La Prevenció de riscos ambientals a l’estat de Veracruz, Mèxic

A Veracruz no es tenen instruments normatius respecte al risc ambiental, normatius pel que fa al risc ambiental, que si bé en l'actual Llei General de l'Equilibri Ecològic i la Protecció a l'Ambient, resulten matèria federal quan es tracti d'activitats alt risc, no està de més tenir procediments que puguin ajudar en la prevenció d'aquest tipus de problemes ambientals, a més de què considerem que el propi estat podria, en la Llei respectiva i el seu reglament, establir normes a certes activitats que avui s’arroga la Federació i que passarien a ser matèria dels Estats, en raó directa del principi de subsidiarietat. Pel que resulta interessant crear instruments tècnic-legals que permetin fer més fàcil i completa la tasca en l'àmbit de la prevenció de riscos.En Veracruz no se cuenta con instrumentos normativos con respecto al riesgo ambiental, que si bien en la actual Ley General del Equilibrio Ecológico y la Protección al Ambiente, resultan materia federal en cuanto se trate de actividades altamente riesgosas, no está demás contar con procedimientos que puedan ayudar en la prevención de este tipo de problemas ambientales, además de que consideramos que el propio estado podría, en la Ley respectiva y su reglamento, establecer normas a ciertas actividades que hoy se arroga la Federación y que pasarían a ser materia de los Estados, en razón directa del principio de subsidiariedad. Por lo que resulta interesante crear instrumentos técnico-legales que permitan hacer más fácil y completa la tarea en el ámbito de la prevención de riesgos

Medi ambient a Coatzacoalcos, Veracruz, México

El passat 22 de desembre de 2004, els habitants de l'estat de Veracruz, Mèxic, i del país en el seu conjunt, ens vam assabentar que el poliducte de Petróleos Mexicanos (la companyia petroliera mexicana), que corre de Nuevo Teapa, Tabasco cap a Poza Rica, Veracruz, havia sofert un desperfecte que va causar un significatiu vessament d'hidrocarburs en la regió dels Tuxtlas -zona muntanyenca de la part central de l'estat de Veracruz-, precisament a la ciutat de Santiago Tuxtla. Temps després es va saber que l'avaria s'havia produit a l'estació de bombament de la congregació de Mazumiapam, del municipi de Santiago Tuxtla. Però el problema no va acabar aquí, ja que en tancar les vàlvules a Mazumiapam, no es va preveure que el petroli tornaria a un altre punt - seguint el que tècnicament es coneix amb el nom de cop d'ariet-, va anar l'estació de bombament de Nanchital, Veracruz, municipi localitzat en la marge dreta de l'important Riu Coatzacoalcos. En aquest lloc es va produir la dispersió de milers de barrils d'hidrocarbur, que van anar a parar al riu agreujant la situació ambiental d'aquest cardinal ecosistema.El pasado 22 de diciembre de 2004, los habitantes del estado de Veracruz, México, y del país en su conjunto, nos enteramos que el poliducto de Petróleos Mexicanos (la compañía petrolera mexicana), que corre de Nuevo Teapa, Tabasco hacia Poza Rica, Veracruz, había sufrido un desperfecto que causó un significativo derrame de hidrocarburos en la región de Los Tuxtlas –zona montañosa de la parte central del estado de Veracruz-, precisamente en la ciudad de Santiago Tuxtla. Tiempo después se logró saber que la avería se produjo en la estación de bombeo de la congregación de Mazumiapam, del municipio de Santiago Tuxtla. Mas el problema no paró ahí, ya que al cerrar las válvulas en Mazumiapam, no se previó que el petróleo regresaría a otro punto -con lo que técnicamente se conoce con el nombre de “golpe de ariete”-, el cual fue la estación de bombeo de Nanchital, Veracruz, municipio localizado en la margen derecha del importante Río Coatzacoalcos. En ese sitio se produjo la dispersión de miles de barriles de hidrocarburo, que fueron a dar al río agravando la situación ambiental de ese cardinal ecosistema

Incitació a l'ecologia

Partiendo de un caso real usado a modo de ejemplo ilustrativo, el autor desarrolla una serie de reflexiones alrededor del concepto de Ecología y la complejidad de las relaciones entre la Sociedad y la Naturaleza.Partint d'un cas real emprat com a exemple il·lustratiu, l'autor desenvolupa una sèrie de reflexions al voltant del concepte d'Ecologia i de la complexitat de les relacions Societat-Naturalesa

