Multimedia teaching methodology in hematology practices: blood cell count using Neubauer chamber

[EN] Blood cell count is a technique widely used both in clinical and in research, and is essential in the area of health in order to identify the presence of hematological alterations. With the aim of incorporating teaching innovation and improvement methods in the Hematology practices of the Physiology subject, in the Medicine Degree and in different degrees of Health Sciences area, we opted for the use of multimedia material based on the projection of a video that include the following aspects: 1) Introduction of the basis of the blood cell count. 2) Structure and use of the Neubauer camera. 3) Manipulation and preparation of blood samples. 4) Management of the microscope. 5) Count and calculation of the concentration of erythrocytes and leukocytes in the sample. 6) Interpretation of values. The expected results with the introduction of this methodology are: 1) Strengthen the understanding of Physiology concepts related to practice. 2) Optimize class time improving the development of the session. 3) Maintain and improve the attention, motivation, reflection and actions of the students in the laboratory.[ES] El recuento de células sanguíneas es una técnica muy utilizada de forma rutinaria, tanto en clínica como en investigación, y resulta imprescindible en el área de la salud para poder identificar la presencia de alguna alteración a nivel hematológico. Con el objetivo de incorporar métodos de innovación y mejora docente en las prácticas de Hematología de la asignatura de Fisiología, impartida en el Grado de Medicina y en distintos grados del área de las Ciencias de la Salud, optamos por el uso de material multimedia basado en la proyección de un vídeo que recoge los siguientes aspectos: 1) Introducción del fundamento del recuento celular sanguíneo. 2) Estructura y uso de la cámara Neubauer. 3) Manipulación y preparación de muestras de sangre. 4) Manejo del microscopio. 5) Recuento y cálculo de la concentración de eritrocitos y leucocitos en la muestra. 6) Interpretación de los valores. Los resultados previstos de la introducción de esta metodología son: 1) Reforzar la comprensión de los conceptos de Fisiología referentes a la práctica. 2) Optimizar el tiempo en clase repercutiendo positivamente en el desarrollo de la sesión. 3) Mantener y mejorar la atención, la motivación, la reflexión y las acciones del alumnado.Pineda Merlo, B.; Pascual Mora, M.; Lloret Alcañiz, A.; Obrador Pla, E.; Piqueras Franco, M. (2022). Introducción de metodología docente multimedia en las prácticas de hematología: recuento de células sanguíneas mediante el uso de la cámara Neubauer. Editorial Universitat Politècnica de València. 1179-1192. https://doi.org/10.4995/INRED2022.2022.159201179119

Clonal chromosomal mosaicism and loss of chromosome Y in elderly men increase vulnerability for SARS-CoV-2

The pandemic caused by severe acute respiratory syndrome coronavirus 2 (SARS-CoV-2, COVID-19) had an estimated overall case fatality ratio of 1.38% (pre-vaccination), being 53% higher in males and increasing exponentially with age. Among 9578 individuals diagnosed with COVID-19 in the SCOURGE study, we found 133 cases (1.42%) with detectable clonal mosaicism for chromosome alterations (mCA) and 226 males (5.08%) with acquired loss of chromosome Y (LOY). Individuals with clonal mosaic events (mCA and/or LOY) showed a 54% increase in the risk of COVID-19 lethality. LOY is associated with transcriptomic biomarkers of immune dysfunction, pro-coagulation activity and cardiovascular risk. Interferon-induced genes involved in the initial immune response to SARS-CoV-2 are also down-regulated in LOY. Thus, mCA and LOY underlie at least part of the sex-biased severity and mortality of COVID-19 in aging patients. Given its potential therapeutic and prognostic relevance, evaluation of clonal mosaicism should be implemented as biomarker of COVID-19 severity in elderly people. Among 9578 individuals diagnosed with COVID-19 in the SCOURGE study, individuals with clonal mosaic events (clonal mosaicism for chromosome alterations and/or loss of chromosome Y) showed an increased risk of COVID-19 lethality

