Projeccions de població per a la planificació sanitària 2018-2038: adequació de les projeccions de població de l’Idescat a les distribucions territorials sanitàries

Indicadores poblacionales; Mapa sanitario; Planificación sanitariaPopulation indicators; Health map; Health planningIndicadors poblacionals; Mapa sanitari; Planificació sanitàriaL’objectiu de les projeccions de població per a la planificació sanitària 2018-2038 és aprofitar la metodologia demogràfica i el coneixement expert de l’Idescat per disposar d’unes projeccions úniques útils per a tot el sistema sanitari, tant per a l’Administració pública (Conselleria de Salut, CatSalut, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya o ajuntaments) com per als proveïdors. Aquestes projeccions han de servir per dimensionar els serveis sanitaris i localitzar-los territorialment a partir de l’evolució en els propers anys del nombre total d’habitants i de les seves característiques per sexe, edat i lloc de residència

Projeccions de població per a la planificació sanitària 2021-2046: adequació de les projeccions de població de l’Idescat a les distribucions territorials sanitàries

Població; Planificació sanitària; Distribució territorialPoblación; Planificación sanitaria; Distribución territorialPopulation; Health planning; Territorial distributionAquesta publicació és un document tècnic i el seu contingut ha de servir perquè els usuaris de les adequacions de les projeccions coneguin quina ha estat la metodologia emprada per obtenir els resultats de les projeccions per als SS i les RS i la tinguin en compte en l’ús i la interpretació dels resultats. Per a cada territori hi ha tantes pestanyes com grups d’edat, i cada pestanya consta d’una taula on es mostra la població projectada total, per sexe (home, dona i total), escenari (alt, mitjà i baix) i any de calendari (2021-2046)

Informe de salut

Informe de salut de Catalunya; Planificació sanitària; Gestió sanitàriaInforme de salud de Cataluña; Planificación sanitaria; Gestión sanitariaHealth report of Catalonia; Health planning; Health managementL’Informe de salut respon al compromís previst en el Pla de salut de Catalunya 2021 d’oferir un recull amb les dades més recents i rellevants que permeten fer una valoració global de l’estat de salut a Catalunya. L’Informe de salut és alhora una eina per monitorar els objectius de salut formulats al propi Pla de salut.El Informe de salud responde al compromiso previsto en el Plan de Salud de Cataluña 2021 de ofrecer una recopilación con los datos más recientes y relevantes que permiten hacer una valoración global del estado de salud en Cataluña. El Informe de salud es a la vez una herramienta para monitorizar los objetivos de salud formulados en el propio Plan de salud.The health report responds to the commitment laid down in the Health Plan of Catalonia 2021 provide a collection with the most recent and relevant allow an overall assessment of the state of health in Catalonia. The health report is both a tool for monitoring health goals formulated's own health plan

Informe de salut

Informe de salut de Catalunya; Planificació sanitària; Gestió sanitàriaHealth report of Catalonia; Health planning; Health managementInforme de salud de Cataluña; Planificación sanitaria; Gestión sanitariaL’Informe de salut respon al compromís previst en el Pla de salut de Catalunya 2016-2020 d’oferir un recull amb les dades més recents i rellevants que permeten fer una valoració global de l’estat de salut a Catalunya. L’Informe de salut és alhora una eina per monitorar els objectius de salut formulats al propi Pla de salut.The health report responds to the commitment laid down in the Health Plan of Catalonia 2016-2020 provide a collection with the most recent and relevant allow an overall assessment of the state of health in Catalonia. The health report is both a tool for monitoring health goals formulated's own health plan.El Informe de salud responde al compromiso previsto en el Plan de Salud de Cataluña 2016-2020 de ofrecer una recopilación con los datos más recientes y relevantes que permiten hacer una valoración global del estado de salud en Cataluña. El Informe de salud es a la vez una herramienta para monitorizar los objetivos de salud formulados en el propio Plan de salud

