La paradoxal presència de l'absent Haidé

Després de donar les coordenades per situar «La represa d’Haidé» dins el seu doble context (el volum Seqüències i l’anomenat «cicle d’Haidé»), l’article se centra en una lectura detallada del poema. Hom n’analitza la funció actancial i la relació espai/temps que condiciona els versos inicials. Tanmateix, el contrast que el record genera amb el present produeix una comparació amb la natura i una altra amb la dida i l’infant −amb un mecanisme que s’apropa al que Maragall faria servir amb la Nausica. Finalment, a la conclusió del poema, Haidé s’erigeix com a figura salvífica present en l’absència.Having provided the coordinates to situate «The Reprisal of Haidé» within its double context (the volume Sequences and the so-called «Haidé Cycle»), the article centres on a close reading of the poem. The author analyses the performative function and the time/space relationship which determines the poem’s initial lines. At the same time, the contrast which a memory generates within the present produces a comparison with nature, and another with the wet-nurse and the child – by means of a mechanism similar to that used by Maragall in Nausica. Finally, at the poem’s conclusion, Haidé emerges as a figure of salvation present in absence

Carmina popularia fr. 35 Page

Horapol·lo (Hierogf. 18, pp. 18-19 Sbordone) ens informa que els grecs, encara en els seus dies, diuen, a les noces, aquestes paraules: k~~opiopi ~opdw (KOP&V~)V cod. L); i afegeix que les diuen sense capir-ne el sentit..