¿Es eficaz especializar la actividad de tutoria? Análisis de una experiencia online

En un entorno online la actividad de tutoría de los estudiantes juega un papel fundamental. Su eje central es el acompañamiento del estudiante a lo largo del programa académico que curse, desde el momento en que muestra su interés en matricularse hasta que se titula. La literatura disponible sobre cómo organizar la actividad tutorial en entornos virtuales es escasa. En esta comunicación, basada en la experiencia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), se analizan dos niveles de especialización de la acción tutorial online. En un primer nivel organizativo, se presenta y evalúa una especialización de la coordinación de la tutoría en función del tipo de conocimiento necesario para ejercerla, académico o administrativo. Esto genera una estructura organizativa de tipo matricial que aporta flexibilidad y conocimiento especializado a la actividad tutorial, y que es valorada muy positivamente por las partes implicadas. En un segundo nivel, se analiza la separación de dos tipos de tutoría especializadas, una de inicio y otra de seguimiento, en función de la antigüedad del estudiante tutorizado. Los resultados de los análisis cualitativos y cuantitativos realizados no permiten concluir que esta segunda forma de especialización contribuya claramente a la mejora de los objetivos de la función tutorial.In an online environment, the activity of academic advising for students plays a crucial. Its backbone is to accompany students throughout the programme, from the moment they show some interest in enrolling in the program until they receive their diploma. Literature on how to organize the advisorial activity in online environments is scarce. This paper, based on the experience of the Open University of Catalonia (UOC), analyzes two levels of specialization in online advisorial action. At a first organizational level, we describe and assess a specialization in the coordination of advisors, depending on the type of knowledge needed, which may be academic or administrative. This results in a matrix organizational structure that provides flexibility and specialized knowledge to the advisorial activity, and that is very positively assessed by the involved groups. At a second level, we analyze the distinction of two kinds of specialized advisors, beginnings and continuation advisors, based on the time a student has been enrolled in the university. The results of qualitative and quantitative studies do not allow to conclude that this second form of specialization clearly contributes to the improvement of the advisorial function goalsEn un entorn en línia l'activitat de tutoria dels estudiants té un paper fonamental. El seu eix central és l'acompanyament de l'estudiant al llarg del programa acadèmic que cursi, des del moment en què mostra el seu interès en matricular-se fins que es titula. La literatura disponible sobre com organitzar l'activitat tutorial en entorns virtuals és escassa. En aquesta comunicació, basada en l'experiència de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s'analitzen dos nivells d'especialització de l'acció tutorial en línia. En un primer nivell organitzatiu, es presenta i avalua una especialització de la coordinació de la tutoria en funció del tipus de coneixement necessari per a exercir-la, acadèmic o administratiu. Això genera una estructura organitzativa de tipus matricial que aporta flexibilitat i coneixement especialitzat a l'activitat tutorial, i que és valorada molt positivament per les parts implicades. En un segon nivell, s'analitza la separació de dos tipus de tutoria especialitzades, una d'inici i una altra de seguiment, en funció de l'antiguitat de l'estudiant tutoritzat. Els resultats dels anàlisis qualitatius i quantitatius realitzats no permeten concloure que aquesta segona forma d'especialització contribueixi clarament a la millora dels objectius de la funció tutorial

Developing models for online academic advising

Peer-reviewedAcademic advising is a key element for learning success in virtual environments that has received little attention from researchers. Since academic advising can contribute to improve the satisfaction and retention of online students, research on this activity is especially needed in the current situation of competition among online universities. This paper describes the online academic advising system in a virtual university, as a contribution to the development of viable models for this activity. We explain the background of the advising system and its main elements: the advisor¿s functions, the types of advisors, the available tools for advisors, the organisation of the advisorial system, and the advisorial activity from the student¿s point of view

El perfil competencial de los graduados de Administración y Dirección de Empresas en línea: una visión desde el mercado de trabajo

