Proving termination through conditional termination

We present a constraint-based method for proving conditional termination of integer programs. Building on this, we construct a framework to prove (unconditional) program termination using a powerful mechanism to combine conditional termination proofs. Our key insight is that a conditional termination proof shows termination for a subset of program execution states which do not need to be considered in the remaining analysis. This facilitates more effective termination as well as non-termination analyses, and allows handling loops with different execution phases naturally. Moreover, our method can deal with sequences of loops compositionally. In an empirical evaluation, we show that our implementation VeryMax outperforms state-of-the-art tools on a range of standard benchmarks.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Estudi del comportament dinàmic d'un edifici sotmés a càrregues causades pel vent

L’estudi del comportament dinàmic d’un edifici té com objectiu conèixer el moviment d’aquest quan és sotmès a càrregues variables en el temps com són les que provoca el vent. Les diferents normatives existents donen valors màxims admissibles d’aquests moviments, i això permet determinar si el moviment és acceptable o no. Donat l’edifici concret, es caracteritza el seu comportament dinàmic, que aquest queda determinat per les freqüències pròpies, mode propis de vibració i, sobretot, per la funció de resposta freqüencial; tots ells depenen de les característiques físiques de l’edifici. La funció de resposta freqüencial juntament amb l’entrada al sistema, que és una força o conjunt de forces, determina la resposta de l’edifici. Les forces d’entrada al sistema són les que provoca el vent, que és un fenomen aleatori i es caracteritza amb la seva densitat espectral de potència. El programa d’elements finits Ansys permet modelitzar l’edifici de manera molt aproximada a la realitat, de manera que permet caracteritzar el seu comportament dinàmic amb prou precisió. A partir d’aquesta informació, es passa a un model menys complex però que permet el disseny d’un absorbent per al control del moviment de l’edifici amb més facilitat; aquesta sistema, un cop caracteritzat i comprovat que funciona en aquest model més senzill, s’afegeix al model més complex en elements finits per comprovar si el control és realment efectiu. Amb els dos models s’obtenen resultats prou diferents, fet que era previsible. Aquestes diferències es deuen, per una banda, a la diferent modelització i al fet que Ansys utilitza un processos que no és factible utilitzar en l’altre model més senzill. Quantitativament els resultats són diferents, però qualitativament aquestes diferències no ho són tant i es pot dir el comportament dinàmic dels dos models és molt semblant, tal i com mostra el fet que l’absorbent dinàmic modifica el comportament d’ambdós models de la mateixa manera. La conclusió més important que s’extreu d’aquest estudi és que el funcionament de l’absorbent és independent de la modelització de l’edifici, ja que realitza la mateixa escomesa en dos models d’un mateix edifici tan diferents com els utilitzats durant tot l’estudi, el d’un grau de llibertat i el model en Ansys molt més complex

Analyzing multiple conflicts in SAT: an experimental evaluation

Unit propagation and conflict analysis are two essential ingredients of CDCL SAT Solving. The order in which unit propagation is computed does not matter when no conflict is found, because it is well known that there exists a unique unit-propagation fixpoint. However, when a conflict is found, current CDCL implementations stop and analyze that concrete conflict, even though other conflicts may exist in the unit-propagation closure. In this experimental evaluation, we report on our experience in modifying this concrete aspect in the CaDiCaL SAT Solver and try to answer the question of whether we can improve the performance of SAT Solvers by the analysis of multiple conflicts.All authors are supported by grant PID2021-122830OB-C43, funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033 and by “ERDF: A way of making Europe”Peer ReviewedPostprint (published version

Theoretical evidence for the direct 3MLCT-HS deactivation in the light-induced spin crossover of Fe(II)-polypyridyl complexes

Spin-orbit couplings have been calculated in twenty snapshots of a molecular dynamics trajectory of [Fe(bpy)3]2+ to address the importance of geometrical distortions and second-order spin-orbit coupling on the intersystem crossing rate constants in the light-induced spin crossover process. It was found that the effective spin-orbit coupling between the 3MLCT and 5T2 state is much larger than the direct coupling in the symmetric structure, which opens the possibility of a direct 3MLCT-5T2 deactivation without the intervention of triplet metal-centered states. Based on the calculated deactivation times, we conclude that both the direct path- way and the one involving intermediate triplet states are active in the ultrafast population of the metastable HS state, bringing in agreement two experimental observations that advocate for either deactivation mechanism. This resolves a long-standing dispute about the deactivation mechanism of Fe(II)-polypyridyl complexes in particular, and about light-induced magnetism in transition metal complexes in general

