Identificació de varietats de vitis vinifera L. de diverses regions del món mitjançant tècniques de biologia molecular

Durant els últims vint anys, una intensa renovació varietal ha canviat la realitat vitícola del nostre país i de gran part de la vinya del món, propiciant l'abandonament del conreu de nombroses varietats autòctones per substituir- les per altres de més prestigi internacional presents arreu. Aquesta renovació varietal ha permès revitalitzar el sector, afavorir les noves inversions i obrir nous mercats per als nostres vins, però ha contribuït a fer que les característiques de la major part dels vins s'uniformitzessin, i que el concepte de tipicitat, anteriorment atribuït a la zona de producció, es diluís enfront de la creixent homogeneïtat dels vins. El propòsit d'aquest projecte és estudiar unes quatre-centes varietats viníferes procedents de diversos països del món per identificar-les i tipificar-les. El desenvolupament de la biologia molecular ha permès l'aparició de metodologies que fan possible la identificació i classificació més exacta de diferents varietats analitzant directament el genoma de cada individu (ADN). La tècnica dels SSR (seqüències simples repetides, simple sequence repeat), també coneguts com a microsatèl·lits, és perfectament aplicable a la finalitat descrita. D'altra banda, el fet de disposar d'un camp de varietats tan ampli com el que es planteja ofereix també la possibilitat d'estudiar tot el conjunt sota un punt de vista evolutiu, en què s'agrupen les varietats en funció de la seva proximitat genètica. En el següent article presentem la metodologia triada per dur a terme aquest estudi i les raons que ens han motivat a escollir aquesta tècnica i no cap altra.Durante los últimos veinte años, una intensa renovación varietal ha cambiado la realidad vitícola de nuestro país y de gran parte del viñedo mundial, propiciando el abandono del cultivo de numerosas variedades autóctonas para sustituirlas por otras de más prestigio internacional presentes por todas partes. Esta renovación varietal ha permitido revitalizar el sector, favorecer las nuevas inversiones y abrir nuevos mercados para nuestros vinos, pero ha contribuido a que las características de la mayor parte de los vinos se uniformizarán, consiguiendo que el concepto de tipicidad anteriormente atribuido a la zona de producción, se diluyera frente a la creciente homogeneidad de los vinos. El propósito de este proyecto, es el de estudiar unas cuatrocientas variedades viníferas procedentes de varios países del mundo por identificarlas y tipificarlas. El desarrollo de la Biología Molecular, ha permitido la aparición de metodologías que permiten la identificación y clasificación más exacta de diferentes variedades analizando directamente el genoma de cada individuo (ADN). La técnica de los SSR (simple sequence repeat) o también conocida como microsatélites es perfectamente aplicable a la finalidad descrita. Por otra parte, la posibilidad de disponer de un campo de variedades tan amplio, como el que se plantea, ofrece también la posibilidad de estudiar todo el conjunto bajo un punto de vista evolutivo, en el que se agrupan las variedades en función de su proximidad genética. En el siguiente artículo presentamos la metodología utilizada para la realización de este estudio, así como las razones que nos han motivado a escoger esta técnica de microsatélites

Caracterització dels vins escumosos de la varietat trepat

En l?aspecte visual dels vins escumosos s?aprecia la formació d?escuma, que ha de ser blanca i compacta, amb bombolles de grandària petita. Per això han d?aparèixer cordons de bombolles que en arribar a la superfície migrin cap als costats formant una corona que cobreixi tot el disc de líquid. Per a avaluar l?escuma hi ha un aparell anomenat Mosalux, que s?ha emprat per a comparar l?escumabilitat del trepat amb vins d?altres varietats. El trepat té unes propietats escumants comparables a les millors varietats avaluades, i és un vi molt adequat per a l?elaboració d?escumosos.En el aspecto visual de los vinos espumosos se aprecia la formación de espuma, que ha de ser blanca y compacta, con burbujas pequeñas. Para eso han de aparecer cordones de burbujas que al llegar a la superficie se desplacen hacia los lados formando una corona que cubra todo el disco de líquido. Para evaluar la espuma existe un aparato llamado Mosalux, que se ha utilizado para comparar la espumabilidad del trepat con vinos de otras variedades. El trepat tiene unas propiedades espumeantes comparables a las mejores variedades evaluadas, siendo un vino muy adecuado para la elaboración de espumosos

