Chronic conditions and multimorbidity among West African migrants in greater Barcelona, Spain

Virus de l'hepatitis B; Factors de risc metabòlic; MigrantsHepatitis B virus; Metabolic risk factors; Migrants;Hepatitis B virus; Metabolic risk factors; MigrantsObjectives: This study aimed to report the prevalence and identify potential risk factors of chronic conditions among West African migrants living in the greater Barcelona area, Spain, and explore the relationship between years of residence in Spain and chronic disease burden.Methods: This cross-sectional study included 436 adult African migrants who participated in a community-based hepatitis B virus (HBV) screening and vaccination program (HBV-COMSAVA) in the greater Barcelona area from 21 November 2020 to 22 January 2022. Data were analyzed using standard descriptive statistics and bivariable and multivariable logistic regression.Results: HBV, non-communicable diseases (NCDs) and metabolic risk factors, and multimorbidity prevalence were 9.17, 20.87, and 4.13%, respectively. Being male or having been previously tested for HBV were associated with higher odds of HBV positivity. Associated risk factors for NCDs and metabolic risk factors included living in Spain for >5 years, being female, and being aged ≥50 years. Conclusion: The high prevalence of chronic conditions in migrant populations supports a need for early detection strategies and tailored public health interventions that aim to reduce the disease burden imposed on migrants and on health systems in host countries.This study was carried out by ISGlobal with competitive funding through the Gilead Sciences global HBV-CARE program (IN-ES-988–5799)

Community-based screening enhances hepatitis B virus linkage to care among West African migrants in Spain

Hepatitis B virus; Community approach; Screening programsVirus de l'hepatitis B; Abordatge comunitari; Programes de deteccióVirus de la hepatitis B; Abordaje comunitario; Programas de detecciónBackground: Chronic infection with HBV is responsible for >50% of all hepatocellular cancer cases globally and disproportionately affects sub-Saharan African (sSA) countries. Migration from these countries to Europe has increased substantially in recent years, posing unique challenges to health systems. The aim of this study was to carry out a community-based intervention to increase HBV screening, vaccination, and linkage to care among sSA migrants in Catalonia, Spain. Methods:This was a prospective cohort study. Participants ≥18 years were offered community-based HBV screening between 20/11/20 and 21/01/22. Rapid HBV testing and blood sample collection utilizing plasma separation cards were carried out and linkage to care was offered to all participants. HBV vaccination and post-test counseling were performed at a second visit in the community. The main outcome was the odds of those with current HBV infection being successfully linked to hepatology. Rates of completing the care cascade of this model were analyzed. Results: In the present study, 444 people undergo screening, with 50.6% of participants showing evidence of past or current HBV infection, including an HBsAg prevalence of 9.2%. Migrants with current HBV infection exhibit 5.2 times higher odds of successful linkage to care compared to those in need of post-test counseling or vaccination. The study achieves a successful linkage to care rate of 72% for all participants, with specialist appointments arranged within 15.5 days.Conclusions:This community-based HBV screening program provides evidence of a successful model for identifying and providing care, including vaccination, to west African migrants at high risk of HBV infection who may otherwise not engage in care.Antecedents: La infecció crònica pel VHB és responsable del >50% de tots els casos de càncer hepatocel·lular a nivell mundial i afecta desproporcionadament els països de l'Àfrica subsahariana (SAS). La migració d'aquests països a Europa ha augmentat substancialment en els últims anys, plantejant reptes únics per als sistemes de salut. L'objectiu d'aquest estudi va ser dur a terme una intervenció basada en la comunitat per augmentar la detecció del VHB, la vacunació i la vinculació amb l'atenció entre els migrants de SSA a Catalunya, Espanya. Mètodes: Es tractava d'un estudi de cohort prospectiu. Als participants ≥18 anys se'ls va oferir un cribratge comunitari del VHB entre el 20/11/20 i el 21/01/22. Es van dur a terme proves ràpides de VHB i recollida de mostres de sang mitjançant targetes de separació de plasma i es va oferir vinculació a l'atenció a tots els participants. La vacunació contra el VHB i l'assessorament post-test es van realitzar en una segona visita a la comunitat. El resultat principal van ser les probabilitats que les persones amb infecció actual pel VHB estiguin vinculades amb èxit a l'hepatologia. Es van analitzar les taxes de completar la cascada assistencial d'aquest model. Resultats: En el present estudi, 444 persones se sotmeten a cribratge, amb el 50.6% dels participants que mostren evidència d'infecció passada o actual pel VHB, inclosa una prevalença de VHB del 9.2%. Els migrants amb infecció actual pel VHB presenten 5,2 vegades més probabilitats d'èxit en l'atenció en comparació amb aquells que necessiten assessorament o vacunació post-prova. L'estudi aconsegueix una taxa de vinculació reeixida a l'atenció del 72% per a tots els participants, amb cites amb especialistes concertades en un termini de 15,5 dies. Conclusions: Aquest programa de cribratge del VHB basat en la comunitat proporciona proves d'un model reeixit per identificar i proporcionar atenció, inclosa la vacunació, als migrants de l'Àfrica occidental amb alt risc d'infecció pel VHB que d'altra manera podrien no dedicar-se a l'atenció.C.A.P., J.V.L. and Lv.S. acknowledge support to ISGlobal from the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities through the “Centro de Excelencia Severo Ochoa 2019-2023” Program (CEX2018-000806-S), and from the Government of Catalonia through the “CERCA Program”. C.A.P. acknowledges support from the Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya and the European Social Fund as an AGAUR-funded PhD fellow. E.M. thanks the CERCA Program/Generalitat de Catalunya for their support to the Germans Trias i Pujol Research Institute (IGTP). This study was carried out by ISGlobal with competitive funding through the Gilead Sciences global HBV-CARE program (IN-ES-988–5799)

