Mompart i Penina, Anna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El cicle de conferencies del professor
Milton Santos
Durant els dies 21 a 25 de febrer, ha estat a Barcelona el geograf brasiler Milton Santos
convidat per un conjunt d'entitats i organismes diversos per donar un cicle de conferen-
cies sobre les ciutats a América llatina i sobre les perspectives de la geografia a finals
del segle XXI. .
Milton Santos pertany a un país que, malgrat haver fet uns grans avancaments en les
ültíme-víecades, és considerat com del Tercer Món. Aquest fet ha portat Santos a constituir-
se com teograf radical que no només participa d'aquestes idees sinó que les viu en tota
la seva ~ ,litud.
De la pr.rnera de les seves conferencies -l'efectuada a la Societat Catalana de Geogra-
fia el dia 21 de febrer- en voldria fer alguns comentaris. La conferencia s'inicia i finalit-
za amb una mateixa pregunta: ¿Qui té por a les grans ciutats? Em sembla, vist el conjunt
de la conferencia, que també es pot plantejar la qüestió d 'una altra manera: ¿qui controla
la ciutat? És clar que la persona o ens que domina la ciutat en l' actualitat és qui té por
a les grans ciutats. Avui, al final d'un procés de creixement urba, ens trobem amb unes
macrociutats que, un cop posades en marxa per l'agent dominador, poden escapar-se del
seu control i, amb una lógica (o no-lógica) interna, continuar una existencia independent.
¿I qui és qui controla la ciutat? La resposta només és una: el Capital.
Hom pot defmir la ciutat com el resultat d'un procés economic, social i polític, a vega-
des amb una marcada explicació histórica o ideológica. Sens dubte, tots aquests elements
intervenen en el creixement i la configuració urbans, pero en última instancia és el capital
el que influeix de manera directa sobre cadascun d'ells. És un domini i un control que
es manifesten de maneres diferents tant amb la concentració d'indústries i la possessió
de l'aparell productiu, com per l'especulació del sol i de l'habitatge, amb la determinació
de les zones i les funcions (residencial, d'oci, comercials... ) i quees patentitza, principal-
ment, per una desigualtat molt gran en la capacitat d'elecció. La diferent capacitat d'elec-
ció és la creadora de les desigualtats socials o, millor dit, de les desigualtats espacials
que es manifesten com a desigualtats socials.
La Geografia Urbana radical, en la qual es troba Milton Santos, tracta la ciutat i l'espai
73
urba no en ells mateixos, com fan els geografs quantitatius, sinó com a «consciencia so-
cial-'. Pero foren els economistes els primers a adonar-se de l' existencia social de l' es-
pai. Malgrat tot, la seva tasca va aturar-se amb l'analisi de les causes, dels fets i de les
conseqüencies, Els geografs, en canvi, intenten cercar la «solució». Milton Santos, a la
conferencia portada a terme a l'Escola d'Enginyers de Camins el 24 de febrer, va fJr
alusions a aquestes solucions possibles. El que es pot afirmar és que les solucions econo-
miques en si mateixes no són possibles (mesures tals com reformes agraries, descens de
la natalitat, descentralització de la indústria i de la població ... ). El que cal és una «solu-
ció» global al problema de la ciutat que, al mateix temps, fos personalitzada i individual.
Aquesta solució és la cultura.
Cultura és un terme abstracte que, com a solució a les desigualtats socials, pot semblar
una utopia. Pero aixo no l'invalida perqué no sempre les utopies han fracassat i, si ho
han fet, no han estat endebades',
La cultura ha d'ésser entesa en un sentit ampli, com una manifestació material o simbo-
lica de la relació entre el medi i l'home, com un arrelament a la ciutat, com un intent
de millorar l'entorn en que es viu i evitar la seva degradació, com una manera de lluitar
contra el consum descontrolat i la distorsió d' aquest i defugir del que els sociolegs ano-
menen «conducta desviada», i de crear una infrastructura de tots i per a tots ...
Coneixem el problema i també la «solució». El que cal, ara, és una aplicació. ¿És que
és possible un canvi qualitatiu de les ciutats en un món capitalista? ¿Es pot resumir el
futur com una dialéctica entre el capital i la cultura? ¿És que no és el capital qui financa
i «administra» la cultura a la gran ciutat? ¿,És un fet «inevitable i irreversible» l' existencia
d'aquestes macrociutats? '1
Val la pena pensar on se situa Barcelona, dins d'aquest procés urba i pensar que de
les ciutats del Tercer Món només ens separen aspectes quantitatius (nombre d'habitants,
quilometres de sol urba... ), pero que de les ciutats del Primer Món ens allunyen ",~ectes
qualitatius. La diferencia rau en el fet que els asp.ectes qualitatius poden arri] .a ésser
insalvables i que per augmentar quantitativament no cal fer res, només deix ...,pdssar el
temps. .. ~...«:
De !otes aquestes preguntes nosaltres sabem les respostes. Les coneixét4~. i les elu-
dime Es més fácil la postura d'acceptar el fet real i d'introduir-nos en la ~~amica de la
societat i de la ciutat que no ellluitar contra ella. En tot cas, l'última soluci~'és la revolu-
ció? 1 en arribar acf hom encara es pot qüestionar la legitimitat de la revolució i es pot
preguntar sobre qui és el qui la financara,
Les conferencies de Milton Santos foren plenes de suggeriments i de preguntes que es
palesaren en els col·loquis animats i interessants que les seguiren.
Anna MOMPART 1 ·PENINA
I Organitzadors de la visita del professor Milton Santos:
~ Corporació Metropolitana de Barcelona.
- Departament de Cíencies Socials de la Universitat Politécnica de Catalunya
- Departament d'Urbanisme i d'Ordenació del Territori de la Universitat Politécnica de Catalunya
- Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona
- Departament de Geografia de la Universitat Autónoma de Barcelona
- Societat Catalana de Geografia (filial de 1'Institut d' Estudis Catalans)
- Societat Catalana d'Ordenació del Territori (filial de l'Institut d'Estudis Catalans)
- Col'legi d 'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya
74
Programa del cicle de conferencies:
dia 21 de febrer, a la.Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans: Crecimiento, crise
e desintegracaó de metropole no Brasil.
dia 24 de febrer, al'Aula 6 de 1'Escola de Camins: Processos da urbanítzacaá na America Latina.
dia 25 de febrer, al Saló de Graus de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de
Barcelona: Perspectivas da Geografia nos fines del s. xx.
2 CARTER: El estudio de la Geografía Urbana, Madrid, Instituto de Estudios de Administración
Local (1983).
3 « ••. No hay conocimiento... Vivimos sólo de ilusiones.
y sin embargo nos estremecemos de angustia
al pensar que ni éstas nos quedarán
o que nos quedarán para siempre... »
Vladimir HOLAN: Una noche con Hamlet, Barcelona, Barral (1970)
75


El Cicle de conferències del professor Milton Santos

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert