Estudi descriptiu de l’ús de l’ecografia clínica a l’atenció primària i comunitària a Catalunya

Clinical ultrasound; Primary and community care; SurveysEcografia clínica; Atenció primària i comunitària; EnquestesEcografía clínica; Atención primaria y comunitaria; EncuestasL’ecografia clínica és una eina de suport al diagnòstic clínic que es basa a realitzar una exploració mitjançant ultrasons de diferents parts del cos humà. S’ha desenvolupat un estudi descriptiu basat en una enquesta electrònica de 22 preguntes i amb els resultats s’han avaluat els avantatges i les limitacions en l’ús i registre de l’ecografia clínica a Catalunya. L’anàlisi de les dades proporcionadesa l’enquesta enviada ha mostrat que la implementació de l’ecografia clínica en l’àmbit de l’APiC a Catalunya és elevada, si bé cal incrementar les taxes de transferència de dades a l’HC3 per tal de registrar correctament l’activitat assistencial i permetre que les dades derivades es puguin utilitzar per a objectius de reutilització secundària de dades.La ecografía clínica es una herramienta de apoyo al diagnóstico clínico que se basa en realizar una exploración mediante ultrasonidos de diferentes partes del cuerpo humano. Se ha desarrollado un estudio descriptivo basado en una encuesta electrónica de 22 preguntas y con los resultados se han evaluado las ventajas y las limitaciones en el uso y registro de la ecografía clínica en Cataluña. El análisis de los datos proporcionados por la encuesta enviada ha mostrado que la implementación de la ecografía clínica en el ámbito de la APiC en Cataluña es elevada, si bien es necesario incrementar las tasas de transferencia de datos al HC3 con el fin de registrar correctamente la actividad asistencial y permitir que los datos derivados se puedan utilizar para objetivos de reutilización secundaria de datos.Clinical ultrasound is a tool to support clinical diagnosis that is based on performing a Ultrasonic exploration of different parts of the human body. A descriptive study has been developed based on an electronic survey of 22 questions and with the results the advantages and limitations in the use and registration of clinical ultrasound in Catalonia have been evaluated. The analysis of the data provided in the survey sent has shown that the implementation of clinical ultrasound in the field of APiC in Catalonia is high, although it is necessary to increase the rates of data transfer to the HC3 in order to correctly record healthcare activity and allow the derived data to be used for secondary reuse purposes of data

Evaluación de la relación volumen-resultado en la atención especializada del cáncer pediátrico

Càncer pediàtric; Assistència sanitària especialitzada; AvaluacióCáncer pediátrico; Atención sanitaria especializada; Evaluación:esPediatric cancer; Specialized healthcare; EvaluationEl tractament del càncer pediàtric sol desenvolupar-se en el context de protocols terapèutics internacionals i en forma d’assajos clínics en fase III o IV, i engloba la cirurgia oncològica, la radioteràpia i la quimioteràpia pediàtriques. L’objectiu de l'estudi ha estat avaluar la relació existent entre el volum assistencial i els resultats en salut en l’atenció del càncer pediàtric en els centres d’atenció especialitzada en oncologia pediàtrica del SNS d’Espanya. S’han definit tres objectius específics. El primer ha estat descriure les característiques dels pacients pediàtrics atesos en centres del SNS. El segon, analitzar la relació entre el volum de cirurgies oncològiques i els resultats en salut (mortalitat intrahospitalària) i identificar el nombre mínim d’intervencions anuals recomanable per centre. El tercer objectiu ha estat avaluar la relació entre el volum d’intervencions de quimioteràpia i radioteràpia i els resultats en salut (toxicitat) i identificar el nombre mínim d’intervencions anuals recomanable per centre.El tratamiento del cáncer pediátrico se desarrollará en el contexto de protocolos terapéuticos internacionales y en forma de ensayos clínicos en fase III o IV, y engloba la cirugía oncológica, la radioterapia y la quimioterapia pediátricas. El objetivo del estudio ha sido evaluar la relación existente entre el volumen asistencial y los resultados en salud en la atención del cáncer pediátrico en los centros de atención especializada en oncología pediátrica del SNS de España. Se han definido tres objetivos específicos. El primero ha sido describir las características de los pacientes pediátricos atendidos en centros del SNS. El segundo, analizar la relación entre el volumen de cirujanos oncológicos y los resultados en salud (mortalidad intrahospitalaria) e identificar el número mínimo de intervenciones anuales recomendable por centro. El tercer objetivo ha sido evaluar la relación entre el volumen de intervenciones de quimioterapia y radioterapia y los resultados en salud (toxicidad) e identificar el número mínimo de intervenciones anuales recomendable por centro.The treatment of paediatric cancer is usually developed in the context of international therapeutic protocols and in the form of phase III or IV clinical trials, and encompasses oncological surgery, radiotherapy and paediatric chemotherapy. The overall objective was to assess the relationship between volume of care and health outcomes in paediatric cancer care in specialized paediatric oncology care centres in the Spanish NHS. Three specific objectives were defined. The first was to describe the characteristics of paediatric patients treated in NHS centres. The second is to analyse the relationship between the volume of oncological surgeries and health outcomes (in-hospital mortality) and identify the recommended minimum number of annual interventions per centre. The third objective was to evaluate the relationship between the volume of chemotherapy and radiotherapy interventions and health outcomes (toxicity) and identify the minimum number of recommended annual interventions per centre