STI epidemic re-emergence, socio-epidemiological clusters characterisation and HIV coinfection in Catalonia, Spain, during 2017-2019 : A retrospective population-based cohort study

Objectives To describe the epidemiology of sexually transmitted infections (STIs), identify and characterise socio-epidemiological clusters and determine factors associated with HIV coinfection. Design Retrospective population-based cohort. Setting Catalonia, Spain. Participants 42 283 confirmed syphilis, gonorrhoea, chlamydia and lymphogranuloma venereum cases, among 34 600 individuals, reported to the Catalan HIV/STI Registry in 2017-2019. Primary and secondary outcomes Descriptive analysis of confirmed STI cases and incidence rates. Factors associated with HIV coinfection were determined using logistic regression. We identified and characterized socio-epidemiological STI clusters by Basic Health Area (BHA) using K-means clustering. Results The incidence rate of STIs increased by 91.3% from 128.2 to 248.9 cases per 100 000 population between 2017 and 2019 (p<0.001), primarily driven by increase among women (132%) and individuals below 30 years old (125%). During 2017-2019, 50.1% of STIs were chlamydia and 31.6% gonorrhoea. Reinfections accounted for 10.8% of all cases and 6% of cases affected HIV-positive individuals. Factors associated with the greatest likelihood of HIV coinfection were male sex (adjusted OR (aOR) 23.69; 95% CI 16.67 to 35.13), age 30-39 years (versus <20 years, aOR 18.58; 95% CI 8.56 to 52.13), having 5-7 STI episodes (vs 1 episode, aOR 5.96; 95% CI 4.26 to 8.24) and living in urban areas (aOR 1.32; 95% CI 1.04 to 1.69). Living in the most deprived BHAs (aOR 0.60; 95% CI 0.50 to 0.72) was associated with the least likelihood of HIV coinfection. K-means clustering identified three distinct clusters, showing that young women in rural and more deprived areas were more affected by chlamydia, while men who have sex with men in urban and less deprived areas showed higher rates of STI incidence, multiple STI episodes and HIV coinfection. Conclusions We recommend socio-epidemiological identification and characterisation of STI clusters and factors associated with HIV coinfection to identify at-risk populations at a small health area level to design effective interventions

SARS-CoV-2 Vaccination Coverage and Factors Associated with Low Uptake in a Cohort of People Living with HIV

People living with HIV (PLWH) are prioritised for SARS-CoV-2 vaccination due to their vulnerability to severe COVID-19. Therefore, the epidemiological surveillance of vaccination coverage and the timely identification of suboptimally vaccinated PLWH is vital. We assessed SARS-CoV-2 vaccination coverage and factors associated with under-vaccination among PLWH in Catalonia, Spain. As of 11.12.2021, 9945/14942 PLWH (66.6%) had received >= 1 dose of a SARS-CoV-2 vaccine. Non-Spanish origin (adjusted odds ratio (aOR) 0.64, 95% CI 0.59-0.70), CD4 count of 200-349 cells/mu L (aOR 0.74, 95% CI 0.64-0.86) or 350-499 cells/mu L (aOR 0.79, 95% CI 0.70-0.88), detectable plasma HIV-RNA (aOR 0.61 95% CI 0.53-0.70), and previous SARS-CoV-2 diagnosis (aOR 0.58 95% CI 0.51-0.65) were associated with under-vaccination. SARS-CoV-2 diagnosis (437 [9.5%] vs. 323 [3.5%], p 200 cells/mu L, detectable plasma HIV-RNA, previous SARS-CoV-2 diagnosis, and migrants. SARS-CoV-2 diagnosis, associated hospitalisations, and deaths among PLWH were lower among the vaccinated compared with the unvaccinated. SARS-CoV-2 vaccination prioritisation has not completely reached vulnerable PLWH with poorer prognosis. This information can be used to inform public health strategies

HIV and SARS-COV-2 co-infection : what is known so far, evolving public health trends, and clinical perspectives