Resultats de la tècnica dels microsatèl·lits o SSR aplicada al trepat

L?objectiu d?aquest treball és fer la caracterització de la varietat trepat mitjançant la tècnica dels microsatèl·lits (SSR), i a partir del germoplasma de Bodegues Sumarroca, SL. Es tracta, doncs, de fer una exhaustiva revisió de les bases de dades ampelogràfiques, de la bibliografia i de tota la informació en línia, i comparar-la amb els resultats obtinguts a partir de l?estudi del genoma (microsatèl·lits en aquest cas).El objetivo de este trabajo es hacer la caracterización de la variedad trepat mediante la técnica de microsatélites (S. S. R.) y a partir del germoplasma de Bodegas Sumarroca, S. L. Se trata, pues, de hacer una exhaustiva revisión de las bases de datos ampelográficas, de la bibliografía y de toda la información en línea y compararla con los resultados obtenidos a partir del estudio del genoma (microsatélites en este caso)

Resultats de la tècnica dels microsatèl·lits o SSR aplicada al trepat

L?objectiu d?aquest treball és fer la caracterització de la varietat trepat mitjançant la tècnica dels microsatèl·lits (SSR), i a partir del germoplasma de Bodegues Sumarroca, SL. Es tracta, doncs, de fer una exhaustiva revisió de les bases de dades ampelogràfiques, de la bibliografia i de tota la informació en línia, i comparar-la amb els resultats obtinguts a partir de l?estudi del genoma (microsatèl·lits en aquest cas).El objetivo de este trabajo es hacer la caracterización de la variedad trepat mediante la técnica de microsatélites (S. S. R.) y a partir del germoplasma de Bodegas Sumarroca, S. L. Se trata, pues, de hacer una exhaustiva revisión de las bases de datos ampelográficas, de la bibliografía y de toda la información en línea y compararla con los resultados obtenidos a partir del estudio del genoma (microsatélites en este caso)

Estudi de l'evolució de la climatologia a la Conca de Barberà en els darrers cinquanta anys i les possibles repercussions en la viticultura del segle XXI

L'estudi s'ha dut a terme a Montblanc (capital de la Conca de Barberà). S'han analitzat tendències de temperatures i pluviometries per a cada estadi fenològic de la vinya, amb la finalitat de poder determinar els impactes sobre la viticultura de la zona. La base de dades correspon a l'observatori de Montblanc (coordenades UTM: X: 341.175; Y: 4.584.350; Z: 441 m s. n. m.). La sèrie climàtica de temperatures va des de l'any 1950 fins al 2007 i la pluviometria va des de l'any 1914 fins al 2007. Es poden observar tendències creixents de temperatures màximes i una lleugera pujada de les temperatures mínimes. Les precipitacions disminueixen progressivament cada any i es concentren en determinades èpoques de l'any, per tant, es desestacionalitzen els períodes de pluges, i s'incrementa el dèficit hídric entre la brotada i el verol (és important recalcar que en aquest període l'estrès hídric ha de ser nul).El estudio se ha llevado a cabo en Montblanc (capital de la Conca de Barberà). Se ha analizado tendencias de temperaturas y pluviometrías para cada estado fenológico de la vid, con la finalidad de poder determinar los impactos sobre la viticultura de la zona. La base de datos corresponde al observatorio de Montblanc (coordenadas UTM: X: 341.175; Y: 4.584.350; Z: 441 m s. n. m.) La serie climática de temperaturas va desde el año 1950 hasta el 2007 y la pluviometría va desde el año 1914 hasta el 2007. Se pueden observar tendencias crecientes de temperaturas máximas y una ligera subida de las temperaturas mínimas. Las precipitaciones disminuyen progresivamente cada año y se concentran en determinadas épocas del año, por lo tanto se desestacionalizan los periodos de lluvia y se incrementa el déficit hídrico entre el brote y el envero (es importante recalcar que en este periodo el estrés hídrico ha de ser nulo)

Mortality risk in patients on hemodiafiltration versus hemodialysis : a 'real-world' comparison from the DOPPS

Background. With its convective component, hemodiafiltration (HDF) provides better middle molecule clearance compared with hemodialysis (HD) and is postulated to improve survival. A previous analysis of Dialysis Outcomes and Practice Patterns Study (DOPPS) data in 1998-2001 found lower mortality rates for high replacement fluid volume HDF versus HD. Randomized controlled trials have not shown uniform survival advantage for HDF; in secondary (non-randomized) analyses, better outcomes were observed in patients receiving the highest convection volumes. Methods. In a 'real-world' setting, we analyzed patients on dialysis >90 days from seven European countries in DOPPS Phases 4 and 5 (2009-15). Adjusted Cox regression was used to study HDF (versus HD) and mortality, overall and by replacement fluid volume. Results. Among 8567 eligible patients, 2012 (23%) were on HDF, ranging from 42% in Sweden to 12% in Germany. Median follow-up was 1.5 years during which 1988 patients died. The adjusted mortality hazard ratio (95% confidence interval) was 1.14 (1.00-1.29) for any HDF versus HD and 1.08 (0.92-1.28) for HDF > 20 L replacement fluid volume versus HD. Similar results were found for cardiovascular and infection-related mortality. In an additional analysis aiming to avoid treatment-by-indication bias, we did not observe lower mortality rates in facilities usingmore HDF (versus HD). Conclusions. Our results do not support the notion that HDF provides superior patient survival. Further trials designed to test the effect of high-volume HDF (versus lower volume HDF versus HD) on clinical outcomes are needed to adequately inform clinical practices