Contextualització a Catalunya de l’avaluació dels programes d'intervenció precoç en psicosi dirigits a adolescents i adults joves

Psicosis; Atenció sanitària; JovesPsicosis; Atención sanitaria; JóvenesPsychosis; Health care; YoungEls programes d’intervenció precoç en psicosi (IPP) es van originar a la dècada de 1990 i tenen com a objectiu impossibilitar o limitar el potencial deteriorament funcional dels pacients afectats des que debuta el trastorn psicòtic. A l'estudi s'ha avaluat l’efectivitat clínica, l’impacte econòmic, social i organitzatiu dels programes d’IPP i la seva contextualització a Catalunya.Los programas de intervención precoz en psicosis (IPP) se originaron en la década de 1990 y tienen como objetivo imposibilitar o limitar el potencial deterioro funcional de los pacientes afectados desde que debuta el trastorno psicótico. En el estudio se ha evaluado la efectividad clínica, el impacto económico, social y organizativo de los programas de IPP y su contextualización en Cataluña.Early intervention in psychosis (EIP) programmes originated in the 1990s and aim to prevent or limit the potential functional impairment of affected patients since the debut of the psychotic disorder. The study evaluated the clinical effectiveness, economic, social and organizational impact of IPP programs and their contextualization in Catalonia

Evaluación de los programas de intervención temprana en psicosis dirigidos a adolescentes y adultos jóvenes