Fisiologia Mèdica II : regulació de l'equilibri àcid-bàsic

Aquest material docent ha rebut l’ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.El pH de la sang arterial és 7.4, tot i que s’accepten com a normals valors entre 7.35-7.45. Encara que podem veure’ns exposats a factors que alteren aquest valor, disposem de mecanismes per garantir el manteniment del pH sanguini i permetre així el bon funcionament del nostre organisme. 1. Control del pH: Disposem de diversos mecanismes per mantenir el pH en sang i en els nostres teixits: • Tampons fisiològics A) Les proteïnes participen activament en la regulació del pH perquè presenten grups iònics capaços de cedir protons (comportar-se com a àcids) o captar-los (actuar com a bases). Aquest comportament amfotèric fa que les proteïnes puguen, de manera ràpida, evitar canvis bruscos del pH, tant a nivell sanguini (l’hemoglobina) com a nivell intracel•lular. B) Els tampons inorgànics també ajuden a amortir canvis en el pH. El sistema format pel tampó HPO42-/H2PO4- és molt important en el manteniment del pH intracel•lular i el pH de l’orina. El sistema H2CO3/HCO3- és, juntament amb l’hemoglobina, molt important en el manteniment del pH sanguini, perquè aporta la possibilitat d’eliminar l’excés de protons en forma de CO2 per via respiratòria. • L’aparell respiratori controla l’eliminació de CO2 i compensa en qüestió de minuts els canvis de pH. En situacions d’acidosi, s’estimula el centre respiratori, fet que augmenta la freqüència i profunditat de la respiració; s’afavoreix així l’eliminació del CO2 i la recuperació del pH. En situacions d’alcalosi succeiria el contrari. • Control renal del pH. En els renyons es regula l’absorció i/o secreció de bicarbonat i l’excreció de protons en forma d’amoni i fosfat diàcid. Això provocarà que el pH de l’orina canvie segons es trobe el nostre pH sanguini, de manera que s’excretaran orines àcides per compensar un descens del pH i pel contrari quan el pH sanguini augmente s’excretaran orines més alcalines. 2. Alteracions del pH sanguini Els desequilibris àcid-bàsics es classifiquen segons quina siga la causa de l’alteració i segons es vegen afectades les concentracions plàsmiques de bicarbonat i/o CO2. Així, quan: • Disminueix el pH i augmenta la PCO2: es diu que hi ha una acidosi respiratòria. • Disminueix el pH i disminueix la [HCO3-]: es diu que hi ha una acidosi metabòlica. • Augmenta el pH i disminueix la PCO2: es diu que hi ha una alcalosi respiratòria. • Augmenten el pH i la [HCO3-]: es diu que hi ha una alcalosi metabòlica. Causes d’acidosi respiratòria: • Edema pulmonar i patologies respiratòries de tipus obstructiu i/o restrictiu. • Depressió del centre respiratori per l’administració d’anestèsics o barbitúrics. • Malalties que afecten els músculs implicats en la respiració o el control nerviós d’aquests músculs. • Apnees (pesca submarina). Causes d’acidosi metabòlica: • Ingesta directa d’àcids. La major part de les substàncies que causen acidosi en ser ingerides es consideren verinoses. Els exemples inclouen el metanol i els anticongelants (etilenglicol). Però fins i tot una sobredosi d’aspirina (àcid acetilsalicílic) pot provocar acidosi metabòlica. • Augment en la producció endògena d’àcids, a causa de: a) La falta prolongada d’oxigen en situacions de xoc, insuficiència cardíaca o anèmia greu (genera àcid làctic). b) La pràctica d’exercici en condicions anaeròbiques (genera àcid làctic). c) El metabolisme excessiu dels greixos genera cetoàcids (en situacions de dejú prolongat i/o persones diabètiques). • Pèrdua de bicarbonat (diarrees). • Hipoaldosteronisme. • La incapacitat d’excretar protons pels túbuls renals, com succeeix en casos d’insuficiència renal (acidosi túbul-renal). Causes d’alcalosi respiratòria: • Estats d’ansietat, estrès emocional, dolor… • Mal de muntanya (a causa de la falta d’oxigen). Causes d’alcalosi metabòlica: • Pèrdua excessiva d’àcids gàstrics. • Ingestió d’àlcali, bicarbonat o antiàcids. • Problemes de deshidratació i/o augment dels nivells plasmàtics de substàncies amb acció mineral-corticoide (hiperaldosteronisme i/o síndrome de Cushing).The body contains several chemical buffers (in ECF AND ICF) that are the first line of defense avoiding variations in Ph. These buffers include bicarbonate, protein, phosphate, and others. Chemical buffering minimizes a change in pH but does not remove acid or base from the body and for that reason we need renal and respiratory intervention. The respiratory system is the second line of defense. Normally, breathing removes CO2 as fast as it is produced. Large loads of acid stimulate breathing which removes CO2 from the body and thus lowers the H2CO3 in arterial blood, reducing the acidic shift in blood pH. On the contrary, when blood pH increase, the respiratory tract removes less CO2 decreasing respiratory rate (respiratory compensation). Kidneys are the third line of defense of blood pH. Although chemical buffers can bind H+ and lungs can change the H2CO3 of blood, the burden of removing excess H+ falls directly on the kidneys. Hydrogen ions are excreted in combination with urinary buffers. At the same time, the kidneys add new HCO3− to the ECF to replace HCO3− used to buffer strong acids. The kidneys affect blood pH more slowly than other buffering mechanisms in the body; full renal compensation may take 1 to 3 days