Un de pilars sobre els quals s'aguanta la construcció de l'espai europeu d'ensenyament superior és l'aposta per una formació universitària professionalitzadora. Les competències es converteixen en l'eix fonamental del disseny de les titulacions, pel fet de ser els elements dinàmics que permeten respondre a les necessitats canviants de la societat. I les competències transversals adquireixen un paper preponderant en el perfil competencial demanat pel mercat de treball.Així mateix, els últims anys es produeix un creixement significatiu de l'oferta de formació superior en línia. Si bé existeixen múltiples investigacions que han explorat l'efectivitat instruccional de l'e-learning, encara són molt escassos els estudis sobre el potencial d'ocupabilitat dels graduats en línia.En aquesta investigació s'analitza l'impacte de la metodologia formativa, en línia, sobre el potencial d'ocupabalitat dels graduats d'Administració i Direcció d'Empreses (ADE). Aquesta anàlisi es fa des de la perspectiva dels mateixos estudiants i graduats en línia, i els ocupadors, mitjançant la valoració del nivell d'adquisició de competències transversals essencials per al perfil competencial del graduat d'ADE. Els resultats mostren una visió favorable dels graduats en línia pel que fa a la seva pròpia formació, la qual cosa contrasta amb la percepció negativa que tenen de com aquesta formació és valorada en el mercat de treball. No obstant això, els empresaris consideren que, encara que el nivell competencial dels graduats en línia és inferior en alguna de les competències (treball en equip, lideratge), és semblant en la gran majoria i fins i tot superior en algunes (ús de les TIC, cerca i gestió de la informació, gestió del temps, entre altres). Aquests resultats confirmen el canvi de tendència dels ocupadors en la percepció que tenen dels graduats en línia i la seva capacitat de competir amb estudiants presencials. One of the cornerstones of the European Higher Education Area is its emphasis on a higher education that prepares graduates for a profession. Within this context, competencies play a key role in the design of degree courses because they constitute dynamic elements that enable higher education institutions to address the changing needs of society. In this setting, generic competencies become particularly relevant for the job market.Additionally, in recent years we have seen a significant increase in the number of online higher education options. Although there has been a lot of research into the effectiveness of e-learning, very few studies have actually looked into the employability potential of online graduates.This study analyses the impact that the online training methodology has on the employability potential of Business Management and Administration (BMA) graduates, and it does so from a two-fold perspective – that of online students and graduates themselves, and that of employers – by appraising the level of acquisition of generic competencies that are essential to the profile of the online BMA graduate. The findings show that online graduates have a positive appraisal of their education, which contrasts with their negative perception of how this training is appraised by the job market. On the other hand, business employers consider that, even though the competency level of online graduates may be lower in some of these competencies (teamwork, leadership) when compared to face-to-face students, it is similar in most of them and even higher in others (using ICT, searching for and managing information and time management, among others). These findings point to a shift in the way employers perceive online graduates and their ability to compete with face-to-face students.Uno de pilares sobre los que se sustenta la construcción del espacio europeo de educación superior es la apuesta por una formación universitaria profesionalizadora. Las competencias se convierten en el eje fundamental del diseño de las titulaciones, al ser los elementos dinámicos que permiten responder a las necesidades cambiantes de la sociedad. Y las competencias transversales adquieren un papel preponderante dentro del perfil competencial demandado por el mercado de trabajo.Asimismo, en los últimos años se está produciendo un crecimiento significativo de la oferta de formación superior en línea. Si bien existen múltiples investigaciones que han explorado la efectividad instruccional del e-learning, aún son muy escasos los estudios sobre el potencial de empleabilidad de los graduados en línea.En esta investigación se analiza el impacto de la metodología formativa, en línea, sobre el potencial de empleabilidad de los graduados de Administración y Dirección de Empresas (ADE). Este análisis se realiza desde la perspectiva de los propios estudiantes y graduados en línea, y los empleadores, a través de la valoración del nivel de adquisición de competencias transversales esenciales para el perfil competencial del graduado de ADE. Los resultados muestran una visión favorable de los graduados en línea respecto a su propia formación, lo que contrasta con su percepción negativa sobre cómo esta formación es valorada en el mercado de trabajo. Sin embargo, los empresarios consideran que aunque el nivel competencial de los graduados en línea es inferior en alguna de las competencias (trabajo en equipo, liderazgo), es similar en la gran mayoría e incluso superior en algunas de ellas (uso de las TIC, búsqueda y gestión de la información, gestión del tiempo, entre otras). Estos resultados confirman el cambio de tendencia de los empleadores en su percepción sobre los graduados en línea y su capacidad de competir con estudiantes presenciales.