Psicosis; Atenció sanitària; JovesPsicosis; Atención sanitaria; JóvenesPsychosis; Health care; YouthsL’objectiu d’aquest informe d’avaluació de tecnologies sanitàries ha sigut l’avaluació de programes d’IPP dirigits a adolescents i adults joves (entre 14 i 35 anys) amb un estat mental d’alt risc (EMAR), un primer episodi psicòtic (PEP) o en fase de recuperació després d’un PEP. El comparador ha sigut l’atenció convencional als trastorns psicòtics, clàssicament més dirigida a reduir la discapacitat i evitar les recaigudes del trastorn. El primer objectiu ha sigut l’avaluació de l’efectivitat clínica dels programes d’IPP. El segon i tercer objectiu han versat sobre els aspectes econòmics, socials i organitzatius de la intervenció. El quart objectiu s’ha proposat definir indicadors per a l’avaluació de la implementació dels programes d’IPP dins el Sistema Nacional de Salut (SNS).El objetivo de este informe de evaluación de tecnologías sanitarias ha sido la evaluación de los programas de ITP dirigidos a adolescentes y adultos jóvenes (entre 14 y 35 años), con un estado mental de alto riesgo (EMAR), un primer episodio psicótico (PEP) o en la fase de recuperación tras un PEP. El comparador ha sido la atención habitual a los trastornos psicóticos, clásicamente más dirigida a reducir la discapacidad y prevenir las recaídas del trastorno. El primer objetivo ha sido la evaluación de la efectividad clínica de los programas de ITP. El segundo y tercer objetivo han evaluado los aspectos económicos, sociales y organizativos de la intervención. El cuarto objetivo se ha propuesto definir indicadores para la evaluación de la implementación de los programas de ITP dentro del Sistema Nacional de Salud (SNS).The objective of this health technology assessment (HTA) report was to evaluate EI services for adolescents and young adults (aged 14 to 35 years) with an at-risk mental state (ARMS), a first episode psychosis (FEP), or in recovery after a FEP. The comparator was usual care for psychotic disorders, which is classically more focused on reducing disability and preventing relapse. The first objective was to assess the clinical effectiveness of EI services. The second and third objectives assessed the economic, social, and organisational aspects of the EI services. The fourth objective was to define indicators to evaluate the implementation of EI services within the Spanish National Health System (SNS).Este documento ha sido realizado por la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya en el marco de la financiación del Ministerio de Sanidad para el desarrollo de las actividades del Plan Anual de Trabajo de la Red Española de Agencias de Evaluación de Tecnologías Sanitarias y Prestaciones del SNS, aprobado en el Pleno del Consejo Interterritorial del SNS de 28 de octubre de 2020 (conforme al Acuerdo del Consejo de Ministros de 9 de diciembre de 2020)

Induction immunosuppression and outcome in kidney transplant recipients with early COVID-19 after transplantation

COVID-19 infection; Basiliximab; Renal transplantationInfección por COVID-19; Basiliximab; Trasplante renalInfecció per COVID-19; Basiliximab; Trasplantament renalCoronavirus disease 2019 (COVID-19) in kidney transplant recipients has a high risk of complications and mortality, especially in older recipients diagnosed during the early period after transplantation. Management of immunosuppression has been challenging during the pandemic. We investigated the impact of induction immunosuppression, either basiliximab or thymoglobulin, on the clinical evolution of kidney transplant recipients developing COVID-19 during the early period after transplantation. We included kidney transplant recipients with ˂6 months with a functioning graft diagnosed with COVID-19 from the initial pandemic outbreak (March 2020) until 31 July 2021 from different Spanish centres participating in a nationwide registry. A total of 127 patients from 17 Spanish centres developed COVID-19 during the first 6 months after transplantation; 73 (57.5%) received basiliximab and 54 (42.5%) thymoglobulin. Demographics were not different between groups but patients receiving thymoglobulin were more sensitized [calculated panel reactive antibodies (cPRAs) 32.7 ± 40.8% versus 5.6 ± 18.5%] and were more frequently retransplants (30% versus 4%). Recipients ˃65 years of age treated with thymoglobulin showed the highest rate of acute respiratory distress syndrome [64.7% versus 37.1% for older recipients receiving thymoglobulin and basiliximab (P .05)], respectively, and the poorest survival [mortality rate 64.7% and 42.9% for older recipients treated with thymoglobulin and basiliximab, respectively (P .05), respectively]. Older recipients treated with thymoglobulin showed the poorest survival in the Cox regression model adjusted for comorbidities. Thus thymoglobulin should be used with caution in older recipients during the present pandemic era

Guia per a la generació d’evidència amb dades del món real en l’avaluació de tecnologies sanitàries

Avaluació de tecnologies sanitàries; Estudis observacionals; Dades del món realEvaluación de tecnologías sanitarias; Estudios observacionales; Datos del mundo realHealth technology assessment; Observational studies; Real world dataEn aquest article es descriu la metodologia que s’ha seguit per elaborar la guia metodològica de referència per a realitzar estudis amb dades del món real a l’AQuAS. Aquesta guia va dirigida a investigadors/es que fan servir dades de salut per donar resposta a aquells buits de coneixement que es troben en avaluar les tecnologies sanitàries, seguint una metodologia ben definida i robusta i aportant els materials necessaris per a facilitar el desenvolupament d’aquest tipus d’estudis

