Experience and results after the implementation of a radiology day unit in a reference hospital

Hospitals; Radiology (Interventional); Surveys and questionariesHospitals; Radiologia (intervencionista); Enquestes i preguntesHospitales; Radiología (Intervencionista); Encuestas y cuestionariosBackground Interventional radiological procedures have significantly increased in recent years. Most of them are minimally invasive and require a short hospitalization, mainly done in other non-radiological units nowadays. Limited bed availability and high occupancy rates in these units create longer waiting lists and cancellations. The aim of this retrospective study is to assess the creation and functioning of a Radiology Day Unit (RDU) and evaluating its outcomes. For this purpose, data about interventional procedures and its complications, incidents, patient safety, quality and satisfaction rates were collected from May 2018 to December 2020, and posteriorly analyzed to evaluate its implementation. Results During the assessed period, 3841 patients were admitted into the RDU, with a net increase of 13% and 26% in the second and third year, respectively. Procedures performed by the Abdominal Radiology section were the most frequent (76–85%) followed by Interventional Vascular Radiology and Thoracic Radiology. Complication rates were low (1.5%) and most of them were self-limited and managed in the own department. Waiting lists were significantly reduced, from 2 months to 1 week in case of procedures performed by the Abdominal Radiology section. Patient satisfaction was higher than 80% in all the items evaluated with a global satisfaction of 93%. Conclusion The RDU in our hospital has become a vital section for the management and post-procedure caring of patients undergoing interventional procedures in the Radiology Service with low complication rates and overall high levels of quality and patient safety, allowing the reduction of waiting lists and occupancy rates

The Community Project: Creating community and promoting social integration between refugees and host community through physical activities and sport

Refugees are not refugees of their own free will, as they have been forced to flee their homes to save their lives or freedom. When they arrive in a host community, they find many difficulties integrating because they do not know the culture or language, they lack family or friends and they often suffer from discrimination and xenophobia. This makes them highly vulnerable and can put them at risk or in a situation of social exclusion

Spread of a SARS-CoV-2 variant through Europe in the summer of 2020

[EN] Following its emergence in late 2019, the spread of SARS-CoV-21,2 has been tracked by phylogenetic analysis of viral genome sequences in unprecedented detail3,4,5. Although the virus spread globally in early 2020 before borders closed, intercontinental travel has since been greatly reduced. However, travel within Europe resumed in the summer of 2020. Here we report on a SARS-CoV-2 variant, 20E (EU1), that was identified in Spain in early summer 2020 and subsequently spread across Europe. We find no evidence that this variant has increased transmissibility, but instead demonstrate how rising incidence in Spain, resumption of travel, and lack of effective screening and containment may explain the variant’s success. Despite travel restrictions, we estimate that 20E (EU1) was introduced hundreds of times to European countries by summertime travellers, which is likely to have undermined local efforts to minimize infection with SARS-CoV-2. Our results illustrate how a variant can rapidly become dominant even in the absence of a substantial transmission advantage in favourable epidemiological settings. Genomic surveillance is critical for understanding how travel can affect transmission of SARS-CoV-2, and thus for informing future containment strategies as travel resumes.S

Precariedad, exclusión social y diversidad funcional (discapacidad): lógicas y efectos subjetivos del sufrimiento social contemporáneo (II). Innovación docente en Filosofía