Antecedents: La malaltia per COVD-19 ha amenaçat els sistemes de salut i ha provocat una morbiditat i mortalitat sense precedents. L'impacte en les persones que viuen amb el VIH (PVV) ha estat motiu d'especial preocupació a causa del seu estat comunitari i l'alta càrrega d'altres determinants de la salut en aquesta població. Els objectius d'aquesta dissertació van ser avaluats l'impacte del COVID-19 a les PVV. Mètodes: Aprovem la cohorte PISCIS vinculada amb el Programa d'analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS). Article 1, utilitzem Z-test per comparar les proves de SARS-CoV-2, la positivitat, l'hospitalització, l'ingrés a la UCI i la mortalitat entre les PVV i la població general. Article 2, avaluem el diagnòstic de SARS-CoV-2 i els resultats graves entre PVV utilitzant la regressió de Cox multivariable. Estimem l'efecte de la inmunosupresión mitjançant l'anàlisi de supervivència de Kaplan-Meier. Article 3, realitzem un anàlisi de la puntuació de propensió entre PVV en diferents règims de TAR. Article 4, avaluem els factors associats a la vacunació. Resultats: Article 1, el PVV que s'ha fet la prova de SARS-CoV-2 amb menys freqüència (27,1% vs. 30,3% p<0,001) va tenir una major positivitat (21,1% vs. 15,8%, p<0,001), tasas d'hospitalització similars (13,8% vs. 15,0% p=0,174) i ingreso en UCI (0,9% vs. 1,7%, p=0,059), i menor mortalitat per COVID -19 en comparació amb la població general (1,7% vs. 3,6%, p=0,002). Article 2, el diagnóstico de SARS-CoV-2 va ser més comú entre els migrants (aHR, 1,55; 95%IC 1,31-1,83), homes que tenen sexe amb homes (aHR 1,42; 95% IC 1,09-1,86) i aquells amb quatre o més comorbiditats cròniques (aHR 1,46; 95%IC 1,09-1,97). L'edat d'almenys 75 anys (aHR 5,2; 95% IC 1,8-15,3), l'origen no espanyol (aHR 2,1; 95% IC 1,3-3,4) i algunes comorbiditats es van associar amb un major risc de resultats greus. Un estimador de Kaplan-Meier va mostrar diferències en el risc de resultats greus segons el recompte de cèl·lules CD4 en pacients amb ARN detectable (p=0,039), però no es va observar diferències en pacients amb ARN indetectable (p=0, 15). Article 3, tenofovir alafenamida/emtricitabina(TAF/FTC) en comparació amb abacavir/lamivudina(ABC/3TC) no es va associar amb un diagnòstic reduït de SARS-CoV-2 (aHR 0,90; 95%IC 0,78-1). ,04) i hospitalització (aHR 0,93; 95%IC, 0,60-1,43). En comparació amb ABC/3TC, TDF/FTC no es va associar amb un diagnòstic reduït de SARS-CoV-2 (aHR 0,79; 95%IC 0,60-1,04) ni hospitalització (aHR 0,51; 95% IC 0,15-1,70). TDF/FTC no s'associa amb un diagnòstic reduït de SARS-CoV-2 (aHR 0,79; 95%IC 0,60-1,04) ni hospitalització associada (aHR 0,33 95%IC 0,10-1, 07) en comparació amb TAF/FTC. Article 4, origen no espanyol (aOR 0,64, 95% IC 0,59-0,70); Recompte de cèl·lules CD4 de 200-349 cèl·lules/μL (aOR 0,74, 95%IC 0,64 - 0,86) o 350-499 cèl·lules/μL (aOR 0,79, 95%IC 0,70-0,88); ARN detectable (aOR 0,61, 95% IC 0,53-0,70); i el diagnòstic previ de SARS-CoV-2 (aOR 0,58 95% IC 0,51-0,65) es va associar amb una menor cobertura de vacunació. Conclusions: Aquesta dissertació demostra que les PVV amb comòdies, ARN-VIH detectable i inmunosupresión podria estar en risc de persones resultats de COVID-19 i s'han de prioritzar per a la reducció del risc de COVID-19. Hasta que els assaigs controlats aleatoris bé dissenyats revelen una nova evidència que demostra un efecte protector de tenofovir, el maneig clínic de les PVV no s'ha de modificar. S'han d'implementar estratègies de salut pública específiques per millorar l'acceptació de la vacuna en els grups insuficientment vacunats. Encara que s'ha aconseguit un progrés fenomenal en la comprensió de l'impacte del SARS-CoV-2 en el PVV, queda molt treball per fer per comprendre la càrrega en subpoblacions específiques del VIH, desenvolupar teràpies efectives i garantir l'accés equitatiu a la vacunació per a tots.Antecedentes: La enfermedad por COVD-19 ha amenazado los sistemas de salud y ha provocado una morbilidad y mortalidad sin precedentes. El impacto en las personas que viven con VIH (PVV) ha sido motivo de especial preocupación debido a su estado inmunitario y la alta carga de otros determinantes de la salud en esta población. Los objetivos de esta disertación fueron evaluar el impacto del COVID-19 en las PVV. Métodos: Aprovechamos la cohorte PISCIS vinculada con el Programa d'analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS). Artículo 1, usamos Z-test para comparar las pruebas de SARS-CoV-2, la positividad, hospitalización, el ingreso en la UCI y la mortalidad entre las PVV y la población general. Artículo 2, evaluamos el diagnóstico de SARS-CoV-2 y los resultados graves entre PVV utilizando la regresión de Cox multivariable. Estimamos el efecto de la inmunosupresión mediante el análisis de supervivencia de Kaplan-Meier. Artículo 3, realizamos un análisis de propensity score entre PVV en diferentes regímenes de TAR. Artículo 4, evaluamos los factores asociados con la vacunación. Resultados: Artículo 1, las PVV que se hicieron la prueba de SARS-CoV-2 con menos frecuencia (27,1% vs. 30,3% p<0,001) tuvieron una mayor positividad (21,1% vs. 15,8%, p<0,001), tasas de hospitalización similares (13,8% vs. 15,0% p=0,174) e ingreso en UCI (0,9% vs. 1,7%, p=0,059), y menor mortalidad por COVID-19 en comparación con la población general (1,7% vs. 3,6%, p=0,002). Artículo 2, el diagnóstico de SARS-CoV-2 fue más común entre los migrantes (aHR, 1,55; 95%IC 1,31-1,83), hombres que tienen sexo con hombres (aHR 1,42; 95%IC 1,09-1,86) y aquellos con cuatro o más comorbilidades crónicas (aHR 1,46; 95%IC 1,09-1,97). La edad de al menos 75 años (aHR 5,2; 95%IC 1,8-15,3), el origen no español (aHR 2,1; 95%IC 1,3-3,4) y algunas comorbilidades se asociaron con un mayor riesgo de resultados graves. Un estimador de Kaplan-Meier mostró diferencias en el riesgo de resultados graves según el recuento de células CD4 en pacientes con ARN detectable (p=0,039), pero no se observaron diferencias