The History of the El Niño - Southern Oscillation according to lacustrine and marine sediments

El gran impacte que El Niño — Oscil·lació del Sud (ENSO) té en la nostra societat industrialitzada ha esperonat la comunitat científica d'arreu a entendre quins són els mecanismes físics que el controlen, així com clarificar quina ha estat la seva història. El registre sedimentari de sensors naturals, com els llacs o la mar, ha permès reconstruir la història de l'ENSO. En aquest article, els autors donen una visió sintètica de la història d'aquest fenomen climàtic al llarg dels darrers quatre milions d'anys.The large impact of the El Niño – Southern Oscillation (ENSO) in our industrial society has spurred the scientific community to understand the physical processes that trigger this climate phenomenum and to elucidate its history. The sedimentary record of natural sensors, such as lakes and seas, was used to reconstruct the history of the ENSO and to obtain a comprehensive history of this climate phenomenon throughout the last 4 million years

The history of the El Niño-Southern Oscillation according to lacustrine and marine sediments

El gran impacte que El Niño - Oscil·lació del Sud (ENSO) té en la nostra societat industrialitzada ha esperonat la comunitat científica d'arreu a entendre quins són els mecanismes físics que el controlen, així com clarificar quina ha estat la seva història. El registre sedimentari de sensors naturals, com els llacs o la mar, ha permès reconstruir la història de l'ENSO. En aquest article, els autors donen una visió sintètica de la història d'aquest fenomen climàtic al llarg dels darrers quatre milions d'anys

The history of the El Niño-Southern Oscillation according to lacustrine and marine sediments

El gran impacte que El Niño - Oscil·lació del Sud (ENSO) té en la nostra societat industrialitzada ha esperonat la comunitat científica d'arreu a entendre quins són els mecanismes físics que el controlen, així com clarificar quina ha estat la seva història. El registre sedimentari de sensors naturals, com els llacs o la mar, ha permès reconstruir la història de l'ENSO. En aquest article, els autors donen una visió sintètica de la història d'aquest fenomen climàtic al llarg dels darrers quatre milions d'anys

Habitat use of raptors in response to anthropogenic land use on Bonaire and Curaçao, Netherlands Antilles

We conducted fieldwork on Bonaire and Curaçao, Netherlands Antilles, to assess the distribution and abundance of resident diurnal raptors. In total, seventy-three 1 km 2 sample plots were selected following a stratified random method and three landscape types were distinguished, i.e. cultivated area, hills and terrace. The diurnal raptors observed were the Crested Caracara Caracara plancus (93 records), Whitetailed Hawk Buteo albicaudatus (37), and the American Kestrel Falco sparverius (44 on Curaçao only). In the hills and on the terraces, all species were more abundant on Curaçao than on Bonaire. Caracaras were found significantly more in hills compared to terraces or cultivated land on both islands, as did White-tailed Hawks on Curaçao. The American Kestrel made more use of cultivated area and least of hills. As detection of the raptors did not seem to differ between the landscapes and between the islands, we infer that the observed differences in distribution are a true reflection of their habitat use. Our results suggest that the ongoing urbanization on Curaçao and Bonaire may lead to a decline in the Caracara and the White-tailed Hawk. For the American Kestrel, cultivated areas - including urbanized parts - apparently provide the open area the birds need for hunting.</p