El PIMCD "Precariedad, exclusión social y diversidad funcional (discapacidad): lógicas y efectos subjetivos del sufrimiento social contemporáneo (II). Innovación docente en Filosofía" se ocupa de conceptos generalmente eludidos por la tradición teórica (contando como núcleos aglutinantes los de la precariedad laboral, la exclusión social y diversidad funcional o discapacidad), cuyo análisis propicia nuevas prácticas en la enseñanza universitaria de filosofía, adoptando como meta principal el aprendizaje centrado en el estudiantado, el diseño de nuevas herramientas de enseñanza y el fomento de una universidad inclusiva. El proyecto cuenta con 26 docentes de la UCM y otros 28 docentes de otras 17 universidades españolas (UV, UNED, UGR, UNIZAR, UAH, UC3M, UCA, UNIOVI, ULL, EHU/UPV, UA, UAM, Deusto, IFS/CSIC, UCJC, URJC y Univ. Pontificia de Comillas), que permitirán dotar a las actividades programadas de un alcance idóneo para consolidar la adquisición de competencias argumentativas y dialécticas por parte de lxs estudiantes implicados en el marco de los seminarios previstos. Se integrarán en el PIMCD, aparte de PDI, al menos 26 estudiantes de máster y doctorado de la Facultad de Filosofía, a lxs que acompañarán durante el desarrollo del PIMCD 4 Alumni de la Facultad de Filosofía de la UCM, actualmente investigadores post-doc y profesorxs de IES, cuya experiencia será beneficiosa para su introducción en la investigación. Asimismo, el equipo cuenta con el apoyo de varixs profesorxs asociadxs, que en algunos casos son también profesores de IES. Varixs docentes externos a la UCM participantes en el PIMCD poseen una dilatada experiencia en la coordinación de proyectos de innovación de otras universidades, lo que redundará en beneficio de las actividades a desarrollar. La coordinadora y otrxs miembros del PIMCD pertenecen a la Red de Innovación Docente en Filosofia (RIEF), puesta en marcha desde la Universitat de València (http://rief.blogs.uv.es/encuentros-de-la-rief/), a la que mantendremos informada de las actividades realizadas en el proyecto. Asimismo, lxs 6 miembros del PAS permitirán difundir debidamente las actividades realizadas en el PIMCD entre lxs estudiantes Erasmus IN del curso 2019/20 en la Facultad de Filosofía, de la misma manera que orientar en las tareas de maquetación y edición que puedan ser necesarias de cara a la publicación de lxs resultados del PIMCD y en las tareas de pesquisa bibliográfica necesarias para el desarrollo de los objetivos propuestos. Han manifestado su interés en los resultados derivados del PIMCD editoriales especializadas en la difusión de investigaciones predoctorales como Ápeiron y CTK E-Books

Agglomeration and labour productivity in Spanish industry: a long-term analysis

This paper analyzes the relationship between spatial density of economic activity and interregional differences in the productivity of industrial labour in Spain during the period 1860-1999. In the spirit of Ciccone and Hall (1996) and Ciccone (2002), we analyze the evolution of this relationship over the long term in Spain. Using data on the period 1860-1999 we show the existence of an agglomeration effect linking the density of economic activity with labour productivity in the industry. This effect was present since the beginning of the industrialization process in the middle of the 19th century but has been decreasing over time. The estimated elasticity of labour productivity with respect to employment density was close to 8% in the subperiod 1860-1900, reduces to a value of around 7% in the subperiod 1914-1930, to 4% in the subperiod 1965-1979 and becomes insignificant in the final subperiod 1985-1999. At the end of the period analyzed there is no evidence of the existence of net agglomeration effects in the industry. This result could be explained by an important increase in the congestion effects in large industrial metropolitan areas that would have compensated the centripetal or agglomeration forces at work. Furthermore, this result is also consistent with the evidence of a dispersion of industrial activity in Spain during the last decades.Aquest article analitza la relació entre la concentració geogràfica de l'activitat econòmica i les diferències interregionals en la productivitat del treball industrial a Espanya durant el període 1860-1999. Seguint a Ciccone i Hall (2002) i Ciccone (2002), s¿analitza l¿evolució a llarg termini d'aquesta relació a Espanya. Utilitzant les dades del període 1860-1999, mostrem la existència d'un efecte d'aglomeració que connecta la densitat de l'activitat econòmica amb la productivitat del treball en la indústria. Aquest efecte era present des del començament del procés d¿industrialització a meitat del segle XIX. Però ha anat disminuint gradualment. L'elasticitat estimada de la productivitat del treball respecte a la densitat de contractació era propera al 8% en el subperíode 1860-1900, es va reduir a un valor del voltant del 7% en el subperíode 1914-1930, al 4% en el subperíode 1965-1979, i esdevé insignificant al final del subperíode 1985-1999. A la fi del període analitzat, no hi ha evidència de l¿existència d¿efectes nets d'aglomeració en la indústria. Aquest resultat es podria explicar per un important increment dels efectes de la congestió en les grans àrees metropolitanes industrials que haurien compensat les forces centrípetes o d'aglomeració en la feina. A més aquest resultat és també consistent amb l¿evidència de la dispersió de l'activitat industrial a Espanya durant les darreres dècades

