Les polítiques de seguretat ciutadana

La seguretat ha sofert transformacions radicals en les darreres dècades. Ha passat de ser un àmbit relacionat únicament amb la delinqüència a estar unit a la qualitat de vida, la seguretat davant els riscos i l'ús dels espais públics. Aquest canvi de concepció ha comportat també una multiplicació dels actors i dels nivells territorials implicats. De tota manera, aquesta nova aproximació a la seguretat no és uniforme ni indiscutible. Des de finals del segle passat, la idea de centrar una part molt important de la resposta davant la inseguretat en la repressió i el càstig ha tornat a guanyar adeptes, sobretot a partir de les experiències nord-americanes de zero tolerance. Al costat d'aquesta tendència han continuat subsistint, amb resultats gens menyspreables, les estratègies comunitàries que tenen la voluntat d'afrontar la seguretat com una realitat complexa i multisectorial. La necessitat de contrastar objectivament l'eficàcia d'aquestes estratègies divergents ha suposat que en les darreres dècades s'hagi experimentat l'aparició en el món de la seguretat d'una discussió intensa sobre els indicadors que hi són rellevants, la necessitat de combinar-los i integrar-los, així com de la importància d'introduir la planificació multiagencial també en l'àmbit de la seguretat.Es fa un balanç de com la seguretat ha passat de ser un àmbit relacionat únicament amb la delinqüència a estar unit a la qualitat de vida, i com aquest canvi de concepció ha comportat també una multiplicació dels actors i dels nivells territorials implicats en la seva gestió. Això no ha anat acompanyat d'una concepció única a l'hora de definir polítiques. El retorn a la idea de centrar la resposta a la inseguretat en la repressió i el càstig ha guanyat adeptes, mentre que han continuat subsistint, amb resultats gens menyspreables, les estratègies comunitàries que tenen la voluntat d'afrontar la seguretat com una realitat complexa i multisectorial.Se hace un balance de cómo la seguridad ha pasado de ser un ámbito relacionado únicamente con la delincuencia a estar unido a la calidad de vida, y como este cambio de concepción ha comportado también una multiplicación de los actores y de los niveles territoriales implicados en su gestión. Esto no ha ido acompañado de una concepción única a la hora de definir políticas. El regreso a la idea de centrar la respuesta a la inseguridad en la represión y el castigo ha ganado adeptos, mientras que han continuado subsistiendo, con resultados nada despreciables, las estrategias comunitarias que tienen la voluntad de afrontar la seguridad como una realidad compleja y multisectorial.Author does a balance of how the security has happened to be a field related only with the delinquency to be joined to the quality of life, and like this change of conception has comported also a multiplication of the actors and territorial levels involved in his management. This has not gone accompanied of an only conception to define public policies. The return to the idea to center the answer to the insecurity in the repression and the punishment has won follower, whereas they have continued surviving, with results at all negligible, the community strategies that have the will to face the security like a complex and multisectorial reality

Nuevos caminos en las estrategias narrativas de una serie dramática de televisión : The Wire (HBO, 2002-2008)

El éxito de una serie de televisión como The Wire (HBO, 2002-2008) se debe, en gran medida, a su complejo entramado narrativo. La riqueza narrativa de la serie se logra a través de estrategias narrativas determinadas por sus creadores: temática diferenciada, verosimilitud de hechos, influencia consciente de los géneros clásicos, exhaustiva labor de documentación y predominancia clara del desarrollo de los personajes sobre el avance de las tramas. Atender a las estrategias utilizadas en The Wire desde una perspectiva narrativa, nos permite, por tanto, comprender los nuevos caminos que se abren en el panorama audiovisual para el diseño narrativo de una serie dramática.The success of a television series as The Wire (HBO, 2002-2008) is due, essentially to its narrative network complex. The narrative quality of the series will be achieved through strategies determined by their scriptwriters: distinct theme, verisimilitude of facts, conscious influence of the classic genres, thorough work in documentation and clear predominance of the characters on the progress of the plots. To attend to the strategies used in The Wire from a narrative perspective allows us to understand the new ways that open in the future for writing in a dramatic television series

Competitiveness and growth in EMU: The role of the external sector in the adjustment of the Spanish economy

