub-montane, montane and sub-alpine belts, the alpine one being very reduced. Most of the vegetation is of submediterranean montane or xerophytic subalpine character. Hygrophytic communities are scarcely represented, as the majority of substrata are fissured limes. Molinietalia swards, fens and mires occur rarely and on reduced surfaces, frequently being weakly characteryzed, whereas hay meadows belonging to Rhinantho-Trisetetum are more extended and typical. On the contrary, vegetation settling on cliffs and screes is rather frequent, chiefly in the abrupt reliefs of the high mountain, and is mainly included in the calcicolous alliances Saxifragion mediae, Iberidion spathulatae or Stipion calamagrostis. The following new syntaxa are proposed Saxifrago-Ramondetum myconi valerianetosum apulae subass. nova, Moehringio-Gymnocarpietum robertiani festucetosum gautieri subass. nova and Sileno-Potentilletum nivalis stat nov

The segetal weed communities of Cerdanya district (Catalan Pyrenees)

Aquest article estudia la vegetació dels sembrats (classe Secalietea Br.-B1. 1952) de la Baixa Cerdanya i zones adjacents mitjançant el mètode fitocenològic i fa un repàs d'aquest tipus de comunitats a la Catalunya extramediterrània. Els sembrats dels terrenys àcids són referits a l'associació Scleranthetum annui Br.-B1. 1915, de l’aliança Scleranthion annui, força rara a la Cerdanya. Pel que fa a les comu- nitats neutrofiles, adscrites a l’aliança Caucalidion lappulae, discutim de primer el tractament sintaxonòmic rebut per aquest tipus de vegetaci6 als Pirineus i altres zones peninsulars en treballs precedents. Hi reconeixem tres associacions: Kickxio-Nigelletum gallicae Fanlo 1988, coneguda només dels Pirineus centrals; Violo-Legousietum hybridae O. Bolòs 1959, estesa pels Prepirineus calcaris i la Catalunya central; i Biforo radiantis-Centaureetum cyani Vigo, Carreras, Carrillo et I. Soriano, ass. nova, dins la qual proposem d’incloure les comunitats cerdanes.This paper deals with the study of the vegetation of segetal weeds (Secalietea Br.-B1. 1952) of Baixa Cerdanya district by means of the phytocoenological method and gives an overview about these communities in the extra-Mediterranean areas of Catalonia. Acidophilous wheatfield vegetation is referred to Scleranthetum annui, association belonging to Scleranthion annui Br.-B1. 1915, rare in the studied area. Concerning neutrophilous wheatfield vegetation, which belongs to Caucalidion lappulae, syntaxonomical treatements previously given to in Catalan Pyrenees and other areas of Iberian Peninsula are discussed. Three associations are recognized: Kickxio-Nigelletum gallicae Fanlo 1988, from Central Pyrenees; Violo-Legousietum hybridae O. Bolos 1959, spreading through Pre-Pyrenees and Central Catalonia; and Biforo radiantis-Centaureetum cyani Vigo, Carreras, Carrillo et I. Soriano, ass. nova, including the communities of Cerdanya district