La "invenció" de la carta de població d'Alcover (comentari i transcripció del document)

Les cartes de població i franquesa regulen diversos aspectes d'índole jurídica, política i economica (o fiscal), relatives a les relacions entre els pobladors nouvinguts i els senyors. D'acord arnb I'aparent liberalitat de les clausules que contenen, la historiografia tradicional hi ha trobat un fil argumenta1 per fonamentar el caracter diferencial de la Catalunya Nova, la tesi segons la qual la conquesta dels nous territoris genera llibertats per als nous pobladors, territoris on d'altra banda s'hauria implantat un feudalisme de baixa intensitat, més atenuat, si es compara amb el que seguí vigent als llocs d'origen dels pobladors, a I'ambit de la Catalunya Vella. Com altres localitats de la Catalunya Nova (i del Camp de Tarragona). també Alcover va tenir, doncs, una carta de població, pero fins ara sols era coneguda per una breu ressenya extractada del que deixa indicat el canonge tarragoníJosep Blanch en el seu Arxiepiscopologi, escrit al segle XVII. Probablement, I'esmentat cronista eclesiastic va poder consultar o tenir entre les seves mans alguna copia del document, de la qual, pero, se n'hauria perdut la pista ben aviat.Peer reviewe

El gran captiveri de Menorca o la seva dependència financera del Principat. Estat de la qüestió

(CAT) Basant-se en la bibliografia disponible fins al moment, el propòsit d'aquest article és presentar un estat de la qüestió sobre la dependència financera contreta a Menorca a través de les emissions de deute públic a llarg termini («censals») a favor de creditors barcelonins, a imatge i semblança del que ha passat en Mallorca. Precisament, la revisió d'alguns pactes o concòrdies establertes amb els creditors en el segle XV li permet a l'autor establir una sèrie de comparacions amb el cas mallorquí, amb el qual presenta, encara que amb un cert desfasament cronològic, molts paral·lelismes.(ESP) Basándose en la bibliografía disponible hasta el momento, el propósito de este artículo es presentar un estado de la cuestión sobre la dependencia financiera contraída en Menorca a través de las emisiones de deuda pública a largo plazo («censals») a favor de acreedores barceloneses, a imagen y semejanza de lo ocurrido en Mallorca. Precisamente, la revisión de algunos pactos o concordias establecidas con los acreedores en el siglo XV le permite al autor establecer una serie de comparaciones con el caso mallorquín, con el cual presenta, aunque con un cierto desfase cronológico, muchos paralelismos.(EN) Based on the bibliography of works that is currently available, the purpose of this paper is to outline the situation vis-à-vis the state of financial dependency incurred in Minorca as a result of a long-term public debt (censals) that was formalized with creditors in Barcelona, in a process similar to one which occurred in Mallorca. By reviewing certain agreements or pacts made with creditors in the 15th century, the author makes a series of comparisons with the Mallorcan case, which shares many parallel features despite a certain chronological difference.Peer reviewe

L’endeutament a llarg termini del Papa Benet XII: radiografia dels primers creditors de censals de la cambra apostòlica

The long term debt of the collectorate of Aragon began with the issuance of almost one hundred «censals» that were engaged at the request of Pope Benedict XIII to pay the expenses of the Schism. This operation is completely unique, because no other Pope resorted to such a credit instrument, which was so wide spread in the Crown of Aragon. The author examines the initial phase of the process and reveals the social spectrum of the first investors, according to data collected in some accounting books. He also tries to estimate what effect this issue could have on the Pope’s benefits, since their rents were used for paying the annuities.The long term debt of the collectorate of Aragon began with the issuance of almost one hundred «censals» that were engaged at the request of Pope Benedict XIII to pay the expenses of the Schism. This operation is completely unique, because no other Pope resorted to such a credit instrument, which was so wide spread in the Crown of Aragon. The author examines the initial phase of the process and reveals the social spectrum of the first investors, according to data collected in some accounting books. He also tries to estimate what effect this issue could have on the Pope’s benefits, since their rents were used for paying the annuities

L'aprofitament de l'aigua a l'àrea del Camp de Tarragona: l'exemple de Reus

L'autor realitza una aproximació a la importància de l'aigua en l'entorn de Reus des que es té constància de la seva disposició perla toponímia del segle XIV. Definit com un bé escas i repartit per diverses rieres que fins i tot han definit la ubicació de les poblacions, l'article explica les diferents etapes d'expansió i consolidació del rec, on cal destacar el repartiment ent re els diferents horts, el sistema de conservació de les infraestructures i l'intervencionisme municipal per crear unes ordinacions que regulessin la utilització comunal de l'aigua.Peer reviewe

