Mesocotyl elongation in Digitaria sanguinalis during seedling development

The mesocotyl is an embryonic organ present in Poaceae that plays an important role in seedling emergence. The elongation of this first internode contributes decisively to the coleoptile reaching the soil surface. This study examines the process of mesocotyl elongation under controlled conditions in three caryopsis collection sites of Digitaria sanguinalis (L.) Scop. originating from Spain (Barcelona and Girona) and Argentina that may have two patterns of germination: radicular or coleoptilar. The frequencies of the two germination patterns varied significantly depending on the origin. Light inhibited the elongation of the mesocotyl drastically, resulting in maximum lengths of 3.5mm, while in darkness the maximum length was 57mm. The time-course evolution displayed under dark conditions was quite similar for all sites of origin and both germination patterns; the growth rate ranged from 0.23 to 0.30mmh21. Within localities, caryopses with a coleoptilar pattern of germination showed a lower growth rate than those with a radicular one.Postprint (author's final draft

Análisis del envío de unidades SEM para accidentes en el distrito de l’Eixample

Son muchas las propuestas que se introducen anualmente para mejorar la seguridad en el automóvil, tanto en la seguridad primaria y secundaria, que hacen referencia a la actuación del conductor y a los elementos que actúan automáticamente en el siniestro, como en la terciaria, referida a las intervenciones que se llevan a cabo después del accidente. En esta última destaca la importancia de una respuesta rápida y eficiente de los equipos de emergencia y recursos disponibles. El objetivo del proyecto es realizar un análisis sobre el envío de los equipos médicos de emergencia para los siniestros de tráfico en el Eixample de Barcelona. Este distrito está situado en la parte central de la ciudad y se distingue por su alta congestión vial, por lo que su accidentalidad es elevada. Se examina la actuación del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) mediante la simulación de secuencias de accidentes que requieren su intervención. Inicialmente, se realiza un estudio estadístico sobre la evolución de las cifras de accidentalidad en el territorio español y, más detalladamente, en Cataluña y Barcelona. Seguidamente se desarrolla un análisis de los recursos disponibles en la ciudad, como se distribuyen y en qué momentos intervienen, además de representar la estructura y las dimensiones de la zona de estudio, L’Eixample. Finalmente, se crea un programa de simulación de accidentes, que se intenta aproximar a la realidad de la zona, para posteriormente analizar resultados y buscar posibles puntos de mejora en el sistema

L'apporto delle nuove tecnologie di rilievo nel restauro

La visualizzazione e l’elaborazione di dati acquisiti con il laser scanner 3D (nelle point clouds) e con lo scanner a luce strutturata (nelle mesh), forniscono un significativo apporto per rilevare l’edificio storico e le sue strutture murarie per il restauro. Recenti esperienze in collaborazione con ENEA hanno evidenziato che è necessario attuare una sintesi tra le informazioni della rappresentazione digitale, quelli del tradizionale contatto con l’architettura e i contributi della ricerca storica e d’archivio, per impostare l’intervento conservativo. La scelta dei punti tramite i quali rappresentare il monumento è sempre una operazione culturale. L’architetto, con le sue specifiche competenze, deve gestire le operazioni di misura del monumento con i diversi metodi e deve guidare gli specialisti del settore in tutte le fasi attuative per garantire la precisa restituzione dell’edificio. L’utilizzo del rilievo manuale, del laser scanner 3D HDS300 Leica Geosystem e dello scanner a luce strutturata Breuckmann SmartScan 3D HE, è stato utilizzato per affrontare l’analisi di alcuni apparecchi murari e lo studio delle tipologie di degrado della scuola Angelo Mai a Roma

El paisatge sonor de Palamós entre 1770 i 1850: l'església de Santa Maria i el convent de Nostra Senyora de Gràcia

