Litúrgia i cultura en una canònica medieval catalana: un inventari de la biblioteca de Santa Maria de Besalú (1429)

Dins el registre de la visita pastoral a Santa Maria de Besalú exercida l'any 1429, l'única d'aquest lloc fins avui coneguda per a l'edat mitjana, s'inclogué l'inventari dels llibres de la biblioteca de la canònica, avui desapareguts. La llista reflecteix una diversitat de textos propis de la vida intel·lectual i litúrgica d'una comunitat canonical que alhora poden reflectir alguns dels episodis de la seva història particular, com ara la seva condició d'efímera seu episcopal entre 1017 i 1020.In the register of the pastoral visit of Santa Maria de Besalú exerced in 1429, the only known visit of this place for the Medieval times, an inventory of the books in the library of the community, now disappeared, was included. The list reflects a diversity of textes corresponding to the liturgical and intellectual life of the community that, at the same time, may reflect some of the episodies of its particular history, such as its ephemere condition of episcopal see between 1017 and 1020

Un recull d'estatuts del capítol de la Seu d'Urgell

Vers 1330, a la catedral de la Seu d'Urgell es copià un volum que contenia una sèrie de constitucions i estatuts promulgats pel bisbe i els canonges durant les dècades anteriors, a més d'altres textos de tipus normatiu. Aquests estatuts capitulars, comparables a d'altres redactats en la mateixa època en altres seus catalanes i europees, s'agruparen amb l'objectiu de regular millor el funcionament de la comunitat catedralícia, tant des del punt de vista cultual com, particularment, pel que feia a la seva gestió econòmica. N'oferim un breu comentari i l'edició.Around 1330, in la Seu dUrgell cathedral a volume was copied, containing a series of constitutions and statutes promulgated by the bishop and the canons during the previous decades, together with other normative texts. These capitular statutes, comparable to other that were written in the same time in other catalan and european sees, were put together with the aim of a better regulation for the functioning of the cathedral community, from a liturgical point of view as well as, particularly, concerning economical management. A brief commentary and the edition of the text are offered

Un altre fragment de consueta medieval segons els usos de Girona (abev, fragments XII/3)

Un foli de pergamí conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic, procedent de la parròquia gironina de Sant Esteve d'en Bas, conté un text fragmentari amb indicacions litúrgiques per als dies de l'octava de sant Esteve i de sant Joan Evangelista. Formava part d'un directori litúrgic que pot datar-se a la primera meitat del segle XIV i que devia tenir un contingut gairebé idèntic al de la consueta composta a la seu de Girona vers el 1360 (ACG, ms. 9). El fragment constitueix una nova prova del fenomen d'adaptació per a les parròquies dels usos litúrgics de la seu diocesana, en aquesta ocasió la de Girona.A folio of parchment preserved in the Arxiu Episcopal de Vic, coming from the parish of Sant Esteve d'en Bas in Girona, contains a fragmentary text with liturgical indications for the days of the octave of saint Stephen and saint John the Evangelist. It was part of a liturgical directory that may be dated in the first half of 14th cent. and whose contents coincided, probably almost exactly, with those of the Girona Cathedral costumary written by 1360 (ACG, ms. 9). The fragment is a new proof of the phenomenon of parish-oriented adaptations of the diocesan see's liturgical uses, in this those of case Girona

Patrimonio y museos: una relación íntima

Els museus són institucions que conserven, estudien i difonen el patrimoni, i potser es troben entre les que ho fan més visiblement. La seva existència, des dels orígens, és indissociable de la del patrimoni com a concepte. Al llarg del temps els museus han estat instruments importants per establir què podia ésser considerat patrimoni, i per tant per transmetre determinades visions de la realitat. Així, les funcions dels museus han anat també canviant a mesura que ho han fet els discursos sobre el patrimoni. A partir de les darreries del segle XX, d’acord amb el desenvolupament del pensament científic occidental, la museologia ha experimentat una inflexió que, centrada d’antuvi en la reivindicació d’una funció social, ha donat lloc a un panorama fragmentat i divers, amb uns vincles cada cop més importants amb el turisme. La glossa del cas català permet reconèixer les constants d’aquesta problemàtica i, alhora, una sèrie d’interessants especificitats.Museums are institutions that preserve, study, and disseminate heritage, and perhaps are among those that do so most visibly. From their origins, their existence has been very closely related to the concept of heritage. Over the years, museums have proved to be a powerful tool in establishing what can be considered as heritage, and therefore in transmitting a certain vision of reality. As such, the functions of museums have also evolved together with the broader discourse concerning heritage. From the late 20th century on and in keeping with developments within western scientific thinking, museology has experienced a shift from its original focus on a social function towards a fragmented and varied situation, with growing links to tourism. A glance at the situation in Catalonia allows for the identification of ongoing issues, as well as highlighting some interesting details.Los museos son instituciones que conservan, estudian y difunden el patrimonio, y se encuentran tal vez entre las que lo hacen más visiblemente. Su existencia, desde sus orígenes, es indisociable de la del patrimonio como concepto. A lo largo del tiempo los museos han sido instrumentos importantes para establecer qué podía ser considerado patrimonio y, por lo tanto, transmitir determinadas visiones de la realidad. De esta manera, las funciones de los museos han ido cambiando a medida que lo han hecho los discursos sobre el patrimonio. A partir de finales del siglo XX, de acuerdo con el desarrollo del pensamiento científico occidental, la museología ha experimentado una inflexión que, centrada en principio en la reivindicación de una función social, ha dado lugar a un panorama fragmentado y diverso, con unos vínculos cada vez más importantes con el turismo. La glosa del caso catalán permite reconocer las constantes de esta problemática y, a la vez, una serie de interesantes especificidades

