Arqueologia i vida quotidiana a l'època medieval. L'excavació i interpretació d'una casa del segle XIII al jaciment de l'Esquerda

Archaeology and daily life in Middle Ages. The digging and interpretation of a 13th. century house in the site of l'Esquerda. The archaeological excavation on the iberian and mediaeval site of l'Esquerda, near the town of Roda de Ter, in the way to Pyrenean mountains, is carried on since 1977 by a University of Barcelona team. The special structure of a mediaeval deserted village has been studied, with its geoestrategical location in a peninsula upon the river Ter, the walls and structures from iberian times, the ancient patterns of settlement and urbanism, and the long human ocupation. The houses of the medieval town are around a romanesque church and its necropole of antropomorphical graves. Some mediaeval structures that had been burned, give us a lot of information about daily current life in Middle Ages: houses made by stone, clay and wood, elements as tools, furnitures, weapons. The paleocarpological and sedimentological analyses give us information about the human food. This paper presents the description of the research's process of a domestic structure from 13 th. centuy in Catalonia, from the excavation in situ, through the analyse, until the final hipothetical restitution

La història medieval i les noves tècniques d'anàlisi per ordinador: els testaments de Vic del segle XIII

En els darrers anys, les aplicacions de la informàtica han arribat a gairebé tots els camps de i'activitat humana. En els estudis històrics, però, aquesta aplicació ha quedat relegada quasi exclusivament a treballs d'història moderna i contemporània, on l'abundància de dades continuades possibiliten l'ús dels ordinadors. A molta més distancia, trobem algunes aplicacions en el camp arqueològic. En historia medieval, l'únic estudi reeixit és el d'un cadastre, el del «Catasto» florentí, portat a terme conjuntament per investigadors nord-americans i membres del CNRS francès. Les fonts utilitzades són referents al segle XV i proporcionen dades sobre el conjunt de la població de Florencia a les darreries de 1'Edat Mitjana'

Arqueologia i globalització. Una reflexió des de l'Arqueologia medieval.

[spa] Este artículo presenta una reflexión sobre los cambios que han tenido lugar en la Arqueologia en los últimos 25 años, con una especial inflexión en la Arqueologia medieval, desde el propio concepto de Arqueologia y sus límites cronológicos hasta la aplicación de las nuevas tecnologias. Pero sobre todo es un planteamiento de las consecuencias que la globalización puede tener sobre los yacimientos y la investigación local. [fra] Archéologie et globalisation. Une réflexion de l"Archéologie médiévale Cet article présente une réflexion sur les changements que l"Archéologie a subi au cours des vingtcinc dernières années, avec une inflexion particulière en Archéologie médievale, de la notion même de l"Archéologie et les limites chronologiques à l"application des nouvelles technologies. Mais surtout, c"est une approche sur les effets que la globalisation peut avoir sur les sites archéologiques et la recherche locale

Arqueologia de la mort: una perspectiva de la història medieval

El tema que presentem avui pretén enfocar una 'arqueologia de la mort' entesa com una perspectiva de (i per) la història medieval. Més que enfocar tipologies d'enterraments, sepultures i esquelets, i la seva evolució en les diferents cultures que es desenvolupen al llarg de l'Edat Mitjana (tasca que han fet els meus companys en els conferències dels dies precedents), m'agradaria intentar una teorització sobre què suposa fer arqueologia centrada en un aspecte concret de les restes materials: la mort i tot el ritual que l'envolta. Fer arqueologia en tot el seu procés conceptual: des dels plantejaments i hipòtesis prèvies, passant per la pràctica concreta del treball de camp, fins arribar a una interpretació dels resultats, sempre hipotètics i que cal contrastar amb els documents. A partir d'aquí podem plantejar-nos quina aportació suposa fer arqueologia de la mort per a la historia medieval

Aspectos económicos de la actividad de los judíos de Vic : 1266-1278

Tesi de Llicenciatura per a la obtenció del Grau d'Història. Facultad de Filosofía y Letras. Sección Historia General. Universitat de Barcelona. Director: Sáez, Emilio. 1973