Estudi del comportament dinàmic d'un edifici sotmés a càrregues causades pel vent

L’estudi del comportament dinàmic d’un edifici té com objectiu conèixer el moviment d’aquest quan és sotmès a càrregues variables en el temps com són les que provoca el vent. Les diferents normatives existents donen valors màxims admissibles d’aquests moviments, i això permet determinar si el moviment és acceptable o no. Donat l’edifici concret, es caracteritza el seu comportament dinàmic, que aquest queda determinat per les freqüències pròpies, mode propis de vibració i, sobretot, per la funció de resposta freqüencial; tots ells depenen de les característiques físiques de l’edifici. La funció de resposta freqüencial juntament amb l’entrada al sistema, que és una força o conjunt de forces, determina la resposta de l’edifici. Les forces d’entrada al sistema són les que provoca el vent, que és un fenomen aleatori i es caracteritza amb la seva densitat espectral de potència. El programa d’elements finits Ansys permet modelitzar l’edifici de manera molt aproximada a la realitat, de manera que permet caracteritzar el seu comportament dinàmic amb prou precisió. A partir d’aquesta informació, es passa a un model menys complex però que permet el disseny d’un absorbent per al control del moviment de l’edifici amb més facilitat; aquesta sistema, un cop caracteritzat i comprovat que funciona en aquest model més senzill, s’afegeix al model més complex en elements finits per comprovar si el control és realment efectiu. Amb els dos models s’obtenen resultats prou diferents, fet que era previsible. Aquestes diferències es deuen, per una banda, a la diferent modelització i al fet que Ansys utilitza un processos que no és factible utilitzar en l’altre model més senzill. Quantitativament els resultats són diferents, però qualitativament aquestes diferències no ho són tant i es pot dir el comportament dinàmic dels dos models és molt semblant, tal i com mostra el fet que l’absorbent dinàmic modifica el comportament d’ambdós models de la mateixa manera. La conclusió més important que s’extreu d’aquest estudi és que el funcionament de l’absorbent és independent de la modelització de l’edifici, ja que realitza la mateixa escomesa en dos models d’un mateix edifici tan diferents com els utilitzats durant tot l’estudi, el d’un grau de llibertat i el model en Ansys molt més complex

Coinfección por SARS-CoV-2 y Legionella pneumophila

COVID-19; Legionella; SARS-CoV-2COVID-19; Legionella; SARS-CoV-2COVID-19; Legionella; SARS-CoV-

A parametric approach for smaller and better encodings of cardinality constraints

Adequate encodings for high-level constraints are a key ingredient for the application of SAT technology. In particular, cardinality constraints state that at most (at least, or exactly) k out of n propositional variables can be true. They are crucial in many applications. Although sophisticated encodings for cardinality constraints exist, it is well known that for small n and k straightforward encodings without auxiliary variables sometimes behave better, and that the choice of the right trade-off between minimizing either the number of variables or the number of clauses is highly application-dependent. Here we build upon previous work on Cardinality Networks to get the best of several worlds: we develop an arc-consistent encoding that, by recursively decomposing the constraint into smaller ones, allows one to decide which encoding to apply to each sub-constraint. This process minimizes a function λ·num- vars + num-clauses, where λ is a parameter that can be tuned by the user. Our careful experimental evaluation shows that (e.g., for λ = 5) this new technique produces much smaller encodings in variables and clauses, and indeed strongly improves SAT solvers' performance.Postprint (author’s final draft

Effects of temperature on the shape and symmetry of molecules and solids

Despite its undeniable problems from a philosophical point of view, the concept of molecular structure, with attributes such as shape and symmetry, directly borrowed from the description of macroscopic objects, is nowadays central to most of chemistry. Following this trend, descriptions such as "the tetrahedral" carbon atom are widely used from elementary textbooks to the most up-to-date research articles. The definition of molecular shape is, however, not as simple as it might seem at first sight. Molecules don't behave as macroscopic objects do due to the incessant motion of its constituent particles, nuclei and electrons. How are molecular shape and symmetry affected by this thermal motion? In this review we introduce the language of continuous symmetry measures as a new tool to quantitatively describe the effects of temperature on molecular shape and symmetry