Use of tocilizumab in kidney transplant recipients with COVID-1

Acute respiratory distress syndrome associated with coronavirus infection is related to a cytokine storm with large interleukin-6 (IL-6) release. The IL-6-receptor blocker tocilizumab may control the aberrant host immune response in patients with coronavirus disease 2019 (COVID-19) . In this pandemic, kidney transplant (KT) recipients are a high-risk population for severe infection and showed poor outcomes. We present a multicenter cohort study of 80 KT patients with severe COVID-19 treated with tocilizumab during hospital admission. High mortality rate was identified (32.5%), related with older age (hazard ratio [HR] 3.12 for those older than 60 years, P = .039). IL-6 and other inflammatory markers, including lactic acid dehydrogenase, ferritin, and D-dimer increased early after tocilizumab administration and their values were higher in nonsurvivors. Instead, C-reactive protein (CRP) levels decreased after tocilizumab, and this decrease positively correlated with survival (mean 12.3 mg/L in survivors vs. 33 mg/L in nonsurvivors). Each mg/L of CRP soon after tocilizumab increased the risk of death by 1% (HR 1.01 [confidence interval 1.004-1.024], P = .003). Although patients who died presented with worse respiratory situation at admission, this was not significantly different at tocilizumab administration and did not have an impact on outcome in the multivariate analysis. Tocilizumab may be effective in controlling cytokine storm in COVID-19 but randomized trials are needed

Recovery of dialysis patients with COVID-19 : health outcomes 3 months after diagnosis in ERACODA

Background. Coronavirus disease 2019 (COVID-19)-related short-term mortality is high in dialysis patients, but longer-term outcomes are largely unknown. We therefore assessed patient recovery in a large cohort of dialysis patients 3 months after their COVID-19 diagnosis. Methods. We analyzed data on dialysis patients diagnosed with COVID-19 from 1 February 2020 to 31 March 2021 from the European Renal Association COVID-19 Database (ERACODA). The outcomes studied were patient survival, residence and functional and mental health status (estimated by their treating physician) 3 months after COVID-19 diagnosis. Complete follow-up data were available for 854 surviving patients. Patient characteristics associated with recovery were analyzed using logistic regression. Results. In 2449 hemodialysis patients (mean ± SD age 67.5 ± 14.4 years, 62% male), survival probabilities at 3 months after COVID-19 diagnosis were 90% for nonhospitalized patients (n = 1087), 73% for patients admitted to the hospital but not to an intensive care unit (ICU) (n = 1165) and 40% for those admitted to an ICU (n = 197). Patient survival hardly decreased between 28 days and 3 months after COVID-19 diagnosis. At 3 months, 87% functioned at their pre-existent functional and 94% at their pre-existent mental level. Only few of the surviving patients were still admitted to the hospital (0.8-6.3%) or a nursing home (∼5%). A higher age and frailty score at presentation and ICU admission were associated with worse functional outcome. Conclusions. Mortality between 28 days and 3 months after COVID-19 diagnosis was low and the majority of patients who survived COVID-19 recovered to their pre-existent functional and mental health level at 3 months after diagnosis