Las dimensiones de la calidad del servicio percibida en entornos virtuales de formación superior

L’aparició d’entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) caracteritzats per l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les diferents funcions institucionals bàsiques de l’ensenyament superior (docència, processos administratius, desenvolupament i distribució de materials, etc.) és un element característic del context educatiu actual. L’expansió de l’aprenentatge virtual i la competència que ha sorgit en aquest àmbit han fet que aparegui una preocupació creixent per la qualitat d’aquest servei. En aquest sentit, cal desenvolupar sistemes, models i escales que permetin obtenir mesures vàlides, fiables i consistents de la qualitat dels serveis educatius que s’ofereixen en EVA. Aquest és l’objectiu bàsic d’aquest treball, que, prenent com a punt de referència la literatura sobre qualitat de servei percebuda (QSP) i adoptant una perspectiva holística dels serveis formatius, presenta una escala model que permet mesurar la QSP en aquests entorns. Aquesta escala és composta per 24 ítems que se subsumeixen en quatre dimensions: docència (servei essencial), serveis facilitadors o administratius, serveis de suport i interfície de l’usuari.Virtual learning environments (VLEs) make intensive use of information and communication technologies (ICTs) to underpin the delivery of basic higher education institution functions (teaching, administrative procedures, materials distribution, etc.), and are a characteristic feature of today’s educational context. The spread of e-learning and of competence in this field has given rise to growing concerns about the quality of this service. It is therefore vital to develop systems, models and scales that allow institutions to obtain valid, reliable and consistent measurements of the quality of educational services provided by means of VLEs. That is the basic aim of the work described in this article. Taking the literature on perceived service quality (PSQ) as its point of reference, and also a holistic approach to educational services, it presents a scale model that allows PSQ in such environments to be measured. The scale is formed by 24 items grouped into four dimensions: core business (teaching), facilitative or administrative services, support services and user interface.La aparición de entornos virtuales de aprendizaje (EVA) caracterizados por el uso de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) en las diversas funciones institucionales básicas de la educación superior (docencia, procesos administrativos, desarrollo y distribución de materiales, etc.) constituye un elemento característico del contexto educativo actual. La expansión del aprendizaje virtual (e-learning) y la competencia en este ámbito han hecho que aparezca una creciente preocupación por la calidad de este servicio. En este sentido resulta necesario desarrollar sistemas, modelos y escalas que permitan obtener medidas válidas, fiables y consistentes de la calidad de los servicios educativos que se ofrecen en EVA. Este es el objetivo básico del presente trabajo, que toma como punto referencia la literatura sobre calidad del servicio percibida (CSP), y adoptando una perspectiva holística de los servicios formativos se presenta una escala modelo que permite medir la CSP en dichos entornos. Esta escala está compuesta por 24 ítems que se subsumen en cuatro dimensiones: servicio esencial (docencia), servicios facilitadores o administrativos, servicios de apoyo e interfaz del usuario

Las dimensiones de la calidad del servicio percibida en entornos virtuales de formación superior

[spa] La aparición de entornos virtuales de aprendizaje (EVA) caracterizados por el uso de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) en las diversas funciones institucionales básicas de la educación superior (docencia, procesos administrativos, desarrollo y distribución de materiales, etc.) constituye un elemento característico del contexto educativo actual. La expansión del aprendizaje virtual (e-learning) y la competencia en este ámbito han hecho que aparezca una creciente preocupación por la calidad de este servicio. En este sentido resulta necesario desarrollar sistemas, modelos y escalas que permitan obtener medidas válidas, fiables y consistentes de la calidad de los servicios educativos que se ofrecen en EVA. Este es el objetivo básico del presente trabajo, que toma como punto referencia la literatura sobre calidad del servicio percibida (CSP), y adoptando una perspectiva holística de los servicios formativos se presenta una escala modelo que permite medir la CSP en dichos entornos. Esta escala está compuesta por 24 ítems que se subsumen en cuatro dimensiones: servicio esencial (docencia), servicios facilitadores o administrativos, servicios de apoyo e interfaz del usuario.[eng] Virtual learning environments (VLEs) make intensive use of information and communication technologies (ICTs) to underpin the delivery of basic higher education institution functions (teaching, administrative procedures, materials distribution, etc.), and are a characteristic feature of today's educational context. The spread of e-learning and of competence in this field has given rise to growing concerns about the quality of this service. It is therefore vital to develop systems, models and scales that allow institutions to obtain valid, reliable and consistent measurements of the quality of educational services provided by means of VLEs. That is the basic aim of the work described in this article. Taking the literature on perceived service quality (PSQ) as its point of reference, and also a holistic approach to educational services, it presents a scale model that allows PSQ in such environments to be measured. The scale is formed by 24 items grouped into four dimensions: core business (teaching), facilitative or administrative services, support services and user interface

