Art, Knowledge, and Reflexivity

L'assaig aborda les múltiples relacions entre l'art i la investigació sota la perspectiva de la pròpia manera de pensar de les arts i separa la producció de coneixement artístic de la ciència. Mentre que en ciència «investigació» significa acció guiada per un objectiu que té la finalitat de desenvolupar la veritat, en les arts, la investigació es relaciona amb una «recerca» oberta sense estar obligada a obtenir resultats. Òbviament, l'art no treballa ni amb conceptes ni amb proposicions, ni tampoc necessita cap teoria o model general o maneres de verificar i fer-los vàlids. Tampoc hi ha cap mètode per seguir i l'art tampoc depèn de les justificacions públiques a través de les crítiques. Més aviat l'art està basat en pràctiques que deixen aparèixer alguna cosa i ho fan perceptible i d'aquesta manera es produeixen noves idees. Per tant, la cognició i reconeixement artístics no estan basats en la lògica, sinó en certs «llenguatges» mediàtics no discursius que permeten reflexions no proposicionals en la seva pròpia estructura i limitacions, mitjançant l'ús d'accions, performances, imatges, objectes materials, composicions, collages o instal·lacions multimèdia diferents per empènyer la perceptibilitat als seus marges, on les contradiccions es tornen aparentsEl ensayo aborda las relaciones múltiples entre el arte y la investigación bajo la perspectiva de la propia manera de pensar de las artes, que separa la producción de conocimiento artístico de la ciencia. Mientras que en ciencia «investigación» significa acción guiada por un objetivo que tiene la finalidad de desarrollar la verdad, en las artes, la investigación se relaciona con una «búsqueda» abierta sin estar obligada a obtener resultados. Obviamente, el arte no trabaja ni con conceptos ni con proposiciones, ni tampoco necesita ninguna teoría o modelo general o maneras de verificar tesis y hacerlas válidos. Tampoco hay ningún método a seguir ni el arte tampoco depende de justificaciones públicas por medio de las críticas. Más bien el arte está basado en prácticas que dejan aparecer algo, lo hacen perceptible y de esta manera se producen nuevas ideas. Por lo tanto, la cognición y reconocimiento artísticos no están basados en la lógica, sino en ciertos «lenguajes» mediáticos no discursivos que permiten reflexiones no proposicionales en su propia estructura y limitaciones, mediante el uso de acciones, performances, imágenes, objetos materiales, composiciones, collages o instalaciones multimedia que van a contracorriente para provocar la perceptibilidad a sus márgenes, cuando las contradicciones se hacen aparentesThe essay addresses the manifold relationships between art and research under the perspective of the arts’ own way of thinking, separating artistic knowledge-production from science. While in science ‘research’ means a goal-guided action that has the purpose of developing truth, in the arts research is related to an open ‘search’ without being bound to gaining results. Obviously, art works neither with concepts nor with propositions, nor does it need any theory or general model or ways of verifying theses and making them valid. There is also no method to follow, nor does art depend on public justifications through critique. Rather, art is based in practices that let something appear and make it perceivable, and by doing so producing new insights. Hence, artistic cognition and recognition it not based in logic, but in certain non-discursive media-‘languages’ which allow for non-propositional reflections on their own structure and limitations, using actions, performances, images, material objects, compositions and montage or multimedia installations that go against the grain in order to push perceptibility to its limits where contradictions become apparent

tertium datur: introduction to a negative theory of media

O objetivo deste artigo é apresentar as linhas gerais de uma teoria negativa dos media e sua abordagem metodológica. A partir desta perspectiva teórica, o medium é exposto em seu paradoxo. A sua marca é sua impenetrabilidade estrutural, porque os media possuem a peculiaridade de esconder a sua medialidade na medida em que se esforçam para produzir, representar ou mediar alguma coisa. No instante em que faz algo aparecer, o medium sofre a perda da sua própria aparição. Sua presença tem o formato de uma ausência. Como princípio de uma teoria negativa dos media dá-se então que a estrutura do medial não pode ser co-mediatizada – ela se mostra. Portanto, todo esforço de uma teoria negativa dos media se baseia em arriscar o impossível para de alguma forma extrair tal mostrar-se das próprias mediatizações e tornar o medial visível nele mesmo como medial.The objective of this article is to present general lines of a negative theory of media and its methodological approach. Every efort of a negative theory of media is based on risking the impossible to somehow extract such exhibition of its own mediatization and becoming the visible medial in itself as medial