en pacientes con ARN indetectable (p=0,15). Artículo 3, tenofovir alafenamida/emtricitabina(TAF/FTC) en comparación con abacavir/lamivudina(ABC/3TC) no se asoció con un diagnóstico reducido de SARS-CoV-2 (aHR 0,90; 95%IC 0,78-1,04) y hospitalización (aHR 0,93; 95%IC, 0,60-1,43). En comparación con ABC/3TC, TDF/FTC no se asoció con un diagnóstico reducido de SARS-CoV-2 (aHR 0,79; 95%IC 0,60-1,04) ni hospitalización (aHR 0,51; 95%IC 0,15-1,70). TDF/FTC no se asoció con un diagnóstico reducido de SARS-CoV-2 (aHR 0,79; 95%IC 0,60-1,04) ni hospitalización asociada (aHR 0,33 95%IC 0,10-1,07) en comparación con TAF/FTC. Artículo 4, origen no español (aOR 0,64, 95%IC 0,59-0,70); Recuento de células CD4 de 200-349 células/μL (aOR 0,74, 95%IC 0,64 - 0,86) o 350-499 células/μL (aOR 0,79, 95%IC 0,70 - 0,88); ARN detectable (aOR 0,61, 95%IC 0,53-0,70); y el diagnóstico previo de SARS-CoV-2 (aOR 0,58 95%IC 0,51-0,65) se asociaron con una menor cobertura de vacunación. Conclusiones: Esta disertación demuestra que las PVV con comórbidas, ARN-VIH detectable e inmunosupresión podrían estar en riesgo de peores resultados de COVID-19 y deben priorizarse para la reducción del riesgo de COVID-19. Hasta que los ensayos controlados aleatorios bien diseñados revelen nueva evidencia que demuestre un efecto protector de tenofovir, el manejo clínico de las PVV no debe modificarse. Se deben implementar estrategias de salud pública específicas para mejorar la aceptación de la vacuna en los grupos insuficientemente vacunados. Aunque se ha logrado un progreso fenomenal en la comprensión del impacto del SARS-CoV-2 en las PVV, queda mucho trabajo por hacer para comprender la carga en subpoblaciones específicas del VIH, desarrollar terapias efectivas y garantizar el acceso equitativo a la vacunación para todos.Background: The coronavirus disease 2019 (COVD-19) has threatened health systems globally and led to unprecedented morbidity and mortality. The impact of COVD-19 in people living with HIV (PLWH) has been of particular concern because of their impaired immune status and the high burden of other determinants of health in this population. The general objectives of this dissertation were to evaluate the impact of COVID-19 on PLWH. Methods: We leveraged the Populational HIV Cohort from Catalonia and the Balearic Islands (PISCIS) linked with the Analytical Data for Research and Innovation in Health Project of Catalonia (PADRIS). • In article 1, we used Z-test to compare testing, test positivity, hospitalisation, ICU admission, and mortality between PLWH and the general HIV-negative population. • In article 2, we assessed SARS-CoV-2 diagnosis and severe outcomes among people living with HIV using multivariable Cox regression to evaluate associated factors. We estimated the effect of immunosuppression on severe outcomes using Kaplan-Meier survival analysis. • In article 3, we performed a propensity score-matched analysis among PLWH on different ART regimens. We further used adjusted Cox regression models to assess the association between tenofovir and SARS-CoV-2 outcomes. • In article 4, we used to assess factors associated with under-vaccination. Results: In article 1, PLWH tested less frequently for SARS-CoV-2 (27.1% vs. 30.3, p<0.001) had a higher test positivity (21.1% vs. 15.8%, p<0.001), similar hospitalisation rates (13.8% vs. 15.0% p=0.174) and ICU admission (0.9% vs. 1.7%, p=0.059)., and lower COVID-19 mortality compared to the general HIV-negative population (1.7% vs 3.6%, p=0.002). In article 2, SARS-CoV-2 diagnosis was more common among migrants (adjusted hazard ratio [aHR] 1.55, 95% confidence interval [CI], 1.31-1.83), men who have sex with men (aHR 1.42; 95% CI, 1.09-1.86), and those with four or more chronic comorbidities (aHR 1.46; 95% CI, 1.09-1.97). Age at least 75 years (aHR 5.2; 95% CI 1.8-15.3), non-Spanish origin (aHR 2.1; 95% CI, 1.3-3.4), and some comorbidities were associated with increased risk of severe outcomes. A Kaplan-Meier estimator showed differences in the risk of severe outcomes according to CD4 cell count in patients with detectable HIV RNA (p=0.039) but no differences were observed in patients with undetectable HIV RNA (p=0.15). In article 3, tenofovir alafenamide/emtricitabine (TAF/FTC) compared to abacavir/lamivudine (ABC/3TC) was not associated with reduced SARS-CoV-2 diagnosis (aHR 0.90; 95%CI, 0.78-1.04) or hospitalization (aHR 0.93; 95%CI, 0.60-1.43). When compared with ABC/3TC, TDF/FTC was not associated with reduced SARS-CoV-2 diagnosis (aHR 0.79; 95%CI, 0.60-1.04) or hospitalization (aHR 0.51; 95%CI, 0.15-1.70). TDF/FTC was not associated with reduced SARS-CoV-2 diagnosis (aHR 0.79; 95%CI, 0.60-1.04) or associated hospitalization (aHR 0.33; 95%CI, 0.10-1.07) compared with TAF/FTC. In article 4, non-Spanish origin (adjusted odds ratio [aOR] 0.64, 95%CI 0.59-0.70); CD4 cell count of 200-349 cells/μL (aOR 0.74, 95%CI 0.64 - 0.86) or 350-499 cells/μL (aOR 0.79, 95%CI 0.70 - 0.88); detectable plasma HIV RNA (aOR 0.61 95%CI 0.53-0.70); and previous SARS-CoV-2 diagnosis (aOR 0.58 95%CI 0.51-0.65) were associated with lower vaccination coverage. Conclusions: This dissertation demonstrates that PLWH with comorbid conditions, unsuppressed HIV-RNA, and immune suppression could be at risk for worse COVID-19 outcomes and should be prioritised for COVID-19 risk reduction. Until well-designed randomized controlled trials reveal new evidence demonstrating a protective effect of tenofovir, clinical management of PLWH should not be modified. Our findings also show that SARS-CoV-2 vaccination could be beneficial for PLWH and therefore targeted public health strategies should be implemented to improve vaccine uptake in under-vaccinated groups. Although phenomenal progress has been made in understanding the impact of SARS-CoV-2 on PLWH, much work remains to understand the burden in specific HIV sub-populations, develop effective therapies, and ensure equal vaccination access to all