El regne de Mallorca a través dels albarans del mestre racional d'ençà la seva reincorporació a la Corona d'Aragó

(CAT) A partir d'una font financera, com és la sèrie de registres del mestre racional que es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'autor passa revista a diversos aspectes relacionats amb el regne de Mallorca al llarg del període posterior a la seva reincorporació a aquesta Corona (des 1343-1386), és a dir, pel que fa a l'administració econòmica del regne insular, la preparació de armades o les contribucions fiscals imposades per Pere el Cerimoniós, entre altres qüestions.(ESP) A partir d'una font financera, com és la sèrie de registres del mestre racional que es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'autor passa revista a diversos aspectes relacionats amb el regne de Mallorca al llarg del període posterior a la seva reincorporació a aquesta Corona (des 1343-1386), és a dir, pel que fa a l'administració econòmica del regne insular, la preparació de armades o les contribucions fiscals imposades per Pere el Cerimoniós, entre altres qüestions.(EN) Using the rolls of Master Racional, which are kept in the Archives of the Crown of Aragon, as his financial source of information, the author reviews different aspects of the Kingdom of Majorca during the period following its reinstatement to the Crown of Aragon (1343-1386), including, amongst other things, the financial administration of the Kingdom of Majorca, the preparation of fleets of war ships or taxes levied by the monarch, «Pere el Cerimoniós».Peer reviewe

Notes sobre el funcionament de la fiscalitat directa a la Baixa Edat Mitjana

Com és palès, la fiscalitat medieval ha estat a Catalunya poc estudiada. La historiografia del nostre país se'n ressèn del fet que sovint aquest camp d'estudi hagi estat eludit -o bé tocat tangencialment- per historiadors que s'han guiat per altra mena d'interessos. Són moltes, doncs, les qüestions a les quals cal donar resposta. Aquesta feina es pot fer -s'està ja fent- i s'ha de fer des de dues vessants complementàries: des de la perspectiva de les institucions centrals -centres de planificació de la sostracció fiscal- i des de la perspectiva de les poblacions sobre les quals requeia la sostracció, la qual cosa implica realitzar una investigació a dues bandes, o sia, simultanejant l'ús de documentació generada a una i altra banda. Si més no, la naturalesa mateixa de l'objecte que s'estudia esperona a tenir sempre en compte la diaèctica establerta entre l'autoritat de la qual emanava l'obligació tributària i les diferents capes de contribuents que havien de fer front al tribut. si el que volem és aproximar-nos a la praxi fiscal vigent en una època i en un moment donat, caldri començar per coneixer bé les fonts que el procés fiscal generava i la relació establerta entre elles mateixes. D'acord amb l'esquema que hem elaborat i que ens servirà de guia en el present article (esquema inserit al final), farem referència a tres tipus diferents de fonts fiscals, com són els fogatjaments, els llibres d'estimes -altrament dits manifests o valies- i els llibres de talles, fonts totes per a la comprensió de les quals cal tenir en compte els mecanismes fiscals que feien possible la seva elaboració.Peer reviewe

El deute exterior mallorquí. Els creditors catalans a partir de l'estudi d'un capbreu de censals del segon quart del segle XV

(CAT) L'estudi d'un capbreu de censals manat confeccionar a finals del regnat d'Alfons el Magnànim, no només permet calibrar amb més precisió quin va ser el volum real del deute contret pel municipi mallorquí a Catalunya, sinó també conèixer el nivell de participació dels diferents grups socials en aquesta deute extern i tenir identificats els principals creditors catalans. Aquesta font també permet apreciar els resultats obtinguts de cara a l'efectiva disminució del pes d'aquest deute, a partir de les mesures preses en la Concòrdia de Barcelona de 1431.(ESP) El estudio de un capbreu de censals mandado confeccionar a finales del reinado de Alfonso el Magnánimo, no sólo permite calibrar con mayor precisión cuál fue el volumen real de la deuda contraída por el municipio mallorquín en Cataluña, sino también conocer el nivel de participación de los distintos grupos sociales en esa deuda externa y tener identificados a los principales acreedores catalanes. Dicha fuente también permite apreciar los resultados obtenidos de cara a la efectiva disminución del peso de esa deuda, a partir de las medidas tomadas en la Concordia de Barcelona de 1431.(EN) An analysis of a capbreu de censals (an inventory of perpetual annuities), drafted on request towards the end of Alfonso V’s reign, not only allows us to gauge more accurately the real extent of the debt contracted by the Majorcan municipality in Catalonia, but it also indicates different social groups’ degree of involvement in this external debt, together with the full identification of the main Catalan creditors. This source of information also enables us to appreciate the results of attempts to reduce the debt, thanks to measures adopted at the Concordia de Barcelona in 1431.Peer reviewe