41 research outputs found

    Flora aloctona de origen americano en los cultivos de CataluÑa

    Get PDF
    Se comentan las principales características corológicas, históricas y agronómicas de las treinta principales malas hierbas de origen americano que crecen en los cultivos de Cataluña. Las zonas litorales con elevada densidad de población constituyen las principales vías de entrada -posiblemente en forma de semillas que acompañan grano de importación-. Las áreas de regadío de las comarcas con agricultura intensiva suelen comportarse como centros receptores secundarios. Los cultivos más afectados son los de regadío, tanto herbáceos como leñosos, aunque también aparecen las tales malas hierbas entre los cultivos de secano y unas pocas se localizan en los arrozales

    Convolvulus farinosus L. (Convolvulaceae), naturalitzat a Barcelona

    Get PDF
    És una planta originària de les terres meridionals i orientals del continent africà, actualment estesa per Eritrea, Etiòpia, Kenia, Uganda, Tanzània, Malawi, Bostwana, Zimbabue, Moçambic, Sud Àfrica, etc., així com per les illes de Madagascar i de Reunion, en aquest darrer cas catalogada entre les espècies invasores de l'illa. A l'àrea d'origen, les fulles joves són recoŀlectades i utilitzades com a aliment, i més rarament es fa servir de farratge o com a ornamental (Jansen, 2004). Des de fa força anys consta com a espècie introduïda a Sicília, a Tenerife (Acebes et al., 2010) i a Lisboa (tot i que, en el cas de Lisboa, alguns autors portuguesos consideren que n'és autòctona), de manera que les poblacions establertes de Barcelona representen la segona localitat ibèrica conegud

    Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra. II: Ruderal communities

    Get PDF
    This paper deals with plant communities settling on ruderalized sites, such as crop fields, edges of roads or paths, forest clearings, river banks, and other disturbed areas. We report all the phytosociological associations and subassociations recorded from Catalonia and Andorra, as the second part of a general vegetation survey, started with Ninot et al. (2000). For each community, we provide the correct name and usual synonyms, its typification (where appropriate), all the references including relevés, and the most outstanding features of its structure, species composition, ecology, distribution and diversity. Moreover, associations and subassociations are ordered in a syntaxonomic scheme. Syntaxonomic ranks are considered in a fairly broad, conservative sense. This classification established 156 associations and 6 informal community types, which correspond to the classes Oryzetea sativae, Stellarietea mediae, Sisymbrietea officinalis, Artemisietea vulgaris, Cakiletea maritimae, Saginetea maritimae, Pegano-Salsoletea vermiculatae, Bidentetea tripartitae, Polygono-Poetea annuae, Rudero-Manihotetea utilissimae and Epilobietea angustifolii. Complementarily, we propose corrections of names when appropriate, and eventually formalize the description of a few syntaxa

    La vegetació de les serres prepirinenques compreses entre els rius Segre i Llobregat. 3 - Comunitats ruderals i arvenses

    Get PDF
    Continuant els articles dedicats - - a I'estudi fitocenolbgic de I'irea ureuirinenca L. . . comuresa entre les valls del Segre i el Llobregat, - recollim aquí les dades relatives a la vegetació segetal i a la vegetació ruderal, incloent-hi les vorades subnitrbtiles i els horts. A I'irea estudiada, aquests tipus de vegetació es troben representats sobretot a les parts baixes i perifhiques, sotmeses a una influttncia humana més forta, i són molt més rars (i menys diversos) a I'alta muntanya..

    El jardí de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Transformació en un recurs d’educació per la sostenibilitat

    Get PDF
    El Jardí de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, batejat des del 1995 com a Jardí Ferran Soldevila, es troba ubicat al bell mig de Barcelona, i constitueix un petit pulmó verd de poc menys d’una hectàrea en un dels espais amb major concentració de trànsit i contaminació atmosfèrica de la ciutat. Atès que va ser creat a finals del segle XIX com un jardí amb sentit botànic i que històricament ha servit per fer les pràctiques de botànica de diverses facultats de ciències, aquest espai excedeix la funció estètica de les zones verdes urbanes, i per tant pot esdevenir un recurs educatiu a disposició de tota la societat. El projecte dut a terme comporta la transformació del Jardí d’un espai d’esbarjo i lleure en un recurs d’educació per la sostenibilitat. Aquest canvi no és significatiu en quant a l’aspecte que el Jardí te per al visitant, ja que no varien les espècies presents, el nombre d’exemplars ni la seva ubicació, però sí comporta una variació profunda del paper que ha de jugar aquest espai en el teixit urbà, ja que s’implanten un seguit d’accions encaminades a orientar els visitants envers un millor coneixement de la dinàmica ecològica dels espais verds en l’entorn metropolità, i a fomentar la sensibilització en l’àmbit de la sostenibilitat. Entre els aspectes més innovadors del projecte destaca la senyalització del Jardí. A més dels cartells indicadors dels noms de les espècies i la seva procedència, s’han incorporat plafons de grans dimensions que incorporen informació en relació a factors com la rellevància de les espècies presents, l’agrupació d’aquestes en eixos temàtics d’especial interès, i la relació del Jardí amb l’ecosistema urbà de Barcelona. Aquests plafons serveixen a més per definir itineraris temàtics de visita que, amb dossiers informatius específics, permeten desenvolupar conceptes propis dels àmbits de la botànica, la biogeografia o la sostenibilitat, fent així que el Jardí reforci encara més la seva funció educativa

    Ecologia y distribucion de Senecio pterophorus (Compositae) en la Peninsula Iberica.