Agglomeration and labour productivity in Spanish industry: a long-term analysis

This paper analyzes the relationship between spatial density of economic activity and interregional differences in the productivity of industrial labour in Spain during the period 1860-1999. In the spirit of Ciccone and Hall (1996) and Ciccone (2002), we analyze the evolution of this relationship over the long term in Spain. Using data on the period 1860-1999 we show the existence of an agglomeration effect linking the density of economic activity with labour productivity in the industry. This effect was present since the beginning of the industrialization process in the middle of the 19th century but has been decreasing over time. The estimated elasticity of labour productivity with respect to employment density was close to 8% in the subperiod 1860-1900, reduces to a value of around 7% in the subperiod 1914-1930, to 4% in the subperiod 1965-1979 and becomes insignificant in the final subperiod 1985-1999. At the end of the period analyzed there is no evidence of the existence of net agglomeration effects in the industry. This result could be explained by an important increase in the congestion effects in large industrial metropolitan areas that would have compensated the centripetal or agglomeration forces at work. Furthermore, this result is also consistent with the evidence of a dispersion of industrial activity in Spain during the last decades.Aquest article analitza la relació entre la concentració geogràfica de l'activitat econòmica i les diferències interregionals en la productivitat del treball industrial a Espanya durant el període 1860-1999. Seguint a Ciccone i Hall (2002) i Ciccone (2002), s¿analitza l¿evolució a llarg termini d'aquesta relació a Espanya. Utilitzant les dades del període 1860-1999, mostrem la existència d'un efecte d'aglomeració que connecta la densitat de l'activitat econòmica amb la productivitat del treball en la indústria. Aquest efecte era present des del començament del procés d¿industrialització a meitat del segle XIX. Però ha anat disminuint gradualment. L'elasticitat estimada de la productivitat del treball respecte a la densitat de contractació era propera al 8% en el subperíode 1860-1900, es va reduir a un valor del voltant del 7% en el subperíode 1914-1930, al 4% en el subperíode 1965-1979, i esdevé insignificant al final del subperíode 1985-1999. A la fi del període analitzat, no hi ha evidència de l¿existència d¿efectes nets d'aglomeració en la indústria. Aquest resultat es podria explicar per un important increment dels efectes de la congestió en les grans àrees metropolitanes industrials que haurien compensat les forces centrípetes o d'aglomeració en la feina. A més aquest resultat és també consistent amb l¿evidència de la dispersió de l'activitat industrial a Espanya durant les darreres dècades

Agglomeration and labour productivity in Spanish industry: a long-term analysis

This paper analyzes the relationship between spatial density of economic activity and interregional differences in the productivity of industrial labour in Spain during the period 1860-1999. In the spirit of Ciccone and Hall (1996) and Ciccone (2002), we analyze the evolution of this relationship over the long term in Spain. Using data on the period 1860-1999 we show the existence of an agglomeration effect linking the density of economic activity with labour productivity in the industry. This effect was present since the beginning of the industrialization process in the middle of the 19th century but has been decreasing over time. The estimated elasticity of labour productivity with respect to employment density was close to 8% in the subperiod 1860-1900, reduces to a value of around 7% in the subperiod 1914-1930, to 4% in the subperiod 1965-1979 and becomes insignificant in the final subperiod 1985-1999. At the end of the period analyzed there is no evidence of the existence of net agglomeration effects in the industry. This result could be explained by an important increase in the congestion effects in large industrial metropolitan areas that would have compensated the centripetal or agglomeration forces at work. Furthermore, this result is also consistent with the evidence of a dispersion of industrial activity in Spain during the last decades.Aquest article analitza la relació entre la concentració geogràfica de l'activitat econòmica i les diferències interregionals en la productivitat del treball industrial a Espanya durant el període 1860-1999. Seguint a Ciccone i Hall (2002) i Ciccone (2002), s¿analitza l¿evolució a llarg termini d'aquesta relació a Espanya. Utilitzant les dades del període 1860-1999, mostrem la existència d'un efecte d'aglomeració que connecta la densitat de l'activitat econòmica amb la productivitat del treball en la indústria. Aquest efecte era present des del començament del procés d¿industrialització a meitat del segle XIX. Però ha anat disminuint gradualment. L'elasticitat estimada de la productivitat del treball respecte a la densitat de contractació era propera al 8% en el subperíode 1860-1900, es va reduir a un valor del voltant del 7% en el subperíode 1914-1930, al 4% en el subperíode 1965-1979, i esdevé insignificant al final del subperíode 1985-1999. A la fi del període analitzat, no hi ha evidència de l¿existència d¿efectes nets d'aglomeració en la indústria. Aquest resultat es podria explicar per un important increment dels efectes de la congestió en les grans àrees metropolitanes industrials que haurien compensat les forces centrípetes o d'aglomeració en la feina. A més aquest resultat és també consistent amb l¿evidència de la dispersió de l'activitat industrial a Espanya durant les darreres dècades

