The morphosyntactic structure of number in Italian and Albanian : high and low plurals

I adopt the view that there are two number positions, including a lower Class position also hosting gender and a higher Num position. Italian -a plurals and Albanian neuters are associated with a cluster of properties often thought to characterize low plurals: application to a restricted set of lexical bases, meaning idiosyncrasies, association with (feminine) gender and agreement in the singular with the finite verb. Current analyses associate count Ns (both singular and plural) with a specialized node while treating mass Ns as default. I argue that mass Ns are associated with a specialized feature [aggr] (Albanian neuter) - and that a divisibility feature [part] for plural can attach to both count and mass bases (Italian -a). The properties of low number depend on the properties of the Class position, including the fact that it is low enough to select gender and also to combine with a different Num, yielding mixed agreement.Adopto la postura que hi ha dues posicions per al nombre: una posició Classe baixa que també alberga el gènere i una posició Nombre més alta. Els plurals italians en -a i els neutres albanesos s'associen a un cúmul de propietats que sovint es considera que caracteritzen els plurals baixos: l'aplicació a un conjunt restringit de bases lèxiques, els significats idiosincràtics, l'associació amb el gènere (femení) i la concordança en singular amb el verb finit. Les anàlisis actuals associen el Ns comptables (tant singulars com plurals) amb un node especialitzat mentre tracten els Ns de massa com a opció per defecte. Argumento que els Ns de massa estan associats amb una característica especialitzada [agreg] (el neutre albanès) i que hi ha un tret de divisibilitat [part] per al plural que pot adjuntar-se tant a bases comptables com de massa (l'italià -a). Les propietats del Nombre baix depenen de les propietats de la posició Classe, inclòs el fet que sigui prou baix per seleccionar el gènere i també per combinar-se amb un Nombre diferent, la qual cosa comporta una concordança mixta

Clitics : Lexicalization Patterns of the So-called 3rd Person Dative

Manzini and Savoia (1999, 2001, 2002, to appear) argue that the basic facts about the clitic string are best accounted for without having recourse to anything but a minimalist syntactic component, i.e. making no use of a specialized morphological component nor of optimality-type comparisons between derivations/ representations. In particular, they assume that clitics correspond to specialized inflectional categories, and are merged directly into the positions where they surface; such categories are furthermore ordered in a universal hierarchy, as we will detail below. The aim of the present paper is to consider datives in the light of this framework. We will conclude that there is no evidence for the category dative in the Romance dialects we shall consider, while in fact there is evidence for categorizations of so-called dative clitics as quantificational elements or as deictic elements (locatives). In all cases, the relevant categorization relies entirely on referential properties, or more generally on interpretive properties intrinsic to the lexical items involved, calling into question the traditional notion of Case itself.Manzini i Savoia (1999, 2001a, 2001b, en premsa) defensen que els fenòmens bàsics que afecten les seqüències de clítics s'expliquen millor només fent referència a un component sintàctic minimalista, és a dir, sense fer ús d'un component morfològic especialitzat o comparacions dins el marc de l'Optimitat entre derivacions i representacions. En particular, aquests treballs assumeixen que els clítics són categories de flexió especialitzades que s'adjunten directament a les mateixes posicions on després apareixen; a més, aquestes categories estan ordenades dins una jerarquia universal, tal com s'explica en l'article. L'objectiu d'aquest article és examinar el comportament de la categoria datiu des d'aquesta òptica. Conclourem que no hi ha evidència a favor de la categoria datiu en les llengües romàniques que examinem, sinó que hi ha evidència a favor de la categorització dels anomenats clítics de datiu com a elements quantificats o com a elements díctics(locatius). En tots els casos, la categorització emprada dependrà del tot de les propietats referencials, o més generalment, de les propietats semàntiques intrínsiques a les entrades lèxiques involucrades, fet que fins i tot posa en cuestió la noció tradicional de Cas

Instrumental prepositions and case: Contexts of occurrence and alternations with datives.

We will argue that instrumentals are the mirror image of dative/genitive obliques. We propose that both sets of adpositions/cases are elementary predicates, expressing a zonal inclusion (part-whole/possession relation); instrumentals reverse the direction of the relation with respect to datives/genitives. Our claim is that 'with'-type morphemes provide very elementary means of attaching extra participants (themes, initiators, etc.) to events (VP or vP predicates) – with specialized interpretations derived by pragmatic enrichment (contextual, encyclopedic) at the C-I interface. We will extend our proposal to account for the observation that the instrumentals can be employed cross-linguistically in triadic verb constructions alternating with datives and we will broaden our discussion to account for dative/instrumental syncretism (eventually including DOM objects), arguing that the inclusion predicate (⊆) corresponding to ‘to’ or dative case and its reverse (⊇), corresponding to ‘with’ or instrumental case, may reduce to an even more primitive content capable of conveying inclusion in either direction. Finally, we will address ergative alignments, showing that languages may attach external arguments/agents either as possessors (⊆) or as causers (⊇) of a given event/state, yielding the two most widespread patterns of syncretism of the ergative morpheme, that is with either instrumentals or genitives/datives