Un recull d'estatuts del capítol de la Seu d'Urgell

Vers 1330, a la catedral de la Seu d'Urgell es copià un volum que contenia una sèrie de constitucions i estatuts promulgats pel bisbe i els canonges durant les dècades anteriors, a més d'altres textos de tipus normatiu. Aquests estatuts capitulars, comparables a d'altres redactats en la mateixa època en altres seus catalanes i europees, s'agruparen amb l'objectiu de regular millor el funcionament de la comunitat catedralícia, tant des del punt de vista cultual com, particularment, pel que feia a la seva gestió econòmica. N'oferim un breu comentari i l'edició.Around 1330, in la Seu d’Urgell cathedral a volume was copied, containing a series of constitutions and statutes promulgated by the bishop and the canons during the previous decades, together with other normative texts. These capitular statutes, comparable to other that were written in the same time in other catalan and european sees, were put together with the aim of a better regulation for the functioning of the cathedral community, from a liturgical point of view as well as, particularly, concerning economical management. A brief commentary and the edition of the text are offered

Litúrgia i cultura en una canònica medieval catalana: un inventari de la biblioteca de Santa Maria de Besalú (1429)

In the register of the pastoral visit of Santa Maria de Besalú exerced in 1429, the only known visit of this place for the Medieval times, an inventory of the books in the library of the community, now disappeared, was included. The list reflects a diversity of textes corresponding to the liturgical and intellectual life of the community that, at the same time, may reflect some of the episodies of its particular history, such as its ephemere condition of episcopal see between 1017 and 1020.Dins el registre de la visita pastoral a Santa Maria de Besalú exercida l'any 1429, l'única d'aquest lloc fins avui coneguda per a l'edat mitjana, s'inclogué l'inventari dels llibres de la biblioteca de la canònica, avui desapareguts. La llista reflecteix una diversitat de textos propis de la vida intel·lectual i litúrgica d'una comunitat canonical que alhora poden reflectir alguns dels episodis de la seva història particular, com ara la seva condició d'efímera seu episcopal entre 1017 i 1020

La Construcció narrativa de la identitat en l'adolescència

Aquest article és una proposta conceptual sobre la construcció narrativa de la identitat en l'adolescència. En aquesta línia, es descriuen les característiques més rellevants del canvi evolutiu durant aquest període i se'n destaquen els conceptes contemporanis de la identitat. Es comenta la teoria sobre la construcció de la identitat d'Erik Erikson, els estats de la identitat de James Marcia i se'n descriuen les diferències entre els sexes. Es desenvolupa la proposta de la construcció de la identitat a partir d'eines narratives i de manera concreta de l'escriptura del diari íntim, entès com una eina autonarrativa que podria facilitar la construcció de la identitat, ja que són intents d'integrar l'individu i mostrar, de manera estable, una representació personal.This article is a conceptual proposal on the narrative construction of identity in adolescence. In this line it describes the most relevant characteristics of evolutional change during this period and highlights the contemporary concepts of identity. It comments the theory on the construction of the identity of Erik Erikson and the states of the identity of James Marcia, and describes the differences between genders. It develops the proposal of the construction of the identity through narrative tools and more specifically the writing of an intimate diary, understood as a self-narrative tool, which could facilitate the construction of identity since they are attempts at integrating the individual and at showing a stable personal representation

Un altre fragment de consueta medieval segons els usos de Girona (abev, fragments XII/3)

Un foli de pergamí conservat a l'Arxiu Episcopal de Vic, procedent de la parròquia gironina de Sant Esteve d'en Bas, conté un text fragmentari amb indicacions litúrgiques per als dies de l'octava de sant Esteve i de sant Joan Evangelista. Formava part d'un directori litúrgic que pot datar-se a la primera meitat del segle XIV i que devia tenir un contingut gairebé idèntic al de la consueta composta a la seu de Girona vers el 1360 (ACG, ms. 9). El fragment constitueix una nova prova del fenomen d'adaptació per a les parròquies dels usos litúrgics de la seu diocesana, en aquesta ocasió la de Girona.A folio of parchment preserved in the Arxiu Episcopal de Vic, coming from the parish of Sant Esteve d'en Bas in Girona, contains a fragmentary text with liturgical indications for the days of the octave of saint Stephen and saint John the Evangelist. It was part of a liturgical directory that may be dated in the first half of 14th cent. and whose contents coincided, probably almost exactly, with those of the Girona Cathedral costumary written by 1360 (ACG, ms. 9). The fragment is a new proof of the phenomenon of parish-oriented adaptations of the diocesan see's liturgical uses, in this those of case Girona