HIV and SARS-COV-2 co-infection: what is known so far, evolving public health trends, and clinical perspectives

Antecedents: La malaltia per COVD-19 ha amenaçat els sistemes de salut i ha provocat una morbiditat i mortalitat sense precedents. L’impacte en les persones que viuen amb el VIH (PVV) ha estat motiu d’especial preocupació a causa del seu estat comunitari i l’alta càrrega d’altres determinants de la salut en aquesta població. Els objectius d’aquesta dissertació van ser avaluats l’impacte del COVID-19 a les PVV. Mètodes: Aprovem la cohorte PISCIS vinculada amb el Programa d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS). Article 1, utilitzem Z-test per comparar les proves de SARS-CoV-2, la positivitat, l’hospitalització, l’ingrés a la UCI i la mortalitat entre les PVV i la població general. Article 2, avaluem el diagnòstic de SARS-CoV-2 i els resultats graves entre PVV utilitzant la regressió de Cox multivariable. Estimem l’efecte de la inmunosupresión mitjançant l’anàlisi de supervivència de Kaplan-Meier. Article 3, realitzem un anàlisi de la puntuació de propensió entre PVV en diferents règims de TAR. Article 4, avaluem els factors associats a la vacunació. Resultats: Article 1, el PVV que s’ha fet la prova de SARS-CoV-2 amb menys freqüència (27,1% vs. 30,3% p<0,001) va tenir una major positivitat (21,1% vs. 15,8%, p<0,001), tasas d’hospitalització similars (13,8% vs. 15,0% p=0,174) i ingreso en UCI (0,9% vs. 1,7%, p=0,059), i menor mortalitat per COVID -19 en comparació amb la població general (1,7% vs. 3,6%, p=0,002). Article 2, el diagnóstico de SARS-CoV-2 va ser més comú entre els migrants (aHR, 1,55; 95%IC 1,31–1,83), homes que tenen sexe amb homes (aHR 1,42; 95% IC 1,09–1,86) i aquells amb quatre o més comorbiditats cròniques (aHR 1,46; 95%IC 1,09–1,97). L’edat d’almenys 75 anys (aHR 5,2; 95% IC 1,8–15,3), l’origen no espanyol (aHR 2,1; 95% IC 1,3–3,4) i algunes comorbiditats es van associar amb un major risc de resultats greus. Un estimador de Kaplan-Meier va mostrar diferències en el risc de resultats greus segons el recompte de cèl·lules CD4 en pacients amb ARN detectable (p=0,039), però no es va observar diferències en pacients amb ARN indetectable (p=0, 15). Article 3, tenofovir alafenamida/emtricitabina(TAF/FTC) en comparació amb abacavir/lamivudina(ABC/3TC) no es va associar amb un diagnòstic reduït de SARS-CoV-2 (aHR 0,90; 95%IC 0,78-1). ,04) i hospitalització (aHR 0,93; 95%IC, 0,60-1,43). En comparació amb ABC/3TC, TDF/FTC no es va associar amb un diagnòstic reduït de SARS-CoV-2 (aHR 0,79; 95%IC 0,60-1,04) ni hospitalització (aHR 0,51; 95% IC 0,15-1,70). TDF/FTC no s’associa amb un diagnòstic reduït de SARS-CoV-2 (aHR 0,79; 95%IC 0,60-1,04) ni hospitalització associada (aHR 0,33 95%IC 0,10-1, 07) en comparació amb TAF/FTC. Article 4, origen no espanyol (aOR 0,64, 95% IC 0,59-0,70); Recompte de cèl·lules CD4 de 200-349 cèl·lules/μL (aOR 0,74, 95%IC 0,64 - 0,86) o 350-499 cèl·lules/μL (aOR 0,79, 95%IC 0,70-0,88); ARN detectable (aOR 0,61, 95% IC 0,53-0,70); i el diagnòstic previ de SARS-CoV-2 (aOR 0,58 95% IC 0,51-0,65) es va associar amb una menor cobertura de vacunació. Conclusions: Aquesta dissertació demostra que les PVV amb comòdies, ARN-VIH detectable i inmunosupresión podria estar en risc de persones resultats de COVID-19 i s’han de prioritzar per a la reducció del risc de COVID-19. Hasta que els assaigs controlats aleatoris bé dissenyats revelen una nova evidència que demostra un efecte protector de tenofovir, el maneig clínic de les PVV no s’ha de modificar. S’han d’implementar estratègies de salut pública específiques per millorar l’acceptació de la vacuna en els grups insuficientment vacunats. Encara que s’ha aconseguit un progrés fenomenal en la comprensió de l’impacte del SARS-CoV-2 en el PVV, queda molt treball per fer per comprendre la càrrega en subpoblacions específiques del VIH, desenvolupar teràpies efectives i garantir l’accés equitatiu a la vacunació per a tots.Antecedentes: La enfermedad por COVD-19 ha amenazado los sistemas de salud y ha provocado una morbilidad y mortalidad sin precedentes. El impacto en las personas que viven con VIH (PVV) ha sido motivo de especial preocupación debido a su estado inmunitario y la alta carga de otros determinantes de la salud en esta población. Los objetivos de esta disertación fueron evaluar el impacto del COVID-19 en las PVV. Métodos: Aprovechamos la cohorte PISCIS vinculada con el Programa d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS). Artículo 1, usamos Z-test para comparar las pruebas de SARS-CoV-2, la positividad, hospitalización, el ingreso en la UCI y la mortalidad entre las PVV y la población general. Artículo 2, evaluamos el diagnóstico de SARS-CoV-2 y los resultados graves entre PVV utilizando la regresión de Cox multivariable. Estimamos el efecto de la inmunosupresión mediante el análisis de supervivencia de Kaplan-Meier. Artículo 3, realizamos un análisis de propensity score entre PVV en diferentes regímenes de TAR. Artículo 4, evaluamos los factores asociados con la vacunación. Resultados: Artículo 1, las PVV que se hicieron la prueba de SARS-CoV-2 con menos frecuencia (27,1% vs. 30,3% p<0,001) tuvieron una mayor positividad (21,1% vs. 15,8%, p<0,001), tasas de hospitalización similares (13,8% vs. 15,0% p=0,174) e ingreso en UCI (0,9% vs. 1,7%, p=0,059), y menor mortalidad por COVID-19 en comparación con la población general (1,7% vs. 3,6%, p=0,002). Artículo 2, el diagnóstico de SARS-CoV-2 fue más común entre los migrantes (aHR, 1,55; 95%IC 1,31–1,83), hombres que tienen sexo con hombres (aHR 1,42; 95%IC 1,09–1,86) y aquellos con cuatro o más comorbilidades crónicas (aHR 1,46; 95%IC 1,09–1,97). La edad de al menos 75 años (aHR 5,2; 95%IC 1,8–15,3), el origen no español (aHR 2,1; 95%IC 1,3–3,4) y algunas comorbilidades se asociaron con un mayor riesgo de resultados graves. Un estimador de Kaplan-Meier mostró diferencias en el riesgo de resultados graves según el recuento de células CD4 en pacientes con ARN detectable (p=0,039), pero no se