ESCA

Enquesta de salut; Estadística mèdica; CatalunyaHealth survey; Medical statistics; CataloniaEncuesta de salud; Estadística médica; CataluñaLes enquestes de salut de Catalunya són un instrument del Departament de Salut que aporta informació poblacional rellevant per a l’establiment i les avaluacions de la política sanitària explicitades en el Pla de salut de Catalunya. A partir de la realització d'entrevistes domiciliàries, l’ESCA obté informació sobre l'estat de salut, els estils de vida i l’ús dels serveis sanitaris de la població de Catalunya. L'ESCA és una estadística oficial prevista en el Pla estadístic de Catalunya vigent, la qual cosa comporta una garantia de confidencialitat de les dades, que es troben emparades pel secret estadístic (Llei 23/1998, de 30 de desembre, d'estadística de Catalunya). Les microdades anònimes de l’ESCA es poden sol·licitar per a finalitats de recerca científica.Health surveys are an instrument of Catalonia Health Department that provides population data relevant to the establishment and evaluation of health policy spelled out in the Health Plan of Catalonia. After conducting home interviews, ESCA get information about the state of health, the lifestyle and the use of health services to the population of Catalonia. The ESCA is an official statistic provided in the Statistical Plan of Catalonia in force, which means a guarantee of confidentiality of data, which are protected by statistical secrecy (Law 23/1998 of 30 December, statistical Catalonia). ESCA anonymous microdata can be requested for purposes of scientific research.Las encuestas de salud de Cataluña son un instrumento del Departamento de Salud que aporta información poblacional relevante para el establecimiento y las evaluaciones de la política sanitaria explicitadas en el Plan de Salud de Cataluña. A partir de la realización de entrevistas domiciliarias, la ESCA obtiene información sobre el estado de salud , los estilos de vida y el uso de los servicios sanitarios de la población de Cataluña. La ESCA es una estadística oficial prevista en el Plan estadístico de Cataluña vigente, lo que conlleva una garantía de confidencialidad de los datos, que se encuentran amparadas por el secreto estadístico (Ley 23/1998, de 30 de diciembre, de estadística de Cataluña). Los microdatos anónimas de la ESCA se pueden solicitar para fines de investigación científica