    Get PDF
    En este trabajo se describen el área de distribución y el número de poblaciones de la especie sudafricana Senecio pterophorus DC. en Cataluña, única área de la Europa continental de donde hasta ahora se conoce. Esta especie coloniza ambientes perturbados, como lechos de ríos, márgenes de carreteras y áreas forestales perturbadas, siempre que no haya limitación por la luz y la humedad. En los hábitats riparios y ruderales las poblaciones son más estables y densas, con un gran número de individuos de diversas clases de edad, mientras que en ambientes forestales las poblaciones suelen contar con pocos individuos adultos distribuidos de forma dispersa. Senecio pterophorus presenta, además, una acusada plasticidad morfológica en relación con el hábitat, de modo que en ambientes riparios y ruderales los individuos desarrollan un porte esférico, de menor tamaño, y unas hojas más pequeñas que en ambientes forestales, donde el porte de las plantas es más alargado y el tamaño de las hojas mucho mayor. Esta especie, en creciente expansión, debe ser considerada una planta invasora en la Península Ibérica, ya que ha aumentado considerablemente el número de sus poblaciones en un período relativamente corto. Además, se sugiere que S. pterophorus puede llegar a ser una amenaza para la conservación de la diversidad de especies y de hábitats naturales autóctonos, como ocurre en Australia, donde desplaza a las especies nativas e incluso se hibrida con otras especies de Senecio

    Manual dels hàbitats de Catalunya: catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d'acord amb elscriteris establerts pel CORINE biotopes manual de la Unió Europea. Volum VIII. 8. Terres agrícoles i àrees antròpiques.

    Get PDF
    Edició revisada 2017L'adaptació al nostre territori del catàleg dels biòtops de la Unió Europea (CORINE biotopes manual) va portar a dreçar una llista dels hàbitats existents a Catalunya. El present Manual vol servir per a interpretar-los teòricament i per a poder-los identificar fàcilment en la pràctica. Els volums descriptius, com aquest, comprenen una sèrie de fitxes, corresponents cadascuna a un hàbitat, ordenades i distribuïdes en apartats coincidents amb els subgrups de primer i segon nivell. Cada fitxa presenta, de manera molt sintètica, les característiques més rellevants de l'hàbitat (aspecte, ecologia general, component biòtic, paràmetres d'interès de conservació...) i porta algunes figures il·lustratives i, en la majoria de casos, un petit mapa de distribució. En aquesta nova edició s'han revisat i actualitzat els continguts de la versió anterior (nous mapes, nous paràmetres indicadors de l'interès de conservació, incorporació de la correspondència amb la nova classificació europea EUNIS...) i s'hi han afegit uns pocs hàbitats observats o descrits aquests últims anys

    Consideracions sobre l'estudi i classificació de les comunitats arvenses

    Get PDF
    La clasificación y el estudio de las comunidades arvenses presentan en ocasiones problemas metodológicos y conceptuales compartidos, en gran manera. con la vegetación ruderal. Una parte de estos problemas tiene su origen eh los cambios profundos que han sufrido los sistemas de cultivo durante los últimos decenios, después de siglos de tratamientos agricolas relativamente homogéneos. También en la introducción continuada y creciente de plantas alóctonas, muchas de las cuales hallan acomodo en los cultivos. Todo ello confluye causando transformaciones diversas en la vegetación arvense

    Consideracions sobre l'estudi i classificació de les comunitats arvenses

    No full text
    La clasificación y el estudio de las comunidades arvenses presentan en ocasiones problemas metodológicos y conceptuales compartidos, en gran manera. con la vegetación ruderal. Una parte de estos problemas tiene su origen eh los cambios profundos que han sufrido los sistemas de cultivo durante los últimos decenios, después de siglos de tratamientos agricolas relativamente homogéneos. También en la introducción continuada y creciente de plantas alóctonas, muchas de las cuales hallan acomodo en los cultivos. Todo ello confluye causando transformaciones diversas en la vegetación arvense

    Els secans abandonats amb Taeniathero-Aegilopion Geniculatae a les comarques lleidatanes meridionals

    Get PDF
    el caso anterior, a comunidades de la Al. Rosmarino-Ericion o bien, en 10s mejores suelos (que s610 muy raramente son abandonados en la zona estudiada) a comunidades emparentadas con la Al. Pruno-Rubion ulmifolii
    corecore