SARS-CoV-2 omicron (B.1.1.529)-related COVID-19 sequelae in vaccinated and unvaccinated patients with cancer: results from the OnCovid registry

Background COVID-19 sequelae can affect about 15% of patients with cancer who survive the acute phase of SARS-CoV-2 infection and can substantially impair their survival and continuity of oncological care. We aimed to investigate whether previous immunisation affects long-term sequelae in the context of evolving variants of concern of SARS-CoV-2. Methods OnCovid is an active registry that includes patients aged 18 years or older from 37 institutions across Belgium, France, Germany, Italy, Spain, and the UK with a laboratory-confirmed diagnosis of COVID-19 and a history of solid or haematological malignancy, either active or in remission, followed up from COVID-19 diagnosis until death. We evaluated the prevalence of COVID-19 sequelae in patients who survived COVID-19 and underwent a formal clinical reassessment, categorising infection according to the date of diagnosis as the omicron (B.1.1.529) phase from Dec 15, 2021, to Jan 31, 2022; the alpha (B.1.1.7)-delta (B.1.617.2) phase from Dec 1, 2020, to Dec 14, 2021; and the pre-vaccination phase from Feb 27 to Nov 30, 2020. The prevalence of overall COVID-19 sequelae was compared according to SARS-CoV-2 immunisation status and in relation to post-COVID-19 survival and resumption of systemic anticancer therapy. This study is registered with ClinicalTrials.gov, NCT04393974. Findings At the follow-up update on June 20, 2022, 1909 eligible patients, evaluated after a median of 39 days (IQR 24-68) from COVID-19 diagnosis, were included (964 [ 50 center dot 7%] of 1902 patients with sex data were female and 938 [49 center dot 3%] were male). Overall, 317 (16 center dot 6%; 95% CI 14 center dot 8-18 center dot 5) of 1909 patients had at least one sequela from COVID-19 at the first oncological reassessment. The prevalence of COVID-19 sequelae was highest in the prevaccination phase (191 [19 center dot 1%; 95% CI 16 center dot 4-22 center dot 0] of 1000 patients). The prevalence was similar in the alpha-delta phase (110 [16 center dot 8%; 13 center dot 8- 20 center dot 3] of 653 patients, p=0 center dot 24), but significantly lower in the omicron phase (16 [6 center dot 2%; 3 center dot 5-10 center dot 2] of 256 patients, p<0 center dot 0001). In the alpha- delta phase, 84 (18 center dot 3%; 95% CI 14 center dot 6-22 center dot 7) of 458 unvaccinated patients and three (9 center dot 4%; 1 center dot 9- 27 center dot 3) of 32 unvaccinated patients in the omicron phase had sequelae. Patients who received a booster and those who received two vaccine doses had a significantly lower prevalence of overall COVID-19 sequelae than unvaccinated or partially vaccinated patients (ten [7 center dot 4%; 95% CI 3 center dot 5-13 center dot 5] of 136 boosted patients, 18 [9 center dot 8%; 5 center dot 8-15 center dot 5] of 183 patients who had two vaccine doses vs 277 [ 18 center dot 5%; 16 center dot 5-20 center dot 9] of 1489 unvaccinated patients, p=0 center dot 0001), respiratory sequelae (six [4 center dot 4%; 1 center dot 6-9 center dot 6], 11 [6 center dot 0%; 3 center dot 0-10 center dot 7] vs 148 [9 center dot 9%; 8 center dot 4- 11 center dot 6], p= 0 center dot 030), and prolonged fatigue (three [2 center dot 2%; 0 center dot 1-6 center dot 4], ten [5 center dot 4%; 2 center dot 6-10 center dot 0] vs 115 [7 center dot 7%; 6 center dot 3-9 center dot 3], p=0 center dot 037)

SARS-CoV-2 omicron (B.1.1.529)-related COVID-19 sequelae in vaccinated and unvaccinated patients with cancer: results from the OnCovid registry