observaron diferencias en pacientes con ARN indetectable (p=0,15). Artículo 3, tenofovir alafenamida/emtricitabina(TAF/FTC) en comparación con abacavir/lamivudina(ABC/3TC) no se asoció con un diagnóstico reducido de SARS-CoV-2 (aHR 0,90; 95%IC 0,78-1,04) y hospitalización (aHR 0,93; 95%IC, 0,60-1,43). En comparación con ABC/3TC, TDF/FTC no se asoció con un diagnóstico reducido de SARS-CoV-2 (aHR 0,79; 95%IC 0,60-1,04) ni hospitalización (aHR 0,51; 95%IC 0,15-1,70). TDF/FTC no se asoció con un diagnóstico reducido de SARS-CoV-2 (aHR 0,79; 95%IC 0,60-1,04) ni hospitalización asociada (aHR 0,33 95%IC 0,10-1,07) en comparación con TAF/FTC. Artículo 4, origen no español (aOR 0,64, 95%IC 0,59-0,70); Recuento de células CD4 de 200-349 células/μL (aOR 0,74, 95%IC 0,64 - 0,86) o 350-499 células/μL (aOR 0,79, 95%IC 0,70 - 0,88); ARN detectable (aOR 0,61, 95%IC 0,53-0,70); y el diagnóstico previo de SARS-CoV-2 (aOR 0,58 95%IC 0,51-0,65) se asociaron con una menor cobertura de vacunación. Conclusiones: Esta disertación demuestra que las PVV con comórbidas, ARN-VIH detectable e inmunosupresión podrían estar en riesgo de peores resultados de COVID-19 y deben priorizarse para la reducción del riesgo de COVID-19. Hasta que los ensayos controlados aleatorios bien diseñados revelen nueva evidencia que demuestre un efecto protector de tenofovir, el manejo clínico de las PVV no debe modificarse. Se deben implementar estrategias de salud pública específicas para mejorar la aceptación de la vacuna en los grupos insuficientemente vacunados. Aunque se ha logrado un progreso fenomenal en la comprensión del impacto del SARS-CoV-2 en las PVV, queda mucho trabajo por hacer para comprender la carga en subpoblaciones específicas del VIH, desarrollar terapias efectivas y garantizar el acceso equitativo a la vacunación para todos.Background: The coronavirus disease 2019 (COVD-19) has threatened health systems globally and led to unprecedented morbidity and mortality. The impact of COVD-19 in people living with HIV (PLWH) has been of particular concern because of their impaired immune status and the high burden of other determinants of health in this population. The general objectives of this dissertation were to evaluate the impact of COVID-19 on PLWH. Methods: We leveraged the Populational HIV Cohort from Catalonia and the Balearic Islands (PISCIS) linked with the Analytical Data for Research and Innovation in Health Project of Catalonia (PADRIS). • In article 1, we used Z-test to compare testing, test positivity, hospitalisation, ICU admission, and mortality between PLWH and the general HIV-negative population. • In article 2, we assessed SARS-CoV-2 diagnosis and severe outcomes among people living with HIV using multivariable Cox regression to evaluate associated factors. We estimated the effect of immunosuppression on severe outcomes using Kaplan-Meier survival analysis. • In article 3, we performed a propensity score-matched analysis among PLWH on different ART regimens. We further used adjusted Cox regression models to assess the association between tenofovir and SARS-CoV-2 outcomes. • In article 4, we used to assess factors associated with under-vaccination. Results: In article 1, PLWH tested less frequently for SARS-CoV-2 (27.1% vs. 30.3, p<0.001) had a higher test positivity (21.1% vs. 15.8%, p<0.001), similar hospitalisation rates (13.8% vs. 15.0% p=0.174) and ICU admission (0.9% vs. 1.7%, p=0.059)., and lower COVID-19 mortality compared to the general HIV-negative population (1.7% vs 3.6%, p=0.002). In article 2, SARS-CoV-2 diagnosis was more common among migrants (adjusted hazard ratio [aHR] 1.55, 95% confidence interval [CI], 1.31–1.83), men who have sex with men (aHR 1.42; 95% CI, 1.09–1.86), and those with four or more chronic comorbidities (aHR 1.46; 95% CI, 1.09–1.97). Age at least 75 years (aHR 5.2; 95% CI 1.8–15.3), non-Spanish origin (aHR 2.1; 95% CI, 1.3–3.4), and some comorbidities were associated with increased risk of severe outcomes. A Kaplan-Meier estimator showed differences in the risk of severe outcomes according to CD4 cell count in patients with detectable HIV RNA (p=0.039) but no differences were observed in patients with undetectable HIV RNA (p=0.15). In article 3, tenofovir alafenamide/emtricitabine (TAF/FTC) compared to abacavir/lamivudine (ABC/3TC) was not associated with reduced SARS-CoV-2 diagnosis (aHR 0.90; 95%CI, 0.78-1.04) or hospitalization (aHR 0.93; 95%CI, 0.60-1.43). When compared with ABC/3TC, TDF/FTC was not associated with reduced SARS-CoV-2 diagnosis (aHR 0.79; 95%CI, 0.60-1.04) or hospitalization (aHR 0.51; 95%CI, 0.15-1.70). TDF/FTC was not associated with reduced SARS-CoV-2 diagnosis (aHR 0.79; 95%CI, 0.60-1.04) or associated hospitalization (aHR 0.33; 95%CI, 0.10-1.07) compared with TAF/FTC. In article 4, non-Spanish origin (adjusted odds ratio [aOR] 0.64, 95%CI 0.59-0.70); CD4 cell count of 200-349 cells/μL (aOR 0.74, 95%CI 0.64 - 0.86) or 350-499 cells/μL (aOR 0.79, 95%CI 0.70 - 0.88); detectable plasma HIV RNA (aOR 0.61 95%CI 0.53-0.70); and previous SARS-CoV-2 diagnosis (aOR 0.58 95%CI 0.51-0.65) were associated with lower vaccination coverage. Conclusions: This dissertation demonstrates that PLWH with comorbid conditions, unsuppressed HIV-RNA, and immune suppression could be at risk for worse COVID-19 outcomes and should be prioritised for COVID-19 risk reduction. Until well-designed randomized controlled trials reveal new evidence demonstrating a protective effect of tenofovir, clinical management of PLWH should not be modified. Our findings also show that SARS-CoV-2 vaccination could be beneficial for PLWH and therefore targeted public health strategies should be implemented to improve vaccine uptake in under-vaccinated groups. Although phenomenal progress has been made in understanding the impact of SARS-CoV-2 on PLWH, much work remains to understand the burden in specific HIV sub-populations, develop effective therapies, and ensure equal vaccination access to all.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Públic