El Quixot i el medi ambient

He abordat tasques grates, és cert, i he de dir que en poques ocasions m'he queixat pel quefer encomanat, doncs sempre he tingut com albira emprendre els meus ocis o els meus negocis de la manera més entusiasta possible, tractant de trobar, fins i tot en l'activitat més pesada, o menys feliç, el costat amable, ja que d'altra forma m'aclapararia la desventura. I si he afrontat feines plaents, he d'anotar com una d'elles la lectura del Quixot i, per descomptat, encara més atractiva, la seva relectura. Un d'aquests retorns a les pàgines glorioses escrites per Cervantes, em va dur a anotar tots aquells passatges que tinguessin una mica que veure amb el que ara anomenem Medi Ambient i que, potser, en els temps de Cervantes només hagués estat anomenat, Naturalesa. Aquest afany d'extreure de la magna obra del Quixot tot el relacionat amb la naturalesa, mancat de qualsevol finalitat acadèmica, més aviat es pot qualificar com d'apetència lúdica. És a dir, es tracta d'una curiositat per conèixer els pensaments de Miguel de Cervantes en relació amb la naturalesa, i de quina manera involucra tant al Quixot com a Sancho amb ella. Així, doncs, al llarg de les dues parts del Quixot, he trobat algunes referències sobre el tema proposat –més en la segona part que en la primera-, les quals tenen singularitats pel seu tractament bucòlic, tot i que no està exempt d'aspectes que ens fan reflexionar sobre la importància i el valor que Cervantes li concedia. El Quixot dóna per a molt, atès que les seves pàgines tanquen un coneixement universal. Cervantes pretén fer-nos creure que tractem amb un boig, però al capdavall ens adonem de que mai hi va haver éssers amb més enteniment que el Quixot i en Sancho Panza, el seu fidel escuder.He abordado tareas gratas, es cierto, y debo decir que en pocas ocasiones me he quejado por el quehacer encomendado, pues siempre he tenido como divisa emprender mis ocios o mis negocios de la manera más entusiasta posible, tratando de hallar, aun en la actividad más pesada, o menos feliz, el lado amable, ya que de otra forma me abrumaría la desventura. Y si he afrontado faenas deleitosas, debo anotar como una de ellas la lectura de El Quijote y, por supuesto, aún más atractiva, su relectura. Uno de esos regresos a las páginas gloriosas pergeñadas por Cervantes, me llevó a anotar todos aquellos pasajes que tuvieran algo que ver con lo que ahora llamamos medio ambiente y que quizás en los tiempos de Cervantes sólo haya sido nombrado, Naturaleza. Este afán de entresacar de la magna obra de El Quijote todo lo relacionado con la naturaleza, carece de fines académicos, más bien lo puedo calificar como apetencia lúdica, es decir, se trata de una curiosidad de conocer cómo se produce el afamado Don Miguel de Cervantes en relación con la naturaleza y de qué manera involucra tanto a Don Quijote como a Sancho con ella. Así, pues, a lo largo de las dos partes de El Quijote, he encontrado algunas referencias sobre el tema propuesto –más en la segunda parte que en la primera-, el cual tiene singularidades por su tratamiento bucólico y pastoril, aunque no está exento de aspectos que nos hacen reflexionar sobre la importancia y el valor que Cervantes le concedía. El Quijote da para mucho, toda vez que sus páginas encierran un conocimiento universal. Cervantes pretende hacernos creer que tratamos con un deschavetado, pero al final de cuentas nos percatamos que jamás hubo seres más cuerdos que Don Quijote y Sancho Panza, su fiel escudero

Solar Enablement Initiative in Australia: Report on Efficiently Identifying Critical Cases for Evaluating the Voltage Impact of Large PV Investment

The increasing quantity of PV generation connected to distribution networks is creating challenges in maintaining and controlling voltages in those distribution networks. Determining the maximum hosting capacity for new PV installations based on the historical data is an essential task for distribution networks. Analyzing all historical data in large distribution networks is impractical. Therefore, this paper focuses on how to time efficiently identify the critical cases for evaluating the voltage impacts of the new large PV applications in medium voltage (MV) distribution networks. A systematic approach is proposed to cluster medium voltage nodes based on electrical adjacency and time blocks. MV nodes are clustered along with the voltage magnitudes and time blocks. Critical cases of each cluster can be used for further power flow study. This method is scalable and can time efficiently identify cases for evaluating PV investment on medium voltage networks

Land use and urban sustainability assessment: a 3D-GIS application to a case study in Gozo

Abstract Balancing urban growth and natural resource availability has been recognized as the main challenge of the 21st century from the strategic documents adopted by the recent World Summits. Agenda 21 advocates sustainable land use, as soil is a crucial natural resource to reduce urban vulnerability due e.g. to climate change, energy saving, and natural disasters. In this perspective, this paper aims at supporting local decision makers in identifying the portions and the buildings of an urban area most susceptible to transformation, in order to promote a sustainable land use according to physical and functional characteristics. The proposed methodology combines the 3D modeling of urban settlements and the adoption of the performance-based approach by the urban transformation government, in order to guarantee the satisfaction of the supply–demand ratio through a compatible balance between urban growth dynamics and the overall urban efficiency. The test area was Gozo island, where a significant urban transformation will occur as a consequence of the new Malta-Gozo tunnel construction

Sustainable land use and climate adaptation: a review of European local plans

Adaptation plans are the result of a political decision based on the awareness that climate change has altered environmental conditions and action is therefore needed in order to return to, maintain or achieve the desired outcome. A crucial role in defining adaptation actions is played by the use of resources, in particular of non-renewable resources such as soil. This paper, based on a sample of recent Italian and European adaptation plans, seeks to investigate the presence of actions aimed at guaranteeing a sustainable use of natural and non-natural soil, in order to minimize the consumption of nonanthropized soil andalso contribute to containing the effects of climate change. The paper is divided into three sections: the first one describes the methodology employed; the second one focuses on the most up-to-date plans regarding the effects of climate change in some urban systems; the third one proposes hints for further reflections and useful recommendations to local decision-makers in the development of tailor-made adaptation actions aimed at guaranteeing an efficient use of both natural and anthropized soil. The reading of the plans has exposed that soil consumption is not among the factors that need direct action to reduce the vulnerability of urban systems to current climate change, but rather it is a phenomenon that can be contained by increasing green areas and/or infrastructures and encouraging agricultural and environmental regeneration. The attention seems to be drawn to not yet sealed soil, thus leaving out the already anthropized one that, as such, would require, instead, greater adaptation efforts