Background COVID-19 sequelae can affect about 15% of patients with cancer who survive the acute phase of SARS-CoV-2 infection and can substantially impair their survival and continuity of oncological care. We aimed to investigate whether previous immunisation affects long-term sequelae in the context of evolving variants of concern of SARS-CoV-2. Methods OnCovid is an active registry that includes patients aged 18 years or older from 37 institutions across Belgium, France, Germany, Italy, Spain, and the UK with a laboratory-confirmed diagnosis of COVID-19 and a history of solid or haematological malignancy, either active or in remission, followed up from COVID-19 diagnosis until death. We evaluated the prevalence of COVID-19 sequelae in patients who survived COVID-19 and underwent a formal clinical reassessment, categorising infection according to the date of diagnosis as the omicron (B.1.1.529) phase from Dec 15, 2021, to Jan 31, 2022; the alpha (B.1.1.7)-delta (B.1.617.2) phase from Dec 1, 2020, to Dec 14, 2021; and the pre-vaccination phase from Feb 27 to Nov 30, 2020. The prevalence of overall COVID-19 sequelae was compared according to SARS-CoV-2 immunisation status and in relation to post-COVID-19 survival and resumption of systemic anticancer therapy. This study is registered with ClinicalTrials.gov, NCT04393974. Findings At the follow-up update on June 20, 2022, 1909 eligible patients, evaluated after a median of 39 days (IQR 24-68) from COVID-19 diagnosis, were included (964 [ 50 center dot 7%] of 1902 patients with sex data were female and 938 [49 center dot 3%] were male). Overall, 317 (16 center dot 6%; 95% CI 14 center dot 8-18 center dot 5) of 1909 patients had at least one sequela from COVID-19 at the first oncological reassessment. The prevalence of COVID-19 sequelae was highest in the prevaccination phase (191 [19 center dot 1%; 95% CI 16 center dot 4-22 center dot 0] of 1000 patients). The prevalence was similar in the alpha-delta phase (110 [16 center dot 8%; 13 center dot 8- 20 center dot 3] of 653 patients, p=0 center dot 24), but significantly lower in the omicron phase (16 [6 center dot 2%; 3 center dot 5-10 center dot 2] of 256 patients, p<0 center dot 0001). In the alpha- delta phase, 84 (18 center dot 3%; 95% CI 14 center dot 6-22 center dot 7) of 458 unvaccinated patients and three (9 center dot 4%; 1 center dot 9- 27 center dot 3) of 32 unvaccinated patients in the omicron phase had sequelae. Patients who received a booster and those who received two vaccine doses had a significantly lower prevalence of overall COVID-19 sequelae than unvaccinated or partially vaccinated patients (ten [7 center dot 4%; 95% CI 3 center dot 5-13 center dot 5] of 136 boosted patients, 18 [9 center dot 8%; 5 center dot 8-15 center dot 5] of 183 patients who had two vaccine doses vs 277 [ 18 center dot 5%; 16 center dot 5-20 center dot 9] of 1489 unvaccinated patients, p=0 center dot 0001), respiratory sequelae (six [4 center dot 4%; 1 center dot 6-9 center dot 6], 11 [6 center dot 0%; 3 center dot 0-10 center dot 7] vs 148 [9 center dot 9%; 8 center dot 4- 11 center dot 6], p= 0 center dot 030), and prolonged fatigue (three [2 center dot 2%; 0 center dot 1-6 center dot 4], ten [5 center dot 4%; 2 center dot 6-10 center dot 0] vs 115 [7 center dot 7%; 6 center dot 3-9 center dot 3], p=0 center dot 037)

Influence of supplementation with inactivated dry yeasts during the tirage of sparkling wines (Cava) on its composition, its foaming properties and its sensorial quality

Different sparkling wines were elaborated with a base wine of Macabeo from the AOC Cava using the traditional method with supplementation or not of inactivated dry yeasts of Saccharomyces cerevisiae (OptimumwhiteTM) or Torulaspora delburueckii (TD291). After 9 months, the samples were analyzed and tasted. The supplementation with both IDY (S. cerevisiae and T. delbrueckii) produced Cavas with better foaming properties than the Cava control. The tasters could significantly distinguish between the Cavas supplemented with both IDY from the Cava control. Moreover, taster clearly preferred the Cava elaborated with supplementation of IDY of T. delburueckii than the control one

Influence of supplementation with inactivated dry yeasts during the tirage of sparkling wines (Cava) on its composition, its foaming properties and its sensorial quality

Different sparkling wines were elaborated with a base wine of Macabeo from the AOC Cava using the traditional method with supplementation or not of inactivated dry yeasts of Saccharomyces cerevisiae (OptimumwhiteTM) or Torulaspora delburueckii (TD291). After 9 months, the samples were analyzed and tasted. The supplementation with both IDY (S. cerevisiae and T. delbrueckii) produced Cavas with better foaming properties than the Cava control. The tasters could significantly distinguish between the Cavas supplemented with both IDY from the Cava control. Moreover, taster clearly preferred the Cava elaborated with supplementation of IDY of T. delburueckii than the control one