Advances in immune monitoring in kidney transplantation

El trasplantament renal (TR) és la millor estratègia terapèutica pels pacients amb malaltia renal crònica, i té l’objectiu de proporcionar una funció renal estable a llarg termini. Malgrat això, la supervivència de l’empelt renal és limitada en el temps, i el desenvolupament de rebuig mediat per anticossos (RMA) és una causa prevalent de pèrdua de l’empelt renal. La detecció d’anticossos dirigits a antígens HLA presents en el donant (HLA-ADS) s’ha associat clàssicament al RMA. Malgrat això, existeixen casos de RMA en els quals els HLA-ADS no són detectables, el que suggereix que altres mecanismes de dany també podrien ser rellevants. L’ús de fàrmacs immunosupressors té com a objectiu la prevenció del rebuig immunològic de l’empelt, però el seu ús pot associar-se amb el desenvolupament d’efectes secundaris. Per això, els canvis en la pauta immunosupressora són freqüents, però el seu impacte en la distribució de poblacions limfocitàries en sang perifèrica i el desenvolupament de HLA-ADS no ha sigut ben estudiat encara. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és avaluar si la monitorització immunològica de receptors de TR, en un esforç integratiu que inclogui l’anàlisi dels anticossos HLA i no HLA, les incompatibilitats per epítops HLA i les poblacions limfocitàries en sang perifèrica, permet definir millor el seu risc immunològic. En els primers dos estudis, es van avaluar dos canvis de pauta immunosupressora: la retirada d’esteroides (RE) i la conversió a inhibidors de mTOR (C-imTOR). Ambdues estratègies es van mostrar eficaces considerant la funció renal de l’empelt i la prevenció del desenvolupament de HLA-ADS, i van provocar una redistribució significativa de poblacions limfocitàries en sang perifèrica. La RE va impactar principalment a les subpoblacions de cèl·lules B, mentre que la C-imTOR ho va fer a les subpoblacions de cèl·lules NK. En el tercer estudi, ens vam proposar analitzar el paper dels anticossos HLA i no HLA i l’anàlisi de les incompatibilitats per epítops HLA en el desenvolupament de RMA. Gairebé un terç dels TR amb RMA no van mostrar HLA-ADS, però cap anticòs no HLA es va associar amb aquests casos. Aquests TR van mostrar menor nombre d’incompatibilitats per epítops HLA de classe II comparats amb els TR amb RMA i HLA-ADS, contradient la possibilitat que en aquests casos hi hagi HLA-ADS no detectats. La detecció d’anticossos dirigits al receptor-1 de la angiotensina-II abans del trasplantament es va associar amb el desenvolupament de RMA en presència de HLA-ADS, suggerint que els HLA-ADS i els anticossos dirigits al receptor-1 de la angiotensina-II poden funcionar de manera sinèrgica. Finalment, l’anàlisi de les incompatibilitats per epítops HLA va ser més eficaç que l’anàlisi clàssic d’incompatibilitats per antígens HLA per a predir el desenvolupament de HLA-ADS de novo. En conclusió, els resultats d’aquesta tesi doctoral corroboren que la monitorització immunològica en receptors de TR és eficaç per tal d’estratificar millor el seu risc immunològic.El trasplante renal (TR) es la mejor estrategia terapéutica para los pacientes con enfermedad renal crónica, y tiene el objetivo de proporcionar una función renal estable a largo plazo. Sin embargo, la supervivencia del injerto es todavía limitada en el tiempo, y el desarrollo de rechazo mediado por anticuerpos (RMA) es una causa prevalente de pérdida del injerto renal. La detección de anticuerpos dirigidos a antígenos HLA presentes en el donante (HLA-ADS) ha sido clásicamente asociada al RMA. Sin embargo, existen casos de RMA en los cuáles no hay HLA-ADS detectables, lo que sugiere que otros mecanismos de daño también pueden ser relevantes. El uso de fármacos inmunosupresores busca prevenir el rechazo inmunológico del injerto, pero su uso puede asociarse con el desarrollo de efectos secundarios. Por ello, los cambios en la pauta inmunosupresora son frecuentes, pero su impacto en la distribución de poblaciones linfocitarias en sangre periférica y el desarrollo de HLA-ADS no ha sido dilucidado todavía. El objetivo principal de esta tesis doctoral es evaluar si la monitorización inmunológica de receptores de TR, en un esfuerzo combinado que incluya anticuerpos HLA y no-HLA, análisis de incompatibilidades por epítopos HLA y de poblaciones linfocitarias en sangre periférica, permite definir mejor su riesgo inmunológico. En