Treballant les competències a la classe de Química

En els darrers anys, el concepte de competència ha començat a formar part del vocabulari dels ensenyants: competències bàsiques, proves de competències, currículum per competències. Però, què ens aporta aquest concepte en l'ensenyament de la química? En quin sentit reorienta alguns aspectes de la nostra pràctica com a professors? El present article busca donar resposta a aquestes preguntes a partir de l'anàlisi d'una activitat realitzada en una classe de química de quart d'ESO.Over the last few years, the term “competence” has began to be used within the teacher’s vocabulary: “basic competences”, “competence tests” and “competence based curriculums”. But, what do these terms give to Chemistry learning? How does the term competence change the role of the teacher? The aim of this paper is to answer these questions through the analysis of an activity done in the context of 4th ESO chemistry classroom

Comparar ideas, más difícil que comparar cifras

Comparar es una habilidad muy importante para el aprendizaje de las ciencias. Es necesaria para relacionar hechos e ideas, para relacionar las propias formas de pensar y los modelos de la ciencia, etc. Esta habilidad se explicita y se desarrolla a través del lenguaje, por lo que los profesores de ciencias deberíamos intentar que en nuestras clases los alumnos pudiesen aprender a utilizarla. En este escrito analizamos sus dificultades y propuestas para promover su desarrollo

La identificación de pruebas de un artículo de prensa y su aplicación en la argumentación de un problema real relacionado con la energía

En esta investigación se analiza que sucede al implementar una actividad de lectura crítica, a partir de una noticia de prensa que trata un problema relacionado con la energía, en dos grupos de alumnos de 2n ESO y 1ro de bachillerato de un mismo centro. Concretamente, se analizan el perfil de los estudiantes, desde la perspectiva de su posicionamiento ante la información aportada por la noticia, y el uso que hacen de la misma al escribir un texto argumentativo. También se analizan las dificultades que muestran los alumnos al aplicar sus conocimientos sobre energía en un contexto real. Finalmente se proponen algunas estrategias para ayudar a los alumnos a analizar críticamente el contenido científico de un artículo de prensa

Aprofundint en el concepte de transferència d'energia a través de la lectura d'un text

En aquest article es mostra el desenvolupament d'una activitat, realitzada a 2n d'ESO per treballar el concepte de transferència d'energia a través de la lectura d'un text aparegut en un mitjà no científic, tot desenvolupant diferents competències bàsiques. L'activitat vol promoure alhora el gust per la lectura i la importància de les proves per fonamentar l'argumentació científica

Activitat experimental per a treballar el model canvi químic a cicle superior de primària

En aquest article es mostra el desenvolupament d'una activitat realitzada a 5è de primària per a treballar el model canvi químic a través d'un conjunt d'experiments. L'activitat pretén ajudar els alumnes a construir el model canvi químic a partir de fenòmens de la vida quotidiana. En l'activitat es fomenta la reflexió i la verbalització dels fenòmens observats.The paper presents the development of an activity carried out with 11-year-old students with the purpose of working the chemical change's model through a set of experiments. The activity aims to build the concept of chemical change in contrast with the concept of mixture through the phenomena of our everyday lives. The activity promotes self-reflection and the verbalization of the phenomena

Les controvèrsies sòcio-científiques com a contextos d'aprenentatge i comunicació a l'aula. Anàlisi de crítica de la informació i habilitats comunicatives

La formulació de propostes de treball amb controvèrsies sòcio-científiques (o CSC) implica treballar tres eixos fonamentals: la definició i proposta de dilemes rellevants, i el treball explícit de la lectura crítica i altres habilitats comunicatives com el debat. Es proposen criteris i estratègies de treball en aquestes tres línies i un marc general de tipus de CSC.Constructing learning activities with Socio-Scientific Issues implies the development of three key axes: the proposal of relevant dilemmas on the one side, and the explicit work on critical reading and communicative skills (as debating) on the other side. We propose in this article methodologic frames and strategies on these three axes and a general frame of the kinds of Socio-Scientifis Issues

Aprendre a pensar críticament en situacions on la ciència és present

Promoure el pensament crític requereix plantejar a l'aula situacions de la vida real amb una certa controvèrsia, que puguin ser problematitzades i que estimulin els estudiants a parlar i compartir diferents formes de veure-les. Els components claus del PC serien: contrastar proves i prendre decisions, avaluar les fonts, desenvolupar opinions independents i analitzar discursos que justifiquen desigualtats,a més de disposar d'uns coneixements científics transferibles i aplicables a l'anàlisi i la comprensió d'aquestes situacion

Análisis del nivel de argumentación de futuros docentes de química al leer críticamente un artículo de prensa

En esta investigación se presenta un análisis del tipo de argumentación que desarrollan futuros docentes de química de una universidad brasileña al leer críticamente una noticia de prensa con contenido científico. La noticia fue seleccionada con el objetivo de aplicar los conocimientos de química aprendidos a un contexto real y desarrollar su capacidad argumentativa. Participaron 9 futuros docentes del primer año y 9 del último. Se observa que hay diferencias en el tipo de argumentación entre los dos grupos. La mayoría de los alumnos de primer año llegan a conclusiones a partir de conocimientos cotidianos sin activar los conocimientos científicos y sus argumentos tienen una dimensión social. En cambio, los alumnos de cuarto año citan contenidos científicos en su argumentación para relacionar las conclusiones y las pruebas y concluyen que el método adoptado en el artículo no permite generalizar los resultados