Risk of dependence associated with health, social support, and lifestyle

OBJECTIVE To analyze the prevalence of individuals at risk of dependence and its associated factors. METHODS The study was based on data from the Catalan Health Survey, Spain conducted in 2010 and 2011. Logistic regression models from a random sample of 3,842 individuals aged ≥ 15 years were used to classify individuals according to the state of their personal autonomy. Predictive models were proposed to identify indicators that helped distinguish dependent individuals from those at risk of dependence. Variables on health status, social support, and lifestyles were considered. RESULTS We found that 18.6% of the population presented a risk of dependence, especially after age 65. Compared with this group, individuals who reported dependence (11.0%) had difficulties performing activities of daily living and had to receive support to perform them. Habits such as smoking, excessive alcohol consumption, and being sedentary were associated with a higher probability of dependence, particularly for women. CONCLUSIONS Difficulties in carrying out activities of daily living precede the onset of dependence. Preserving personal autonomy and function without receiving support appear to be a preventive factor. Adopting an active and healthy lifestyle helps reduce the risk of dependence.OBJECTIVE To analyze the prevalence of individuals at risk of dependence and its associated factors. METHODS The study was based on data from the Catalan Health Survey, Spain conducted in 2010 and 2011. Logistic regression models from a random sample of 3,842 individuals aged ≥ 15 years were used to classify individuals according to the state of their personal autonomy. Predictive models were proposed to identify indicators that helped distinguish dependent individuals from those at risk of dependence. Variables on health status, social support, and lifestyles were considered. RESULTS We found that 18.6% of the population presented a risk of dependence, especially after age 65. Compared with this group, individuals who reported dependence (11.0%) had difficulties performing activities of daily living and had to receive support to perform them. Habits such as smoking, excessive alcohol consumption, and being sedentary were associated with a higher probability of dependence, particularly for women. CONCLUSIONS Difficulties in carrying out activities of daily living precede the onset of dependence. Preserving personal autonomy and function without receiving support appear to be a preventive factor. Adopting an active and healthy lifestyle helps reduce the risk of dependence.OBJETIVO Analizar la prevalencia de personas en riesgo de dependencia y los factores asociados. MÉTODOS El estudio se basó en datos de la Encuesta de Salud de Cataluña, España, realizada de 2010 a 2011. A partir de una muestra aleatoria de 3.842 individuos, de 15 años o más, se llevaron a cabo modelos de regresión logística para clasificar a los individuos según el estado de su autonomía personal. Se plantearon modelos predictivos para identificar las variables susceptibles de intervención que permitieran distinguir a los individuos dependientes de aquellos en riesgo. Se consideraron variables acerca del estado de salud, apoyo social y estilos de vida. RESULTADOS El 18,6% de la población presentó riesgo de dependencia, con efecto más acusado a partir de los 65 años. En comparación con este colectivo, los individuos que se declararon dependientes (11,0%) manifestaron problemas para realizar las actividades cotidianas y obtuvieron apoyo para ello. Estilos de vida, como fumar, consumir alcohol en exceso y ser sedentario se asociaron con mayor probabilidad de dependencia, en particular para las mujeres. CONCLUSIONES Las dificultades para llevar a cabo las actividades cotidianas preceden a la aparición de dependencia. Preservar la propia autonomía y desenvolverse sin recibir apoyo aparecen como factores protectores. La adopción de un estilo de vida activo y saludable contribuye a reducir el riesgo de dependencia

Impacte de la crisi econòmica en la salut infantil: estudi de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA)