los dos primeros estudios, se evaluaron dos cambios de pauta inmunosupresora: la retirada de esteroides (RE) y la conversión a inhibidores del mTOR (C-imTOR). Ambas estrategias se mostraron eficaces a nivel de función renal y prevención de HLA-ADS, y provocaron una redistribución significativa de poblaciones linfocitarias en sangre periférica. La RE impactó principalmente en las subpoblaciones de células B, y la C-imTOR en las subpoblaciones de células NK. En el tercer estudio, nos propusimos analizar el papel en el desarrollo de RMA de los anticuerpos HLA y no-HLA y el análisis de incompatibilidades por epítopos HLA. Casi un tercio de los TR con RMA no mostraron HLA-ADS, pero ningún anticuerpo no-HLA se asoció con estos casos. Estos TR mostraron menor número de incompatibilidades por epítopos HLA de clase II comparados con los TR con RMA y HLA-ADS, contradiciendo la posibilidad de que en estos casos haya HLA-ADS no detectados. La detección pre-trasplante de anticuerpos contra el receptor-1 de la angiotensina-II (AT1R) se asoció con el desarrollo de RMA en presencia de HLA-ADS, sugiriendo que los HLA-ADS y los anticuerpos anti-AT1R pueden funcionar sinérgicamente. Finalmente, el análisis de incompatibilidades por epítopos HLA se mostró más eficaz que el análisis clásico de incompatibilidades por antígenos HLA para predecir el desarrollo de HLA-ADS de novo. En conclusión, los resultados de esta tesis doctoral corroboran que la monitorización inmunológica en receptores de TR es eficaz para estratificar mejor su riesgo inmunológico.Kidney transplantation (KT) is the best therapeutic option for patients with end-stage renal disease and has the goal to provide long-term stable graft function to those patients. However, graft survival is still limited in time, and antibody-mediated rejection (ABMR) is nowadays recognised as a leading cause of allograft rejection and graft loss. Antibodies directed against HLA antigens present on the donor (HLA-DSA) have been classically associated with ABMR damage. Nevertheless, cases of ABMR without detectable HLA-DSA do exist, and this strengthens the hypothesis that other mechanisms of damage may be playing a role in those cases. The use of immunosuppressive drugs is intended to prevent the immunological rejection of the graft, but its use may be related to the development of serious drawbacks. Changes in the immunosuppression treatment after KT are frequent, but their impact on peripheral blood immune cells and HLA-DSA development has not been elucidated yet. The main aim of this doctoral thesis is to assess whether the immune monitoring of KT recipients in a combined effort comprising HLA and non-HLA antibodies, HLA epitope mismatch analysis and immune cells subpopulations may help to better tailor their immunological risk. In the first two studies, two changes in immunosuppressive treatment were evaluated: steroid withdrawal and conversion from tacrolimus to mTOR inhibitors. Both immunosuppressive strategies proved to be safe in terms of renal function and HLA-DSA development and triggered a significant redistribution of peripheral blood lymphocyte subsets. Steroid withdrawal mainly impacted the B-cell compartment, whereas conversion to mTOR inhibitors exerted its principal effects in the NK-cell niche. In the third study, we aimed to assess the role of HLA and non-HLA antibodies, together with HLA epitope mismatch analysis in the development of histological ABMR. Nearly a third of histological ABMR cases did not show circulating HLA-DSA at biopsy time, but no non-HLA antibody associated with these cases. Those patients presented lower class II and DRB HLA epitope mismatches compared with ABMR histology cases that presented HLA-DSA, dismissing the possibility of low, undetected HLA-DSA. The detection of pre-transplant antibodies against angiotensin-II type 1 receptor (AT1R) associated with the development of ABMR histology in the presence of HLA-DSA and suggested that HLA-DSA and AT1R antibodies may function in synergy. Finally, the analysis of HLA epitope mismatches proved to be better than the classical HLA antigen mismatches analysis for the prediction of de novo HLA-DSA development. To conclude, the results presented in this doctoral thesis support that immune monitoring in KT recipients is a useful tool for better immunological risk assessment.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin

