Valors típics de pH i DP del suport de tela en la pintura de cavallet

Podeu consultar el document complet del congrès a: http://hdl.handle.net/2445/58643Ja fa varies decades que els conservadors-restauradors de paper van comenc;ar a tenir en compte el pH de les obres que tractaven, ja que es va veure que I'acidesa incidia molt directament en com de rapid I'objecte es debilitava mecimicament. De fet, trobem tant aviat com el 1936, una patent en registrada per OJ. Schierholtz per desacidificar el paper d'empaperar parets (Porck, 1996). La tela d'un quadre, essent un teixit fet a base de fibres vegetals compastes majoritariament per ceHulosa, com les fibres del paper, és lógicament també facilment degradable si I'ambient ñes acid (te un baix pH). Sorprenentment, pero, I'acidesa de la tela deis quadres, tot i que en ocasions puntuals ha estat analitzada (Bajocchi, 2009; Young, 1999), encara no és un parametre que es miri de forma rutinaria i per tant, fins recentment, no se sabia quins eren els valors de pH més típics que pot tenir un quadre. Aquest estudi és una primera recopilació sistematica d'aquest t ipus d' in formació per a partir d'aquí crear un banc de dades que vagi recollint aquest t ipus d'informació sobre el majar nombre possible de quadres. Si I'acidesa present en la tela ens indica com de rapid es degradara aquesta en el futur, la mesura del grau de polimerització de la tela (DP), ens indica si la tela té una al ta o baixa resistencia mecanica en el moment actual. Així doncs, aquests dos parametres ens aporten informació molt úti l sobre I'estat de conserva ció del suporto Aquesta recerca pretén respondre a les preguntes de quins són els valors de pH i DP que típicament podem trabar en la tela deis quadres, així com analitzar la relació entre aquests dos parametres i també la relació entre la data de producció deis quadres i els valors de pH i DP

Assessing the pH and DP of canvasses with NIR spectroscopy

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384The canvas support in easel paintings is composed mainly of cellulose. One of the main degradation paths of cellulose is acid-catalysed hydrolysis, which means that in an acidic environment (low pH), its degradation proceeds at a faster rate (Strlič et al., 2005). The main effect of acid-catalysed hydrolysis is the breaking up of the polymer chains, measured by the “Degree of Polymerisation” (DP). The lowering of the DP value implies a lower mechanical strength of the textile (Scicolone, 1993), and thus this parameter can be used to monitor degradation. Knowing these two parameters can, therefore, be very informative regarding the condition of the canvas support

Identification of cellulose ethers in cultural heritage by means of MALDI-TOF-MS

Cellulose ethers used as adhesives in heritage conservation treatments have been successfully identified by means of MALDI-TOF-MS, a technique non-previously applied for this purpose in cultural assets. This is of relevant importance for long-term conservation, as discrimination among the diverse types of cellulose ethers that may have been applied to an asset during conservation treatments is essential in order to guarantee stability of artworks. The proposed method also allows discrimination among these adhesives spread on paper-based artworks, where cellulose ethers have been extensively utilized for many years, overcoming interferences usually occurred due to the cellulosic nature of both adhesive and support. Successful results have been obtained from mock-ups and small samples of paper-based original artworks with usual low concentrations of adhesive. FTIR and NMR have been used as complementary analytical techniques

Collections care scenario appraisal for painting canvases at Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona, Spain

31 lienzos de la Colección del Museo Nacional de Arte de Catalunya fueron estudiados utilizando espectroscopia de infrarrojo cercano no destructivo para determinar el PH y el grado de polimerización (GP) de los soportes de lienzo. Los datos mostraron que los lienzos, todos los de 1890 a 1910 són ácidos (pH promedio de 5.1 +- 0.4) y bastante degradados (DP 710 +-260). Uso de la función dosis-respuesta para materiales celulósicos con PH, DP, T y la humedad relativa (RH) como entradas, la velocidad de degradación puede calcularse, así como el período de tiempo hasta el punto en que las telas se vuelven frágiles que su manejo podría conducir a daños mecánicos y por lo tanto en riesgo la integridad de las capas de pintura. Sobre la base de los datos del estudio, se calcularon las parcelas isócronas, así como curvas demográficas para la colección. Usando éstas, hemos explorado una serie de escenarios de gestión y conservación y los comparamos con la tasa esperada de degradación en condiciones ambientales medias actuales (21 OC, 58% de humedad relativa). En estas condiciones, se prevé que el promedio del lienzo alcanzará el estado frágil en 140 años. Sin embargo, si se reduce temperatura de almacenamiento, o sí los lienzos se desacidifican, el período de tiempo hasta la pérdida de aptitud se puede aumentar considerablemente. Como caso de estudio separado también presentamos un estudio sobre el lienzo de La Mujer en el sombrero y cuello de piel (Marie-Thérèse Walter) de Pablo Picasso. El ph y el DP de este lienzo se determinó en 15 puntos de muestreo, siendo los promedios de PH 5,6 +-0,2 y DP 1700 +- 320

Accelerated ageing of cotton canvas as a model for further consolidation practices

In order to assess the effectiveness of various practices for canvas consolidation, model substrates areneeded. In this work, a method of rapid ageing of cotton canvas is described. The method consists oftreatment of the canvas with a mixture of hydrogen peroxide and sulfuric acid at 40◦C during 72 hoursto mimic to some extent the natural processes of oxidation and acid-catalysed hydrolysis of cellulose.Two protocols for canvas degradation were developed, which reduced the degree of polymerization ofcellulose from ca. 6250 to ca. 1350 and 450. The reduction of the mechanical properties and the increaseof the negative charge were also quantified. These samples were compared with a canvas degraded usinga state-of-the-art method that takes up to 20 days. The results show that the developed method canprovide a rapid procedure for preparing small samples for testing various consolidation strategies byconservators

El reverso que no vemos. Hallazgo de un conjunto gótico actualmente disperso a partir del estudio del soporte.