Comparative Analysis of Primary and Monovalent Booster SARS-CoV-2 Vaccination Coverage in Adults with and without HIV in Catalonia, Spain

People with HIV (PWH) may be more susceptible to SARS-CoV-2 infection and worse clinical outcomes. We investigated the disparity in SARS-CoV-2 vaccination coverage between PWH and those without HIV (PWoH) in Catalonia, Spain, assessing primary and monovalent booster vaccination coverage from December 2021 to July 2022. The vaccines administered were BNT162, ChAdOx1-S, mRNA-127, and Ad26.COV2.S. Using a 1:10 ratio of PWH to PWoH based on sex, age, and socioeconomic deprivation, the analysis included 201,630 individuals (183,300 PWoH and 18,330 PWH). Despite a higher prevalence of comorbidities, PWH exhibited lower rates of complete primary vaccination (78.2% vs. 81.8%, p < 0.001) but surpassed PWoH in booster coverage (68.5% vs. 63.1%, p < 0.001). Notably, complete vaccination rates were lower among PWH with CD4 <200 cells/μL, detectable HIV viremia, and migrants compared to PWoH (p < 0.001, all). However, PWH with CD4 < 200 cells/μL received more boosters (p < 0.001). In multivariable logistic regression analysis of the overall population, a prior SARS-CoV-2 diagnosis, HIV status, migrants, and mild-to-severe socioeconomic deprivation were associated with lower primary vaccination coverage, reflecting barriers to healthcare and vaccine access. However, booster vaccination was higher among PWH. Targeted interventions are needed to improve vaccine coverage and address hesitancy in vulnerable populations