This paper assesses the relevance of the competitiveness argument in the debate on the current situation of the Spanish economy. We estimate error-correction models for exports and imports. Econometric analyses suggest that external demand and domestic activity are the more important determinants of net exports in the long run. However, where competitiveness is concerned, its impact on export growth in the short run appears to be higher than in the longer term. Moreover, during major downturns, the recovery of the Spanish economy has systematically been led by exports, which, in turn, has been associated with strong and rapid competitiveness gains, brought about by competitive devaluations. Since the exchange-rate instrument is not available anymore at national level, there is a case to assess the respective role of fiscal and structural policies in underpinning the recovery of the Spanish economy at the current juncture. The paper concludes that the room for manoeuvre for fiscal-policy stabilisation is currently very limited. In contrast, reducing the weight of distortionary taxes and/or increasing the weight of productive expenditures in a budget-neutral way would have positive impacts on potential growth. Boosting net-export growth crucially depends on the implementation of a comprehensive reform programme, within the framework of a broad social agreement, aiming at recovering competitiveness throughout enhancing competition, improving the functioning of labour and product markets, including the housing rental market, increasing physical, human and knowledge capital accumulation, promoting wage moderation and avoiding price-wage spirals. A pro-active role of the Spanish government in the social dialogue would provide guidance in the process and promote the agreementEMU, Spain, external imbalances, competitiveness, Martinez-Mongay, Maza Lasierra

Development of muscle torque generators for optimal control tracking of human walking

Muscle torque generators (MTGs) can be used as an alternative of detailed musculoskeletal models in computer simulations of human movement, and have been used by researchers to generate accurate dynamic simulations while mantaining a reasonable degree of biofidelity. The main goal of this thesis is to improve the reliability of two torque-driven models (i.e., at skeletal level) of different complexity when muscle torque generators are added to them in order to perform a concrete motion. For this purpose, we defined two problems based on different optimal control techniques. The first problem predicts the motion of a simple pendulum model and the second one tracks experimental data from a human walking motion in a 2D HAT (head, arms and trunk) model. In both problems, two versions of the models are considered: a torque- driven version and a version in which muscle torque generators are employed. Both torque- driven models are obtained from the OpenSim repository and the implementation of the MTGs has been programmed with M AT LAB. For each problem, different studies were conducted to reach the stated goal. In the predictive problem, several simulations were carried out based on different initial and final conditions. Subsequently, a qualitative evaluation between both models showed that muscle torque gener- ators were slightly advantageous than its torque-driven version when the studied simulation encompassed a shorter range of motion. Conversely, in the tracking problem, a more complex study was performed, based on different optimal control formulations. A final quantitative as- sessment showed that the tracking in torques was adequate and quite similar between models, but when tracking experimental coordinates the torque-driven version provided better results. Despite the fact the tracking with MTGs was correct, a more realistic behaviour than its torque- driven version was expected. This project can be considered a first research work in muscle torque generators modelling in the Biomechanical Engineering Lab (BIOMEC) at UPC. Thus, further studies would need to be conducted in order to obtain a more realiable modelling. Parameters such as the maximum isometric torque or the characteristic musculotendon curves involved in the MTGs could be more in depth investigated to gain better insights

Pràctiques tècniques de LOGSE a LOE

Degut al canvi de normativa, de LOGSE a LOE en el Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’instal·lacions de producció de calor, el departament de formació professional de l’institut on he realitzat el pràcticum ha de refer totes les programacions dels mòduls professionals. Aquest treball aporta un nou model de programació, avaluació i pràctiques tècniques d’un mòdul concret (Muntatge i manteniment d’instal·lacions calorífiques) del cicle formatiu, aquests nous models s’han realitzat pensant en tot moment en unes estratègies metodològiques per aconseguir que l’alumne s’impliqui més en les activitats proposades fent que l’alumne sigui responsable del seu aprenentatge i en conseqüència fer que augmenti la seva motivació, participació, esforç i disminueixi l’absentisme. Les pràctiques tècniques proposades estan pensades perquè l’alumne faci servir la seva creativitat i capacitat per resoldre problemes en situacions que es poden trobar al món laboral. Per això s’ha tingut molt en compte la reglamentació aplicable en les instal·lacions que fa referència el mòdul professional, fent que en la realització d’aquestes, sigui indispensable la consulta i interpretació de la reglamentació amb l’objectiu que els alumnes adquireixin un hàbit de treball seguint uns procediments de seguretat i de qualitat. Per aconseguir aquest objectiu s’ha introduït una tasca (fitxa descriptiva) que consisteix en recollir la informació i procediment d’actuació necessaris per realitzar l’activitat proposada on l’alumne l’ha de realitzar abans d’entrar al taller. Totes les activitats realitzades s’avaluaran per mitjà d’una graella d’avaluació que recull les competències clau que s’han d’adquirir i es valoren molt positivament a l'hora d’entrar al món laboral i que mostren el perfil de treballador que pot ser. Aquestes competències recullen les capacitats tècniques, d’habilitat, actitudinals i de qualitat. Amb tot el que s'ha exposat anteriorment, no només s’aconsegueix realitzar un canvi de normativa curricular de LOGSE a LOE sinó que també s’aconsegueix que l’aprenentatge de l’alumne estigui més actualitzat als temps que vivim, on la capacitat d’adaptació i creativitat juguen un paper fonamental en la nostra societat