Manifesto of artistic research: a defense against its advocates

Seit ihren Anfängen in den 1990er Jahren hat sich »künstlerische Forschung« als ein neues bildungs- und institutionenpolitisches wie auch ästhetisch-kunsttheoretisches Format etabliert. Inzwischen ist sie auf fast alle künstlerischen Felder diffundiert: von der Installationskunst über experimentelle Formate bis zur zeitgenössischen Musik, der Literatur oder Tanz- und Performancekunst. Doch steht sie seit ihrem Beginn – etikettiert unter Labels wie »Kunst und Wissenschaft« oder »Scienceart« und »Artscience«, die beide in einem Atemzug miteinander verbindet – im Wettstreit mit der akademischen Forschung, ohne dass ihr eigener Forschungsbegriff angemessen geklärt wäre. Das Manifest unternimmt den Versuch, Klärung zu schaffen und den Begriff, die Potenziale und Radikalität einer forschenden Kunst gegen diejenigen zu verteidigen, die allzu vorsichtig mit universitären Formaten liebäugeln und sie an wissenschaftliche Prinzipien anschließen wollen. Vielmehr geht es darum, die Eigenständigkeit und besondere Intellektualität ästhetischen Forschens herauszustreichen, ohne Legitimitätszwängen zu genügen und fremde Maßstäbe anzulegen

Performing thinking in action: the meletē of live coding

Within this article, live coding is conceived as a meletē, an Ancient Greek term used to describe a meditative thought experiment or exercise in thought, especially understood as a preparatory practice supporting other forms of critical — even ethical — action. Underpinned by the principle of performing its thinking through 'showing the screen', live coding involves 'making visible' the process of its own unfolding through the public sharing of live decision-making within improvisatory performance practice. Live coding can also be conceived as the performing of 'thinking-in-action', a live and embodied navigation of various critical thresholds, affordances and restraints, where its thinking-knowing cannot be easily transmitted nor is it strictly a latent knowledge or 'know how' activated through action. Live coding involves the live negotiation between receptivity and spontaneity, between the embodied and intuitive, between an immersive flow experience and split-attention, between human and machine, the known and not yet known. Moreover, in performing 'thinking-in-action', live coding emerges as an experimental site for reflecting on different perceptions and possibilities of temporal experience within live performance: for attending to the threshold between the live and mediated, between present and future-present, proposing even a quality of atemporality or aliveness

Formkonstanz und Bedeutungswandel. Archäologische Fallstudien und medienwissenschaftliche Reflexionen

Der vorliegende Band initiiert ein interdisziplinäres Gespräch zu der Frage, unter welchen Bedingungen sich Formenrepertoires und Semantiken von statuarischen Darstellungen, Sarkophagen und anderen medialen Figurationen im Spannungsfeld von Persistenz und Wandel historisch tradieren. Dabei wird das Problem von Formkonstanz und Bedeutungswandel in Fallstudien aus der doppelten Perspektive der Archäologie und der Medientheorie behandelt. Im gemeinsamen Fokus steht die Aussage von Bildentwürfen und Figurentypen im Wandel von Zeit und Aufstellungskontexten, aber auch im Wechsel von Formaten und Medien. Wenngleich Figuren und Darstellungsschemata aus einem bestimmten Anlass, für einen bestimmten Kontext und mit einer spezifischen Bedeutung geschaffen worden sind, konnten sie in einer sekundären Verwendung neu kontextualisiert und dadurch mit neuen Bedeutungen aufgeladen werden. Gerade Übertragungen dieser Art, bei denen die ursprünglich intendierten inhaltlichen Bezüge sich verschoben oder sogar vollständig verloren gingen, sicherten vielfach die nachhaltige Rezeption morder Werke

Factuality and Testimony Denial. 11 Theses on Fakes and Verification

The question of alternative facts or fakes and fiction in social media is mostly discussed on the grounds of true-false discrimination. Central issue is the search for criteria, for the possibility of technical solutions, for justification or general verification procedures, or for possibilities of digital forensics, to name but few. This article takes a different approach by bringing the concept of witnessing into play in a new way. For what is being hurt or destroyed by the massive dissemination of lies, false facts, etc. is not the differentiation between truth and falsity, but the social function of testimonies. The consequence is a loss of social trust, social faith (Kant) or what can be paraphrased with the ancient concept of koinonia

Art, coneixement i reflexivitat

L'assaig aborda les múltiples relacions entre l'art i la investigació sota la perspectiva de la pròpia manera de pensar de les arts i separa la producció de coneixement artístic de la ciència. Mentre que en ciència «investigació» significa acció guiada per un objectiu que té la finalitat de desenvolupar la veritat, en les arts, la investigació es relaciona amb una «recerca» oberta sense estar obligada a obtenir resultats. Òbviament, l'art no treballa ni amb conceptes ni amb proposicions, ni tampoc necessita cap teoria o model general o maneres de verificar i fer-los vàlids. Tampoc hi ha cap mètode per seguir i l'art tampoc depèn de les justificacions públiques a través de les crítiques. Més aviat l'art està basat en pràctiques que deixen aparèixer alguna cosa i ho fan perceptible i d'aquesta manera es produeixen noves idees. Per tant, la cognició i reconeixement artístics no estan basats en la lògica, sinó en certs «llenguatges» mediàtics no discursius que permeten reflexions no proposicionals en la seva pròpia estructura i limitacions, mitjançant l'ús d'accions, performances, imatges, objectes materials, composicions, collages o instal·lacions multimèdia diferents per empènyer la perceptibilitat als seus marges, on les contradiccions es tornen aparent