Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra. I: Hygrophilous herbaceous communities.

The first part of a general survey of the vegetation of Catalonia and Andorra, this paper reports all the phytocoenological associations and subassociations recorded in this area. For each community, we provide the correct name and usual synonyms, its typification (where appropriate), all the references including relevés, and the most outstanding features of its structure, species composition, ecology, distribution and diversity. Moreover, associations and subassociations are ordered appropriately in a syntaxonomic scheme. Syntaxonomic ranks are considered in a fairly broad, conservative sense. This classification established 101 associations, which correspond to the classes Lemnetea, Zosteretea, Potametea, Littorelletea, Montio-Cardaminetea, Phragmiti-Magnocaricetea, Scheuchzerio-Caricetea, Isoeto-Nanojuncetea and Molinio-Arrhenatheretea

Models de comportament fenològic als prats secs i a les brolles de l'àrea meridional de la Noguera

Es presenten els resultats d'un estudi fenològic de les brolles i dels prats secs de l'àrea meridional de la Noguera. S'analitzen els ritmes fenològics d'aquestes comunitats a partir del seguiment de les espècies que les componen. Els 84 tàxons estudiats s'han classificat en 5 grups segons el seu model de comportament fenològic. La major part de les espècies inicien el seu període vegetatiu actiu a la tardor, quan les pluges que caracteritzen aquesta estació aporten la humitat necessària al sòl. Algunes espècies, però, menys resistents al fred, no entren en aquest període fins a finals d'hivern. La floració es produeix majoritàriament a la primavera i la fructificació i dispersió de diàspores es completa abans que arribi l'estiu. L'estrès hídric que es produeix en aquesta estació fa que gairebé totes les espècies entrin en fase de repòs. Només un grup molt reduït de plantes es troben en flor a l'estiu i, en aquest cas, la durada de la floració és més gran que a les plantes que floreixen a la primavera. El ritme fenològic de les comunitats estudiades reflecteix la forta estacionalitat del clima mediterrani. Als prats secs hi ha una marcada sincronització entre les espècies, que ve determinada principalment per les condicions desfavorables que es donen a l'estiu; en aquesta estació la pràctica totalitat de la comunitat es troba en fase de repòs. A les brolles, constituïdes principalment per plantes perennes, les diferents fases fenològiques tenen una amplitud més gran i a l'estiu no es produeix una fase de repòs absolut, encara que si dominant.The results of a phenological study on the xerophytic pastures and scrubs in the southern part of the Noguera country (W Catalonia) are presented. Phenological rhythms of such communities have been analyzed from a sequential record of events in the species constituting them. Three phenological periods including six phases have been taken in account: a) vegetative period (phase of seedling and young plant; leaf renewal and growing phase; resting phase); b) reproductive period (flowering phase; fruiting phase), and c) senescense and death period. The 84 studied taxa have been distributed into 5 groups according to their phenological pattern. Most of the species start their active vegetative period in autumn, when the seasonal rains bring about the necessary soil moisture. Some others, however, avoid low temperatures delaying this phenological period until the end of winter. A prevailing bloom happens in spring, and fruiting and dispersal phases take place before summer. The water stress in this season forces most of the species to a resting phase. Only a few plants flower in summer, and such species display a longer blooming phase than those flowering in spring. For a few taxa, a quite different sequence between the two years of study has been observed, this fact being clearly related to the amount of earlyautumnal rainfall. The phenological sequence of the studied communities is clearly connected to the marked seasonality of the Mediterranean climate. In the therophytic pastures a pronounced synchronization of events occurs, and in summer the vast majority of species are under the form of seeds. In the scrubs, where perennial evergreen plants make the most important part of the communities, there are not very pronounced physiognomic changes along the year. Moreover, each phenological phase lasts longer, overlapping one beyond the other, and in summer the resting period is not complete, thought dominant. Thus, two clearly different strategies can be envisaged in the two community types: — a prevailing opportunist behaviour in the therophytic pastures, where generally the plants complete all their biological cycle in the most favourable season, and — the acquisition of some independence from the marked Mediterranean seasonality in the open scrubs, through the pervivence, at least in part, of their vegetative structures all round the year

Estudi fitocenològic de les pastures de la Plana de Vic. II: comunitats terofítiques (Thero-Brachypodietea) i síntesi

