Cambio social y homogamia educativa

This study presents a thorough review of the existing literature on social change and educational homogamy. Using data from a study, based upon a representative sample from Lleida province (N=1.219), this paper analyses the persistence of educational homogamy within a context of increasing school enrolment, particularly among cohorts of Spanish female students born since 1955. Beyond the controversy between homogamy and heterogamy, the authors have interpreted the results as an example of the limits to change associated with the marriage model.A partir de una amplia revisión bibliográfica y basándose en los datos de un estudio realizado sobre una muestra representativa de la provincia de Lérida (N=1.219) se analiza en este artículo la persistencia de la homogamia educativa en un contexto de expansión de la escolarización, en especial, de las cohortes femeninas españolas nacidas con posterioridad a 1955. Más allá de la controversia de la homogamia frente a la heterogamia los autores interpretan los resultados como ejemplo de los límites al cambio de modelo de enlace matrimonial

Revista internacional de sociología

Resumen tomado del autorPese a la centralidad del tema étnico-racional en la sociedad norteamericana, éste no debiera ser reducido a la polaridad 'blancos' y 'negros'. Tampoco parecen válidos los reduccionismos socioeconómicos (raza igual a clase social) ni culturalistas ('raza' como grupo étnico). Por el contrario, la controversia sobre la derogación de la Acción Afirmativa ilustra la complejidad de la estratificación social estadounidense. Análogamente, en este artículo es subrayada la importancia de las ideologías políticas y de las regulaciones administrativas en la perpetuación de la desigualdad escolar.AndalucíaBiblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín, 5 - 3 Planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; [email protected]

Estudi històric dels gratacels

La història dels gratacels, vulguem o no, forma part intrínseca de la història del segle XX, aquests elements estructurals han estat llargament lligats a les grans manifestacions polítiques que hi ha hagut al llarg d’aquest segle. Des de bon principi, ha estat un objecte de la mà d’Amèrica, doncs al cap i a la fi representava precisament tot allò que representa la societat americana. Es tracta d’un símbol de poder, en un principi no estatal, que no s’inicia pas amb la intenció de ser-ho. En un principi, un gratacels no és més que l’optimització de recursos per a treure el màxim profit d’un àrea de terreny. No té més profunditat que aquesta. Però en canvi, gràcies a aquestes intencions, s’hi ha carregat a sobre una estètica, una tecnologia, una ideologia, en resum: una manera de veure les coses

Cromatismes

Casa de pisos per a joves a Còrdova. La idea principal compositiva del projecté és la gradació. La ubicació de l'edifici, un solar de forma poligonal no regular, aporta uns punts de fuga que ens descomposen la forma en angles més simples. La subdivisió d'aquests conforma el modulatge de base amb el que s'ha repartit l'estructura i les subdivisions de l'edifici. Aquesta decisió, amb la intenció d'investigar la proporció d'un mateix mòdul a través de la seva distorsió angular i així poder treballar amb una mutació del concepte mòdul base, convertint-lo en potenciable

Estudi històric dels gratacels

La història dels gratacels, vulguem o no, forma part intrínseca de la història del segle XX, aquests elements estructurals han estat llargament lligats a les grans manifestacions polítiques que hi ha hagut al llarg d’aquest segle. Des de bon principi, ha estat un objecte de la mà d’Amèrica, doncs al cap i a la fi representava precisament tot allò que representa la societat americana. Es tracta d’un símbol de poder, en un principi no estatal, que no s’inicia pas amb la intenció de ser-ho. En un principi, un gratacels no és més que l’optimització de recursos per a treure el màxim profit d’un àrea de terreny. No té més profunditat que aquesta. Però en canvi, gràcies a aquestes intencions, s’hi ha carregat a sobre una estètica, una tecnologia, una ideologia, en resum: una manera de veure les coses

Homogamia educativa y capital cultural

El artículo trata la relación positiva entre hipogamia educativa, cohorte generacional femenina nacida con posterioridad a 1955 y capital cultural en los hogares de la ciudad de Lleida. Los resultados se interpretan en un contexto más amplio de modernización familiar de la sociedad española.The article deals with de relationship between educational hipogamy, female cohorts born after 1955 and cultural capital in Lleida city households. This issues are interpreted in a wider context of family modernization of Spanish social structure

Estudi històric dels gratacels

La història dels gratacels, vulguem o no, forma part intrínseca de la història del segle XX, aquests elements estructurals han estat llargament lligats a les grans manifestacions polítiques que hi ha hagut al llarg d’aquest segle. Des de bon principi, ha estat un objecte de la mà d’Amèrica, doncs al cap i a la fi representava precisament tot allò que representa la societat americana. Es tracta d’un símbol de poder, en un principi no estatal, que no s’inicia pas amb la intenció de ser-ho. En un principi, un gratacels no és més que l’optimització de recursos per a treure el màxim profit d’un àrea de terreny. No té més profunditat que aquesta. Però en canvi, gràcies a aquestes intencions, s’hi ha carregat a sobre una estètica, una tecnologia, una ideologia, en resum: una manera de veure les coses