Crisi econòmica; Salut infantil; Enquesta de salut de CatalunyaCrisis económica; Salud infantil; Encuesta de salud de CataluñaEconomic crisis; Child health; Catalan Health SurveyObjectius: Analitzar els canvis en les condicions de vida familiar i socioeconòmiques de la població infantil de Catalunya entre els anys 2006 i el període 2010-2012; estudiar la relació entre els canvis d’aquests determinants socials amb les conductes relacionades amb la salut, l’estat de salut i la utilització de serveis sanitaris. Mètodes: Anàlisi basada en dues mesures transversals representatives de la població de 0 a 14 anys de Catalunya a partir de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2006 i 2010-2012. Enquesta de salut per entrevista a la persona responsable del menor de 15 anys (n=2.200 l’any 2006 i n=1.967 en el període 2010-2012). Les variables utilitzades són: la salut percebuda, la restricció de l’activitat i els trastorns crònics; l’obesitat i el sobrepès (a partir del pes i la talla declarades); els hàbits d’alimentació, la conducta sedentària, l’activitat física i les conductes de risc (escales del Child Health and Illness Profile, CHIP), la salut mental (Strengths and Difficulties, SDQ) i la qualitat de vida relacionada amb la salut (KIDSCREEN-10). També s’ha analitzat la cobertura sanitària, l’ús de serveis sanitaris en l’últim any i específicament les visites a atenció primària pediàtrica, al conjunt dels especialistes, a odontologia, a urgències, i també les visites a qualsevol professional de la salut els darrers quinze dies. Les variables sociodemogràfiques han estat l’edat, el sexe, el nivell d’estudis de la mare i la situació laboral familiar, especialment la condició d’aturat dels progenitors. S’han comparat les proporcions i les mitjanes (depenent de la naturalesa de la variable) de les conductes relacionades amb la salut i de l’estat de salut físic i mental i la utilització de serveis sanitaris d’acord amb el nivell socioeconòmic i segons el període d’estudi (2006 vs. 2010-2012). En l’estimació dels indicadors i els intervals de confiança (95%) s’ha tingut en compte el disseny complex de la mostra.Objetivos: Analizar los cambios en las condiciones de vida familiar y socioeconómicas de la población infantil de Cataluña entre los años 2006 y el periodo 2010-2012; estudiar la relación entre los cambios de estos determinantes sociales con las conductas relacionadas con la salud, el estado de salud y la utilización de servicios sanitarios. Métodos: Análisis basado en dos medidas transversales representativas de la población de 0 a 14 años de Cataluña a partir de la Encuesta de Salud de Cataluña (ESCA) 2006 y 2010-2012. Encuesta de salud por entrevista a la persona responsable del menor de 15 años (n=2.200 en 2006 y n=1.967 en el período 2010-2012). Las variables utilizadas son: la salud percibida, la restricción de la actividad y los trastornos crónicos; la obesidad y el sobrepeso (a partir del peso y la talla declarados), los hábitos de alimentación, la conducta sedentaria, la actividad física y las conductas de riesgo (escalas del Child Health and Illness Profile, CHIP), la salud mental (Strengths and Difficulties, SDQ) y la calidad de vida relacionada con la salud (KIDSCREEN 10). También se ha analizado la cobertura sanitaria, el uso de servicios sanitarios en el último año y específicamente las visitas al pediatra, al conjunto de los especialistas, a odontología, a urgencias, y también las visitas a cualquier profesional de la salud en los últimos quince días. Las variables sociodemográficas han sido la edad, el sexo, el nivel de estudios de la madre y la situación laboral familiar, especialmente la condición de parado de los progenitores. Se han comparado las proporciones y las medias (dependiendo de la naturaleza de la variable) de las conductas relacionadas con la salud y del estado de salud físico y mental y la utilización de servicios sanitarios de acuerdo con el nivel socioeconómico y según el periodo de estudio (2006 vs. 2010-2012). En la estimación de los indicadores y los intervalos de confianza (95%) se ha tenido en cuenta el diseño complejo de la muestra.Objectives: To analyze changes in the family living conditions and socioeconomic status of children population in Catalonia between 2006 and 2010-2012; to study the association between changes in these social determinants of health and health-related behaviors, physical and mental health, and health-related quality of life (HRQOL), and the pattern of use of healthcare services. Methods: Analysis based on two cross-sectional assessments in representative samples of the population aged 0-14 from Catalonia, based on the Catalan Health Interview Survey of Catalonia (ESCA) 2006 and the continuous ESCA 2010-12. Health Interview Survey administered to the responsible person of children under 15 years (n= 2200 in 2006 and n=1967 in 2010-12). Variables included were perceived health, restriction of activities and chronic conditions; obesity and overweight (from reported height and weight), eating habits, sedentary behavior, physical activity and risk behavior (scales of the Child Health and Illness Profile, CHIP), mental health (Strengths questionnaire and Difficulties, SDQ) and healthrelated quality of life (KIDSCREEN-10) were also collected. Variables on the use of healthcare services included visits in the last year and specifically pediatrician visits, specialists, dentists, and emergency room visits, and also visits in the last 15 days. Healthcare coverage and major sociodemographic variables included age, sex, maternal education level, and family employment status. Proportions or means (depending on the nature of the variable) of health-related behaviors, physical and mental health, HRQOL, and healthcare service utilization were analyzed according to socioeconomic status and the study period (2006 vs. 2010-12). The 95% confidence interval (95%CI) was computed taking into account the complex sample design

Anàlisi de les defuncions observades i esperades durant l'epidèmia de COVID-19 a Catalunya

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Defuncions; Mortalitat; Desigualtats en salutCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Defunciones; Mortalidad; Desigualdades en saludCoronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV; Deaths; Mortality; Health inequalitiesAquest informe té com a objectiu descriure les defuncions enregistrades per COVID-19 durant l’epidèmia, així com comparar les defuncions observades amb les defuncions esperades per estimar l’excés de defuncions relacionat amb la COVID-19 a Catalunya