Advances in immune monitoring in kidney transplantation

El trasplantament renal (TR) és la millor estratègia terapèutica pels pacients amb malaltia renal crònica, i té l'objectiu de proporcionar una funció renal estable a llarg termini. Malgrat això, la supervivència de l'empelt renal és limitada en el temps, i el desenvolupament de rebuig mediat per anticossos (RMA) és una causa prevalent de pèrdua de l'empelt renal. La detecció d'anticossos dirigits a antígens HLA presents en el donant (HLA-ADS) s'ha associat clàssicament al RMA. Malgrat això, existeixen casos de RMA en els quals els HLA-ADS no són detectables, el que suggereix que altres mecanismes de dany també podrien ser rellevants. L'ús de fàrmacs immunosupressors té com a objectiu la prevenció del rebuig immunològic de l'empelt, però el seu ús pot associar-se amb el desenvolupament d'efectes secundaris. Per això, els canvis en la pauta immunosupressora són freqüents, però el seu impacte en la distribució de poblacions limfocitàries en sang perifèrica i el desenvolupament de HLA-ADS no ha sigut ben estudiat encara. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és avaluar si la monitorització immunològica de receptors de TR, en un esforç integratiu que inclogui l'anàlisi dels anticossos HLA i no HLA, les incompatibilitats per epítops HLA i les poblacions limfocitàries en sang perifèrica, permet definir millor el seu risc immunològic. En els primers dos estudis, es van avaluar dos canvis de pauta immunosupressora: la retirada d'esteroides (RE) i la conversió a inhibidors de mTOR (C-imTOR). Ambdues estratègies es van mostrar eficaces considerant la funció renal de l'empelt i la prevenció del desenvolupament de HLA-ADS, i van provocar una redistribució significativa de poblacions limfocitàries en sang perifèrica. La RE va impactar principalment a les subpoblacions de cèl·lules B, mentre que la C-imTOR ho va fer a les subpoblacions de cèl·lules NK. En el tercer estudi, ens vam proposar analitzar el paper dels anticossos HLA i no HLA i l'anàlisi de les incompatibilitats per epítops HLA en el desenvolupament de RMA. Gairebé un terç dels TR amb RMA no van mostrar HLA-ADS, però cap anticòs no HLA es va associar amb aquests casos. Aquests TR van mostrar menor nombre d'incompatibilitats per epítops HLA de classe II comparats amb els TR amb RMA i HLA-ADS, contradient la possibilitat que en aquests casos hi hagi HLA-ADS no detectats. La detecció d'anticossos dirigits al receptor-1 de la angiotensina-II abans del trasplantament es va associar amb el desenvolupament de RMA en presència de HLA-ADS, suggerint que els HLA-ADS i els anticossos dirigits al receptor-1 de la angiotensina-II poden funcionar de manera sinèrgica. Finalment, l'anàlisi de les incompatibilitats per epítops HLA va ser més eficaç que l'anàlisi clàssic d'incompatibilitats per antígens HLA per a predir el desenvolupament de HLA-ADS de novo. En conclusió, els resultats d'aquesta tesi doctoral corroboren que la monitorització immunològica en receptors de TR és eficaç per tal d'estratificar millor el seu risc immunològic.El trasplante renal (TR) es la mejor estrategia terapéutica para los pacientes con enfermedad renal crónica, y tiene el objetivo de proporcionar una función renal estable a largo plazo. Sin embargo, la supervivencia del injerto es todavía limitada en el tiempo, y el desarrollo de rechazo mediado por anticuerpos (RMA) es una causa prevalente de pérdida del injerto renal. La detección de anticuerpos dirigidos a antígenos HLA presentes en el donante (HLA-ADS) ha sido clásicamente asociada al RMA. Sin embargo, existen casos de RMA en los cuáles no hay HLA-ADS detectables, lo que sugiere que otros mecanismos de daño también pueden ser relevantes. El uso de fármacos inmunosupresores busca prevenir el rechazo inmunológico del injerto, pero su uso puede asociarse con el desarrollo de efectos secundarios. Por ello, los cambios en la pauta inmunosupresora son frecuentes, pero su impacto en la distribución de poblaciones linfocitarias en sangre periférica y el desarrollo de HLA-ADS no ha sido dilucidado todavía. El objetivo principal de esta tesis doctoral es evaluar si la monitorización inmunológica de receptores de TR, en un esfuerzo combinado que incluya anticuerpos HLA y no-HLA, análisis de incompatibilidades por epítopos HLA y de poblaciones linfocitarias en sangre periférica, permite definir