Ressenyes

Obra ressenyada: Carmen DELGADO VIÑAS ; Juan Ignacio PLAZA GUTIÉRREZ (eds.), Territorio y paisaje en las montañas españolas : estructuras y dinámicas espaciales. Santander: Ediciones de Librería Estudio, 2012

Ressenyes

Obra ressenyada: Patrick TALBOT, Careers using geography. Londres: Kogan, 2000

Ressenyes

Obra ressenyada: José Ignacio MURO; Francesc NADAL; Luis URTEAGA, Geografía, estadística y catastro en España, 1856-1870. Barcelona: Ediciones del Serbal, 1996

Ressenyes

Obra ressenyada: Rosa CERAROLS RAMÍREZ, Geografías de lo exótico: El imaginario de Marruecos en la literatura de viajes (1859-1936). Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2015

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Yi-Fu TUAN, Cosmos y hogar : un punto de vista cosmopolit

L'Alt Penedès : territori i societat

L’article presenta una aproximació al fet comarcal de l’Alt Penedès des de diferents perspectives. A partir d’una revisió dels diferents intents de comarcalització, es planteja com el concepte «Alt Penedès» no apareix fins al 1932 i com la divisió del Penedès en tres unitats, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, només ha tingut entitat administrativa local des del 1987. Des de la perspectiva del territori i el paisatge, es distingeix entre el muntanyós, el de la vinya i l’urbà-industrial. Des de l’estudi de l’evolució demogràfica es destaca com, des del 1975, la comarca manté augments moderats de població que asseguren una estabilitat comuna a la majoria d’àrees de Catalunya que no van créixer o van creixer poc durant el període de «l’explosió demogràfica», del 1950 al 1975. Pel que fa a la relació entre població i territori, es destaquen dos elements importants: en primer lloc, el creixement de la mobilitat laboral externa als municipis de la comarca. En segon lloc, el fenomen de la «població temporal», és a dir, els volums de visitants que ocupen segones residències o realitzen un consum lúdic o cultural. Finalment, pel que fa a la relació de la comarca amb Catalunya, es presenta una revisió dels arguments que, des de la planificació regional i la geografia, han caracteritzat les interpretacions territorials de la comarca.The article presents an outline of the Alt Penedès from a number of different viewpoints. On the basis of an overview of different attempts at regionalisation, the author notes that the concept of «Alt Penedès» did not emerge until 1932, and that the present administrative division of the Penedès into three units, Alt Penedès, Baix Penedès and Garraf dates no further back than 1987. From the points of view of territory and landscape, a distinction is made between mountainous areas, vineyards and urban-industrial land. A study of demographic evolution reveals that since 1975 the region has maintained moderate population growth that ensures a stability common to most areas in Catalonia that either did not grow or grew very little during the «population boom» between 1950 and 1975. As regards the relationship between population and space, two important factors emerge: in the first place, the increase in labour mobility outside the region’s municipalities. Secondly, the phenomenon of the «temporary population», that is, the number of visitors who either occupy second homes or else are recreation or culture consumers. Finally, regarding the region’s relations with the rest of Catalonia, the author presents an overview of the arguments that, in terms of regional planning and geography, have characterised spatial interpretations of the Alt Penedès.El artículo presenta una aproximación al hecho comarcal del Alt Penedès desde diferentes perspectivas. A partir de una revisión de los diferentes intentos de comarcalización, se plantea como el concepto «Alt Penedès» no aparece hasta 1932 y como la división del Penedès en tres unidades, Alto Penedés, Bajo Penedés y Garraf, solo ha tenido entidad administrativa local a partir de 1987. Des de la perspectiva del territorio y del paisaje, se distingue entre lo montañoso, la viña y el urbano industrial. Desde el estudio de la evolución demográfica se destaca como, desde 1975, la comarca mantiene augmentos moderados de población que asseguran una estabilidad común a la majoria de las areas de Cataluña que no crecieron o crecieron poco durante el periodo de la «explosión demográfica» de 1950 a 1975. En lo que se refiere a la relación entre la población y el territorio, destacan dos elementos importantes: en primer lugar, el crecimiento de la movilidad laboral externa a los municipios de la comarca. En segundo, el fenomeno de la «población temporal», es decir, los volúmenes de visitantes que ocupan residencias segundarias o realizan un consumo lúdico o cultural. Finalmente, en lo que se refiere a la relación de la comarca con el resto Cataluña, se presenta una revisión de los argumentos que desde la planificación regional y la geografia han caracterizado las interpretaciones territoriales de la comarca