La PESC y la PESD en la Constitución europea : principales novedades

A pesar de las prerrogativas de los Estados en materia de política de seguridad y de defensa, y las dudas sobre lo poco "común" que pueda ser la política exterior y de seguridad de la Unión, la realidad es que, junto con la moneda única, ésta es la dimensión de la Unión en la que más se ha avanzado en los últimos cinco años El texto y los anexos que vienen a continuación no tienen otro objetivo que el de sintetizar las principales novedades en los ámbitos PESC y PESD introducidas por el Tratado por el que se establece una Constitución Europea. Esto se consigue con un análisis detallado de los nuevos contenidos, pero también con la necesidad de demostrar que, a pesar del importante desarrollo de ambas políticas, la Unión no ha tenido que esperar a la entrada en vigor de la Constitución para poder llevar a cabo su actividad en materia de seguridad y, especialmente, de defensa.Tot i les prerrogatives dels Estats en matèria de política de seguretat i de defensa, i els dubtes sobre el poc "comú" que pugui ser la política exterior i de seguretat de la Unió, la realitat és que, juntament amb la moneda única , aquesta és la dimensió de la Unió en què més s'ha avançat en els últims cinc anys el text i els annexos que vénen a continuació no tenen un altre objectiu que el de sintetitzar les principals novetats en els àmbits PESC i PESD introduïdes pel Tractat pel qual s'estableix una Constitució Europea. Això s'aconsegueix amb una anàlisi detallada dels nous continguts, però també amb la necessitat de demostrar que, tot i l'important desenvolupament de les dues polítiques, la Unió no ha hagut d'esperar a l'entrada en vigor de la Constitució per poder dur a terme seva activitat en matèria de seguretat i, especialment, de defensa

La PESC y la PESD en la Constitución europea : principales novedades

A pesar de las prerrogativas de los Estados en materia de política de seguridad y de defensa, y las dudas sobre lo poco "común" que pueda ser la política exterior y de seguridad de la Unión, la realidad es que, junto con la moneda única, ésta es la dimensión de la Unión en la que más se ha avanzado en los últimos cinco años El texto y los anexos que vienen a continuación no tienen otro objetivo que el de sintetizar las principales novedades en los ámbitos PESC y PESD introducidas por el Tratado por el que se establece una Constitución Europea. Esto se consigue con un análisis detallado de los nuevos contenidos, pero también con la necesidad de demostrar que, a pesar del importante desarrollo de ambas políticas, la Unión no ha tenido que esperar a la entrada en vigor de la Constitución para poder llevar a cabo su actividad en materia de seguridad y, especialmente, de defensa.Tot i les prerrogatives dels Estats en matèria de política de seguretat i de defensa, i els dubtes sobre el poc "comú" que pugui ser la política exterior i de seguretat de la Unió, la realitat és que, juntament amb la moneda única , aquesta és la dimensió de la Unió en què més s'ha avançat en els últims cinc anys el text i els annexos que vénen a continuació no tenen un altre objectiu que el de sintetitzar les principals novetats en els àmbits PESC i PESD introduïdes pel Tractat pel qual s'estableix una Constitució Europea. Això s'aconsegueix amb una anàlisi detallada dels nous continguts, però també amb la necessitat de demostrar que, tot i l'important desenvolupament de les dues polítiques, la Unió no ha hagut d'esperar a l'entrada en vigor de la Constitució per poder dur a terme seva activitat en matèria de seguretat i, especialment, de defensa

An instrumental analysis of the European Union's capability to act in conflict response

Descripció i anàlisi dels instruments polítics, econòmics, civils i militars de la Unió Europea per enfrontar qualsevol conflicte

An instrumental analysis of the European Union's capability to act in conflict response

Descripció i anàlisi dels instruments polítics, econòmics, civils i militars de la Unió Europea per enfrontar qualsevol conflicte

An Instrumental analysis of the European Union's capability to act in conflict response

Since its origins, the European Union has striven to be an actor on the International scene and a place in conflict Management. Yet the EU's lack of activity cannot be justified by a mere lack of capacities. The EU counts with numerous political, economic, and, since 2003, civil and military instruments that should allow it to precede a comprehensive conflict response. This publication consists of a description of these instruments and an analysis of the final use that the Union makes of them in the different stages of a conflict. Examples will show us the EU's main weakness in providing a comprehensive and timely response when a conflict breaks out.Des dels seus orígens, la Unió Europea s'ha esforçat per ser un actor en l'escena internacional i un lloc en el maneig de conflictes. No obstant això, la manca de la UE de gestió no pot ser justificat per una simple falta de capacitats. Els comptes de la UE amb nombrosos instruments polítics, econòmics, i, des de 2003, civils i militars s que han de permetre que procedeixen a una resposta integral conflicte. Aquesta publicació consta d'una descripció d'aquests instruments i una anàlisi de la utilització final que la Unió fa d'ells, en les diferents etapes d'un conflicte. Alguns exemples ens mostren la debilitat principal de la UE per oferir una resposta integral i oportuna quan un conflicte esclata

España y política exterior de la UE

Durante el primer semestre de 2002, España ejerció la Presidencia del Consejo de la Unión Europea, por tercera vez. Las relaciones exteriores de la Unión son cada vez más complejas y amplias. España afrontó esta Presidencia con una agenda, en la que sumaba sus tradicionales áreas de influencia a la gestión continuista de la política exterior de la Unión. En este sentido, el Observatorio de Política Exterior Europea del Institut Universitari d'Estudis Europeus, que se presenta como un grupo de investigadores cuyo principal interés es el análisis de la dimensión exterior de la UE, hace balance en este Quadern de las prioridades y resultados efectivos del programa de la Presidencia.Durant el primer semestre de 2002, Espanya va exercir la Presidència del Consell de la Unió Europea, per tercera vegada. Les relacions exteriors de la Unió són cada vegada més complexes i àmplies. Espanya va afrontar aquesta Presidència amb una agenda, on sumava seus tradicionals àrees d'influència a la gestió continuista de la política exterior de la Unió. En aquest sentit, l'Observatori de Política Exterior Europea de l'Institut Universitari d'Estudis Europeus, que es presenta com un grup d'investigadors el principal interès és l'anàlisi de la dimensió exterior de la UE, fa balanç en aquest Quadern de les prioritats i resultats efectius del programa de la Presidència