La fi d'un poblat medieval: deserció o canvi d'assentament? el cas de l'Esquerda

This paper attempts to explain the evolution of a medieval village in central Catalonia, since its origins in the 8th. century B.C. until its ending in medieval times. Both documents and archaeology show that in roman times L'Esquerda was also deserted. The site was reoccupied in the early Middle Ages. The medieval village evolution and the process of its last desertion is focused from the spatial analysis (location by a river, natural defence settlement, wa- ter, cultivated fields and natural communication ways), and from the socioeconomic and political changes which happened during late medieval times

Tombes de llosa als turons de la Plana de Vic: una població alt-medieval per cristianitzar?

Amb el present treball plantegem l'existència de les necròpolis de la Plana de Vic i el perill de destrucció imminent que les afecta. D'aquí la urgència de realitzar una catalogació sistemàtica de les que queden, seguida d'un estudi arqueològic acurat que permeti establit una cronologia més precisa

El monestir de Sant Celdoni i Ermenter de Cellers. Estudi històrico-arqueològic.

El monestir de St. Celdoni i Ermenter de Cellers dista uns 10 quilometres a l'est de Torà i uns 6 quilometres al sud-oest d'Ardèvol. Esta situat a 41º 50' de latitud N. i 3º 12' de longitud E., limitant pel nord i l'est amb la Serra de Pinós, pel sud amb els termes d'Anfesta i Castellfollit de Riubregós, i per l'oest amb el terme de Torà . Tot aquest territori depenia abans dels districte municipal de Llanera (partit judicial de Solsona), però, amb la unificació territorial del 1970, va passar a dependre del municipi de Torà. El monestir es troba a uns 500 metres d'altitud. Per arribar al monestir es pot agafar la carretera que va de Cardona fins a Torà passant per Su i Ardèvol, o bé la que va de Solsona a Torà passant per I'Hostal del Boix (aquesta segona ruta és una mica més llarga, però esta en més bon estat que la primera). Des de Torà s'agafa el camí que va al poble de Cellers, que dista ja molt poc del monestir

Memòria de les excavacions arqueològiques a Vic. Jaciment casa Genís (1987-1988-1989)

[cat] Les excavacions realitzades entre 1987 i 1989 al solar de la casa Genís, al davant del temple romà, van proporcionar una seqüència estratigràfica de més de quatre metres de profunditat que va aportar dades noves sobre la cronologia i l"evolució d"aquest punt de la ciutat de Vic, entre les quals destaquen estructures d"època romana, molt probablement d"època altimperial. Pel que fa a l"evolució posterior, es detectà un canvi d"ús i funcionalitat al llarg dels segles. [eng] The excavations undertaken between 1987 and 1989 on the site of Casa Genís, in front of the Roman temple, provided a stratigraphic sequence of more than four metres in depth that supplied new data about the chronology and evolution of this point in the city of Vic, among which feature structures from the Roman period, most probably the high empire period. As regards the later evolution, a change was detected in the use and functionality over the centuries

Memòria de l'excavació realitzada al temple romà de Vic. Segona quinzena de juny de l'any 1982

[cat] La primera campanya d"excavacions realitzada a l"interior del temple romà de Vic va aportar significatives dades estratigràfiques que complementaven els estudis estilístics realitzats fins aquell moment. Aquestes dades van permetre identificar un nivell d"ocupació de l"indret anterior a la construcció d"aquest edifici que datava del moment delvcanvi d"era. Per altra banda, aquesta intervencióvtambé va demostrar que en cap casvel pou-cisterna excavat a l"interior del podi formava part del temple original.[eng] The first excavation campaign undertaken in the interior of the Roman temple of Vic provided important stratigraphic data that complemented the studies already completed. This data enabled the identification of a level of occupation on the spot prior to the construction of this building that dated from the time when the period changed. Additionally, this intervention also showed that in no way did the well-deposit excavated inside the podium form part of the original temple