mejor su riesgo inmunológico. En los dos primeros estudios, se evaluaron dos cambios de pauta inmunosupresora: la retirada de esteroides (RE) y la conversión a inhibidores del mTOR (C-imTOR). Ambas estrategias se mostraron eficaces a nivel de función renal y prevención de HLA-ADS, y provocaron una redistribución significativa de poblaciones linfocitarias en sangre periférica. La RE impactó principalmente en las subpoblaciones de células B, y la C-imTOR en las subpoblaciones de células NK. En el tercer estudio, nos propusimos analizar el papel en el desarrollo de RMA de los anticuerpos HLA y no-HLA y el análisis de incompatibilidades por epítopos HLA. Casi un tercio de los TR con RMA no mostraron HLA-ADS, pero ningún anticuerpo no-HLA se asoció con estos casos. Estos TR mostraron menor número de incompatibilidades por epítopos HLA de clase II comparados con los TR con RMA y HLA-ADS, contradiciendo la posibilidad de que en estos casos haya HLA-ADS no detectados. La detección pre-trasplante de anticuerpos contra el receptor-1 de la angiotensina-II (AT1R) se asoció con el desarrollo de RMA en presencia de HLA-ADS, sugiriendo que los HLA-ADS y los anticuerpos anti-AT1R pueden funcionar sinérgicamente. Finalmente, el análisis de incompatibilidades por epítopos HLA se mostró más eficaz que el análisis clásico de incompatibilidades por antígenos HLA para predecir el desarrollo de HLA-ADS de novo. En conclusión, los resultados de esta tesis doctoral corroboran que la monitorización inmunológica en receptores de TR es eficaz para estratificar mejor su riesgo inmunológico.Kidney transplantation (KT) is the best therapeutic option for patients with end-stage renal disease and has the goal to provide long-term stable graft function to those patients. However, graft survival is still limited in time, and antibody-mediated rejection (ABMR) is nowadays recognised as a leading cause of allograft rejection and graft loss. Antibodies directed against HLA antigens present on the donor (HLA-DSA) have been classically associated with ABMR damage. Nevertheless, cases of ABMR without detectable HLA-DSA do exist, and this strengthens the hypothesis that other mechanisms of damage may be playing a role in those cases. The use of immunosuppressive drugs is intended to prevent the immunological rejection of the graft, but its use may be related to the development of serious drawbacks. Changes in the immunosuppression treatment after KT are frequent, but their impact on peripheral blood immune cells and HLA-DSA development has not been elucidated yet. The main aim of this doctoral thesis is to assess whether the immune monitoring of KT recipients in a combined effort comprising HLA and non-HLA antibodies, HLA epitope mismatch analysis and immune cells subpopulations may help to better tailor their immunological risk. In the first two studies, two changes in immunosuppressive treatment were evaluated: steroid withdrawal and conversion from tacrolimus to mTOR inhibitors. Both immunosuppressive strategies proved to be safe in terms of renal function and HLA-DSA development and triggered a significant redistribution of peripheral blood lymphocyte subsets. Steroid withdrawal mainly impacted the B-cell compartment, whereas conversion to mTOR inhibitors exerted its principal effects in the NK-cell niche. In the third study, we aimed to assess the role of HLA and non-HLA antibodies, together with HLA epitope mismatch analysis in the development of histological ABMR. Nearly a third of histological ABMR cases did not show circulating HLA-DSA at biopsy time, but no non-HLA antibody associated with these cases. Those patients presented lower class II and DRB HLA epitope mismatches compared with ABMR histology cases that presented HLA-DSA, dismissing the possibility of low, undetected HLA-DSA. The detection of pre-transplant antibodies against angiotensin-II type 1 receptor (AT1R) associated with the development of ABMR histology in the presence of HLA-DSA and suggested that HLA-DSA and AT1R antibodies may function in synergy. Finally, the analysis of HLA epitope mismatches proved to be better than the classical HLA antigen mismatches analysis for the prediction of de novo HLA-DSA development. To conclude, the results presented in this doctoral thesis support that immune monitoring in KT recipients is a useful tool for better immunological risk assessment