Hidradenitis supurativa con afectación glútea: análisis de 83 pacientes

Hidradenitis supurativa; Hidradenitis glútea; InflamaciónHidradenitis supurativa; Hidradenitis glútea; InflamacióHidradenitis suppurativa; Gluteal hidradenitis; InflammationBackground: In 2013, Canoui-Poitrine et al. identified three hidradenitis suppurativa (HS) phenotypes by a latent class (LC) analysis, based on anatomical sites of involvement. Objective: To improve the classification of the gluteal phenotype (LC3) patients given their diverse lesion types and differences in clinical profile. Material and methods: We designed a bicentric study gathering all LC3 patients (n=83) from two hospitals. We conducted a two-step cluster analysis among them and also compared their characteristics with the rest of the HS patients (n=661). Results: Compared with global HS series, LC3 patients were more frequently non-obese men, with smoking habit, an associated arthropathy, and a more frequent history of pilonidal sinus. The analysis of LC3 patients yielded two clusters: cluster 1 (38.3%) included elderly female patients, with later diagnosis of the disease and more sinus tracts; cluster 2 (61.7%) encompassed more men with earlier disease onset and more nodules and folliculitis lesions. Limitations: The study's limitations include its retrospective nature, bicentric design, and small sample size. Conclusion: The heterogeneous clinical presentation of HS makes it essential to have a good classification of the patients. Gluteal phenotype could actually be classified into two "subphenotypes" with a different clinical profiles and management.Antecedentes: En 2013 Canoui-Poitrine et al. identificaron tres fenotipos de hidradenitis supurativa (HS) mediante un análisis de clases latentes (LC) basado en las regiones anatómicas afectadas. Objetivo: Mejorar la clasificación de los pacientes con fenotipo glúteo (LC3) dados los diversos tipos de lesiones y diferencias en el perfil clínico. Material y métodos: Disenamos ˜ un estudio bicéntrico que incluyó a todos los pacientes con LC3 (n = 83) de dos hospitales terciarios espanoles. ˜ Realizamos un análisis de conglomerados en dos etapas dentro del grupo LC3 y también comparamos sus características con el resto de los pacientes con HS (n = 661). Resultados: En comparación con la serie global de HS, los pacientes con LC3 fueron más frecuentemente hombres no obesos, fumadores, con una artritis asociada y con mayor prevalencia de sinus pilonidal. El análisis de los pacientes LC3 resultó en dos grupos: el grupo 1 (38,3%), que incluía pacientes mayores, de sexo femenino, con diagnóstico más tardío de la enfermedad y más trayectos sinusales; y el grupo 2 (61,7%), que englobaba a más hombres con inicio temprano de la enfermedad y más nódulos y lesiones de foliculitis. Limitaciones: Las limitaciones del estudio incluyen su naturaleza retrospectiva, el diseno˜ bicéntrico y el tamano˜ muestral reducido. Conclusión: La presentación clínica heterogénea de la HS hace que sea esencial disponer de una buena clasificación clínica de los pacientes. Como hemos visto, parece que el fenotipo glúteo podría clasificarse en dos «subfenotipos» con perfiles clínicos y, consecuentemente, enfoques terapéuticos diferentes

Incomplete SMT techniques for solving non-linear formulas over the integers

We present new methods for solving the Satisfiability Modulo Theories problem over the theory of QuantifierFree Non-linear Integer Arithmetic, SMT(QF-NIA), which consists of deciding the satisfiability of ground formulas with integer polynomial constraints. Following previous work, we propose to solve SMT(QF-NIA) instances by reducing them to linear arithmetic: non-linear monomials are linearized by abstracting them with fresh variables and by performing case splitting on integer variables with finite domain. For variables that do not have a finite domain, we can artificially introduce one by imposing a lower and an upper bound and iteratively enlarge it until a solution is found (or the procedure times out). The key for the success of the approach is to determine, at each iteration, which domains have to be enlarged. Previously, unsatisfiable cores were used to identify the domains to be changed, but no clue was obtained as to how large the new domains should be. Here, we explain two novel ways to guide this process by analyzing solutions to optimization problems: (i) to minimize the number of violated artificial domain bounds, solved via a Max-SMT solver, and (ii) to minimize the distance with respect to the artificial domains, solved via an Optimization Modulo Theories (OMT) solver. Using this SMT-based optimization technology allows smoothly extending the method to also solve Max-SMT problems over non-linear integer arithmetic. Finally, we leverage the resulting Max-SMT(QF-NIA) techniques to solve ∃∀ formulas in a fragment of quantified non-linear arithmetic that appears commonly in verification and synthesis applications.Peer ReviewedPostprint (author's final draft