La construcción de escenarios de futuro (CEF) como aportación didáctica y metodológica para una educación (ambiental) creativa, global y sostenible

El objetivo del presente trabajo es validar la construcción de escenarios de futuro (CEF) como una aportación didáctica y metodológica para una educación (ambiental) creativa, global y sostenible. Considerando lo anterior, nuestra investigación explora los escenarios de futuro construidos por un grupo de 60 niños y niñas de 6to primaria/básica (2 cursos), de una escuela en Barcelona y de otra en Santiago de Chile. Para indagar en las representaciones que tienen los niños y niñas acerca del futuro, se diseñaron estrategias didácticas como estímulos que favorecieron la construcción de una visión de futuro. Los resultados en base al análisis de contenido y frecuencia de las narrativas, dicen relación con una representación asumida en tres grandes dimensiones; socio-familiar, espacial y tecnológica

El redescubrimiento del patrimonio documental: la difusión presencial y virtual en la Biblioteca de Catalunya

Els recursos que tenien les biblioteques per donar a conèixer els seus fons es van mantenir invariables durant anys. Es podien preparar visites i exposicions, o els bibliotecaris podien participar en activitats professionals que contribuïen a donar més visibilitat als fons.Des de principis del segle xxi, però, el creixement exponencial de les noves tecnologies ha comportat que la difusió tradicional dels fons hagi quedat en un segon terme. Ara, cal tenir en compte les xarxes socials si volem garantir la màxima difusió dels fons.Libraries have many traditional ways to make their collections public, which have not changed at all for years. They could prepare visits, exhibitions, or the librarians could take part in professional activities in order to increase their collections visibility.Nevertheless, from the early 21st century, the exponential growing of the new technologies has implied that the traditional dissemination of the collections remains in a second term. Now, we have to have social networks in mind if we want the greatest diffusion for the collections.In particular, those documents in the Biblioteca de Catalunya (BC) that we want to disseminate show a huge contrast between their long time of conservation and the speed in which the information in the social networks becomes obsolete. With this article we will check some ways that are used at the BC to increase the collections visibility.Los recursos con que contaban las bibliotecas para dar a conocer sus fondos se han mantenido invariables durante años. Se podían preparar visitas y exposiciones, o los bibliotecarios podían participar en actividades profesionales que contribuían a dar más visibilidad al fondo.Sin embargo, desde principios del siglo xxi, el crecimiento exponencial de las nuevas tecnologías ha comportado que la difusión tradicional de los fondos haya quedado en un segundo plano. Ahora, hay que tener en cuenta las redes sociales si queremos garantizar la mayor difusión posible de los fondos.En el caso concreto de la Biblioteca de Catalunya (BC), es curioso observar el contraste entre los documentos de los que se pretende hacer difusión, muchos de ellos preservados y conservados durante cientos de años, y la rapidez con que la información en las redes sociales queda obsoleta.En este artículo repasaremos brevemente algunas de las formas que utilizamos en la BC para difundir los fondos

Lessons learned from the approach to the COVID-19 pandemic in urban primary health care centres in Barcelona, Spain

The recently published article by de Sutter et al. reflects the transformation that the coronavirus epidemic has caused in our world. With the need to adapt to the novel reality, new challenges and tasks for primary healthcare (PC) professionals have arisen. We will present here how PC has dealt with the issues emerging as the aftermath of the disease in Barcelona, Spain

Autoaprenentatge i autoavaluació en el reconeixement de minerals i de jaciments (Geologia)

Hem emprat l'eina d'autoavaluació del Campus Virtual en dues assignatures de la llicenciatura de Geologia relacionades amb minerals, amb la idea de reforçar l'aprenentatge de la part més teòrica en una i la part més pràctica l'altra. En totes dues vam crear uns repositoris de preguntes multiresposta: a l'assignatura de Jaciments Minerals cobrien el temari teòric i, en canvi, a l'assignatura de Mineralogia, les preguntes complementaven el material de pràctiques de laboratori (identificació de minerals, en mostra de mà i al microscopi petrogràfic). En aquest darrer cas, es van construir a més, 8 tests d'avaluació automàtica, que s'obrien als alumnes durant uns dies per tal que poguessin contestar-los fora d'hores de classe, amb ajut d'apunts si volien, durant un temps limitat establert per nosaltres. En vista dels resultats i les opinions dels alumnes, creiem que val la pena fer l'esforç de crear repositoris de preguntes i utilitzar l'eina d'autoavaluació, i més encara per a l'avaluació de la part pràctica, on solen tenir més dificultats per a jutjar el propi aprenentatge al llarg del curs