Tot seguint un treball precedent, descrivim en aquest les pastures terofítiques de la Plana de Vic des dels punts de vista de la composició, de l'ecologia i de la distribució. Aquestes comunitats es localitzen als indrets més eixuts dels turons que s'eleven per sobre de la Plana, i generalment es troben Iligades a sòls superficials. Totes pertanyen a la classe Thero-Brachypodion, de la qual representen formes més aviat extremes, atès el caràcter general extramediterrani de la zona d'estudi. L.'associació més freqüent és el Brachypodio-Stipetum, amb dues subassociacions força diferents fisiognòmicament. La típica inclou pastures amb dominància d'Stipa iberica, i es fa en algunes carenes o en solells secs i calents. La subassociació euphrasio-centaurietostum està formada per pradells amb més protagonisme de teròfits, i colonitza sòls prims i compactes temporalment amarats. EI Sedetum micranthosediformis és una comunitat de codines calcàries amb molt poc sòl, dominada per espècies de Sedum. Finalment, I'Helianthemetum guttati és I'única comunitat pradenca que va Iligada a substrats sense carbonats; es fa ales superfícies de gresos que porten sòls molt prims i sorrencs. Corn a síntesi d'aquest treball i del que el precedeix, presentem i comentem una taula resum que inclou totes les comunitats de pastura de la Plana amb totes Ies espècies inventariades, i un esquerna idealitzat que representa un transsecte fitotopogràfic d'un turó tipus.After a previous work dealing with perennial communities, we describe in this one the pastures and grasslands characterized by Mediterranean annuals, which occur in the Plana de Vic country. In this sub-Mediterranean basin, located between the eastern Pyrenees and the Mediterranean areas of north-eastern Iberian peninsula, therophytic communities are restricted to dryest places of the hills, normally settling on superficial soils. The study deals with the species composition, ecology, distribution and syntaxonomy of the communities. Although all the communities treated clearly belong to Thero-Brachypodietea, they are not very typical forms of such class because of the non-Mediterranean character of the area studied. The Brachypodio-Stipetum is a common association, which is diversified into two subassociations rather different in structure and physiognomy The typical one is a Stipa iberica grassland occuring on culminal spots or on sunny slopes, under dry and hot microclimates. In the subassociation euphrasio-centaurietosum therophytes are dominant, it appears in compact soils with a contrasted seasonal water regime. Sedetum micrantho-sediformis is a community dominated by Sedum species, settling on initial soils which occur on carbonated flat rocky surfaces. Finally, Helianthemetum guttati is the only calcifuge pasture in the area. It is mainly built by therophytes and is typical of flat surfaces on sandstones with a thin sandy soil. The communities treated in this work and in the preceding one are synthetized and discussed in an ending section, which includes a summarizing table (all species per all communities) and an idealized transsection through a typical hill.Como continuación de un trabajo anterior, describimos ahora los pastizales terofíticos de la plana de Vic, desde los puntos de vista de su composición , ecología y distribución. Estas comunidades se localizan en los ambientes más secos de los cerros que sobresalen del llano, y en general se encuentran ligados a suelos superficiales. Todas ellas pertenecen a la clase Thero-Brachypodietea, de la que representan formas relativamente extremas, ya que el carácter general de la zona estudiada es submediterráneo. La asociación más frecuente es el Brachypodio-Stipetum, con dos subasociaciones netamente diferenciadas por su fisonomía. La típica está constituida por pastos con dominancia de Stipa iberica, y ocupa ciertas solanas o áreas culminales secas y cálidas, mientras que la subasociación euphrasio-centaurietosum contiene pastizales con más predominancia de terófitos y coloniza suelos poco profundos y compactos, que temporalmente permanecen anegados El Sedetum micrantho-sediformis es una comunidad de suelos esqueléticos sobre roca caliza, en la que dominan especies de Sedum. Por último, el Helianthemetum guttati es la única comunidad calcífuga, aparece en superficies de areniscas con suelo poco potente y arenoso. Como síntesis de este trabajo y del anterior, presentamos y comentamos una tabla sintética que contiene todas las comunidades de pastizal de la plana de Vic, con todas las especies inventariadas, así como un esquema sintético que representa un transecto fitotopográfico de un cerro tipo

El catàleg florístic dels Països Catalans. Addicions i modificacions introduïdes en la tercera edició de la Flora manual dels Països Catalans

