Menorca, 3.000 anys enrere

En una expedició recent a Menorca, un equip d'antropòlegs de la Unitat d'Antropologia Biològica de la Universitat Autònoma de Barcelona ha excavat restes humanes de fa 3.000 anys d'una cova sepulcral, La Cova d'es Pas.En una expedición reciente a Menorca, un equipo de antropólogos de la Unidad de Antropología Biológica de la Universidad Autónoma de Barcelona ha excavado restos humanos de hace 3.000 años de una cueva sepulcral, la Cova des Pas

La incineració funerària a Sardenya durant l'Edat de Bronze

Els últims estudis arqueològics indicaven que fins a l'arribada de la cultura fenícia al Mediterrani Occidental (s. IX a.C), la inhumació semblava ser l'única pràctica funerària durant la prehistòria de Sardenya. Ara, la història podria reescriure's degut a una recent excavació duta a terme a la Tomba IX de Sa Figu, prop de la ciutat italiana de Sassari. Mitjançant una anàlisi física-química de la combustió dels ossos trobats a la necròpoli s'ha demostrat que sí s'utilitzava el foc durant els rituals funeraris de l'illa

Estudio de los sistemas sanguíneos ABO. Lewis, P y RH en la población autóctona de la Cerdanya : relación con el País Vasco

Se ha establecido una posible relación entre la población de la Cerdanya y la población vasca, basada en sus antecedentes históricos al tener el pueblo vasco un origen pre-indoeuropeo y ser la Cerdanya una zona de penetración de migraciones pre- e indoeuropeas. En este estudio se ha examinado dicha hipótesis mediante la comparación serológica entre ambas poblaciones. Se han analizado cuatro sistemas sanguíneos habiéndose observado que la población ceretana no difiere significativamente de la población vasca -salvo en el sistema ABO y el sistema Rh- ni de la población española control. Las frecuencias de los alelos B y d en el pueblo vasco contrastan con las frecuencias encontradas en la población ceretana, lo cual sugiere que la comarca de La Cerdanya fué solo una zona de paso para poblaciones de aporte génico pre-indoeuropeo o bien que este aporte se hubiera "diluido" con el establecimiento de poblaciones más modernas de substrato no vascón. Las migraciones de pueblos pre-indoeuropeos demostradas por la Antropología prehistórica y la toponimia no quedan, pues, reflejadas a nivel de estos marcadores genéticos.Dans des études préliminaires des systèmes sanguins dans un échantillon de population de la Cerdagne du versand sud, nous avons constaté certaines différences (p.e. dans le système ABO) entre notre population et les échantillons de population des basques. La Cerdagne est une vallée assez isolée, située dans les Pyrénées Orientales. Ses conditions geographiques ont rendu possible qu'elle soit un chemin, un passage, d' un côté à l'autre des Pyrénnés. Dans la recherche de l'origine des ancêstres des hommes autochtones de la Cerdagne on s' aperçoit que cette région naturelle avait été une voie d'accès à la Péninsule Ibérique. Ilya en une période importante pour le peuplement de l'Espagne, liée aux entrées succesives des migrateurs pré et indoeuropéens. Les études de M. Fusté sur cette époque dans la Catalogne montrent l'arrivée d'un apport d'une nouvelle population de type brachycèphal. Le même auteur trouve une population plus moderne, dolichocéphale, qu'il considère comme, une preuve de l'entrée des groupes "européens". Aussi, des peuples indoeuropéens ont pénétre à travers la Cerdagne dans notre pays comme semble le démontrer la toponymie des certains peuples de cette contrée. D'autre part, il est accepté par tous les historiens et linguistes que l'origine du peuple basque doit être cherché parmi les peuples pré-indoeuropéens. Ces considerations nous ont conduits à considérer les analogies possibles entre la population autochtone de la Cerdagne -zone où les migrations pré-indoeuropéenes entrèrent- et des populations basques -d'origine pré-indoeuropéene-. Ce travail est, donc, un apport à la connaissance et à la reconstruction de ces origines à partir de l'étude de differents marqueurs sanguins: ABO, Lewis, P et Rh. Ces marqueurs ont été étudies en 137 individus autochtones de la Basse Cerdagne sur un échantillon de population de 450 individus résidents dans la vallée. Les fréquences de ces systèmes trouvés dans cette étude, si on les compare avec les fréquences obtenues par differents auteurs chez la population basque, indiquent le degré de rapport entre les deux populations. On doit compter avec les conclusions obtenues dans le travail de Aluja: "Systèmes polymorphiques de la Cerdagne et son rapport avec ceu du Pays Basque"

L'hipogeu del Bronze inicial del jaciment de Mas Vilalba (La Roca del Vallès, Vallès Oriental). Estudi antropològic de les restes

L'estructura prehistòrica de Mas Vilalba presenta un cas d'inhumacions col·lectives inscrit dins del món funerari de l'Edat del Bronze, època que es caracteritza per l'enterrament col·lectiu dels individus, ja sigui en coves o balmes, estructures megalítiques o en fosses de diferents morfologies constructives. L'article presenta l'estudi antropològic que s'ha fet de les restes, posant un especial èmfasi en l'anàlisi de la sepultura des del punt de vista de les pràctiques funeràries. Els resultats paleodemogràfics, els paleopatològics i les qüestions que des de l'estudi tafonòmic es desprenen són les principals bases per a poder arribar a conclusions sobre el reconeixement dels gestos funeraris del grup.The prehistoric silo in Mas Vilalba presents a case of funerary structure from the Bronze Age, a period characterized by the collective burial of people, either in caves, in megalithic structures or in common graves in different morphologies. The article presents the complete anthropological study, emphasizing the analysis of the burial from the point of view of the funerary practices. The paleodemographic, paleopathological and taphonomic results are the basis to be able to obtain conclusions about the funerary customs of the group