Agglomeration and labour productivity in Spain over the long term

This paper analyses the relationship between spatial density of economic activity and interregional differences in the productivity of industrial labour in Spain during the period 1860–1999. In the spirit of Ciccone and Hall (Am Econ Rev 86:54–70, 1996) and Ciccone (Eur Econ Rev 46:213–227, 2002), we analyse the evolution of this relationship over the long term in Spain. Using data on the period 1860–1999 we show the existence of an agglomeration effect linking the density of economic activity with labour productivity in the industry. This effect was present since the beginning of the industrialisation process in the middle of the nineteenth century but has been decreasing over time. Our results show that doubling employment density raises average labour productivity in the industrial sector by between 3 and 5% in all periods analysed, with the exception of the last segment from the twentieth century. Hence, we find significant evidence of agglomeration effects. However, these effects seem to have been falling sharply from the mid-nineteenth century until late in the twentieth century, and there appears to be no positive evidence of agglomeration effects in industry in the period 1985–1999. This result could be explained by an important increase in the congestion effects in large industrial metropolitan areas that would have compensated the centripetal or agglomeration forces at work. Furthermore, this result is also consistent with the evidence of a dispersion of industrial activity in Spain during the last decades.Agglomeration economies, Regional disparities, Spanish economic history

Agglomeration and labour productivity in Spanish industry: a long-term analysis

This paper analyzes the relationship between spatial density of economic activity and interregional differences in the productivity of industrial labour in Spain during the period 1860-1999. In the spirit of Ciccone and Hall (1996) and Ciccone (2002), we analyze the evolution of this relationship over the long term in Spain. Using data on the period 1860-1999 we show the existence of an agglomeration effect linking the density of economic activity with labour productivity in the industry. This effect was present since the beginning of the industrialization process in the middle of the 19th century but has been decreasing over time. The estimated elasticity of labour productivity with respect to employment density was close to 8% in the subperiod 1860-1900, reduces to a value of around 7% in the subperiod 1914-1930, to 4% in the subperiod 1965-1979 and becomes insignificant in the final subperiod 1985-1999. At the end of the period analyzed there is no evidence of the existence of net agglomeration effects in the industry. This result could be explained by an important increase in the congestion effects in large industrial metropolitan areas that would have compensated the centripetal or agglomeration forces at work. Furthermore, this result is also consistent with the evidence of a dispersion of industrial activity in Spain during the last decades.Aquest article analitza la relació entre la concentració geogràfica de l'activitat econòmica i les diferències interregionals en la productivitat del treball industrial a Espanya durant el període 1860-1999. Seguint a Ciccone i Hall (2002) i Ciccone (2002), s¿analitza l¿evolució a llarg termini d'aquesta relació a Espanya. Utilitzant les dades del període 1860-1999, mostrem la existència d'un efecte d'aglomeració que connecta la densitat de l'activitat econòmica amb la productivitat del treball en la indústria. Aquest efecte era present des del començament del procés d¿industrialització a meitat del segle XIX. Però ha anat disminuint gradualment. L'elasticitat estimada de la productivitat del treball respecte a la densitat de contractació era propera al 8% en el subperíode 1860-1900, es va reduir a un valor del voltant del 7% en el subperíode 1914-1930, al 4% en el subperíode 1965-1979, i esdevé insignificant al final del subperíode 1985-1999. A la fi del període analitzat, no hi ha evidència de l¿existència d¿efectes nets d'aglomeració en la indústria. Aquest resultat es podria explicar per un important increment dels efectes de la congestió en les grans àrees metropolitanes industrials que haurien compensat les forces centrípetes o d'aglomeració en la feina. A més aquest resultat és també consistent amb l¿evidència de la dispersió de l'activitat industrial a Espanya durant les darreres dècades