El paisatge sonor de Palamós entre 1770 i 1850 es configura, essencialment, en dos espais: l'església de Santa Maria de Palamós i el convent de Nostra Senyora de Gràcia, conegut com el convent dels agustins. Aquests temples estaven impregnats d'una intensa activitat religiosa, que es manifestava tant a dins com a fora dels temples. Les dues institucions estaven situades als extrems oposats de la vila i professaven episodis d'intensa rivalitat. El fet musical es presentà, majoritàriament, amb la construcció de l'orgue i el pagament als organistes, així com les despeses del magisteri de l'escolania i el lloguer de les cobles de músics per a processons, balls de plaça i saraus, entre els quals destaca la festa del patró, sant Joan. La figura de Joan Vicens, frare agustí del convent, agafa protagonisme després de corroborar la seva entrada a la catedral de San Juan de Puerto Rico. Va ser el gran impulsor musical durant la seva estada al capdavant del cor catedralici, i es preocupà de la dotació econòmica per fer-ho possible.The music landscape in Palamós between 1770 and 1850 was basically formed by two spaces: Santa Maria Church and Nostra Senyora de Gràcia Convent, known as the Augustinians Convent. These places carried out an intense religious activity, which took place both inside and outside the churches. The two institutions were located at opposite ends of the town and their relations were marked by episodes of intense rivalry. The musical endeavours primarily involved the building of the organ and the payment of organists, together with the expenses of teaching the boys choir and the hiring of bands of musicians for processions, dances on the town squares and festivals, notably including the feast of the town's patron Saint John. The figure of Joan Vicens, an Augustinian friar of the convent, became prominent after corroborating his entry into the Cathedral of San Juan, Puerto Rico. He was a great promoter of music during his time as the head of the cathedral choir, taking care of its financing in order to make its activity possible

Baldomer Cateura (1856-1929). El piano-pédalier, la mandolina espanyola i el trípode de subjecció: apunts sobre la recepció dels seus invents

Baldomer Cateura i Turró (1856-1929), fill de Palamós, va inventar la mandolina espanyola, el trípode de subjecció i va editar el mètode de la Escuela de mandolina española; també és seva l'autoria del piano-pédalier, un sistema de pedals que permetia més sonoritats al piano. Aquests invents arriben a la societat barcelonina a finals del segle XIX, després de la seva etapa com a intèrpret de bandúrria. Cateura es va relacionar amb grans músics de la seva època, com Felip Pedrell, Manel Burgès, Camille Saint-Saëns, Francesc Tàrrega, Carlos Terraza i Miquel Llobet. A finals del segle XIX, se li fa una gran difusió mediàtica, després de mostrar els seus invents en l'Exposició de Belles Arts de Barcelona l'any 1896, i més tard en l'Exposició Universal de París, l'any 1900. A part d'aquests llocs, va ser present arreu d'Europa, on va internacionalitzar els seus enginys musicals. Aquest article permet aprofundir en la recepció dels seus invents, mostrant una nova perspectiva que aborda l'entorn social de la presentació del seu treball com a inventor, músic i fabricant; som conscients de la manca de material i d'estudi que encara resten per fer de Cateura.Baldomer Cateura i Turró (1856-1929), a native of Palamós, invented the Spanish mandolin and the supporting tripod, and he published the method entitled Escuela de mandolina española (School of the Spanish Mandolin). He was also the inventor of the piano-pédalier, i.e., a system of pedals permitting the piano to produce more sonorities. These inventions reached Barcelonan society at the end of the 19th century, after Cateuras period as a bandurria player. Cateura had contact with great musicians of his times, including Felip Pedrell, Manel Burgès, Camille Saint-Saëns, Francesc Tàrrega, Carlos Terraza and Miquel Llobet. He received considerable media attention at the end of the 19th century after displaying his inventions at the Barcelona Fine Arts Exposition of 1896, and later at the Paris Universal Exposition of 1900, and he also appeared throughout Europe, internationalising his musical inventions. Despite the lack of much pertinent material and the studies which still remain to be made of Cateura, this paper provides a deeper look at the reception of his inventions, giving a new view of this subject by considering the social environment in which he presented his work as an inventor, a musician and a manufacturer