En aquest treball donem compte de les principals modificacions aparegudes a la tercera edició de la Flora manual dels Països Catalans, en relació amb la primera edició de la mateixa obra, apareguda fa quinze anys. A més de nombroses modificacions formals o referides a les dades de cada planta (distribució, ecologia), hem introduït de nou al catàleg 23 gèneres, 152 espècies i 163 subespècies o microespècies per al conjunt del territori tractat. La majoria d'aquestes noves espècies i subespècies són plantes autòctones descobertes durant aquests quinze anys, moltes ja conegudes de territoris veïns, però algunes descrites de nou per a la ciència (en bona part, microespècies de Limonium i d'Alchemilla). Però també n'hi ha moltes (29 espècies) que són plantes al•lòctones ja plenament naturalitzades a casa nostra, principalment provinents de terres tropicals i del continent americà. Finalment, hem eliminat 49 espècies o subespècies del catàleg, que corresponen a citacions errònies o poc fonamentades.Here we discuss the main changes recorded in the third edition of «Flora manual dels Països Catalans» in comparison with the first edition, which came out fifteen years ago. As well as numerous small changes to the data for the species (distribution, ecology), a number of new taxa have been added to the Flora: 23 genera, 152 species and 163 subspecies or microspecies. These new taxa correspond in the main to plants already known from neighbouring territories, but others have been described as new taxa during the last fifteen years, such as a number of new microspecies of Limonium or Alchemilla. A third group includes 29 allien species that have become naturalised in recent years, most of which arrived from the Americas or from tropical areas. On the other hand, 49 taxa have been excluded, since the corresponding data have been found deficient or erroneous.En este trabajo comentamos las principales modificaciones contenidas en la tercera edición de la Flora manual dels Països Catalans con respecto a la primera edición de la misma obra, publicada hace quince años. Además de numerosos cambios formales o que conciernen a los datos de cada planta (distribución, ecología), hemos incorporado como nuevos 23 géneros, 152 especies y 163 subespecies o microespecies para el área de estudio. La mayor parte de estas novedades corresponde a plantas autóctonas descubiertas en los últimos años, en general ya conocidas de territorios cercanos, pero también a un cierto número de taxones nuevos para la ciencia (por ejemplo, numerosas microespecies de Limonium o de Alche¬milla). El resto son plantas alóctonas ya totalmente naturalizadas en el territorio, procedentes en su mayor parte de regiones tropicales o del continente americano. En sentido inverso, hemos eliminado del catálogo 49 especies o subespecies, ya que derivaban de citas erróneas o poco documentadas

Assaigs de sembra d?Achnatherum calamagrostis en una àreaaixaragallada de Vallcebre (Berguedà)

En aquest treball presentem els resultats de dues experiències de sembra amb la gramínia perenne Achnatherum calamagrostis en àrees aixaragallades o badlands, realitzades per tal d'avaluar la seva capacitat de germinació al camp i la possibilitat d'utilització en la restauració d'àrees degradades. En la primera sembràrem sobre dos tipus de regoliat: argilosa vermella i morada amb guix. L'any següent ens centràrem en les argiles vermelles i assajàrem l'aplicació d'un adob i d'un condicionador d'estructura. La germinació d'A. calamagrostis es va produir el mes de juny tots dos anys, dos mesos després de la sembra. La densitat obtinguda en les sembres va variar considerablement segons el tipus de substrat, de manera que sobre regolit morat les irregularitats del substrat en superfície van facilitar la retenció de les granes enfront els processos erosius. La sembra d'espècies comercials als badlands no va donar resultats gaire més alts que la d'A. calamagrostis, encara que podria ser per causa de les baixes precipitacions de l'any en què es van realitzar. L'aplicació d'esmenes correctores del substrat aparentment no va millorar els resultats, encara que cal tenir en compte que els nivells de germinació van ser baixos en tots els casos.En este trabajo presentamos los resultados de dos experiencias de siembra con la gramínea perenne Achnatherum calamagrostis en áreas acarcavadas o badlands, que se llevaron a cabo con la finalidad de evaluar su capacidad de germinación en condiciones de campo y sus posibilidades de utilización en la restauración de áreas degradadas. En la primera de las experiencias sembramos en dos tipos de regolito: arcillas rojas y moradas con yeso. El año siguien-te centramos la experiencia en las arcillas rojas, ensayando dos tratamientos correctores del sustrato: un acondicio-nador de estructura y un abono. La germinación de A. calamagrostis se produjo en junio los dos años, a los dos meses de haber sembrado. La densidad obtenida con las siembras varió considerablemente con el tipo de sustrato, de manera que las irregularidades del terreno en el morado con yeso facilitaron la retención de las semillas frente a la acción de la erosión. La siembra de especies comerciales en los badlands no dió resultados mucho más altos que con A. calamagrostis, pero también podría ser debido a las escasas precipitaciones del año en que se sembró. Ni el acondicionador ni la fertilización del sustrato tuvieron un efecto claro en la eficiencia de colonización, aunque debe tenerse en cuenta que el volumen de germinaciones fue bajo en todos los casos.We present the result of two sowing experiments with the autochthonous perennial grass Achnatherum calamagros-tis, in order to evaluate its germination capability in field conditions and its potential use in reclaiming degraded areas. In the first experiment we sowed two regolith types: red clays and purple clays with gypsum. The following year we focused on the red materials and added two substrate correctives: structure conditioner and fertiliser. Emergence of A. calamagrostis occurred in June both years, two months after each sowing. Emergence percentages were about four times higher on the purple regolith than on the red clays, because the roughness of its surface facilitated the retention of seeds against erosive remotion. Densities obtained with standard species were not higher than those obtained with A. calamagrostis, but this could be also due to the especially dry conditions of the second year. No effect of the structu- re conditioner or fertiliser on the emergence percentages was detected. However, this question remains unresolved, as emergence levels were low in all cases

