Kaposi's sarcoma in a patient with erythroblastopenia and thymoma: Reactivation after topical corticosteroids

We report a 69-year-old female with erythroblastopenia and thymoma who developed lesions of Kaposi's sarcoma (KS) after thymectomy, 2 months after the initiation of therapy with methylprednisolone. Control of mucocutaneous KS lesions was obtained with radiotherapy, interferon alfa-2b and withdrawal of systemic immunosuppressive therapy. Erosive oral lichen planus appeared later, and after therapy with topical corticosteroids a new lesion of KS developed that regressed after withdrawal of topical corticosteroids. The detection of HHV-8 only in lesional skin supports the hypothesis that this virus can trigger the development of KS lesions

Diversifying communication strategies. Topics and metaphors in the electoral ads of the 14 February (14-F) campaign

Els espots electorals són un dels elements clau en l’estratègia electoral dels partits polítics perquè els permeten construir i enviar missatges al seu electorat sense haver de passar pel filtre periodístic. Els espots permeten plantejar els marcs cognitius dels principals temes que consideren rellevants i presentar-los de manera directa i atractiva al seu electorat. En aquest article, considerem la metàfora com una eina estilística i cognitiva que permet l’anàlisi tant dels universos conceptuals que presenten els partits polítics com de l’estratègia persuasiva que els dona validesa. A partir d’aquesta constatació, en primer lloc, s’han identificat els temes principals definits pels partits polítics durant la campanya i, en segon lloc, les metàfores utilitzades per a definir-los i fer-los persuasius. L’anàlisi constata que en aquestes eleccions hi va haver una diversificació tant en els temes tractats com en les metàfores emprades, i això permet parlar d’un trencament de les estratègies comunicatives dels blocs independentista i constitucionalista.Electoral ads are key elements in the campaign strategy of political parties because they allow them to construct and send messages to their electorate without passing through the journalistic filter. Political adverts make it possible to establish the cognitive frameworks for the topics which the political actors consider to be significant and they allow these topics to be presented in a direct and attractive way to the political actors’ electorates. In this article, we consider metaphor as a stylistic and cognitive tool allowing us to analyze both the conceptual domains presented by political parties and the persuasion strategy that validates them. We therefore identify the main topics defined by the political parties during the campaign as well as the metaphors used to define these topics and to make them persuasive. Our analysis confirms that in these elections there was a diversification both in the topics covered and the metaphors used, which allows us to speak of a rupture between the pro-independence and constitutionalist blocs’ communication strategies

Polarització, espectacularització, tertúlies i periodisme. Una visió comunicativa del procés català

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La desena edició, corresponent al bienni 2017-2018, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Comscore, Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760).La polarització discursiva, la mediatització i l'espectacularització de la política, el paper dels gèneres opinatius en la construcció de l'opinió pública catalana -amb especial rellevància el de la tertúlia o la crisi de legitimitat del sistema mediàtic del territori són algunes qüestions que han condicionat el context polític i social si posem el focus en els aspectes comunicatius del procés català. També cal destacar la crisi generada en la relació entre periodistes, polítics i ciutadania. Aquesta crisi ha trencat el sempre precari equilibri entre tres actors bàsics de la deliberació pública i ha intensificat, seguint una tendència global, una lluita per la legitimitat i la consolidació de la professió periodística com a pilar central de la salut del nostre sistema democràtic. El reforç i reconeixement a la tasca dels periodistes seran especialment necessaris davant d'estratègies evidents per fer-se amb el control i la difusió de la informació política en el conflicte català

Recerca en comunicació i procés català

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La desena edició, corresponent al bienni 2017-2018, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Comscore, Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760).Al present capítol es fa una revisió de la recerca en comunicació elaborada durant aquests anys convulsos, on el procés o conflicte català ha esdevingut un mirall excepcional per copsar dinàmiques discursives; relacions entre periodistes, mitjans de comunicació, polítics i ciutadania; característiques i mutacions del sistema mediàtic; l'impacte de les xarxes socials en l'articulació del conflicte; el rol de la premsa estrangera en la construcció mediàtica de la crisi, o la tendència a l'espectacularització de la política i les seves implicacions en termes de salut democràtica

Efficacy and safety of discontinuing antibiotic treatment for uncomplicated respiratory tract infections when deemed unnecessary. A multicentre, randomized clinical trial in primary care

Antibacterial agent; Antibiotic stewardship; Primary health careAgente antibacteriano; Administración de antibióticos; Atención primaria de saludAgent antibacterià; Administració d'antibiòtics; Atenció primària de salutObjectives To determine the benefits and harms of discontinuing unnecessary antibiotic therapy for uncomplicated respiratory tract infections (RTI) when antibiotics are considered no longer necessary. Methods Multicentre, open-label, randomized controlled clinical trial in primary care centres from 2017 to 2020 (ClinicalTrials.gov, NCT02900820). Adults with RTIs—acute rhinosinusitis, sore throat, influenza or acute bronchitis—who had previously taken any dose of antibiotic for less than 3 days, which physicians no longer deemed necessary were recruited. The patients were randomly assigned in a 1:1 ratio to discontinuing antibiotic therapy or the usual strategy of continuing antibiotic treatment. The primary outcome was the duration of severe symptoms (number of days scoring 5 or 6 on a six-item Likert scale). Secondary outcomes included days with symptoms, moderate symptoms (scores of 3 or 4), antibiotics taken, adverse events, patient satisfaction and complications within the first 3 months. Results A total of 467 patients were randomized, out of which 409 were considered valid for the analysis. The mean (SD) duration of severe symptoms was 3.0 (1.5) days for the patients assigned to discontinuation and 2.8 (1.3) days for those allocated to the control group (mean difference 0.2 days; 95% CI –0.1 to 0.4 days). Patients randomized to the discontinuation group used fewer antibiotics after the baseline visit (52/207 (25.1%) versus 182/202 (90.1%); p 0.001). Patients assigned to antibiotic continuation presented a relative risk of adverse events of 1.47 (95% CI 0.80–2.71), but the need for further health-care contact in the following 3 months was slightly lower (RR 0.61; 95% CI 0.28–1.37). Conclusions Discontinuing antibiotic treatment for uncomplicated RTIs when clinicians consider it unnecessary is safe and notably reduces antibiotic consumption.This work was supported by the Catalan Society of Family Medicine, grant number FAP1601. The funder of the study had no role in study design, data collection, data analysis, data interpretation, or writing of the report. This trial was registered with the ClinicalTrials.gov database (Identifier: NCT02900820)