Este estudio confirma que el frontal de santa Eugenia (MAD 121, París) y los laterales de Ribes (MEV, 9494/9495) formaban un conjunto que originalmente guarnecía el altar principal de la iglesia románica de santa Eugenia de Saga (Cerdaña, Cataluña). Al conjunto se le perdió el rastro tras la venta del frontal a un anticuario francés en 1896. Frontal y laterales no se habían vuelto a poner en relación debido a las diferencias de la policromía y a su supuesta procedencia distinta hasta la realización de esta investigación. Las evidencias han sido halladas mediante el análisis científico del soporte y el estudio de los vestigios de policromía conservados en los marcos de las tres obras. Esta es la segunda vez que se ha demostrado la unidad de un conjunto de altar del período del gótico lineal a partir del estudio del soporte, hecho que pone de relieve la importancia de los estudios técnicos de conservación-restauración

El repte d'una intervenció no invasiva en la restauració dels suports de 9 pintures sobre contraplacat de Francesc Artigau

Nou obres del pintor Francesc Artigau, realitzades sobre contraplacat han patit una degradació severa per exposició a condicions de conservació extremes. El suport ha patit la degradació de la cola que unia les làmines i un invasiu atac de corc, fongs i bacteris. El projecte que es presenta proposa la utilització d'èters de cel·lulosa dissolts en alcohol per a la consolidació i l'adhesió dels elements del suport. Es presenten la metodologia i els resultats de les proves efectuades

El projecte Nanorestart a la UB: avaluació de diferents sistemes de neteja sobre capa de preparació alquídica

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/134258El projecte de recerca Nanorestart, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa de recerca i innovació Horizon 2020 (GA n. 646063) té diferents objectius, entre els quals el desenvolupament de sistemes de neteja per a diversos materials d’obres d’art contemporani que presenten reptes de resolució complexa. Des de la secció de Conservació-Restauració de la UB participem en el projecte en el Work Package 2 «New tools for cleaning» —entre altres— per valorar l’eficàcia dels nous materials desenvolupats en el marc del projecte, principalment els gels i alguns fluids nanoestructurats, en forma de microemulsions hidròfiles o lipòfiles (Baglioni et al., 2015) per a la neteja de superfícies d’art contemporani. La valoració del comportament dels nous materials s’ha fet per comparació amb altres mètodes de neteja coneguts i utilitzats pels conservadors-restauradors per a la neteja de superfícies pictòriques contemporànies, i aquells s’han analitzat sempre des del punt de vista del conservador-restaurador. Les proves s’han fet estudiant el comportament d’un dels estrats que generalment no es consideren en els estudis dels sistemes de neteja: la capa de preparació, i concretament capes de preparació formulades amb resines alquídiques. L’elecció de les capes de preparació alquídiques com a cas d’estudi està relacionada amb les tres obres del fons de la col·lecció de la Facultat de Belles Arts escollides per a aquest projecte (figura 1). En les tres obres, com és habitual en l’art modern i contemporani, la capa de preparació queda exposada i forma part del resultat estètic. Les tres obres presenten brutícia en forma de dipòsits de pols i ditades per tot el perímetre. La capa de preparació no té ni la composició ni el comportament d’una capa pictòrica, tant pel que fa a l’absorció de la brutícia com pel que fa a la resposta als tractaments de neteja, però el fet que quedi exposada i sigui part del resultat estètic de l’obra suposa un repte afegit a la dificultat de neteja de la superfície pictòrica

Looking beneath Dalí's paint: non-destructive canvas analysis

A new analytical method was developed to non-destructively determine pH and degree of polymerisation (DP) of cellulose in fibres in 19th 20th century painting canvases, and to identify the fibre type: cotton, linen, hemp, ramie or jute. The method is based on NIR spectroscopy and multivariate data analysis, while for calibration and validation a reference collection of 199 historical canvas samples was used. The reference collection was analysed destructively using microscopy and chemical analytical methods. Partial least squares regression was used to build quantitative methods to determine pH and DP, and linear discriminant analysis was used to determine the fibre type. To interpret the obtained chemical information, an expert assessment panel developed a categorisation system to discriminate between canvases that may not be fit to withstand excessive mechanical stress, e.g. transportation. The limiting DP for this category was found to be 600. With the new method and categorisation system, canvases of 12 Dalí paintings from the Fundació Gala-Salvador Dalí (Figueres, Spain) were non-destructively analysed for pH, DP and fibre type, and their fitness determined, which informs conservation recommendations. The study demonstrates that collection-wide canvas condition surveys can be performed efficiently and non-destructively, which could significantly improve collection management

La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador

Setmana de la Ciència, Barcelona, 7 i 8 de novembre de 2013La secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts organitza unes jornades amb l'objectiu de difondre les investigacions al voltant de temes de gran interès per als professionals del sector. La Recerca en Conservació-Restauració ha estat vinculada normalment a les ciències afi ns i els seus plantejaments presenten una visió des d’aquestes branques de les Ciències. Però des de fa anys, els Conservadors-Restauradors desenvolupem una Recerca, també amb majúscules, des dels nostres coneixements i necessitats. Els plantejaments científi cs hi són ben presents, i afegim a més, un punt de vista pràctic que afavoreix el desenvolupament de la nostra disciplina. Des de la Secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona volem difondre les investigacions que duem a terme, moltes de les quals s’han materialitzat en diferents tesis doctorals. Aquests treballs són una mostra més de les preocupacions individuals i de les necessitats de la conservació del Patrimoni Històrico-Artístic