Dynamics of multimorbidity and frailty, and their contribution to mortality, nursing home and home care need: A primary care cohort of 1 456 052 ageing people

Background: Prevalence of both multimorbidity and frailty increases with age, but more evidence is needed to elucidate their relationship and their association with other health-related outcomes. We analysed the dynamics of both conditions as people age and calculate the associated risk of death, nursing home admission, and need for home care. Methods: Data were drawn from the primary care electronic health records of a longitudinal cohort of people aged 65 or older in Catalonia in 2010–2019. Frailty and multimorbidity were measured using validated instruments (eFRAGICAP, a cumulative deficit model; and SNAC-K, respectively), and their longitudinal evolution was described. Cox regression models accounted for the competing risk of death and adjusted by sex, socioeconomical status, and time-varying age, alcohol and smoking. Findings: We included 1 456 052 patients. Prevalence of multimorbidity was consistently high regardless of age, while frailty almost quadrupled from 65 to 99 years. Frailty worsened and also changed with age: up to 84 years, it was more related to concurrent diseases, and afterwards, to frailty-related deficits. While concurrent diseases contributed more to mortality, frailty-related deficits increased the risk of institutionalisation and the need for home care. Interpretation: The nature of people’s multimorbidity and frailty vary with age, as does their impact on health status. People become frailer as they age, and their frailty is more characterised by disability and other symptoms than by diseases. Mortality is most associated with the number of comorbidities, whereas frailty-related deficits are associated with needing specialised care.The project received a research grant from the Carlos III Institute of Health, Ministry of Economy and Competitiveness (Spain), awarded on the 2019 call under the Health Strategy Action 2013−2016, within the National Research Programme oriented to Societal Challenges,within the Technical, Scientific and Innovation Research National Plan 2013−2016, (reference PI19/00535), and the PFIS Grant FI20/00040, co-funded with European Union ERDF (European Regional Development Fund) funds. The funder had no role in the study design, data collection, data analysis, data interpretation, or writing of this work.Peer ReviewedPostprint (published version

The RAPid COmmunity COGnitive screening Programme (RAPCOG): developing the portuguese version of the quick mild cognitive impairment (QMCI-P) screen as part of the eip on aha twinning scheme

As populations age and the prevalence of cognitive impairment increases, healthcare professionals and researchers require short, validated cognitive screening instruments (CSIs). As part the EIP-on-AHA Twinning Support Scheme (2016), four reference sites developed the RAPid COmmunity COGnitive screening Programme (RAPCOG) twinning project to validate translated versions of the Quick Mild Cognitive Impairment (Qmci) screen that could be adapted quickly for use with future eHealth screening and assessment programmes. Here we present the cultural adaption and translation of the Qmci-Portuguese (Qmci-P) screen as part of RAPCOG and explore its subsequent validation against two commonly-used CSIs (MMSE-P and MoCA-P) with 93 participants aged ≥65, attending ten day care centres or resident in two long-term care institutions; median age 74 (+/-15), 66% female. The Qmci-P’s internal consistency was high (Cronbach’s Alpha 0.82), compared with the MoCA (0.79) and SMMSE (0.54). Qmci-P screen scores moderately correlated with the SMMSE (r=0.61, 95% CI:0.45- 0.72, p<0.001) and MoCA (r=0.63, 95% CI:0.36- 0.80, p<0.001). The Qmci-P screen demonstrates high internal consistency and concurrent validity against more established CSIs and given its brevity (3-5mins), may be preferable for use in community settings. This project shows the potential of the EIPon-AHA Twinning initiative to promote the scalingup of innovative good practices

Característiques clíniques i fragilitat dels usuaris de l'atenció domiciliària a la ciutat de Barcelona

Objectiu. Identificar les característiques sociodemogràfiques i clíniques dels usuaris de l'atenció docimiliària en Atenció Primària de Salut. Metodologia. Estudi descriptiu transversal als equips d'Atenció Primària de la Gerència Territorial de Barcelona de l'Institut Català de la Salut. Els participants de l'estudi van ser tots els usuaris del programa d'atenció domiciliària durant l'any 2019. Es van excloure les persones institucionalitzades. Les variables principals eren: sociodemogràfiques (edat, sexe, viure sol), criteris de complexitat clínica, polifarmàcia, nivell de fragilitat (efragicap), dependència funcional, deteriorament cognitiu, risc social, sobrecàrrega del cuidador, nombre i tipus de visites. Resultats. Es van analitzar un total de 13 044 persones que romanien en el programa d'atenció domiciliària a final de l'any. La majoria eren dones (72%) i la edat mitjana era de 86,1 anys (DE 10,5). Un 51,8% tenien identificada complexitat clínica i un 7,4 % una malaltia crònica avançada. La polifarmàcia era elevada (88,3%) Hi havia una alta prevalença de dependència (90%) i aproximadament la meitat de les persones tenien el cribratge de deteriorament cognitiu alterat. Un 10,8% presentaven nafres i un 68,7% incontinència. Un 18,3% vivien sols. La majoria dels problemes clínics tenien una correlació positiva amb la fragilitat. La fragilitat greu era la majoritària, amb un 69,2% dels casos, seguida de la moderada amb un 26,1% i la lleu amb un 4,1%. Conclusions. Els usuaris del programa d'atenció domiciliària tenen principalment edat avançada, complexitat clínica i una fragilitat moderada/greu. L'instrument efragicap pot avaluar fàcilment la fragilitat a partir de la història clínica electrònica en Atenció Primàri

Burnout y trabajo en equipo en los profesionales de Atención Primaria

Objetivo: Estimar la prevalencia de burnout y percepción de trabajo en equipo en los equipos de Atención Primaria (EAP) de Barcelona ciudad. Diseño: Transversal multicéntrico. Emplazamiento: EAP del Institut Català de la Salut (ICS) en Barcelona. Participantes: Trabajadores fijos e interinos, de todas las categorías profesionales de 51 EAP (N = 2398). Respondieron 879 (36,7%). Mediciones: Se envió por correo electrónico el cuestionario «Maslach Burnout Inventory», con las dimensiones agotamiento emocional, despersonalización y realización personal. Se consideró burnout la afectación en grado alto de 2 o más dimensiones. La percepción del trabajo en equipo y la valoración de jefaturas se midió con un cuestionario diseñado ad hoc. Resultados: La prevalencia de burnout fue del 17,2%. El 46,2% presentaron una o más subescalas alteradas. Presentan alto grado de agotamiento emocional 38,2%, 23,8% despersonalización y 7,7% baja realización personal. Un 49,2% consideran que se fomenta bastante o mucho el trabajo en equipo. Globalmente, trabajadores sociales presentan mayor media de dimensiones afectadas en grado alto, seguidas de administrativos, odontólogos, médicos y enfermeras (p < 0,001). El personal fijo presenta mayor grado de agotamiento emocional (p < 0,002). Los que peor valoraron a sus jefaturas y los que menos consideraban trabajar en equipo presentaron más agotamiento emocional, más despersonalización y mayor nivel de burnout en general (p < 0,001). Conclusiones: El nivel de burnout entre los profesionales es considerable, existiendo diferencias entre categorías profesionales. El trabajo en equipo y una buena valoración de sus jefaturas protegen del burnout