La redistribució de la ciutat al territori de la Regió Metropolitana de Barcelona

L'actual model d'ocupació del sòl de la regió metropolitana de Barcelona té el seu origen en els moviments d'expansió de la ciutat de Barcelona iniciats a principis del segle XIX amb les primeres ocupacions fora de les muralles i que anaren sempre a la recerca d'espais cada vegada més allunyats del centre. D'aquesta manera, les activitats industrials, l'habitatge, els grans equipaments, les zones verdes i els centres comercials s'han convertit en els principals protagonistes d'un procés d'ocupació del sòl caracteritzat per la dispersió tant en termes de centre-perifèria com de concentració-desconcentració. La forma com s'ha produït aquesta ocupació està íntimament lligada al caràcter del planejament urbanístic, amb enfocs diferents entre el període 1956-1976 i la reinstauració dels ajuntaments democràtics. Per aquest motiu, és necessari matisar algunes interpretacions sobre les dades de sòl consumit durant els darrers anys a partir de la identificació dels diversos estadis en l'ocupació (preurbanització, urbanització completa i edificació) i de la seva assignació al període de temps que els hi correspon, així com continuar treballant en la recaptació i l'elaboració de noves dades que permetin aprofundir en aquest coneixement.El actual modelo de ocupación del suelo de la región metropolitana de Barcelona tiene su origen en los movimientos de expansión de la ciudad de Barcelona iniciados a principios del siglo XIX con las primeras ocupaciones fuera de las murallas y que fueron siempre a la búsqueda de espacios cada vez más alejados del centro. De esta manera, las actividades industriales, la vivienda, los grandes equipamientos, las zonas verdes y los centros comerciales se han convertido en los principales protagonistas de un proceso de ocupación del suelo caracterizado por la dispersión tanto en términos de centro-periferia como de concentración-desconcentración. La forma en que se ha producido esta ocupación está íntimamente ligada al carácter del planeamiento urbanístico, con enfoques diferentes entre el período 1956-1976 y la reinstauración de los ayuntamientos democráticos. Por este motivo, es necesario matizar algunas interpretaciones sobre las cifras de suelo consumido durante los últimos años a partir de la identificación de los distintos estadios en la ocupación (preurbanización, urbanización completa y edificación) y de su asignación al período de tiempo que les corresponde, así como continuar trabajando en la recogida y elaboración de nuevos datos que permitan profundizar en este conocimiento.The model of land occupation that nowadays characterizes the metropolitan region of Barcelona has its origin in the expansion movements started in the city of Barcelona during the first decades of the 19th century, with the first occupations outside the city walls, which were always seeking for spaces further and further the city centre. This way, the industrial activities, the dwelling, the facilities, the green areas and the commercial areas have become the main actors of a land occupation process characterized by the dispersion, either in terms centre-perifery or in terms concentration-deconcentration. The way in which this occupation has developed is closely linked to the urban planning main features, with different approaches between the period 1956-1976 and the re-instauration of democratic local administrations. For this reason, it is necessary to tone down some interpretations about data of land consumption that have been implemented during these last years starting from the identification of the diverse stages in the occupation (preurbanization, complete urbanization and edification) and of its assignation to the period of time to which they belong, as well as to keep working in the collection and the ellaboration of new data that enables to go deeper in this knowledge.Le modèle actuel d'occupation du sol de la région métropolitaine de Barcelona a son origine dans les mouvements d'expansion de la ville de Barcelona initiés au début du XIXè siècle par les premières occupations hors des murailles, occupations produites a la recherche d'espaces toujours plus éloignés du centre. C'est ainsi que les activités industrielles, l'habitage, les grands équipements, les zones vertes et les centres commerciaux sont devenus les principaux protagonistes d'un procés d'occupation du sol, caractérisé par la dispersion tant en termes de centre-périphérie, comme de concentration-déconcentration. La manière dont s'est produit cette occupation est étroitement liée au caractère de l'aménagement urbanistique, aux diverses mises au point au cours des années 1956-1976 et à la réinstauration des municipalités démocratiques. C'est pourquoi il faut nuancer quelques interprétations sur les données du sol consommé durant les dernières années, compte tenu de l'identification des divers états de l'occupation (préurbanisation, urbanisation complète et construction) et de son assignation aux époques auxquelles ils correspondent tout en continuant à travailler sur la récaptation et l'élaboration des nouvelles données qui permettront d'approfondir cette connaissance

Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra. I: Hygrophilous herbaceous communities.

The first part of a general survey of the vegetation of Catalonia and Andorra, this paper reports all the phytocoenological associations and subassociations recorded in this area. For each community, we provide the correct name and usual synonyms, its typification (where appropriate), all the references including relevés, and the most outstanding features of its structure, species composition, ecology, distribution and diversity. Moreover, associations and subassociations are ordered appropriately in a syntaxonomic scheme. Syntaxonomic ranks are considered in a fairly broad, conservative sense. This classification established 101 associations, which correspond to the classes Lemnetea, Zosteretea, Potametea, Littorelletea, Montio-Cardaminetea, Phragmiti-Magnocaricetea, Scheuchzerio-Caricetea, Isoeto-Nanojuncetea and Molinio-Arrhenatheretea

Listing of european cities

Característiques urbanes de les ciutats europees amb una població igual o superior als 100.000 habitants, ordenades per ordre alfabètic.Características urbanas de las ciudades europeas con una población igual o superior a los 100.000 habitantes, ordenadas por orden alfabético.Urban characteristics of the European cities with an equal population or superior to the 100,000 inhabitants, alphabetically ordered

La perspectiva urbana

En aquest article es presenten els objectius de l'estudi, i al mateix temps s'ofereix una visió de conjunt de la realitat urbana i metropolitana europea

La perspectiva urbana

En aquest article es presenten els objectius de l'estudi, i al mateix temps s'ofereix una visió de conjunt de la realitat urbana i metropolitana europea.In this article the objectives of the study are introduced, and at the same time a joint vision of the European urban and metropolitan reality is offered.En este artículo se presentan los objectivos del estudio, y al mismo tiempo se ofrece una visión de conjunto de la realidad urbana y metropolitana europea

Datos de las grandes metrópolis europeas

Fitxes de cada una de les aglomeracions metropolitanes estudiades, en què s'aporta informació numèrica i cartogràfica de la seva estructura (ciutats que la componen, grandària i densitat). Com a novetat en aquesta edició, també s'aporta informació sobre la forma de govern metropolità de cadascuna d'elles.Statistical and catographical information (cities that make it up, sixe and density) and on the metropolitan government of each agglomeration studied.Fichas de cada una de les aglomeracions metropolitanes estudiadas, con información numérica y cartográfica de su estructura (ciudades que la componen, tamaño y densidad). Como a novedad en esta edición, también se aporta información sobre la forma de gobierno metropolitano de cada una de ellas

Metodologia

En aquest article s'expliciten els procediments metodològics que s'han utilitzat per determinar els 10.630 municipis urbans i les 104 aglomeracions metropolitanes europees. També s'hi fa una comparació amb els resultats amb l'edició de 2002 i amb els d'altres estudis de referència

L'Europa urbana i els governs metropolitans

En aquest capítol s'exposen les competències de les institucions de govern de les diferents aglomeracions metropolitanes, així com les raons de la seva complexitat