The impact of the COVID-19 pandemic on Sexually Transmitted Infections surveillance data: incidence drop or artefact?

Background Before the COVID-19 pandemic, Sexually transmitted infections (STIs) were increasing in Europe, and Spain and Catalonia were not an exception. Catalonia has been one of the regions with the highest number of COVID-19 confirmed cases in Spain. The objective of this study was to estimate the magnitude of the decline, due to the COVID-19 pandemic, in the number of STI confirmed cases in Catalonia during the lockdown and de-escalation phases. Methods Interrupted time series analysis was performed to estimate the magnitude of decline in the number of STI reported confirmed cases - chlamydia, gonorrhoea, syphilis, and lymphogranuloma venereum- in Catalonia since lockdown with historical data, from March 13th to August 1st 2020, comparing the observed with the expected values. Results We found that since the start of COVID-19 pandemic the number of STI reported cases was 51% less than expected, reaching an average of 56% during lockdown (50% and 45% during de-escalation and new normality) with a maximum decrease of 72% for chlamydia and minimum of 22% for syphilis. Our results indicate that fewer STIs were reported in females, people living in more deprived areas, people with no previous STI episodes during the last three years, and in the HIV negative. Conclusions The STI notification sharp decline was maintained almost five months after lockdown started, well into the new normality. This fact can hardly be explained without significant underdiagnosis and underreporting. There is an urgent need to strengthen STI/HIV diagnostic programs and services, as well as surveillance, as the pandemic could be concealing the real size of the already described re-emergence of STIs in most of the European countries

Mpox: Clinical Outcomes and Impact of Vaccination in People with and without HIV: A Population-Wide Study

We investigated differences in mpox clinical outcomes in people with HIV (PWH) and without HIV (PWoH) and the impact of vaccination in Catalonia, Spain. We used surveillance data and the PISCIS HIV cohort. We included all confirmed mpox cases (May–December 2022). Of 2122 mpox cases, the majority had mild disease, 56% were Spanish, and 24% were from Latin America. A total of 40% were PWH, with a median CD4+T-cell of 715 cells/μL; 83% had HIV-RNA p = 0.001). Diagnosis of other sexually transmitted infections (STIs) was common, both at mpox diagnosis (17%) and two years before (43%). Dose-sparing smallpox intradermal vaccination was accompanied by a sharp decrease in mpox incidence in both populations (p < 0.0001). In conclusion, unless immunosuppressed, PWH were not at increased risk of severe disease or hospitalization. Mpox is a marker of high-risk sexual behavior and was associated with high HIV and STI rates, supporting the need for screening in all mpox cases. Ethnicity disparities demonstrate the need for interventions to ensure equitable healthcare access. Dose-sparing smallpox vaccination retained effectiveness