Usefulness of feedback in e-learning from the students' perspective

Purpose: Functionality of feedback in pedagogical processes has been broadly analyzed in face-to-face learning, although to a lesser extent than in the on-line learning. Narciss (2004, 2008) distinguishes two dimensions within the feedback, the semantic dimension and the structural dimension. This article aims to analyze, from the students' perspective, the semantic dimension of feedback in a virtual learning environment (VLE). Firstly, we analyze the importance that VLE students give to feedback and its degree of personalization. Later, the usefulness that students deem feedback should have, paying special attention to each of its semantic subdimensions (Narciss, 2004). Design/methodology/approach: A survey was conducted among students of Business Administration degree of the Universitat Oberta de Catalunya (UOC). 182 students took part, separated into two groups (pilot and control). Findings: It has been proved that 90% of students give a great or very great importance to reception of feedback from their tutors, a relevance they consider to be higher than the one within a face-to-face environment. This percentage is around 75% with regard to the importance given to the level of personalization of feedback. The development of a factor analysis has revealed that usefulness of personalized feedback perceived by the students can be subsumed under two large dimensions: the one that facilitates learning (related to its semantic dimension) and the motivational one (by allowing an easier and more fluid communication with the tutor, contributing not to leave the course, etc.) The latter dimension has been also proved to be key in order to attain improvements in the students' satisfaction with the learning process. This research was funded by the Catalan government and the UOC, within the framework of projects to Improve Teaching Quality (ITQ). Originality/value: Implementing personalized feedback has a relevant impact on the student, who values it because it makes his learning process easier, richer and more significant. Moreover, it has a clear motivational effect over the student, which had not been sufficiently evidenced by other researches. Such effect needs not to be underestimated, particularly within an on-line environment, where dropout rate is usually high

Usefulness of feedback in e-learning from the students' perspective

Functionality of feedback in pedagogical processes has been broadly analyzed in face-to-face learning, although to a lesser extent than in the on-line learning. Narciss (2004, 2008) distinguishes two dimensions within the feedback, the semantic dimension and the structural dimension. This article aims to analyze, from the student's perspective, the semantic dimension of feedback in a virtual learning environment (VLE). Firstly, we analyze the importance that VLE students give to feedback and its degree of personalization. Later, the usefulness that students deem feedback should have, paying special attention to each of its semantic subdimensions (Narciss, 2004)

Usefulness of feedback in e-learning from the students’ perspective

Purpose: Functionality of feedback in pedagogical processes has been broadly analyzed in face-to-face learning, although to a lesser extent than in the on-line learning. Narciss (2004, 2008) distinguishes two dimensions within the feedback, the semantic dimension and the structural dimension. This article aims to analyze, from the student’s perspective, the semantic dimension of feedback in a virtual learning environment (VLE). Firstly, we analyze the importance that VLE students give to feedback and its degree of personalization. Later, the usefulness that students deem feedback should have, paying special attention to each of its semantic subdimensions (Narciss, 2004). Design/methodology/approach: A survey was conducted among students of Business Administration degree of the Universitat Oberta de Catalunya (UOC). 182 students took part, separated into two groups (pilot and control). Findings: It has been proved that 90% of students give a great or very great importance to reception of feedback from their tutors, a relevance they consider to be higher than the one within a face-to-face environment. This percentage is around 75% with regard to the importance given to the level of personalization of feedback. The development of a factor analysis has revealed that usefulness of personalized feedback perceived by the students can be subsumed under two large dimensions: the one that facilitates learning (related to its semantic dimension) and the motivational one (by allowing an easier and more fluid communication with the tutor, contributing not to leave the course, etc.) The latter dimension has been also proved to be key in order to attain improvements in the students’ satisfaction with the learning process. This research was funded by the Catalan government and the UOC, within the framework of projects to Improve Teaching Quality (ITQ). Originality/value: Implementing personalized feedback has a relevant impact on the student, who values it because it makes his learning process easier, richer and more significant. Moreover, it has a clear motivational effect over the student, which had not been sufficiently evidenced by other researches. Such effect needs not to be underestimated, particularly within an on-line environment, where dropout rate is usually high.Peer Reviewe