Pensar la ciudad desde la sostenibilidad y el reciclaje

La comunicació planteja la necessitat d'incorporar les tecnologies de rehabilitació i eficiència energética en els paràmetres reguladors del planejament urbanístic, en una visió més enllà de l'ordenació en planimetria, incorporant la volumetria i la secció com a eines del projecte d'ordenació urbana.Postprint (author’s final draft

Traditional plant functional groups explain variation in economic but not size-related traits across the tundra biome

Aim Plant functional groups are widely used in community ecology and earth system modelling to describe trait variation within and across plant communities. However, this approach rests on the assumption that functional groups explain a large proportion of trait variation among species. We test whether four commonly used plant functional groups represent variation in six ecologically important plant traits. Location Tundra biome. Time period Data collected between 1964 and 2016. Major taxa studied 295 tundra vascular plant species. Methods We compiled a database of six plant traits (plant height, leaf area, specific leaf area, leaf dry matter content, leaf nitrogen, seed mass) for tundra species. We examined the variation in species‐level trait expression explained by four traditional functional groups (evergreen shrubs, deciduous shrubs, graminoids, forbs), and whether variation explained was dependent upon the traits included in analysis. We further compared the explanatory power and species composition of functional groups to alternative classifications generated using post hoc clustering of species‐level traits. Results Traditional functional groups explained significant differences in trait expression, particularly amongst traits associated with resource economics, which were consistent across sites and at the biome scale. However, functional groups explained 19% of overall trait variation and poorly represented differences in traits associated with plant size. Post hoc classification of species did not correspond well with traditional functional groups, and explained twice as much variation in species‐level trait expression. Main conclusions Traditional functional groups only coarsely represent variation in well‐measured traits within tundra plant communities, and better explain resource economic traits than size‐related traits. We recommend caution when using functional group approaches to predict tundra vegetation change, or ecosystem functions relating to plant size, such as albedo or carbon storage. We argue that alternative classifications or direct use of specific plant traits could provide new insights for ecological prediction and modelling

Efectos de la aplicación de biosólidos en plantaciones de especies leñosas para restauración de canteras de caliza mediterráneas

Los programas de restauración de las canteras de caliza situadas en el macizo del Garraf (sudoeste de la cordillera Litoral catalana) contemplan la plantación de especies leñosas autóctonas como medida para mitigar el impacto visual y para optimizar la restauración ecológica tras la explotación del recurso mineral. Las condiciones ambientales de partida poco favorables (elevadas pendientes y substratos poco fértiles) pueden ser limitantes para la instalación y evolución de leñosas, de forma que la adición de compost puede ser una vía para mejorar su rendimiento. En este trabajo evaluamos el efecto de la aplicación extensiva de compost en plantaciones de cuatro especies de árboles y arbustos de un año de edad en parcelas sembradas con distintas mezclas de herbáceas. Como resultado principal se observó que en las parcelas con compost la supervivencia de Pinus halepensis y Rhamnus alaternus fue menor, aunque el crecimiento de las cuatro especies ensayadas fue superior. Las leñosas presentaron una supervivencia superior en las parcelas sembradas con herbáceas autóctonas, que habían desarrollado menor cobertura, respecto a las siembras con herbáceas comerciales, con mayor cubierta

Macroclimate and local hydrological regime as drivers of fen vegetation patterns in Tierra del Fuego (Argentina)

In southern South America, a sharp macroclimatic gradient is found, triggered by the Pacific oceanic influence through the Andes. Mires are substantial landscape units along the gradient, where they play varying roles through the area and include varying plant communities. In this study, we analysed the relationship between vegetation and main abiotic factors in the minerotrophic mires (fens) at two different scales. We chose three fens in Isla Grande from Cordillera and Magellanic Steppe zones and their ecotone. There we characterized the distinct habitats by means of monitoring the water table fluctuations, the peat and the groundwater chemistry, and the vascular plant species composition. The main floristic patterns were revealed by means of classification and ordination of 75 vegetation plots. Thus, we classified the relevés through multivariate analyses into six plant community types, two of which found in each fen. Behind the floristic distinctiveness of each site and each community type, structural vegetation descriptors such as species richness were similar. Overall, water table variables and groundwater chemistry showed the most important environmental differences between fens. Our data point that the main environmental force driving vegetation patterns was the macroclimatic gradient, which shapes the regional floristic pools. This gradient would be also responsible for modifying the local conditions of the fen habitats, mostly in the form of broadening the hydrological conditions within the fens of the Steppe. At each fen, the hydrological regime is the main factor in the distribution of vascular plants, particularly through the varying water table depths